En plena temporada baixa per a una bona part del sector, les xifres que es publiquen mes rere mes continuen confirmant una gran solidesa de la demanda, malgrat el complex entorn econòmic al qual s’enfronta l’economia global i, en particular, l’europea. Es mantindrà aquesta dinàmica en els propers mesos?
Enmig de la tempestat provocada per la pandèmia, el mercat immobiliari portuguès ha mantingut el to. Tot i que la major incertesa i les restriccions van provocar l’ajornament de decisions de compra d’habitatge, els preus es van desaccelerar poc i van avançar al voltant del 8% el 2020.
Mantenint la tònica dels últims trimestres, es continuen observant més llums que ombres en la complexa
transició que està realitzant el cicle de negocis.
El ritme de creixement de l’economia espanyola s’ha desaccelerat, com ho testifica el menor ritme d’avanç del PIB en el 3T. La raó principal és la feblesa de l’entorn extern: la zona de l’euro ha anotat una lleugera reculada de l’activitat, i les seves tres principals economies estan estancades. En contrast, el consum de les llars a Espanya, un dels pilars de l’economia, continua presentant bones xifres.
En un entorn d’incertesa encara elevat, diversos factors poden modificar el curs de l’economia espanyola els pròxims mesos, tant de manera negativa com positiva. Entre aquests factors en sobresurten tres: l’evolució dels preus de l’energia, la resiliència del mercat laboral i l’execució dels fons europeus NGEU.
Diu el refrany que val més boig conegut que savi per conèixer, però la inflació potser és un cas especial. Què passarà amb l'inflació el 2023?
La concatenació de xocs d’oferta i de demanda que comporten els anuncis de les últimes setmanes alterarà els equilibris de creixement i d’inflació, amb la variable expectatives modulant els efectes que es desplegaran a través dels canals comercials i financers.
Amb la previsible estabilització del dèficit públic en cotes pròximes al 4,0% del PIB el 2023, les necessitats de finançament del Tresor continuaran sent elevades. El mercat haurà d’absorbir, a més a més, tot el deute en mans del BCE que no serà reinvertit per part del banc central, que va anunciar un canvi d’estratègia al desembre. En aquest context, és útil posar en perspectiva el volum de deute que haurà d’absorbir el mercat durant aquest 2023.
L’estalvi dels espanyols ha passat de 5.800 euros per llar el 2023 a més de 7.000 el 2024. Per què ha crescut la taxa d'estalvi de les famílies i què esperem el 2025?
Espanya va reduir el 2024 les exportacions a la Unió Europea i als EUA, de manera que va haver de buscar oportunitats en nous mercats per diversificar i per enfortir les relacions comercials. Entre aquests mercats, destaquen els països de l’ASEAN, de l’Amèrica Llatina i les illes del Carib i Oceania.
L’activitat econòmica va aconseguir rebotar de manera forta i generalitzada en el 3T, però la segona onada d’infeccions per SARS-CoV-2 ha comportat un nou enduriment de les restriccions a la mobilitat a nombrosos països (en especial a Europa), i la majoria d’indicadors apunten al fet que l’activitat econòmica es tornarà a contreure en aquest 4T. Però de quant estem parlant?
Les tensions geopolítiques i la incertesa de la demanda exterior ens obliguen a reavaluar les fortaleses i les febleses de les exportacions en l’economia espanyola. Per fer-ho, és essencial analitzar què exportem, fins a quin punt està diversificada la nostra oferta i la seva competitivitat. Per millorar la nostra comprensió, en aquest article, analitzarem la complexitat dels productes exportats i la seva intensitat tecnològica, dues variables clau per avaluar el grau de competitivitat de les nostres exportacions.