Resultats de la cerca
Als EUA, s’han llançat dos grans plans econòmics d’inversions i de modernització econòmica en els últims anys que representen un model molt diferent de l’europeu, ja que contenen un enfocament més proteccionista. Aquests esforços transformadors de l’energia i de la tecnologia no van sorgir de la necessitat d’impulsar l’economia després de la COVID, com a la zona de l’euro amb els fons europeus NGEU, sinó de la necessitat de reforçar l’autonomia i la posició estratègica dels EUA.
Els fons NGEU i els programes nacionals d’inversions a Alemanya i a França són el resultat d’un llarg procés de canvis en els grans blocs econòmics, accelerat per la COVID i per la guerra a Ucraïna. Aquests esforços busquen redefinir i adaptar els models productius a la transició energètica i a la digitalització en un context d’incertesa i de noves dinàmiques geopolítiques.
L’inici del procés de normalització de la política monetària per part del BCE ha provocat una acceleració dels preus de l’habitatge, en especial als mercats amb un fort desajustament entre una oferta insuficient i una demanda dinàmica. Entre les economies on els preus reals han augmentat amb més força en l’últim any i mig, i on els mercats residencials presenten indicadors d’una sobrevaloració més significativa, destaquen Portugal, Bulgària, Hongria, els Països Baixos i Estònia. En canvi, els mercats de grans economies com Alemanya, Suècia, França i Luxemburg continuen sobrevalorats, però han corregit el fort creixement de preus que van experimentar en les dècades prèvies a la pandèmia i han reduït els senyals de sobreescalfament.
El sector turístic ha tancat la temporada d’estiu d’enguany en molt bona forma. Les arribades de turistes internacionals s’han apropat molt als registres del 2019, un any que va ser extremadament positiu per al sector. A més a més, el turisme domèstic ha continuat oferint molt bones xifres. No obstant això, l’escenari macroeconòmic es presenta com un risc per a l’evolució de l’activitat turística en els propers trimestres, a causa de la inflació elevada i de l’alentiment econòmic a Europa. Malgrat tot, considerem que la demanda turística encara gaudeix d’importants palanques de creixement per a l’any vinent, de manera que estimem que completarà la seva recuperació el 2023.
El creixement del nombre de turistes internacionals s’ha contingut el 2019, a causa del context econòmic mundial i de la recuperació dels competidors al Mediterrani, però el sector turístic mostra una gran resiliència, amb el suport del consum del turisme resident i de l’aposta pel turisme de qualitat.
El mercat immobiliari europeu acumula uns quants anys avançant a bon ritme. Una bona prova d’això és que, des del començament del 2016, els preus de l’habitatge al conjunt de la UE han augmentat, de mitjana, el 4,6% anual, per damunt del creixement dels salaris i del PIB, en termes nominals. Aquesta senda alcista s’observa de manera generalitzada tant per països com a les grans ciutats. En aquest article, analitzem quins factors expliquen aquesta tendència i si presenta algun risc.
Identifiquem els factors macroeconòmics que afecten l'evolució del turisme internacional a Espanya, des de la taxa de creixement de la renda als països emissors fins a la inflació, passant pel risc geopolític i el tipus de canvi, i estimem l'arribada de turistes internacionals a Espanya el 2024.
Els costos de la construcció a Espanya s’han incrementat de forma significativa des del gener del 2021, una alça que es va iniciar per la forta reactivació de la demanda global arran de la reobertura de l’economia després de la pandèmia, però que es va intensificar amb l’esclat de la guerra a Ucraïna. En els últims mesos, però, el preu dels metalls industrials als mercats internacionals ha reculat de manera marcada, i els mercats de futurs apunten a una certa estabilització de les cotitzacions. En aquest context, és d’esperar que els costos dels materials de la construcció a Espanya es moderin el 2023.
Entre el 2018 i el 2024, l’economia espanyola ha experimentat una millora substancial en els preus relatius de l’electricitat i del gas, que han passat de ser més cars que la mitjana europea a beneficiar-se de tarifes més baixes. Aquest descens respon al fort creixement de la producció d’energia solar fotovoltaica i eòlica terrestres, els dos processos de generació elèctrica amb un cost més baix. Els menors preus de l’electricitat en comparació amb els competidors europeus han afavorit un bon funcionament del sector manufacturer en els últims exercicis. Aquest avantatge en la generació d’electricitat sostenible i de baix cost posiciona la indústria espanyola en una situació avantatjada en relació amb els seus competidors.
La indústria de l’automoció és un motor important de creixement i de prosperitat a nivell mundial, per la seva contribució (i) social, en facilitar la mobilitat de les persones de manera eficient, segura i assequible, i (ii) econòmica, com a motor d’innovació, generador d’ocupació de qualitat i pilar del comerç internacional. En el cas d’Espanya, s’ha convertit en un puntal de la nostra indústria i en un referent a escala mundial, gràcies a una gran capacitat de producció i a una elevada productivitat, derivada d’una mà d’obra qualificada i d’un alt nivell d’automatització de les plantes. La crisi econòmica generada per la pandèmia ha afectat un sector que es troba en plena transformació tecnològica cap a l’electrificació. Una transició necessària i que comptarà amb un suport important dels fons Next Generation EU (NGEU).
Pertànyer a la classe mitjana és una ambició? Com és la qualitat de vida de la classe mitjana? Com ha evolucionat en les últimes dècades? I com evolucionarà? Les persones de la classe mitjana estan satisfetes amb la seva vida? Totes aquestes preguntes són molt rellevants, però, abans d’abordar-les, és necessari respondre qui és la classe mitjana?
Els programes d’ajust temporal de l’ocupació, entre els quals hi ha els ERTO a Espanya, s'estan fent servir de forma generalitzada a tot Europa per tal d'atenuar l'impacte de la COVID-19 al mercat laboral.
Hem recorregut ja gairebé la meitat de l’any i toca fer balanç per actualitzar els escenaris econòmics en què la divergència en el comportament de la inflació ha estat clau entre els EUA i Europa per explicar el reajustament de previsions que presentem en els tipus d’interès.
Des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, les llars nord-americanes es mostren molt més pessimistes del que caldria esperar tenint en compte l’estat de l’economia nord-americana. Per què? I a Europa, també passa?