Resultats de la cerca

Desgranem les principals mesures del Pla de Xoc de Resposta a la Guerra, mitjançant el qual es mobilitzaran fins a 16.000 milions d’euros per mitigar l’impacte de la guerra d’Ucraïna sobre l’economia espanyola.

La concatenació de xocs d’oferta i de demanda que comporten els anuncis de les últimes setmanes alterarà els equilibris de creixement i d’inflació, amb la variable expectatives modulant els efectes que es desplegaran a través dels canals comercials i financers.

Després de l’experiència dels últims anys, ja sabem que el risc polític pot alterar el comportament d’hipòtesis clau en els escenaris de previsió econòmica.

Què s’entén per productivitat i com podem mesurar-la? Quina és la posició de la productivitat a Espanya respecte a zona de l'euro? Amb aquest article inaugurem una col·lecció sobre els fonaments de l’economia espanyola que tindran continuïtat en els informes mensuals dels pròxims mesos.

Un dels temes candents de l’actualitat econòmica és l’impacte d’un enduriment de les condicions financeres sobre el cost del deute públic espanyol. Des de l’inici d’enguany, hem observat un repunt dels tipus d’interès sobirans de la zona de l’euro i de les primes de risc perifèriques, inclosa l’espanyola. Així, cal preguntar-se quina serà la sensibilitat del cost de finançament de les Administracions públiques a un entorn macrofinancer canviant i molt incert.

L’estalvi dels espanyols ha passat de 5.800 euros per llar el 2023 a més de 7.000 el 2024. Per què ha crescut la taxa d'estalvi de les famílies i què esperem el 2025?

Les dades del PIB dels EUA del 1T mostren contrastos entre la robustesa de la demanda interna i uns fluxos comercials en fase d’anticipació, mentres, a la zona de l'euro ha mostrat un creixement accelerat. Amb tot, aquest impuls es podria esgotar aviat: els aranzels i les seves conseqüències començaran a tenir un impacte negatiu. Fins ara no hi ha senyals clars d'una frenada en els fluxos comercials, però amb la incertesa en nivells màxims s'espera que l'economia global entri en una fase de desacceleració, amb més riscos a la baixa i més preguntes que no pas respostes. 

Com s’ha posat de manifest en les últimes setmanes, hi ha poques coses més importants que comptar amb una estratègia de sortida adequada quan es dona per finalitzada una missió. També en economia, on es comença a qüestionar la idoneïtat de mantenir per temps indefinit el programa de política econòmica que, de manera encertada, s’ha estat utilitzant des de fa un any i mig per combatre la crisi pandèmica.

El fort deteriorament patit per les finances públiques arran de la pandèmia ha reobert el debat sobre la necessitat de reformar les normes fiscals de la UE.

Malgrat la previsible reducció del dèficit fins a cotes properes al 5,0% del PIB el 2022, les necessitats de finançament del Tresor continuaran sent elevades, la qual cosa fa que ens preguntem si pot haver-hi dificultats per captar aquest finançament, atès que el BCE ha anunciat que anirà reduint les adquisicions de deute públic.

L’anunci d’un augment significatiu i generalitzat dels aranzels per part de l'Administració Trump, juntament amb una política econòmica erràtica i poc predictible, ha disparat el temor a una nova desacceleració de l’economia global. En aquest context, toca reavaluar la posició de l’economia espanyola i valorar-ne les fortaleses i les febleses en el nou escenari.

L’economia espanyola continua presentant la taxa d'atur estructural més gran de la Unió Europea malgrat haver aconseguit reduir-la de manera substancial en els últims anys. Per combatre-la, es requereixen millores en tres fronts: una major demanda i oferta d’ocupació, i un millor emparellament entre una i altra.

El tercer volum de la nostra col·lecció Nous Paradigmes està marcat, com no podia ser d’altra manera, pels efectes de la COVID-19 i el seu paper com a acceleradora de tendències que ha fet emergir noves maneres de percebre i gestionar situacions derivades de la crisi sanitària. En aquest número tractem les perspectives econòmiques del 2022, l’evolució de la desigualtat, les tendències de consum, l’impacte dels fons de recuperació europeus i el paper de les democràcies en temps de pandèmia.

Después de haber puesto en marcha el proceso de endurecimiento monetario más intenso de las últimas décadas, parece que los bancos centrales están en vías de solucionar el inesperado repunte de la inflación que ha tenido que afrontar la economía internacional desde el primer semestre de 2021.

En aquest segon article dedicat a la globalització, analitzem la creixent fragmentació de l’economia mundial en els últims temps, centrant-nos en la desconnexió entre EUA i la Xina, i en els seus efectes.