Un mercat laboral europeu en transformació: el paper de la immigració i dels nous llocs de treball
Comptar amb unes polítiques actives de formació, a més de tenir la capacitat d’atreure talent als sectors amb major dèficit de personal qualificat, serà clau perquè la UE progressi en innovació i en competitivitat i no es quedi endarrerida en relació amb els seus principals competidors.
En un entorn d’alentiment de l’activitat econòmica després de la pandèmia, l’ocupació a la UE ha continuat creixent amb un cert vigor i ha augmentat en 7,2 milions de persones des del 2019. Com a resultat, la taxa d’atur ha continuat reculant i s’ha situat en un mínim històric del 5,7%. Atès el baix nivell d’atur, i a diferència del que va succeir en el període previ a la pandèmia, la major part del creixement de l’ocupació en els últims anys s’explica per l’augment de la força laboral, principalment per la immigració extracomunitària i per l’increment de la participació femenina i dels treballadors més grans. Al mateix temps, l’acceleració de la transformació digital ha convertit els sectors tecnològics en la principal font de creació d’ocupació en els últims anys, en contrast amb la reculada a les branques manufactureres. Comptar amb unes polítiques actives de formació, a més de tenir la capacitat d’atreure talent als sectors amb major dèficit de personal qualificat, serà clau perquè la UE progressi en innovació i en competitivitat i no es quedi endarrerida en relació amb els seus principals competidors.
Els principals indicadors del mercat laboral no han deixat de millorar en els últims anys: la taxa de participació va pujar fins al 80,4% el 2024 (el 77,9% el 2019); la d’ocupació, fins al 75,8% (el 72,7% el 2019), i la taxa d’atur es va reduir fins al 5,7% (el 6,6% el 2019). Aquesta tendència favorable també ha beneficiat col·lectius tradicionalment més vulnerables, com les dones, que han incrementat la taxa de participació fins al 70,5% (3,7 p. p. més que el 2019) i que expliquen el 64% del total dels llocs de treball creats des del 2019 (3,9 milions). També s’ha repetit aquest patró entre els treballadors més grans (dels 55 als 64 anys), que han incrementat la taxa d’activitat fins al 60,8% el 2024 (un augment de gairebé 6 punts en relació amb el 2019) i que representen el 20% dels ocupats (una mica més de 40 milions de treballadors).
Cal fer un esment especial a la contribució de la població estrangera a les dinàmiques positives del mercat laboral, en un context d’envelliment de la població i de baix creixement de la productivitat. Així, una mica més del 50% dels llocs de treball creats entre el 2019 i el 2024 han estat ocupats per treballadors de fora de la UE (al voltant de 3,4 milions), malgrat que el seu pes en la força laboral europea era tot just del 6,6% el 2024 (el 5,0% el 2019) (vegeu el primer gràfic). Una proporció significativa de l’augment del creixement des del 2022 s’atribueix a la important arribada de ciutadans ucraïnesos a conseqüència del conflicte bèl·lic amb Rússia, atès que més de quatre milions s’han assentat en altres països, amb Polònia i Alemanya al capdavant dels països receptors, amb el 37% i el 25% del total, respectivament.
En un treball recent, el BCE considera que l’aportació de la immigració extracomunitària al creixement del PIB, amb l’augment de la població estrangera en edat de treballar i amb la seva major taxa d’ocupació, és el principal factor de l’augment de l’activitat econòmica a la zona de l’euro el 2023 i el 2024.1 No obstant això, aquesta contribució varia molt en funció dels països. Així, a Itàlia, l’impacte ha estat més reduït, ja que partia de taxes de participació més baixes i ha estat la població nacional la que ha impulsat el creixement. En canvi, a Alemanya, que té una taxa d’activitat més elevada, els treballadors estrangers han mitigat els efectes de l’envelliment poblacional i de la disminució de la població en edat de treballar. Espanya es trobaria en un punt intermedi, amb un paper molt rellevant de la immigració en les dinàmiques laborals, però també amb una contribució positiva, tot i que més moderada, dels nacionals.2
Una altra nota positiva de l’arribada de població estrangera en els últims anys està vinculada al fet que el seu grau de sobrequalificació (i la bretxa que encara persisteix en relació amb els treballadors nacionals) s’ha reduït de forma notable.3 Aquesta tendència es podria explicar pel major reconeixement dels estudis realitzats a l’estranger, per la millora en l’accés dels immigrants a treballs més qualificats i coherents amb el seu nivell educatiu o per les polítiques actives d’integració laboral.4
- 1. https://www.ecb.europa.eu/press/blog/date/2025/html/ecb.blog20250508~897078ce87.en.html
- 2. En un article recent, el Banc d’Espanya analitza els factors que influeixen sobre els fluxos migratoris cap al nostre país i cap a altres economies avançades i mostra com Espanya és un dels països avançats amb més entrades d’estrangers per cada mil habitants. La raó que explica aquest augment és, principalment, la situació dels països d’origen (inestabilitat política o desastres naturals, entre d’altres), tot i que les característiques del país de destinació (oportunitats de trobar feina, l’idioma o l’existència de compatriotes ja instal·lats al país de destinació) estan guanyant importància.
