A diferència del seguiment del compliment de les fites i dels objectius dels Plans de Recuperació i Resiliència (PRR), l’avaluació d’on som en la seva implementació es complica quan tractem de quantificar-ne l’efecte macroeconòmic i la capacitat transformadora sobre l’economia europea. Això guanya més rellevància davant els reptes que planteja el cada vegada més complex escenari geopolític.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
335 resultats per a Evolución de la productividad en Europa
A moltes economies desenvolupades, fa anys que el preu de l’habitatge ha pujat de forma molt significativa, i la tendència es va accelerar durant la pandèmia. No obstant això, alguns d'aquests mercats immobiliaris s'han començat a corregir en el context actual de tipus d'interès més alts i d'erosió de la renda real disponible de les llars.
En la continuació de l'article «Els mercats immobiliaris de les economies avançades davant l’enduriment de la política monetària (part I)», calculem l'ajustament potencial del preu de l'habitatge que es podria arribar a produir en alguns mercats internacionals que presenten signes de sobrevaloració.
El compliment dels objectius climàtics depèn molt de la inversió, pública i privada, i dels seus efectes sobre el desenvolupament de noves tecnologies. Per aquest motiu,
des de la COVID, una gran part de l’impuls econòmic s’ha centrat en incentivar aquesta transició ecològica. En aquest article, explorem com l'estan incentivant el Govern dels EUA i, sobretot, la Unió Europea i els seus estats membre.
Fins no fa gaire, semblava que els mercats financers havien digerit sense gaire pesadesa la contundent dosi d’enduriment monetari que han posat en marxa els bancs centrals per controlar la inflació. No obstant això, amb els tipus d’interès endinsant-se cada vegada més en terreny restrictiu, és a dir, en nivells que haurien de refredar l’economia, augmenta el risc d’esdeveniments d’estrès i de turbulències financeres.
Després d’un mes de setembre carregat d’anuncis, la següent reunió del BCE (el 24 d’octubre) serà de transició, si més no en un sentit: el 31 d’octubre del 2019, es posarà fi al mandat de Mario Draghi, el president més carismàtic1 de la història de la institució.
Malgrat que la desconnexió energètica de Rússia en els últims anys ha estat notable, encara persisteixen desafiaments importants perquè Europa posseeixi un sistema energètic sostenible, segur i competitiu.
La comunicació és una de les eines més potents de la política monetària. Per aquest motiu, CaixaBank Research ha desenvolupat un índex que mesura el sentiment de les comunicacions del BCE.
L’informe Draghi estableix les bases d’una reindustrialització a Europa, combinant accions horitzontals amb un menú de propostes per a 10 sectors estratègics.
Alemanya, la major economia de la zona de l’euro, travessa moments difícils i afronta unes febles perspectives de creixement. El seu model es troba amenaçat per la desacceleració del comerç mundial, per les guerres aranzelàries, pel canvi de model energètic i per la irrupció de nous rivals.
No és novetat, però continua sent important remarcar-ho. Els últims indicadors disponibles per a l’economia espanyola han tornat a sorprendre en positiu. Malgrat que Europa es manté feble i que, a nivell global, la incertesa és elevada, l’evolució de l’economia espanyola continua destacant en el context internacional.
Atesa la seva estratègia oficial de «dependència de les dades», les pròximes decisions del BCE estaran subjectes als senyals presents que envien les dades, però, probablement, també estaran condicionades per l’expectació sobre l’agenda econòmica dels EUA i per les seves conseqüències en el futur.
L’impacte sobre la UE d’un aranzel universal a les importacions de béns dels EUA va més enllà de l’efecte directe sobre les empreses exportadores i es farà sentir també de manera indirecta en el conjunt de l’economia i a través de les cadenes europees i globals de valor.