L’economia global amb símptomes d’‘aranzelitis’

Segons la primera estimació, en el 1T 2025, l’economia dels EUA es va contreure el 0,1% intertrimestral (la primera caiguda des del 2022) i la variació interanual es va moderar 5 dècimes, fins al 2,0%. Però es comença a observar l’impacte de les polítiques Trump. La contracció va ser deguda, principalment, a un repunt de les importacions (el +9,0% intertrimestral), una anticipació del ja famós Liberation Day, mentre que la despesa pública va recular (el –0,4%). En positiu, la demanda interna va continuar creixent a bon ritme: la inversió va créixer l’1,9% intertrimestral, amb una acceleració especialment marcada en els béns d’equipament, i el consum privat manté un bon dinamisme (el 0,4% vs. l’1% anterior) en un context de fortalesa del mercat laboral.

A la zona de l’euro, el PIB va créixer el 0,4% intertrimestral en el 1T 2025 (vs. el 0,2% en el trimestre anterior) i va situar la taxa de creixement interanual en l’1,2%. Si les importacions han estat un vent de cara als EUA, les últimes dades apunten al fet que les exportacions han estat un vent de cua d’aquest costat de l’Atlàntic. Totes les grans economies, llevat d’Espanya (vegeu la Conjuntura d’Economia espanyola en aquest informe), han accelerat el seu creixement aquest trimestre, particularment Alemanya (va créixer el 0,2% intertrimestral, vs. el –0,2% anterior); França va créixer el 0,1% (vs. el –0,1% anterior), i Itàlia, el 0,3% (vs. el 0,2% anterior). A la Xina, el PIB va créixer l’1,2% intertrimestral en el 1T (vs. l’1,6% en el 4T), i la taxa interanual es va mantenir en el 5,4%. Malgrat la desacceleració, el ritme de creixement s’ha mostrat robust, en un trimestre en què les exportacions s’han accelerat i el suport de la política fiscal ha ajudat a una expansió del consum privat.

Per la seva coreografia i magnitud, l’augment dels aranzels dictaminat per l’Administració nord-americana continuarà tenint implicacions econòmiques a nivell global, així com derivades als mercats financers i en la confiança dels agents. D’una banda, malgrat haver suspès la seva part «recíproca» durant 90 dies, la Casa Blanca manté vigents el sòl universal del 10% i els aranzels sectorials específics. De l’altra, no sembla que l’escalada proteccionista amb la Xina tingui una treva a la vista. Per la seva banda, més enllà de les turbulències als mercats financers (vegeu la Conjuntura de Mercats financers en aquest informe), l’augment de la incertesa va començar a passar factura a la confiança dels agents. Als EUA, malgrat que l’activitat continua aguantant, el sentiment econòmic es continua deteriorant. El PMI compost nord-americà va baixar a l’abril, per la important caiguda dels serveis, mentre que el sector de les manufactures s’ha estabilitzat. Destaca el deteriorament dels subcomponents d’expectatives, sobretot pel costat dels serveis, en el seu nivell més baix des del final del 2022. Pel costat de la confiança dels consumidors, l’índex de la Conference Board va tocar mínims des del 2020, i l’índex anàleg de l’OCDE mostra una tendència de caiguda des del final del 2024.

A la zona de l’euro, el PMI compost va caure a l’abril, fins a 50,1 (vs. 50,9 anterior), una caiguda també explicada pel deteriorament del component de serveis, tot i que l’indicador compost ha aconseguit mantenir-se per quart mes consecutiu per damunt del llindar dels 50 punts. En positiu, l’economia alemanya ha mostrat senyals consistents de millora al començament de l’any: l’evolució de l’índex Ifo de clima industrial va consolidar a l’abril la pujada anotada el mes anterior (+0,2 punts, fins a 86,9). A la Xina, el PMI manufacturer oficial es va situar en els 49,0 punts (vs. 50,5 al març), una forta caiguda intermensual que situa l’indicador en un mínim des del final del 2023. La caiguda del PMI manufacturer Caixin va ser més moderada (de 51,2 punts al març a 50,4 a l'abril), però tots dos apunten a una desacceleració marcada del sector manufacturer, amb descensos particularment visibles en els subcomponents de noves comandes.

Els dies caòtics posteriors a l’anunci dels aranzels «recíprocs» per part de l’Administració nord-americana van generar temors de fortes turbulències en els fluxos comercials. Malgrat que és probable que s’observi una reducció material en els fluxos de béns en els propers mesos, en particular a l’eix EUA-Xina, l’impacte encara és limitat. De fet, entre el final de gener i el començament d’abril, s’ha observat un repunt en les arribades de vaixells de càrrega i en el volum d’importacions als principals ports nord-americans, una clara anticipació per part dels importadors nord-americans als anuncis d’aranzels. D’altra banda, s’observen oscil·lacions en els nolis. Des del començament d’abril, el preu d’enviar un contenidor des de Ho Chi Minh (Vietnam) a Los Angeles (el major port nord-americà i major punt d’entrada de mercaderies des d’Àsia) ha augmentat el 60%, mentre que el preu des de Shanghai, després d’un breu repunt, s’ha mantingut en un nivell pròxim a l’observat fins al març.

Al seu informe de previsions de primavera, l’FMI va remarcar que els aranzels són un xoc d’oferta per al país que els aplica i de demanda per al que els suporta. En conseqüència, l’impacte és clarament negatiu sobre el creixement global, tot i que, pel costat de la inflació, actuen forces en sentits oposats. Així, l’FMI va revisar la previsió de creixement per als EUA a l’1,8% per al 2025 i a l’1,7% per al 2026 (–0,9 p. p. i –0,4 p. p., respectivament, en relació amb la previsió anterior), mentre que, per a la zona de l’euro, l’ajust va ser més modest, al 0,8% per al 2025 i a l’1,2% per al 2026 (–0,2 p. p. en relació amb la previsió anterior). El creixement de la Xina se situaria en el 4,0% (–0,6 p. p. i –0,5 p. p.). L’FMI va revisar també a l’alça la previsió d’inflació global el 2025 i el 2026, fins al 4,3% i el 3,6% (+ 0,1 p. p.), respectivament. Per al 2025, es preveu una inflació del 3,0% per als EUA (vs. l’1,9% anterior), del 2,1% per a la zona de l’euro (vs. el 2,0% anterior) i del 0,0% per a la Xina (vs. l’1,7% anterior). A més a més, s’assenyala que els aranzels poden tenir un impacte negatiu sobre el creixement també a mitjà termini, ja que es reduiran la innovació i la competència. Ateses les perspectives de creixement més baix i d’augment dels costos de finançament i de la despesa pública en defensa, l’FMI preveu que el deute públic podria superar el 100% del PIB al final de la dècada.