- 3. Els ocupats sobrequalificats són persones amb un nivell d’estudis superior que treballen en feines de qualificació baixa o mitjana. Vegeu Migrant integration statistics - over-qualification - Statistics Explained - Eurostat.
- 4. Com el cas del programa Integration durch Qualifizierung, l’objectiu del qual és millorar la integració laboral de les persones migrants a Alemanya, que inclou l’homologació dels títols professionals, la formació complementària o l’assessorament individualitzat.
El creixement de l’ocupació des del 2019 ha estat generalitzat per sectors, amb l’excepció del sector primari (que no és més que una continuació de la tendència a la baixa que experimenta des dels anys noranta) i de la indústria manufacturera, que encara no ha recuperat els nivells d’ocupació previs a la pandèmia i compta avui amb gairebé mig milió menys de treballadors que el 2019. En canvi, destaca l’important creixement de l’ocupació al sector de la informació i les telecomunicacions (TIC), amb un augment del 21,4% des del 2019 (1,3 milions de llocs de treball) (vegeu el segon gràfic).
Aquest dinamisme està molt relacionat amb l’acceleració de la transformació digital (ja ocupa més de 7,5 milions de treballadors, el 3,5% del total dels ocupats europeus), però –com succeeix en altres sectors–5 no és aliè a l’escassetat de mà d’obra especialitzada, que, tot i que s’ha reduït des dels seus màxims, continua sent molt elevada (vegeu el tercer gràfic). La bretxa existent entre la demanda de treballadors amb competències digitals i l’oferta s’ha convertit en un coll d’ampolla per a l’avanç de la innovació i de la competitivitat de la UE. Malgrat que s’ha avançat en la formació i en l’atracció de professionals amb les habilitats necessàries, la UE encara està lluny d’assolir el seu objectiu de 20 milions d’especialistes TIC per al 2030, motiu pel qual encara és necessari continuar reforçant la formació en aquest sector i la captació de talent, ja que s’espera que el sector TIC continuï sent un dels focus de creixement dels propers anys.
- 5. L’escassetat de mà d’obra es dona en empreses de diferents sectors, com el sistema de salut, conductors, electricistes, cuiners, cambrers o treballadors de la construcció, entre d’altres. La Comissió Europea ha identificat 42 professions amb aquest problema: EUR-Lex - 52023PC0716 - EN - EUR-Lex.
Des de la pandèmia, el mercat laboral de la UE ha mostrat un notable dinamisme, amb un creixement de l’ocupació impulsat, en gran part, per la immigració extracomunitària i per l’augment de la participació laboral, en general i en els grups amb les taxes més baixes, com les dones, els joves o els més grans de 55 anys. No obstant això, en els propers anys, la UE s’enfrontarà a importants desafiaments. L’envelliment de la població, la baixa natalitat i l’escassetat de mà d’obra qualificada –en especial en sectors clau com el tecnològic, la salut o la construcció– són obstacles per al creixement econòmic. Malgrat els avanços en la integració laboral d’immigrants i en la formació digital, persisteix una bretxa significativa entre l’oferta i la demanda de competències. Superar aquests reptes requerirà polítiques actives de formació, d’atracció de talent i d’adaptació del mercat laboral a les noves realitats demogràfiques i tecnològiques. Precisament, aquests desafiaments són el nucli d’actuació de la Unió de les Competències,6 una de les cinc palanques de la Brúixola de la Competitivitat de la UE, presentada al març del 2025, que aposta per una transformació profunda dels sistemes d’educació i de formació per garantir una força laboral preparada. Malgrat que la seva implementació serà complexa, el seu èxit serà determinant per al futur econòmic de la UE.
- 6. Vegeu https://commission.europa.eu/topics/eu-competitiveness/union-skills_es.
- 1. https://www.ecb.europa.eu/press/blog/date/2025/html/ecb.blog20250508~897078ce87.en.html
- 2. En un article recent, el Banc d’Espanya analitza els factors que influeixen sobre els fluxos migratoris cap al nostre país i cap a altres economies avançades i mostra com Espanya és un dels països avançats amb més entrades d’estrangers per cada mil habitants. La raó que explica aquest augment és, principalment, la situació dels països d’origen (inestabilitat política o desastres naturals, entre d’altres), tot i que les característiques del país de destinació (oportunitats de trobar feina, l’idioma o l’existència de compatriotes ja instal·lats al país de destinació) estan guanyant importància.
- 3. Els ocupats sobrequalificats són persones amb un nivell d’estudis superior que treballen en feines de qualificació baixa o mitjana. Vegeu Migrant integration statistics - over-qualification - Statistics Explained - Eurostat.
- 4. Com el cas del programa Integration durch Qualifizierung, l’objectiu del qual és millorar la integració laboral de les persones migrants a Alemanya, que inclou l’homologació dels títols professionals, la formació complementària o l’assessorament individualitzat.
- 5. L’escassetat de mà d’obra es dona en empreses de diferents sectors, com el sistema de salut, conductors, electricistes, cuiners, cambrers o treballadors de la construcció, entre d’altres. La Comissió Europea ha identificat 42 professions amb aquest problema: EUR-Lex - 52023PC0716 - EN - EUR-Lex.
- 6. Vegeu https://commission.europa.eu/topics/eu-competitiveness/union-skills_es.
Demografia
How does demographics affect economic growth, the reallocation of the model of production, the labour market and productivity?
