Resultats de la cerca
La importància de Rússia com exportador mundial de petroli, de gas natural i d’altres primeres matèries serà la principal via per la qual es filtrarà l’impacte econòmic de la guerra d'Ucraïna, juntament amb la incertesa i un nou front obert en unes cadenes globals de valor ja tensionades.
La negociació del pròxim pressupost posarà de nou a prova l’estat de salut del projecte europeu, del qual dependrà la nostra autonomia estratègica per abordar els reptes geopolítics que continuaran arribant de l’exterior.
Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?
L’esclat de la pandèmia el 2020 i, més recentment, la guerra a Ucraïna han accelerat la tendència de desacoblament entre els Estats Units i la Xina, a la qual sembla que s’ha unit Europa, tot i que, ara com ara, de manera tímida. Analitzem la dependència de la UE de la Xina per entendre si és possible, o fins i tot desitjable, una autonomia estratègica europea.
Una de les grans preguntes és si l’augment dels preus es traslladarà als salaris. Per respondre-la analitzem com s'estan comportant les dinàmiques salarials a la zona de l'euro i quina podria ser la seva evolució futura.
Espanya va incloure 28.400 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, el principal instrument dels fons europeus Next Generation EU, en els Pressupostos Generals de
l’Estat del 2022. S’han complert les expectatives? S’estan implementant les inversions i les reformes segons el que es preveia?
La crisi energètica ha estat, al si de la UE, un estímul per impulsar fonts d’energia més respectuoses amb el medi ambient i menys dependents dels combustibles fòssils, però el seu ple desenvolupament es presenta com una empresa a mitjà termini.
Comptar amb unes polítiques actives de formació, a més de tenir la capacitat d’atreure talent als sectors amb major dèficit de personal qualificat, serà clau perquè la UE progressi en innovació i en competitivitat i no es quedi endarrerida en relació amb els seus principals competidors.
Espanya és el país on més ha augmentat la riquesa neta des de la pandèmia: des del 4T 2019 fins al 3T 2023, registra un increment notable del 25%, seguida molt de prop per Alemanya (22%), per França (16%), i, a més distància, per Itàlia (6,0%).