Resultats de la cerca

Després de l’experiència dels últims anys, ja sabem que el risc polític pot alterar el comportament d’hipòtesis clau en els escenaris de previsió econòmica.

Malgrat l’objectiu de disminució del dèficit públic a cotes del 3% del PIB el 2024, les necessitats de finançament del Tresor continuaran sent elevades. A més a més, el mercat haurà d’absorbir tot el deute que està en mans del BCE i que no reinvertirà. En aquest context, posem en perspectiva el volum de deute que enguany haurà d’absorbir el mercat.

En un entorn caracteritzat, des del 2020, per l’acumulació de pertorbacions negatives, la sorpresa positiva del 2023 va tornar a ser la resiliència del cicle de negocis mundial, entesa com «la capacitat d’adaptació d’un ésser viu enfront d’un agent pertorbador o un estat o situació adversos», segons la RAE.

En el context de la nostra revisió de l’escenari econòmic internacional, l’objectiu d’aquest article és, d’una banda, aclarir la política aranzelària actual dels EUA i, de l’altra, resumir la resposta dels seus principals socis comercials i les negociacions en curs.

L’economia espanyola continua presentant la taxa d'atur estructural més gran de la Unió Europea malgrat haver aconseguit reduir-la de manera substancial en els últims anys. Per combatre-la, es requereixen millores en tres fronts: una major demanda i oferta d’ocupació, i un millor emparellament entre una i altra.

El 2022 la prova ha estat exigent, però, amb les perspectives d’uns preus energètics el 2023 encara per damunt dels que hi havia abans de l’esclat de la guerra a Ucraïna, la política econòmica tornarà a ser al centre del debat i s’haurà d’enfundar el mono de treball per proposar receptes que esmorteeixin aquest xoc prolongat.

Mantenint la tònica dels últims trimestres, es continuen observant més llums que ombres en la complexa
transició que està realitzant el cicle de negocis.

Les dades del PIB dels EUA del 1T mostren contrastos entre la robustesa de la demanda interna i uns fluxos comercials en fase d’anticipació, mentres, a la zona de l'euro ha mostrat un creixement accelerat. Amb tot, aquest impuls es podria esgotar aviat: els aranzels i les seves conseqüències començaran a tenir un impacte negatiu. Fins ara no hi ha senyals clars d'una frenada en els fluxos comercials, però amb la incertesa en nivells màxims s'espera que l'economia global entri en una fase de desacceleració, amb més riscos a la baixa i més preguntes que no pas respostes. 

En un inici d’any amb tota l’atenció centrada en com la Fed i el BCE implementaran el gir en la política monetària i amb la sensació que es pot obrir alguna divergència temporal en el punt de partida de les baixades de tipus d’interès a les dues bandes de l’Atlàntic, en les últimes setmanes, s’han produït novetats que poden aclarir una mica l’agitat món de la política monetària.

Perspectives cautelosament optimistes per a l’economia internacional, però amb un mapa de riscos exigent. Els EUA destaquen entre les economies avançades, mentre que la zona de l’euro encara no deixa enrere la feblesa de la seva activitat. D’entre els emergents, el creixement de l’Índia encapçala els BRICS, amb la Xina baixant al gran grup.

Com s’ha posat de manifest en les últimes setmanes, hi ha poques coses més importants que comptar amb una estratègia de sortida adequada quan es dona per finalitzada una missió. També en economia, on es comença a qüestionar la idoneïtat de mantenir per temps indefinit el programa de política econòmica que, de manera encertada, s’ha estat utilitzant des de fa un any i mig per combatre la crisi pandèmica.

L’anunci d’un augment significatiu i generalitzat dels aranzels per part de l'Administració Trump, juntament amb una política econòmica erràtica i poc predictible, ha disparat el temor a una nova desacceleració de l’economia global. En aquest context, toca reavaluar la posició de l’economia espanyola i valorar-ne les fortaleses i les febleses en el nou escenari.

L’AIReF ha dictaminat que no s’incompleix la regla de despesa en pensions acordada amb la Comissió Europea, tot i que assenyala que complir-la no garanteix la sostenibilitat del sistema de pensions ni del conjunt de les AP., i alerta que serà necessari augmentar les transferències de l’Estat a l’Seguretat Social per sostenir el sistema entre ara i el 2050.

La publicació recent de l’Informe sobre Envelliment 2024 (Ageing Report 2024) de la Comissió Europea és una fita rellevant per a l’avaluació prevista per al 2025 de la reforma de les pensions 2021-2023, la qual determinarà si és necessari adoptar mesures addicionals per assegurar la sostenibilitat del sistema.

Malgrat que el BCE ha endurit les condicions per dur a terme una pujada dels tipus d’interès, hi ha més elements sobre els quals basar la idea que la inflació a mitjà termini se situï en el 2% i el BCE pugui, després de més d’una dècada sense fer-ho, apujar els tipus d’interès.