Les fortes restriccions a la mobilitat i al comerç imposades per controlar l’avanç de la pandèmia han comportat una caiguda sense precedents del consum i, de retruc, també un increment rècord de l’estalvi de les llars. Una bona part d’aquest nou estalvi ha estat forçós, causat per la impossibilitat de mantenir el nivell de consum habitual. Segons les nostres estimacions, la retirada de les restriccions que hem començat a viure durant el mes de maig incentivarà que una part de l’estalvi forçós es destini a consum, la qual cosa serà una de les claus per a la recuperació ràpida del consum el 2021.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
454 resultats per a covid
La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.
Dossier
L'impacte de la COVID-19 sobre la desigualtat a Espanya
Dossier
La gran oportunitat verda després de la COVID-19
La distribució de la despesa al llarg del mes per part dels consumidors, una qüestió primordial per entendre’n la conducta, encara no s’ha estudiat amb la profunditat que es mereix, a causa de l’escassetat de dades públiques d’alta freqüència. Com distribueixen els consumidors la despesa setmana a setmana? Quant més gasten al principi de mes, que és quan la majoria cobra la nòmina? Consumim amb la mateixa intensitat independentment de la nostra edat o dels nostres ingressos? Gràcies a l’explotació de les dades internes de CaixaBank amb freqüència diària, podem analitzar de forma detinguda els patrons temporals de consum i donar resposta a aquestes preguntes.
La recuperació de l’activitat és una realitat palpable i que es reflecteix amb claredat als principals indicadors econòmics. El PIB, després d’arribar a situar-se més del 20% per sota del nivell prepandèmia, en el 2T 2021, ja gairebé havia recuperat dues terceres parts del terreny perdut. Però la recuperació econòmica està arribant a totes les butxaques?
Quines són les implicacions del teletreball en la mobilitat urbana i, des d’una perspectiva a més llarg termini, les implicacions en el mercat immobiliari residencial.
Tot fa pensar que, a la zona de l’euro, el creixement es frenarà sensiblement en el 4T per culpa dels colls d’ampolla, tot i que, ara com ara, confiem que s’assoleixin taxes intertrimestrals superiors a la mitjana a llarg termini.
L’activitat econòmica va aconseguir rebotar de manera forta i generalitzada en el 3T, però la segona onada d’infeccions per SARS-CoV-2 ha comportat un nou enduriment de les restriccions a la mobilitat a nombrosos països (en especial a Europa), i la majoria d’indicadors apunten al fet que l’activitat econòmica es tornarà a contreure en aquest 4T. Però de quant estem parlant?
La Fed està considerant d'incorporar el control de la corba de tipus a les seves eines per donar resposta a la crisi de la COVID-19. Quina és l'efectivitat i quins són els riscos que comporta l'YCC?
Per una vegada, per començar l’any amb bon peu, em permetreu la gosadia de ressaltar allò que va bé, i les coses que poden anar millor, que també n’hi ha.
La crisi de la COVID-19 hauria provocat un augment pronunciat de la desigualtat si, en part, l'actuació del sector públic no l'hagués esmorteït. Les elevades cotes de desigualtat registrades durant el pic de la crisi estan disminuint de forma gradual gràcies a la recuperació de l'activitat.
Preveiem que l’avanç de l’activitat s’intensificarà a partir del 2T, quan els col·lectius de major risc ja haurien d’estar immunitzats i quan la mobilitat internacional es pugui recuperar amb més força, i que el creixement de l'economia espanyola se situï al voltant del 6,0% el 2021.
On se situarà la inflació a les economies avançades quan acabi el cicle que va començar amb la COVID-19 i que ha prosseguit amb la guerra a Ucraïna i què passarà amb els objectius d’inflació?
Espanya va incloure 28.400 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, el principal instrument dels fons europeus Next Generation EU, en els Pressupostos Generals de
l’Estat del 2022. S’han complert les expectatives? S’estan implementant les inversions i les reformes segons el que es preveia?
El compliment dels objectius climàtics depèn molt de la inversió, pública i privada, i dels seus efectes sobre el desenvolupament de noves tecnologies. Per aquest motiu,
des de la COVID, una gran part de l’impuls econòmic s’ha centrat en incentivar aquesta transició ecològica. En aquest article, explorem com l'estan incentivant el Govern dels EUA i, sobretot, la Unió Europea i els seus estats membre.
Un cop superada la crisi derivada de la pandèmia, que va disparar el pes del deute sobre el PIB fins a nivells màxims, les ràtios d’endeutament han recuperat la senda baixista prèvia a la COVID. En particular, al sector privat, tant empreses com famílies ja tenen uns nivells d’endeutament inferiors als d’abans de la pandèmia i molt més baixos dels que tenien en la crisi financera del 2008. Tot plegat, juntament amb el pes més gran del deute a tipus fix, els situa en una posició menys vulnerable per afrontar el repunt dels tipus d’interès.
A les portes del Black Friday, analitzem el consum electrònic a Espanya per sectors i per franges d’edat a partir de dades internes anonimitzades de CaixaBank.
Des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, les llars nord-americanes es mostren molt més pessimistes del que caldria esperar tenint en compte l’estat de l’economia nord-americana. Per què? I a Europa, també passa?
De què es tracta exactament l’NGEU i com funcionarà? Donem resposta a les preguntes freqüents sobre el Fons de Recuperació Europeu, el calendari d’aprovació i d’implementació, la condicionalitat i el repartiment dels fons.