Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1900 resultats per a Euro digital
Les dades del PIB dels EUA del 1T mostren contrastos entre la robustesa de la demanda interna i uns fluxos comercials en fase d’anticipació, mentres, a la zona de l'euro ha mostrat un creixement accelerat. Amb tot, aquest impuls es podria esgotar aviat: els aranzels i les seves conseqüències començaran a tenir un impacte negatiu. Fins ara no hi ha senyals clars d'una frenada en els fluxos comercials, però amb la incertesa en nivells màxims s'espera que l'economia global entri en una fase de desacceleració, amb més riscos a la baixa i més preguntes que no pas respostes.
Com s’ha posat de manifest en les últimes setmanes, hi ha poques coses més importants que comptar amb una estratègia de sortida adequada quan es dona per finalitzada una missió. També en economia, on es comença a qüestionar la idoneïtat de mantenir per temps indefinit el programa de política econòmica que, de manera encertada, s’ha estat utilitzant des de fa un any i mig per combatre la crisi pandèmica.
El fort deteriorament patit per les finances públiques arran de la pandèmia ha reobert el debat sobre la necessitat de reformar les normes fiscals de la UE.
La Comissió Europea ha publicat els resultats de la seva enquesta trimestral sobre el sector industrial. Aquesta enquesta cobreix un ventall ampli de preguntes, però, en aquest article, ens centrarem en els missatges que es desprenen de la pregunta sobre els principals factors que limiten la capacitat de produir de les empreses del sector manufacturer.
Malgrat la previsible reducció del dèficit fins a cotes properes al 5,0% del PIB el 2022, les necessitats de finançament del Tresor continuaran sent elevades, la qual cosa fa que ens preguntem si pot haver-hi dificultats per captar aquest finançament, atès que el BCE ha anunciat que anirà reduint les adquisicions de deute públic.
Les vulnerabilitats del deute corporatiu davant un xoc històric
Mercats financers
Política monetària
En aquest segon article dedicat a la globalització, analitzem la creixent fragmentació de l’economia mundial en els últims temps, centrant-nos en la desconnexió entre EUA i la Xina, i en els seus efectes.
L’anunci d’un augment significatiu i generalitzat dels aranzels per part de l'Administració Trump, juntament amb una política econòmica erràtica i poc predictible, ha disparat el temor a una nova desacceleració de l’economia global. En aquest context, toca reavaluar la posició de l’economia espanyola i valorar-ne les fortaleses i les febleses en el nou escenari.
El tercer volum de la nostra col·lecció Nous Paradigmes està marcat, com no podia ser d’altra manera, pels efectes de la COVID-19 i el seu paper com a acceleradora de tendències que ha fet emergir noves maneres de percebre i gestionar situacions derivades de la crisi sanitària. En aquest número tractem les perspectives econòmiques del 2022, l’evolució de la desigualtat, les tendències de consum, l’impacte dels fons de recuperació europeus i el paper de les democràcies en temps de pandèmia.
L’economia espanyola continua presentant la taxa d'atur estructural més gran de la Unió Europea malgrat haver aconseguit reduir-la de manera substancial en els últims anys. Per combatre-la, es requereixen millores en tres fronts: una major demanda i oferta d’ocupació, i un millor emparellament entre una i altra.
Les disrupcions en les cadenes globals de subministraments, presents als mercats des del final del 2020 per la reactivació de la demanda després de les pitjors fases de la pandèmia i, més tard, pels efectes de la guerra a Ucraïna i per la persistència de la COVID-19 a Àsia, van condicionar l’activitat en algunes branques manufactureres al llarg de la segona meitat del 2021 i, sobretot, el 2022. En alguns sectors, els episodis més intensos de dificultats en el comerç internacional van obligar a retallar la producció de manera puntual o, fins i tot, a paralitzar-la. Com és lògic, van patir més les indústries més dependents de la importació de primeres matèries o de béns intermedis per als seus processos productius, així com les indústries amb cadenes de valor més complexes.
A partir de l’anàlisi del creixement del consum des del maig del 2021, quan va finalitzar l’últim estat d’alarma, observem que la despesa en transport i, sobretot, en oci i restauració i en turisme es va recuperar amb especial vigor. Així, doncs, els sectors més perjudicats per les restriccions (la majoria encara vigents en el 1T 2021) són els que més s’estan recuperant. En canvi, els béns duradors (mobles, tèxtil, etc.) s’han beneficiat de forma molt més modesta del repunt del consum, com es veurà més endavant, mentre que la despesa en béns de primera necessitat ha registrat una reculada (llevat de les llars amb rendes més baixes), perquè, en part, aquests béns són substituïbles pels serveis oferts per la restauració.
L’any 2024, l’economia espanyola ha exhibit un creixement generalitzat de tots els sectors d’activitat, amb poques excepcions: s’ha reduït el nombre de sectors en feblesa i que han augmentat els sectors en expansió, gràcies a l’absorció progressiva dels forts xocs que n’han afectat l’evolució en els últims anys.
El consum a Espanya es recupera a més velocitat que en crisis anteriors. Això es posa de manifest en el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes. A l’octubre, el nostre indicador de consum se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.
Dossier
Impacte i reptes de l'economia digital
Dossier
La perifèria europea després de les reformes