A CaixaBank Research, no som capdavanters en recerca sobre big data o intel·ligència artificial. Però intentem estar atents als últims desenvolupaments en la matèria per millorar l’anàlisi econòmica, en especial en aquells àmbits clau perquè el creixement sigui més dinàmic, més inclusiu i més sostenible a llarg termini.
Perspectives econòmiques estables però amb riscos creixents: inestabilitat geopolítica, incertesa i falta de confiança.
La riquesa de les famílies portugueses ha augmentat en els últims anys i no mostra diferències significatives en la seva distribució per nivell de riquesa o per situació laboral respecte de la zona de l’euro. Tanmateix, la proporció de passius assumits per la meitat de la població amb menys riquesa és relativament major.
En l'article anterior que hem dedicat a l’anàlisi de l’evolució de la inversió a Espanya, ens hem centrat en la descripció del comportament de la inversió per tipologia d’actiu i per sector i en la comparació amb la de la zona de l’euro. En aquest segon article, volem dirigir la mirada cap als incentius a la inversió.
Controlar el virus, estimular la demanda a curt termini, millorar el potencial de creixement econòmic, pensar en la sostenibilitat fiscal a mitjà termini i impulsar el projecte europeu són cinc àmbits essencials per mitigar els efectes de la crisi i intentar superar-la com més aviat millor.
L’inici del nou curs econòmic ve marcat per la sensació que podem estar afrontant un punt d’inflexió en el comportament de l’economia.
Analitzem el que ha succeït a les economies avançades en relació amb la inflació i amb els tipus d’interès per intentar apuntar la direcció que prendran els bancs centrals en els propers mesos.
La política monetària ha reaccionat de forma ràpida i contundent davant la COVID-19. No obstant això, després d’exercir amb èxit el paper de «tallafoc», el BCE s’haurà de mantenir molt actiu per donar suport a la reactivació de l’economia.
Els vents de cua que suposen les últimes dades de la inflació i uns mercats laborals sòlids coexisteix amb una pèrdua natural d’impuls cíclic i, en especial, amb un entorn d’elevats riscos geopolítics, una combinació que marcarà la velocitat de l’escenari en els propers trimestres.
Utilitzem dades internes de CaixaBank, degudament anonimitzades, per fer una anàlisi exploratòria sobre com es modifica, en el cas espanyol, el consum després de la jubilació. La utilització d’aquestes dades permet conèixer amb precisió els ingressos, el consum i l’estalvi dels individus i identificar el moment de la jubilació.
La primera cohort de baby boomers compleix 65 anys el 2023, i, en els propers anys, tota aquesta generació s’anirà jubilant en massa. En aquest article, estudiarem en quina situació s’acosta a la jubilació a Espanya la generació del baby boom, tant des del punt de vista financer com des del punt de vista emocional i de salut.
El 2025 serà un any a la recerca d’una nova normalitat, amenaçada per la divisió entre blocs econòmics. L’idoni seria recuperar la cooperació multilateral per afrontar els nous desafiaments i mutualitzar els riscos de manera conjunta.
Amb la desinflació ben encarrilada i alguns signes de desacceleració de l’activitat i de refredament del mercat laboral, la política monetària està canviant de marxa per passar a una fase de distensió: de restrictiva a neutral. El BCE i la Fed, a més d’altres grans bancs centrals, han iniciat aquesta distensió amb baixades de tipus d’interès, i s’espera que continuïn fent-ho el 2025. A partir d’aquí, intentarem aclarir els factors que guiaran aquesta nova fase de política monetària.
Fins no fa gaire, semblava que els mercats financers havien digerit sense gaire pesadesa la contundent dosi d’enduriment monetari que han posat en marxa els bancs centrals per controlar la inflació. No obstant això, amb els tipus d’interès endinsant-se cada vegada més en terreny restrictiu, és a dir, en nivells que haurien de refredar l’economia, augmenta el risc d’esdeveniments d’estrès i de turbulències financeres.
La situació sanitària i els confinaments van fer del 2020 un annus horribilis per al sector turístic portuguès: els beneficis totals generats als establiments d'allotjament turístic van registrar una caiguda de gairebé 3.000 milions d'euros i el nombre total d’hostes es va reduir el 61%.