Resultats de la cerca

L’economia espanyola continua mostrant un dinamisme major del que s’esperava al començament de l’any, gràcies, sobretot, a l’embranzida del sector terciari, en especial de les activitats relacionades amb el turisme, i a la creació d’ocupació. De cara als propers trimestres, a més a més, comptarà amb factors de suport, com una política monetària menys restrictiva, unes tensions inflacionistes en la senda de la correcció i la previsible acceleració de l’execució dels fons europeus NGEU.

Sens dubte, les dues preguntes clau en la ment dels inversors i el fil conductor dels mercats financers durant gran part de l’any, i clarament en l’últim mes, han estat quan baixaran el BCE i la Fed els tipus d’interès i quantes vegades ho faran el 2024. Així, el maig i l’inici del juny van experimentar anades i vingudes en la cotització dels actius financers a mesura que els inversors van tractar d’aclarir les futures decisions dels bancs centrals.

La publicació recent de l’Informe sobre Envelliment 2024 (Ageing Report 2024) de la Comissió Europea és una fita rellevant per a l’avaluació prevista per al 2025 de la reforma de les pensions 2021-2023, la qual determinarà si és necessari adoptar mesures addicionals per assegurar la sostenibilitat del sistema.

Els indicadors coneguts en les últimes setmanes confirmen la bona salut de l’economia espanyola, el creixement de la qual en el 1T de l’any torna a sorprendre a l’alça i, a més a més, és el més elevat entre les grans economies de la zona de l’euro.

Què s’entén per productivitat i com podem mesurar-la? Quina és la posició de la productivitat a Espanya respecte a zona de l'euro? Amb aquest article inaugurem una col·lecció sobre els fonaments de l’economia espanyola que tindran continuïtat en els informes mensuals dels pròxims mesos.

La incertesa política, principal font de volatilitat al mercat, va reduir l’apetència pel risc dels inversors al juny i el va moderar notablement respecte del maig, tot i seguir en nivells elevats.

L’evolució de l’economia apunta a un canvi de fase: l’inici d’una distensió de la política monetària a nivell mundial.

Els vents de cua que suposen les últimes dades de la inflació i uns mercats laborals sòlids coexisteix amb una pèrdua natural d’impuls cíclic i, en especial, amb un entorn d’elevats riscos geopolítics, una combinació que marcarà la velocitat de l’escenari en els propers trimestres.

Fins al moment, les inversions ja aprovades del Pla de Recuperació i Resiliència (PRR) portuguès pugen a 12.249 milions, en relació amb unes inversions planejades de 16.644 milions d’euros, la qual cosa representa una taxa d’aprovació del 74%, un percentatge en principi prometedor per a l’aprofitament dels fons NGEU que rebrà Portugal fins al 2026.

Fins no fa gaire, semblava que els mercats financers havien digerit sense gaire pesadesa la contundent dosi d’enduriment monetari que han posat en marxa els bancs centrals per controlar la inflació. No obstant això, amb els tipus d’interès endinsant-se cada vegada més en terreny restrictiu, és a dir, en nivells que haurien de refredar l’economia, augmenta el risc d’esdeveniments d’estrès i de turbulències financeres.

El 2025 serà un any a la recerca d’una nova normalitat, amenaçada per la divisió entre blocs econòmics. L’idoni seria recuperar la cooperació multilateral per afrontar els nous desafiaments i mutualitzar els riscos de manera conjunta.