Resultats de la cerca
Comptar amb unes polítiques actives de formació, a més de tenir la capacitat d’atreure talent als sectors amb major dèficit de personal qualificat, serà clau perquè la UE progressi en innovació i en competitivitat i no es quedi endarrerida en relació amb els seus principals competidors.
Què ha provocat el fort repunt dels preus de l'energia a Europa durant la segona meitat del 2021? Persistirà la pujada a mitjà i a llarg termini?
Les emissions de bons corporatius es recuperen a la perifèria de la zona de l'euro
La importància de Rússia com exportador mundial de petroli, de gas natural i d’altres primeres matèries serà la principal via per la qual es filtrarà l’impacte econòmic de la guerra d'Ucraïna, juntament amb la incertesa i un nou front obert en unes cadenes globals de valor ja tensionades.
La negociació del pròxim pressupost posarà de nou a prova l’estat de salut del projecte europeu, del qual dependrà la nostra autonomia estratègica per abordar els reptes geopolítics que continuaran arribant de l’exterior.
Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?
L’esclat de la pandèmia el 2020 i, més recentment, la guerra a Ucraïna han accelerat la tendència de desacoblament entre els Estats Units i la Xina, a la qual sembla que s’ha unit Europa, tot i que, ara com ara, de manera tímida. Analitzem la dependència de la UE de la Xina per entendre si és possible, o fins i tot desitjable, una autonomia estratègica europea.
Una de les grans preguntes és si l’augment dels preus es traslladarà als salaris. Per respondre-la analitzem com s'estan comportant les dinàmiques salarials a la zona de l'euro i quina podria ser la seva evolució futura.
Espanya és el país on més ha augmentat la riquesa neta des de la pandèmia: des del 4T 2019 fins al 3T 2023, registra un increment notable del 25%, seguida molt de prop per Alemanya (22%), per França (16%), i, a més distància, per Itàlia (6,0%).