Resultats de la cerca

L’extensió del coronavirus a nivell global ha estat un xoc sense precedents per a l’economia mundial. L’economia espanyola s’ha vist especialment afectada, en part per la seva major dependència del turisme internacional. Durant el segon semestre de l’any, preveiem la consolidació del procés de recuperació econòmica, gràcies al relaxament de les mesures de distanciament social i al suport de l’àmplia bateria de mesures fiscals i monetàries adoptada. No obstant això, preveiem que, en els propers anys, l’economia continuarà operant per sota
del seu potencial.

El sector del vi juga un paper fonamental al nostre país, no solament en termes econòmics, per la seva contribució a l’activitat, a l’ocupació o a les exportacions, sinó també per l’àmplia extensió del seu cultiu i pel seu arrelament territorial, la qual cosa el converteix en motor de conservació mediambiental i de desenvolupament rural. Espanya és el segon exportador mundial de vi en volum i el tercer en valor, tot i que, en els últims anys, hem assistit a una major penetració a l’Amèrica del Nord i a Àsia, mercats que compren vi d’un import més elevat. Després de la crisi de la COVID-19, els cellers i les cooperatives han d’afrontar importants reptes a mitjà termini i s’han d’adaptar als nous hàbits de consum d’un públic més jove, més digitalitzat i més conscienciat amb el medi ambient. En aquesta estratègia s’emmarca l’aposta pels cultius ecològics, per les vendes on-line o per l’enoturisme.

En els últims anys, el turisme rural ha adquirit un protagonisme creixent a Espanya i ha obert nous camins per a la diversificació de les fonts d’ingressos de les economies rurals. En aquest article, analitzem, a partir de dades internes de CaixaBank, l’enlairament del sector després de la pandèmia de COVID-19 i les seves implicacions per a la resiliència econòmica de l’Espanya rural i per al sector turístic, atès el seu alt nivell de sostenibilitat, tant des del punt de vista de l’impacte sobre el medi ambient com per la seva major diversificació geogràfica i la seva menor estacionalitat, si el comparem amb altres formes de turisme més tradicionals, com el costaner.

L’economia espanyola disposa d’un sector manufacturer divers, exportador i de productivitat elevada. No obstant això, el teixit empresarial està encara molt atomitzat si es compara amb la indústria alemanya, un referent a nivell europeu. Augmentar la dimensió empresarial i impulsar la productivitat de les empreses, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies digitals, per avançar cap a la Indústria 4.0, són les claus per continuar incrementant la competitivitat d’un sector fonamental per a l’economia i per al sector exterior espanyol. Així mateix, el sector ha d’evolucionar cap a un model industrial més sostenible: només les empreses que escometin la transició energètica amb èxit podran competir en un nou entorn en què la sostenibilitat serà un requisit imprescindible per continuar operant al mercat.

El 2023, el sector turístic espanyol va mantenir la seva trajectòria de recuperació i de creixement, va superar les expectatives inicials i va batre rècords, no solament en termes de despesa nominal, sinó també en termes reals. De cara al 2024, preveiem que la senda positiva del sector turístic espanyol prosseguirà i que el PIB turístic avançarà el 2,5%, de manera que el sector creixerà per damunt de l’economia en general i es reafirmarà com un dels motors de l’economia espanyola.

Les disrupcions en les cadenes globals de subministraments, presents als mercats des del final del 2020 per la reactivació de la demanda després de les pitjors fases de la pandèmia i, més tard, pels efectes de la guerra a Ucraïna i per la persistència de la COVID-19 a Àsia, van condicionar l’activitat en algunes branques manufactureres al llarg de la segona meitat del 2021 i, sobretot, el 2022. En alguns sectors, els episodis més intensos de dificultats en el comerç internacional van obligar a retallar la producció de manera puntual o, fins i tot, a paralitzar-la. Com és lògic, van patir més les indústries més dependents de la importació de primeres matèries o de béns intermedis per als seus processos productius, així com les indústries amb cadenes de valor més complexes.

El sector turístic ha tancat la temporada d’estiu d’enguany en molt bona forma. Les arribades de turistes internacionals s’han apropat molt als registres del 2019, un any que va ser extremadament positiu per al sector. A més a més, el turisme domèstic ha continuat oferint molt bones xifres. No obstant això, l’escenari macroeconòmic es presenta com un risc per a l’evolució de l’activitat turística en els propers trimestres, a causa de la inflació elevada i de l’alentiment econòmic a Europa. Malgrat tot, considerem que la demanda turística encara gaudeix d’importants palanques de creixement per a l’any vinent, de manera que estimem que completarà la seva recuperació el 2023.

