El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.
Resultats de la cerca
La sequera d’aquest hivern ha realçat un dels desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector agroalimentari espanyol: millorar l’ús dels recursos hídrics davant una perspectiva de major escassetat d’aigua.
La publicació de l’últim cens agrari per part de l’INE, corresponent al 2020, no solament ens permet descriure de manera exhaustiva com ha evolucionat el sector agrari espanyol pel costat de l’oferta en les últimes dècades, sinó que ens permet conèixer també els canvis de caràcter estructural i anticipar noves tendències, fortaleses i febleses. L’explotació agrària típica encara és petita, té una dimensió econòmica modesta i, al capdavant, té un cap d’explotació majoritàriament home i d’edat avançada, amb un relleu generacional escàs, un dels majors handicaps als quals s’enfronta el sector. No obstant això, els successius censos recullen una concentració gradual d’aquestes explotacions, que cada vegada són més grans i productives, així com una major presència de la dona al camp.
Les perspectives per al conjunt de l’economia espanyola estan molt condicionades per l’evolució de les pressions inflacionistes, en especial les energètiques. El sector primari ja venia patint l’alça dels costos de producció, i el conflicte bèl·lic a Ucraïna no ha fet més que agreujar la situació.
El sector agroalimentari continua patint la forta alça dels costos de producció i l’impacte de la sequera. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, hauria de moderar les pressions inflacionistes sobre els aliments. Tanmateix, la forta sequera que està castigant la península ibèrica des de l’any passat ha reduït la producció de molts cultius, com els cereals o les fruites, la qual cosa ha repercutit tant en els preus (a l’alça) com en el volum d’exportacions (a la baixa). Així i tot, en termes de valor, les exportacions agroalimentàries van continuar avançant a bon ritme en el 1S 2023, a causa de l’augment dels preus, la qual cosa reflecteix, malgrat la conjuntura adversa, l’elevada competitivitat del sector agroalimentari espanyol.
La sequera extrema i l’augment dels costos han format una tempesta perfecta que no ha aconseguit reduir l’elevat dinamisme de les exportacions agroalimentàries espanyoles dels últims anys. La reculada del volum d’exportacions que ha patit el sector, que s’ha vist compensada per l’augment de preus, és fruit d’una conjuntura adversa: els diferents indicadors de competitivitat es mostren resilients i les quotes als mercats mundials mantenen un comportament molt favorable. Així i tot, el sector ha de continuar invertint per aconseguir una producció encara més digitalitzada, sostenible i competitiva, una qüestió de vital importància davant l’enorme repte que representa el canvi climàtic per al nostre país.
Els preus dels aliments han començat a moderar el ritme de creixement, però l’alça acumulada des del 2019 és significativa i ha fet augmentar el pes de la despesa en alimentació en la cistella de consum de les llars espanyoles. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, de cara als propers trimestres, hauria de continuar propiciant la moderació de les pressions inflacionistes sobre els aliments.
L’augment dels costos de producció arran de la guerra a Ucraïna està afectant totes les baules de la cadena alimentària: producció, transformació, distribució i transport. L’impacte està sent especialment negatiu al sector primari, que també s’ha vist perjudicat per unes condicions meteorològiques poc favorables, en forma de sequera. L’alça dels costos s’està traslladant als preus dels aliments que paga el consumidor final, la qual cosa està provocant un augment de la despesa en alimentació, en particular entre les famílies amb rendes més baixes. La nota més positiva l’aporta el sector exterior: les exportacions agroalimentàries continuen creixent amb força el 2022, i no sembla que els indicadors de competitivitat s’hagin deteriorat malgrat l’alça dels preus.
L’augment dels aranzels per part dels EUA entre 10 i 20 p. p. hauria de tenir un impacte limitat en l’economia espanyola, inferior al d’altres economies avançades, però alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats.
La guerra a Ucraïna ha alimentat el temor a un desproveïment de determinats inputs essencials per al sector agroalimentari, pel fet que Rússia i Ucraïna són actors principals en l’oferta mundial de cereals, d’olis i de fertilitzants, entre altres primeres matèries. Per això no sorprèn que, després de l’esclat del conflicte, els preus de les primeres matèries agrícoles als mercats internacionals repuntessin de forma molt marcada. Una escalada de preus que s’ha traslladat als costos de producció del sector agrícola espanyol, importador net de fertilitzants i de pinsos, i que està repercutint sobre els preus dels aliments que paguen els consumidors finals. No obstant això, els esdeveniments més recents (els acords per alliberar una part del cereal retingut a la mar Negra i les bones collites en altres països productors) han ajudat a estabilitzar els preus agrícoles i a reduir el risc d’una crisi alimentària global.
