Resultats de la cerca
L’AIReF ha dictaminat que no s’incompleix la regla de despesa en pensions acordada amb la Comissió Europea, tot i que assenyala que complir-la no garanteix la sostenibilitat del sistema de pensions ni del conjunt de les AP., i alerta que serà necessari augmentar les transferències de l’Estat a l’Seguretat Social per sostenir el sistema entre ara i el 2050.
La independència dels bancs centrals sembla incontrovertible, més encara en aquests temps de pandèmia en què han augmentat les seves polítiques no convencionals i en què han donat cobertura a les elevades necessitats de finançament dels estats. En aquest article explorarem teòricament i empíricament la importància que té que els bancs centrals conservin la seva independència.
El 2024, l’economia mundial es va mostrar resilient en un entorn de condicions financeres restrictives i les grans economies internacionals van aconseguir créixer més del que es preveia. En canvi, el 2025 no deixa de presentar-se com un any exigent: al mapa de riscos se li suma l'amenaça d'una major fragmentació econòmica, amb un increment de les barreres comercials i de la incertesa.
En la continuació de l'article «Els mercats immobiliaris de les economies avançades davant l’enduriment de la política monetària (part I)», calculem l'ajustament potencial del preu de l'habitatge que es podria arribar a produir en alguns mercats internacionals que presenten signes de sobrevaloració.
A moltes economies desenvolupades, fa anys que el preu de l’habitatge ha pujat de forma molt significativa, i la tendència es va accelerar durant la pandèmia. No obstant això, alguns d'aquests mercats immobiliaris s'han començat a corregir en el context actual de tipus d'interès més alts i d'erosió de la renda real disponible de les llars.
Les vulnerabilitats del deute corporatiu davant un xoc històric
El fort deteriorament patit per les finances públiques arran de la pandèmia ha reobert el debat sobre la necessitat de reformar les normes fiscals de la UE.
Quan la pandèmia se superi, la necessitat mateix d’actuar de forma contundent des dels flancs monetari i fiscal deixarà seqüeles que, segons com es gestionin, podrien condicionar el bon funcionament de la política econòmica en el futur.
La concatenació de xocs d’oferta i de demanda que comporten els anuncis de les últimes setmanes alterarà els equilibris de creixement i d’inflació, amb la variable expectatives modulant els efectes que es desplegaran a través dels canals comercials i financers.
Espanya va reduir el 2024 les exportacions a la Unió Europea i als EUA, de manera que va haver de buscar oportunitats en nous mercats per diversificar i per enfortir les relacions comercials. Entre aquests mercats, destaquen els països de l’ASEAN, de l’Amèrica Llatina i les illes del Carib i Oceania.
L’economia espanyola continua presentant la taxa d'atur estructural més gran de la Unió Europea malgrat haver aconseguit reduir-la de manera substancial en els últims anys. Per combatre-la, es requereixen millores en tres fronts: una major demanda i oferta d’ocupació, i un millor emparellament entre una i altra.
Com Vladimir i Estragó a Esperant Godot, els economistes, els acadèmics i els bancs centrals s’han passat l’última dècada esperant una inflació que no arribava. Si més no fins a la irrupció en escena de la COVID-19. Els repunts en les dades i en les expectatives d’inflació amb què ha començat l’any 2021 han revifat el debat sobre la seva arribada.
Enmig de la tempestat provocada per la pandèmia, el mercat immobiliari portuguès ha mantingut el to. Tot i que la major incertesa i les restriccions van provocar l’ajornament de decisions de compra d’habitatge, els preus es van desaccelerar poc i van avançar al voltant del 8% el 2020.
En plena temporada baixa per a una bona part del sector, les xifres que es publiquen mes rere mes continuen confirmant una gran solidesa de la demanda, malgrat el complex entorn econòmic al qual s’enfronta l’economia global i, en particular, l’europea. Es mantindrà aquesta dinàmica en els propers mesos?
L'enèsim canvi de narrativa econòmica dels últims mesos, aquesta vegada passant del soft landing al no landing, juga a favor de la intenció dels bancs centrals de mantenir el curs, de continuar apujant els tipus i, quan s’assoleixi el pic, de romandre en terreny restrictiu durant més temps del que s’esperava.