La tendència de recuperació del consum

La irrupció de la pandèmia al començament del 2020 ha tingut repercussions sense precedents en molts àmbits de l’economia. Una d’aquestes repercussions ha estat el consum de les llars, principal component del PIB i considerat tradicionalment un indicador de la salut de l’economia i del benestar de la societat. A causa de les restriccions a l’activitat i a la mobilitat durant la crisi sanitària provocada per la COVID-19, l’enfonsament del consum va ser molt superior al de crisis anteriors. La part positiva és que, amb l’aixecament de les restriccions, el consum a Espanya ha rebotat el 2021 de forma més intensa que en el passat. De fet, a l’octubre, el monitor de consum elaborat per CaixaBank Research amb dades internes se situava ja el 13% per damunt del mateix mes del 2019.

Contingut disponible en
contra

Aquesta tendència hauria de continuar, tot i que de forma més moderada, durant el 2022 i el 2023 (preveiem creixements del consum del 5,7% i del 3,6% el 2022 i el 2023, respectivament). Aquestes previsions es basen en la hipòtesi que, gràcies a la campanya de vacunació, no s’hauran d’aplicar restriccions a l’activitat i a la mobilitat tan severes com les aplicades fins a la primavera passada. I, tot i que han aparegut factors que enterboliran la recuperació, com l’augment dels preus de l’energia i els colls d’ampolla en les cadenes globals de distribució, creiem que, a mesura que vagin remetent durant el 2022, la demanda embassada durant la pandèmia, la recuperació del mercat laboral, la millora de la confiança del consumidor, el manteniment d’unes condicions financeres acomodatícies i l’impuls propiciat pels fons Next Generation EU continuaran donant suport a la recuperació del consum.

En aquest informe, posem el focus en un dels factors de fons més importants: la demanda embassada. L’impediment de consumir molts serveis durant les restriccions el 2020 i la conseqüent generació d’estalvi forçós (estimem que uns 46.600 milions d’euros, el 3,7% del PIB del 2019) esperonen el consum després de la reobertura de l’activitat, secundat pel fet que els consumidors perceben que la crisi ha estat temporal (gràcies a la campanya de vacunació) i que no tenen necessitat de mantenir tant d’estalvi per motius precautoris. Amb l’ajuda de les dades internes i completament anonimitzades de CaixaBank de més de 10 milions de clients, analitzem de forma exhaustiva tant la demanda embassada ja materialitzada com el recorregut que li queda, segons el perfil de cada consumidor.

Els nostres resultats apunten al fet que l’estalvi forçós durant la pandèmia ha estat substancial, però, al seu torn, molt heterogeni: la distribució de l’excés d’estalvi entre les rendes baixes, mitjanes i altes ha estat del 4%, del 58% i del 38%, respectivament. També trobem que aquest estalvi embassat es concentra, sobretot, en les persones més grans de 60 anys. Segons la nostra anàlisi, l’estalvi acumulat ja s’està desfent el 2021 (en concret, les rendes baixes desfan el 100% del seu estalvi embassat, mentre que les rendes mitjanes i altes desfan el 67% i el 36%, respectivament) i beneficia, en especial, els sectors del turisme, de l’oci i de la restauració.

També aprofitem aquest informe per analitzar qüestions més estructurals sobre els patrons de consum mitjançant les dades internes. A causa dels canvis en els patrons de consum, la inflació que va afrontar el consumidor mitjà el 2020 va ser del 0,1% segons les nostres dades internes (en contrast amb la dada oficial del –0,3%) i encara més alta per a les persones més grans de 60 anys i de rendes baixes. Finalment, trobem que, generalment, els consumidors gasten més durant la primera setmana del mes i que aquest patró és especialment intens entre les rendes baixes i entre els joves. En canvi, les persones més grans de 60 anys i les rendes altes acostumen a gastar de forma més uniforme.

Etiquetas