Com Vladimir i Estragó a Esperant Godot, els economistes, els acadèmics i els bancs centrals s’han passat l’última dècada esperant una inflació que no arribava. Si més no fins a la irrupció en escena de la COVID-19. Els repunts en les dades i en les expectatives d’inflació amb què ha començat l’any 2021 han revifat el debat sobre la seva arribada.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1900 resultats per a Euro digital
Quan la pandèmia se superi, la necessitat mateix d’actuar de forma contundent des dels flancs monetari i fiscal deixarà seqüeles que, segons com es gestionin, podrien condicionar el bon funcionament de la política econòmica en el futur.
La independència dels bancs centrals sembla incontrovertible, més encara en aquests temps de pandèmia en què han augmentat les seves polítiques no convencionals i en què han donat cobertura a les elevades necessitats de finançament dels estats. En aquest article explorarem teòricament i empíricament la importància que té que els bancs centrals conservin la seva independència.
L’evolució de l’economia apunta a un canvi de fase: l’inici d’una distensió de la política monetària a nivell mundial.
La intervenció del Silicon Valley Bank (SVB) i la seva ona expansiva sobre la resta del sistema financer internacional, a més de ser l’enèsim obstacle en el camí cap a la normalització del cicle econòmic internacional, pot ser entesa com una prova per al doble mandat dels bancs centrals.
En la continuació de l'article «Els mercats immobiliaris de les economies avançades davant l’enduriment de la política monetària (part I)», calculem l'ajustament potencial del preu de l'habitatge que es podria arribar a produir en alguns mercats internacionals que presenten signes de sobrevaloració.
A moltes economies desenvolupades, fa anys que el preu de l’habitatge ha pujat de forma molt significativa, i la tendència es va accelerar durant la pandèmia. No obstant això, alguns d'aquests mercats immobiliaris s'han començat a corregir en el context actual de tipus d'interès més alts i d'erosió de la renda real disponible de les llars.
L'enèsim canvi de narrativa econòmica dels últims mesos, aquesta vegada passant del soft landing al no landing, juga a favor de la intenció dels bancs centrals de mantenir el curs, de continuar apujant els tipus i, quan s’assoleixi el pic, de romandre en terreny restrictiu durant més temps del que s’esperava.
En plena temporada baixa per a una bona part del sector, les xifres que es publiquen mes rere mes continuen confirmant una gran solidesa de la demanda, malgrat el complex entorn econòmic al qual s’enfronta l’economia global i, en particular, l’europea. Es mantindrà aquesta dinàmica en els propers mesos?
Els indicadors coneguts en les últimes setmanes confirmen la bona salut de l’economia espanyola, el creixement de la qual en el 1T de l’any torna a sorprendre a l’alça i, a més a més, és el més elevat entre les grans economies de la zona de l’euro.
La incertesa política, principal font de volatilitat al mercat, va reduir l’apetència pel risc dels inversors al juny i el va moderar notablement respecte del maig, tot i seguir en nivells elevats.
Els vents de cua que suposen les últimes dades de la inflació i uns mercats laborals sòlids coexisteix amb una pèrdua natural d’impuls cíclic i, en especial, amb un entorn d’elevats riscos geopolítics, una combinació que marcarà la velocitat de l’escenari en els propers trimestres.
El 2022 la prova ha estat exigent, però, amb les perspectives d’uns preus energètics el 2023 encara per damunt dels que hi havia abans de l’esclat de la guerra a Ucraïna, la política econòmica tornarà a ser al centre del debat i s’haurà d’enfundar el mono de treball per proposar receptes que esmorteeixin aquest xoc prolongat.
En l'article anterior que hem dedicat a l’anàlisi de l’evolució de la inversió a Espanya, ens hem centrat en la descripció del comportament de la inversió per tipologia d’actiu i per sector i en la comparació amb la de la zona de l’euro. En aquest segon article, volem dirigir la mirada cap als incentius a la inversió.
La riquesa de les famílies portugueses ha augmentat en els últims anys i no mostra diferències significatives en la seva distribució per nivell de riquesa o per situació laboral respecte de la zona de l’euro. Tanmateix, la proporció de passius assumits per la meitat de la població amb menys riquesa és relativament major.
Els nostres economistes Clàudia Canals, Judit Montoriol i Oriol Carreras impartiran avui un #WebinarCABK organitzat per @AccionistesCABK per compartir les conclusiones del seu dossier sobre l'impacte del teletreball. Participa-hi!
En un inici d’any amb tota l’atenció centrada en com la Fed i el BCE implementaran el gir en la política monetària i amb la sensació que es pot obrir alguna divergència temporal en el punt de partida de les baixades de tipus d’interès a les dues bandes de l’Atlàntic, en les últimes setmanes, s’han produït novetats que poden aclarir una mica l’agitat món de la política monetària.
L’economia espanyola continua mostrant un dinamisme major del que s’esperava al començament de l’any, gràcies, sobretot, a l’embranzida del sector terciari, en especial de les activitats relacionades amb el turisme, i a la creació d’ocupació. De cara als propers trimestres, a més a més, comptarà amb factors de suport, com una política monetària menys restrictiva, unes tensions inflacionistes en la senda de la correcció i la previsible acceleració de l’execució dels fons europeus NGEU.
Sens dubte, les dues preguntes clau en la ment dels inversors i el fil conductor dels mercats financers durant gran part de l’any, i clarament en l’últim mes, han estat quan baixaran el BCE i la Fed els tipus d’interès i quantes vegades ho faran el 2024. Així, el maig i l’inici del juny van experimentar anades i vingudes en la cotització dels actius financers a mesura que els inversors van tractar d’aclarir les futures decisions dels bancs centrals.