Resultats de la cerca
El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’economia espanyola pot ser un catalitzador important per al sector immobiliari. Amb l’ajuda dels fons europeus, el Govern preveu rehabilitar mig milió d’habitatges entre el 2021 i el 2023, amb la finalitat de millorar-ne l’eficiència energètica i contribuir, així, a assolir els objectius de descarbonització acordats. D’altra banda, els Pressupostos Generals de l’Estat contemplen un increment notable de la dotació destinada a augmentar el parc d’habitatge social de lloguer, una política molt necessària davant l’agreujament dels problemes d’assequibilitat dels lloguers per als grups de població més vulnerables.
El preu de l’habitatge ha repuntat amb força des de la meitat de l’any passat, però l’evolució és molt desigual entre municipis i regions. Un factor que contribueix a aquesta heterogeneïtat geogràfica és la recuperació de la demanda estrangera: els preus de l’habitatge als municipis més turístics creixen amb més vigor que als no turístics. Els models de previsió del preu de l’habitatge de CaixaBank Research, basats en el big data i en tècniques de machine learning, apunten a una desacceleració moderada del preu de l’habitatge en els propers trimestres.
La irrupció de la pandèmia al començament del 2020 ha tingut repercussions sense precedents en molts àmbits de l’economia. Una d’aquestes repercussions ha estat el consum de les llars, principal component del PIB i considerat tradicionalment un indicador de la salut de l’economia i del benestar de la societat. A causa de les restriccions a l’activitat i a la mobilitat durant la crisi sanitària provocada per la COVID-19, l’enfonsament del consum va ser molt superior al de crisis anteriors. La part positiva és que, amb l’aixecament de les restriccions, el consum a Espanya ha rebotat el 2021 de forma més intensa que en el passat. De fet, a l’octubre, el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.
Històricament, i en general, els augments (o els caigudes) del consum es relacionen amb els augments (o les caigudes) dels préstecs al consum. Aquesta relació és especialment estreta en el cas dels béns duradors, que són els que més es financen, ja que solen ser despeses de més envergadura.
A partir de l’anàlisi del creixement del consum des del maig del 2021, quan va finalitzar l’últim estat d’alarma, observem que la despesa en transport i, sobretot, en oci i restauració i en turisme es va recuperar amb especial vigor. Així, doncs, els sectors més perjudicats per les restriccions (la majoria encara vigents en el 1T 2021) són els que més s’estan recuperant. En canvi, els béns duradors (mobles, tèxtil, etc.) s’han beneficiat de forma molt més modesta del repunt del consum, com es veurà més endavant, mentre que la despesa en béns de primera necessitat ha registrat una reculada (llevat de les llars amb rendes més baixes), perquè, en part, aquests béns són substituïbles pels serveis oferts per la restauració.
El sector immobiliari espanyol reprèn, de forma gradual, les tendències prepandèmia.
El sector manufacturer espanyol ha superat un 2022 marcat per la crisi energètica i pels problemes de proveïment d’algunes primeres matèries, que li van impedir recuperar els nivells previs a la pandèmia. El 2023, malgrat que el context econòmic continua subjecte a una gran incertesa, les perspectives són una mica més favorables que uns mesos enrere: un cop esquivats els escenaris més adversos que s’albiraven a l’hivern, l’economia continua donant senyals positius, gràcies a l’estabilització dels mercats energètics i a la resiliència del mercat laboral i del consum de les llars espanyoles.
La economía española ha alcanzado ya el punto de inflexión que tanto estábamos esperando. Todos los indicadores económicos del 2T 2021 muestran un notable rebote de la actividad económica al levantarse gran parte de las restricciones a la actividad y la movilidad gracias a la aceleración de la campaña de vacunación.
El 2020 passarà a la història com l’any de la COVID, però també es recordarà que, en un context duríssim, la resposta de la cadena alimentària va ser extraordinària i va garantir de manera ininterrompuda el subministrament a totes les llars espanyoles. Un any i mig després, el sector primari continua mostrant un dinamisme notable, tot i que ha deixat enrere l’excepcional ritme de creixement que va registrar durant els mesos més crítics de la pandèmia.
El sector agroalimentari ha mantingut un funcionament molt positiu des dels mesos més crítics de la pandèmia. La producció del sector primari continua en nivells elevats, la indústria alimentària es recupera de la contracció que va experimentar el 2020, i els indicadors de demanda mostren una normalització gradual dels patrons de consum d’aliments, dins i fora de la llar. A més a més, destaca l’excel·lent comportament de les exportacions agroalimentàries, palanca de creixement que continuarà sent clau per al futur del sector.
El comerç al detall és un dels principals sectors de serveis de l’economia espanyola i és un sector empresarialment atomitzat, especialment intensiu en ocupació i amb una presència molt estesa per tot el territori nacional.
La ràpida recuperació de la mobilitat aèria durant els mesos d’estiu ha agafat el sector del transport aeri desproveït de prou mà d’obra per afrontar el creixement de passatgers. Segons la nostra anàlisi, aquest desajustament ha comportant importants problemes de saturació aeroportuària a bona part d’Europa, principalment als països emissors de turistes, la qual cosa ha estat un sostre per a la recuperació del turisme a Europa.
La combinació d’un creixement demogràfic vigorós i d’un descens gradual dels tipus d’interès, juntament amb la falta d’oferta, està impulsant el creixement dels preus de l’habitatge, en particular al mercat d’habitatge nou i a les regions més dinàmiques i amb un major atractiu turístic.
El mercat residencial espanyol s’ha ressentit de la caiguda de la demanda estrangera durant la pandèmia. Les restriccions a la mobilitat internacional han afectat amb especial duresa les zones més turístiques de l’arc mediterrani i dels arxipèlags, que han patit una caiguda intensa de les compravendes per part d’estrangers. Tot i que els preus de l’habitatge als municipis més turístics han patit una desacceleració clara, l’ajust va ser molt moderat fins al 1T 2021, i les perspectives per als propers trimestres són positives, gràcies a la reactivació del turisme internacional, sobretot de cara l’any vinent.