Un nou indicador de la despesa mensual a les benzineres amb dades anonimitzades dels clients de CaixaBank ens mostra com hem adaptat el nostre consum de carburants a la pujada dels preus.
Resultats de la cerca
la relativa millora dels preus internacionals dels béns agrícoles amb prou feines s’ha reflectit en les cistelles de preus de consum mundials. La principal raó és la depreciació de les divises de molts països en relació amb el dòlar, que es va intensificar amb la primera pujada dels tipus d’interès per part de la Fed.
Tot i que ja fa uns anys que els economistes han anat incorporant el big data a les seves anàlisis, la pandèmia de la COVID-19 ha representat una veritable revolució de l’economia en temps real. L'última contribució de l’equip de CaixaBank Research a aquesta revolució és el portal d’Economia en temps real, publicat el 8 de novembre del 2022.
Els ingressos salarials per empleat van augmentar, de mitjana, el 2,4% interanual al maig, segons el nostre indicador de salaris. Estan creixent al mateix ritme les nòmines dels treballadors amb ingressos baixos que les dels treballadors amb ingressos alts?
La inflació de la zona de l’euro ha assolit màxims històrics superiors al 5,0%, valors dels quals no baixarà en els propers mesos, en especial després del repunt del preu de l’energia derivat del conflicte a Ucraïna. Més enllà de la dada en si, sovint es passa per alt que l’impacte d’una pujada dels preus no afecta totes les llars de la mateixa forma i que, en bona part, això depèn de quines són les partides responsables de la pujada dels preus.
Què ha provocat el fort repunt dels preus de l'energia a Europa durant la segona meitat del 2021? Persistirà la pujada a mitjà i a llarg termini?
En aquest article, analitzem les conseqüències de la crisi energètica actual per als preus de l’electricitat i posem en perspectiva els seus efectes sobre la factura de la llum a Espanya.
Fons europeus NGEU el 2022 (i més enllà): una aposta clara per la sostenibilitat verda
Què s’espera el 2022 pel que fa a inversions sostenibles? Calibrem la importància de la sostenibilitat mediambiental en els fons europeus NGEU del Mecanisme de Recuperació i Resiliència.
El preu de l’electricitat, una dada que, habitualment, amb prou feines aconseguiria captar l’atenció del lector, ha poblat els titulars de premsa i ha amanit les discussions de sobretaula des de la meitat d’enguany. Aquest canvi no és fútil: el preu de l’electricitat es va disparar a partir del juliol i, ja a l’octubre, gairebé quadruplicava la mitjana del 2018-2019. A què és degut aquest augment i quin serà l’impacte econòmic que se’n pot derivar? Aquest article tracta de respondre aquestes preguntes.
En el context actual d’elevada inflació, és ineludible preguntar-se pel seu impacte sobre les dinàmiques salarials. Per emmarcar aquesta qüestió tan candent i per disposar de prou elements per valorar-la, és imprescindible analitzar com ha estat històricament la relació entre els preus i els salaris.
Des de la seva aplicació el dia 15 de juny, el mecanisme de l’anomenat «topall del gas» ibèric ha estat un canvi important en el funcionament del sistema elèctric espanyol. En aquest article, analitzem l’efecte que ha tingut sobre els preus de l’electricitat i algunes externalitats que ha introduït.
El conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna i les sancions imposades a Rússia han posat de manifest la vulnerabilitat del model de creixement mundial als xocs d’oferta energètics.
Una de les grans preguntes és si l’augment dels preus es traslladarà als salaris. Per respondre-la analitzem com s'estan comportant les dinàmiques salarials a la zona de l'euro i quina podria ser la seva evolució futura.
Analitzem les mesures de suport a les llars, les orientades al teixit productiu i les destinades a l’abaratiment de la factura de la llum dissenyades pel Govern espanyol per mitigar l’impacte de la inflació el 2023.
Diu el refrany que val més boig conegut que savi per conèixer, però la inflació potser és un cas especial. Què passarà amb l'inflació el 2023?
La importància de Rússia com exportador mundial de petroli, de gas natural i d’altres primeres matèries serà la principal via per la qual es filtrarà l’impacte econòmic de la guerra d'Ucraïna, juntament amb la incertesa i un nou front obert en unes cadenes globals de valor ja tensionades.
La crisi energètica ha provocat un encariment dels preus de l’energia que no afecta totes les llars de la mateixa manera, ja que els recursos i la situació de partida inicial no són els mateixos.
Desgranem el pla REPowerEU aprovat al maig per la Comissió Europea i les mesures per accelerar la transició energètica prevista al Green Deal i al Fit for 55.
l Govern ha presentat un segon pla de xoc per esmorteir l’impacte econòmic de l’elevada inflació. Aquest segon paquet implicarà, segons les estimacions de l’Executiu mateix, un esforç pressupostari de més de 9.000 milions d’euros (el 0,7% del PIB), que es descompon en 5.500 milions més de despesa i en 3.600 en reducció d’ingressos per les rebaixes fiscals en els impostos de l’electricitat.
La capacitat d’estalvi de les famílies s’està veient reduïda a causa de l’escalada de la inflació. Així i tot, el 2021, el nivell d’estalvi encara va ser elevat.