L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar durant els mesos de confinament més estricte. Així, les compravendes d’habitatge han repuntat de forma notable en els primers mesos del 2021, mentre que els visats d’obra nova mantenen una tendència de recuperació gradual. El preu de l’habitatge, per la seva banda, ha intensificat la trajectòria de desacceleració que ha mostrat des de mitjan 2018, però la veritat és que la seva evolució durant la pandèmia ha sorprès per la seva resiliència, en particular els preus de l’habitatge nou. En els propers trimestres, esperem que el preu de l’habitatge continuï anotant avanços moderats però sostinguts en el temps.

Les restriccions implementades per frenar l’avanç del coronavirus i la precaució per la incertesa regnant van provocar un gran augment de l’estalvi de les llars espanyoles el 2020. En concret, estimem que l’estalvi acumulat arran de la pandemia¹⁰ va assolir els 46.600 milions d’euros, el 3,7% del PIB del 2019. Aquest fort increment de l’estalvi s’ha anat desfent a mesura que hem pogut recuperar els nostres hàbits, la qual cosa esperona una recuperació ràpida del consum. Una tendència que, molt probablement, es mantindrà en els propers trimestres.

La indústria farmacèutica és un sector clau i estratègic de l’economia espanyola, com ho ha evidenciat la pandèmia. En els 25 últims anys, el sector ha guanyat una rellevància enorme i s’ha convertit en un motor important de les exportacions espanyoles i de la inversió privada en R+D. Malgrat això, la seva capacitat productiva encara té marge de millora. És desitjable que el futur de la indústria espanyola s’uneixi més estretament a la indústria farmacèutica i aposti pel seu creixement, ja no solament per motius estratègics, sinó per raons purament econòmiques, ja que es tracta d’una indústria extremadament competitiva i amb una gran capacitat de generar ocupació de qualitat, la qual contribuiria a la modernització de l’economia.

A partir de les dades internes de CaixaBank sobre els imports dels rebuts de lloguer, construïm indicadors sobre l’evolució recent del preu del lloguer de l’habitatge a nivell provincial i per als municipis més grans. Els resultats obtinguts mostren que el preu del lloguer ja evidenciava una tendència generalitzada de desacceleració abans de l’arribada de la pandèmia i que l’esclat de la crisi sanitària va estendre les correccions a la major part de províncies i de municipis, amb descensos especialment acusats en els lloguers amb imports més baixos i en els municipis més turístics.

Les exportacions agroalimentàries han exhibit un gran dinamisme durant la pandèmia en un context en què el comerç internacional ha patit amb especial intensitat l’impacte de la crisi. La carn de porcí, les fruites i algunes verdures fresques han estat els productes més demandats, i el País Basc i, sobretot, Aragó han estat  les regions amb els majors creixements de les exportacions entre el gener i el juliol del 2020. Malgrat aquest comportament favorable fins avui, el sector segueix atentament l’evolució de les tensions comercials globals, en especial entre els EUA i la UE, i les negociacions sobre el brexit.

Una de les conseqüències de l’esclat de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha estat la major conscienciació de la població i, per extensió, de la classe política sobre la necessitat d’introduir criteris de sostenibilitat en les polítiques econòmiques, amb la finalitat d’impulsar una reactivació de l’economia de forma més sostenible i resilient. El sector turístic no és aliè a aquestes tendències, en primer lloc, perquè la seva pròpia activitat es pot veure perjudicada per les conseqüències del canvi climàtic i, en segon lloc, perquè hi ha un ampli marge perquè l’activitat turística sigui més sostenible. Aquest article tracta de respondre què entenem per sostenibilitat al sector turístic, com es pot mesurar, en quin punt es troba el sector turístic espanyol i cap a on es dirigeix.

El nostre director d’Estudis va presentar a la Societat Catalana d’Economia els principals resultats de l’estudi de l’impacte de la COVID-19 en la desigualtat, que estem duent a terme en col·laboració amb ICREA-UPF i que pots seguir a realtimeeconomics.caixabankresearch.com