Resultats de la cerca

La crisi energètica ha estat, al si de la UE, un estímul per impulsar fonts d’energia més respectuoses amb el medi ambient i menys dependents dels combustibles fòssils, però el seu ple desenvolupament es presenta com una empresa a mitjà termini.

La crisi energètica ha provocat un encariment dels preus de l’energia que no afecta totes les llars de la mateixa manera, ja que els recursos i la situació de partida inicial no són els mateixos.

Després d’analitzar amb el nostre indicador de consum les dades de la despesa a les benzineres amb targeta bancària dels clients de CaixaBank, de nou observem que no tots els consumidors van reaccionar igual a la pujada dels preus dels carburants.

l Govern ha presentat un segon pla de xoc per esmorteir l’impacte econòmic de l’elevada inflació. Aquest segon paquet implicarà, segons les estimacions de l’Executiu ma­­teix, un esforç pressupostari de més de 9.000 milions d’euros (el 0,7% del PIB), que es descompon en 5.500 milions més de despesa i en 3.600 en reducció d’ingressos per les rebaixes fiscals en els impostos de l’electricitat. 

Analitzem l’impacte que les variacions en el preu de l’energia arran de la guerra a Ucraïna podrien arribar a tenir sobre el creixement del PIB d’Espanya.

El 2022 serà recordat no solament per la intensificació i per la persistència de les pressions inflacionistes, sinó també pel gir contundent en la direcció de la política monetària, un punt d’inflexió que va posar fi a més d’una dècada de tipus baixos i de polítiques ultraacomodatícies.

Des de la seva aplicació el dia 15 de juny, el mecanisme de l’anomenat «topall del gas» ibèric ha estat un canvi important en el funcionament del sistema elèctric espanyol. En aquest article, analitzem l’efecte que ha tingut sobre els preus de l’electricitat i algunes externalitats que ha introduït.

Analitzem els rebuts de l'electricitat domiciliats a CaixaBank per clients particulars per enterdre com ha evolucionat la factura de la llum a les llars espanyoles el 2022.

Durant els anys de política monetària expansiva, la Reserva Federal es va embarcar en un programa de compra d’actius per injectar liquiditat i per estimular l’economia que va arribar al 35% del PIB dels Estats Units a mitjan 2022. La crisi inflacionista ha requerit una política monetària restrictiva, que ha inclòs la reducció del balanç del banc central per retirar liquiditat del sistema financer. El 2025, la Fed va anunciar una desacceleració del ritme de reducció del seu balanç a partir del mes d'abril.

la relativa millora dels preus internacionals dels béns agrícoles amb prou feines s’ha reflectit en les cistelles de preus de consum mundials. La principal raó és la depreciació de les divises de molts països en relació amb el dòlar, que es va intensificar amb la primera pujada dels tipus d’interès per part de la Fed.

El relaxament de la política monetària està condicionat pel fet que la inflació continuï baixant cap al 2%, un camí que s’ha batejat com a «l’última milla». Quins elements ajudaran a l'economia dels Estats Units a recórrer-la?
 

Després de funcionar millor del que s’esperava en el 1S 2023, l’activitat mundial ha patit un refredament al llarg del 3T, fruit de dinàmiques dispars entre les grans economies. Tot seguit, repassem les perspectives de l’entorn econòmic internacional.

Repassem les fases del cicle inflacionista recent i analitzem l’evolució dels costos intermedis per contenir el desencadenament dels efectes de segona ronda i assegurar l’estabilitat dels preus.

Amb taxes d’inflació per damunt del 8% en els sis últims mesos, la Fed s’ha embarcat en un cicle accelerat de pujades de tipus d’interès. Els preus van començar a pujar al començament del 2021, i, tot i que, durant uns mesos, la majoria d’analistes apuntàvem a un rebot transitori, conseqüència de la reobertura de l’economia després de l’esclat de la pandèmia, la veritat és que l’escalada continuada ens va agafar tots de sorpresa. En aquest Focus, analitzem l’evolució de les diferents mesures d’inflació i les seves perspectives a curt termini.

Tot fa pensar que és difícil que, en els propers mesos, es torni a produir un repunt molt significatiu de la inflació i, si es compleix aquest escenari, les llars podran continuar recuperant el poder adquisitiu que han perdut en els últims trimestres.

A Espanya, les famílies han començat a reduir l’estalvi acumulat durant la pandèmia per poder sostenir el consum en un entorn d’inflació elevada. La caiguda de la taxa d’estalvi també s’ha reflectit als actius financers de les llars espanyoles.

Detallem la revisió del nostre escenari de previsions del petroli i del gas natural europeu per als propers trimestres.

Analitzem els rebuts d'electricitat particulars domiciliats a CaixaBank per veure com va afectar l'augment dels preus en l'economia de les famílies espanyoles.

Què ha provocat el fort repunt dels preus de l'energia a Europa durant la segona meitat del 2021? Persistirà la pujada a mitjà i a llarg termini?

En aquest article, analitzem les conseqüències de la crisi energètica actual per als preus de l’electricitat i posem en perspectiva els seus efectes sobre la factura de la llum a Espanya.