El sector agroalimentari aporta un gran valor a l’economia espanyola, amb una contribució, ni més ni menys, del 5,8% del PIB, de l’11% si s’inclouen totes les activitats de la cadena alimentària. A més a més, destaca per l’elevat potencial exportador i per una resiliència que, històricament, li ha permès capejar els vaivens de l’economia. Així, malgrat que els principals mercats de destinació de les exportacions agroalimentàries espanyoles s’han alentit a conseqüència de l’increment de les tensions comercials i de la incertesa pel brexit, els indicadors d’activitat disponibles mostren que, ara com ara, el sector resisteix l’envit raonablement bé
Durant els mesos de confinament, es va produir un canvi radical en els patrons de consum d’aliments a Espanya. Utilitzant dades internes de despesa amb targetes espanyoles i estrangeres als TPV de CaixaBank, observem que la despesa en supermercats i en grans superfícies d’alimentació va repuntar amb força durant l’estat d’alarma. També va augmentar l’ús del comerç electrònic, en part per minimitzar els desplaçaments i el contacte entre persones. En contrapartida, el consum en restaurants es va enfonsar. Malgrat que, durant l’estiu, la despesa domèstica en restauració va repuntar amb força, l’aturada del turisme estranger continua perjudicant en especial els establiments orientats al client internacional.
La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.
El sector del vi juga un paper fonamental al nostre país, no solament en termes econòmics, per la seva contribució a l’activitat, a l’ocupació o a les exportacions, sinó també per l’àmplia extensió del seu cultiu i pel seu arrelament territorial, la qual cosa el converteix en motor de conservació mediambiental i de desenvolupament rural. Espanya és el segon exportador mundial de vi en volum i el tercer en valor, tot i que, en els últims anys, hem assistit a una major penetració a l’Amèrica del Nord i a Àsia, mercats que compren vi d’un import més elevat. Després de la crisi de la COVID-19, els cellers i les cooperatives han d’afrontar importants reptes a mitjà termini i s’han d’adaptar als nous hàbits de consum d’un públic més jove, més digitalitzat i més conscienciat amb el medi ambient. En aquesta estratègia s’emmarca l’aposta pels cultius ecològics, per les vendes on-line o per l’enoturisme.
El sector agroalimentari espanyol s’ha començat a recuperar després de dos anys de deteriorament, gràcies a la moderació dels costos de producció i de la sequera. No obstant això, els efectes dels dos xocs encara persisteixen, i encara afronta reptes importants que en limiten la capacitat de creixement de forma estructural.
L’economia espanyola manté un to positiu en l’arrencada del 2025, impulsada, sobretot, per la reactivació de la demanda interna. Tot i que s’espera un creixement una mica més suau que l’any passat, el descens de la inflació i dels tipus d’interès serà un important punt de suport davant d’un context internacional marcat per la incertesa. L’Indicador Sectorial de CaixaBank Research reflecteix aquest dinamisme en els primers mesos de l’any i recull un augment del nombre de sectors en fase d’expansió, tot i que hi ha una certa heterogeneïtat.
L’agroalimentari és el principal sector de la indústria espanyola. És un sector amb un fort arrelament en el territori, que genera ocupació estable i que està molt obert a l’exterior. També es caracteritza per una estructura empresarial molt atomitzada, dominada per empreses petites i amb unes empreses grans menys productives que les homòlogues europees. L’augment de la dimensió empresarial i l’impuls de la productivitat de les empreses més grans, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies, ajudarien a incrementar la competitivitat d’un sector clau per a l’economia i per al conjunt de la societat.
La economía española ha alcanzado ya el punto de inflexión que tanto estábamos esperando. Todos los indicadores económicos del 2T 2021 muestran un notable rebote de la actividad económica al levantarse gran parte de las restricciones a la actividad y la movilidad gracias a la aceleración de la campaña de vacunación.
El sector oleícola, amb una arrelada tradició al nostre país, és un dels més rellevants del sector agrari espanyol i juga un paper fonamental des del punt de vista econòmic, mediambiental, cultural i gastronòmic. A més de ser font de rendes i d’ocupació a moltes zones rurals, contribueix a la cohesió territorial i social i a la lluita contra la despoblació, l’erosió del sòl i el canvi climàtic.