El sector agroalimentari espanyol continua mostrant una fortalesa notable i s’ha consolidat com el principal motor exportador del país, gràcies a una conjuntura afavorida per un augment de preus contingut i per la recuperació de la demanda. Espanya es posiciona com la quarta potència exportadora de la UE i l’octava a nivell mundial, amb una quota del 3,4%. A més a més, acumula gairebé tres dècades de superàvits comercials, equivalents a l’1,2% del PIB el 2024. Malgrat el complex entorn internacional, marcat per les tensions geopolítiques i pel proteccionisme, el creixement registrat per les exportacions agroalimentàries en el primer semestre del 2025, tant en volum com en valor, augura un bon any per al sector.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1939 resultats per a Euro digital
En aquest primer article d’una sèrie de dos, repassem el comportament recent de la inversió en equipament a Espanya i el comparem amb el de la resta de la zona de l’euro. En un segon article, en aquest mateix Informe Mensual, indaguem sobre els incentius a invertir, a partir de l’anàlisi de l’evolució de la rendibilitat i del cost de finançament per sectors.
Comptar amb unes polítiques actives de formació, a més de tenir la capacitat d’atreure talent als sectors amb major dèficit de personal qualificat, serà clau perquè la UE progressi en innovació i en competitivitat i no es quedi endarrerida en relació amb els seus principals competidors.
Què ha provocat el fort repunt dels preus de l'energia a Europa durant la segona meitat del 2021? Persistirà la pujada a mitjà i a llarg termini?
El retorn, enguany, de les regles fiscals –com a garants de la sostenibilitat del deute públic– i la persistent bretxa d’inversió per abordar les prioritats de la UE en l’actual context geopolític conformen un escenari de fricció que fa necessària una estratègia fiscal coordinada en temps i en intensitat que va més enllà de l’horitzó dels mandats polítics nacionals i comunitaris, de manera que és imprescindible superar diferències i alguns tabús que han caracteritzat la història econòmica de la UE en altres moments.
La importància de Rússia com exportador mundial de petroli, de gas natural i d’altres primeres matèries serà la principal via per la qual es filtrarà l’impacte econòmic de la guerra d'Ucraïna, juntament amb la incertesa i un nou front obert en unes cadenes globals de valor ja tensionades.
Les emissions de bons corporatius es recuperen a la perifèria de la zona de l'euro
Mercats financers
Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?
L’esclat de la pandèmia el 2020 i, més recentment, la guerra a Ucraïna han accelerat la tendència de desacoblament entre els Estats Units i la Xina, a la qual sembla que s’ha unit Europa, tot i que, ara com ara, de manera tímida. Analitzem la dependència de la UE de la Xina per entendre si és possible, o fins i tot desitjable, una autonomia estratègica europea.
Una de les grans preguntes és si l’augment dels preus es traslladarà als salaris. Per respondre-la analitzem com s'estan comportant les dinàmiques salarials a la zona de l'euro i quina podria ser la seva evolució futura.
La negociació del pròxim pressupost posarà de nou a prova l’estat de salut del projecte europeu, del qual dependrà la nostra autonomia estratègica per abordar els reptes geopolítics que continuaran arribant de l’exterior.