Resultats de la cerca

La pandèmia de la COVID-19 té un fort impacte sobre l’activitat econòmica, i el sector immobiliari, tot i no ser un dels més perjudicats, també es veu afectat. En concret, a CaixaBank Research, esperem que el PIB reculi entre el 13% i el 15% el 2020 i que no recuperi els nivells previs a la crisi fins al final del 2023. Malgrat la gravetat de la situació i l’elevada incertesa sobre l’evolució futura de la pandèmia, és important destacar que el sector té uns fonaments molt més sòlids que en l’anterior crisi del 2008. 

La resiliència de l’economia espanyola en els últims anys s’ha basat en les millores del mercat laboral, tant quantitatives (forta creació d’ocupació) com qualitatives (l’ocupació creada és més estable). D’una banda, s’ha produït una disminució de la temporalitat, un factor que tradicionalment alimentava la precarietat laboral i les desigualtats socials i frenava la inversió en capital humà, i per tant condicionava el potencial de creixement de l’economia; de l’altra, en alguns sectors clau per a la nostra economia, això ha anat acompanyat d’una millora de la productivitat. No obstant això, la millora incipient de la productivitat que s’observa a escala agregada no és generalitzada entre els diferents sectors.

Després d’un 2023 excepcional per al turisme a Espanya, amb nivells rècord d’arribades internacionals, despesa, pernoctacions i turisme domèstic, les dades del 2024 estan superant les expectatives i marcant el millor començament d’any a la història del sector. El 2024, des de CaixaBank Research preveiem que el PIB turístic creixi un 5% i que se superin els 90 milions de visites de turistes internacionals.

El ràpid augment dels preus de l’habitatge a molts països europeus durant la pandèmia ha generat inquietuds per la possibilitat que es produeixi una correcció de preus en els propers trimestres. Pel que fa a Espanya, ens hem de preocupar? Atès l’escenari macroeconòmic actual, argumentem que no. Una conclusió propiciada, en gran part, per la bona salut financera del conjunt de les llars i per una accessibilitat a l’habitatge que, a nivell agregat, se situa en nivells raonables. D’altra banda, tampoc esperem una espiral alcista en els preus: mentre l’economia recupera els nivells prepandèmia, es pot produir un repunt dels preus, però, a mitjà termini, preveiem un creixement del preu de l’habitatge coherent amb l’evolució de la renda de les famílies. Així ho constatem amb el nou model de risc de CaixaBank Research (HaR).

La guerra a Ucraïna ha alimentat el temor a un desproveïment de determinats inputs essencials per al sector agroalimentari, pel fet que Rússia i Ucraïna són actors principals en l’oferta mundial de cereals, d’olis i de fertilitzants, entre altres primeres matèries. Per això no sorprèn que, després de l’esclat del conflicte, els preus de les primeres matèries agrícoles als mercats internacionals repuntessin de forma molt marcada. Una escalada de preus que s’ha traslladat als costos de producció del sector agrícola espanyol, importador net de fertilitzants i de pinsos, i que està repercutint sobre els preus dels aliments que paguen els consumidors finals. No obstant això, els esdeveniments més recents (els acords per alliberar una part del cereal retingut a la mar Negra i les bones collites en altres països productors) han ajudat a estabilitzar els preus agrícoles i a reduir el risc d’una crisi alimentària global.

L’augment dels tipus d’interès que duen a terme els bancs centrals en la seva lluita contra la inflació genera preocupació per l’impacte que l’enduriment de les condicions financeres pot tenir sobre els mercats immobiliaris. En moltes economies desenvolupades, el preu de l’habitatge ha pujat de forma molt significativa en els últims anys, una tendència que es va accelerar durant la pandèmia i que ha avivat el temor que s’hagin format bombolles immobiliàries. En aquest context, en diversos països, les autoritats han posat en marxa una sèrie d’instruments macroprudencials per refredar el mercat. A Espanya, el risc de bombolla immobiliària sembla contingut.

El 2025, el turisme va consolidar la seva normalització després del rebot postpandèmia i va assolir nivells rècord d’activitat i de rendibilitat. Segons les nostres estimacions, el PIB turístic va créixer el 2,7% i, tot i moderar-se en relació amb el 6,0% del 2024, va propiciar una fase d’expansió amb uns ritmes més sostenibles i encara superiors als de la prepandèmia. El turisme internacional va tornar a marcar màxims històrics, amb 97 milions d’arribades (el +3,5%) i amb una despesa de 135.000 milions d’euros (el +7,0%), i va situar Espanya com a segona potència mundial tant en arribades (després de França) com en despesa (després dels EUA). El sector hoteler va mantenir nivells d’ocupació històrics i va millorar la rendibilitat, amb un dinamisme especial de les destinacions rurals en relació amb les tradicionals. Les perspectives continuen sent favorables: es preveu que el PIB turístic creixi entre el 2,5% i el 2,7% anual el 2026-2027, lleugerament per damunt del ritme de l’economia.

La desacceleració de les exportacions ha estat un dels focus de debilitat de l’economia espanyola els darrers trimestres. La indústria manufacturera és especialment dependent de les vendes de les exportacions de béns i en centralitza el deteriorament.