la relativa millora dels preus internacionals dels béns agrícoles amb prou feines s’ha reflectit en les cistelles de preus de consum mundials. La principal raó és la depreciació de les divises de molts països en relació amb el dòlar, que es va intensificar amb la primera pujada dels tipus d’interès per part de la Fed.

Què ha provocat el fort repunt dels preus de l'energia a Europa durant la segona meitat del 2021? Persistirà la pujada a mitjà i a llarg termini?

Ens dirigim cap a un context amb aranzels més elevats i en què, probablement, es produirà una certa reconfiguració en les cadenes globals de valor per tractar de compensar, en la mesura que sigui possible, la pèrdua d’atractiu del mercat nord-americà. En conseqüència, anem cap a un món més fragmentat, amb menys creixement econòmic i amb risc d’inflacions més elevades.

Els grans canvis que s’estan produint el 2022 en les relacions entre blocs estan incentivant profundes transformacions estructurals en àmbits com la tecnologia, la defensa i la política energètica. Així mateix, el gas, energia clau en la transició energètica, s’ha convertit recentment en arma política, la qual cosa ha deixat en alerta màxima els nombrosos països i les indústries dependents d’aquesta font d’energia.

Com ha evolucionat la despesa en aigua, llum i gas en els últims cinc anys? Analitzem de manera anonimitzada els rebuts domiciliats en els comptes bancaris de CaixaBank i la seva principal partida, els subministraments bàsics, per entendre l’esforç que han hagut de fer les llars espanyoles per pagar la factura energètica.

On se situarà la inflació a les economies avançades quan acabi el cicle que va començar amb la COVID-19 i que ha prosseguit amb la guerra a Ucraïna i què passarà amb els objectius d’inflació?

La inflació de la zona de l’euro ha assolit màxims històrics superiors al 5,0%, valors dels quals no baixarà en els propers mesos, en especial després del repunt del preu de l’energia derivat del conflicte a Ucraïna. Més enllà de la dada en si, sovint es passa per alt que l’impacte d’una pujada dels preus no afecta totes les llars de la mateixa forma i que, en bona part, això depèn de quines són les partides responsables de la pujada dels preus.

Amb la desinflació ben encarrilada i alguns signes de desacceleració de l’activitat i de refredament del mercat laboral, la política monetària està canviant de marxa per passar a una fase de distensió: de restrictiva a neutral. El BCE i la Fed, a més d’altres grans bancs centrals, han iniciat aquesta distensió amb baixades de tipus d’interès, i s’espera que continuïn fent-ho el 2025. A partir d’aquí, intentarem aclarir els factors que guiaran aquesta nova fase de política monetària.

Les 20 economies de la zona de l’euro tenen una moneda única amb la qual comparteixen una mateixa política monetària i, implícitament, un tipus de canvi fix. No obstant això, en els dos últims anys, la regió ha patit fortes discrepàncies en les taxes d’inflació dels països membres. Què explica aquesta dispersió?

Tot i que encara és molt complicat quantificar l’impacte de l’escalada bèl·lica de la guerra a Gaza sobre l’economia mundial, sí que és clar que un dels principals focus d’atenció recau en el mercat de petroli. Fins a la data, els mercats financers han reaccionat amb una cautela relativa, tot i que la volatilitat ha repuntat. Al mercat de cru, s’ha produït una certa pressió a l’alça sobre els preus del barril.

La crisi energètica ha estat, al si de la UE, un estímul per impulsar fonts d’energia més respectuoses amb el medi ambient i menys dependents dels combustibles fòssils, però el seu ple desenvolupament es presenta com una empresa a mitjà termini.

Més d’11 milions de nord-americans ja han trobat feina. Però fins a quin punt continua havent-hi marge de recuperació al mercat laboral? En un context d’inflacions elevades i d’una política monetària àmpliament acomodatícia, aquesta pregunta és especialment important.

Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?

A Espanya, les famílies han començat a reduir l’estalvi acumulat durant la pandèmia per poder sostenir el consum en un entorn d’inflació elevada. La caiguda de la taxa d’estalvi també s’ha reflectit als actius financers de les llars espanyoles.

La importància de Rússia com exportador mundial de petroli, de gas natural i d’altres primeres matèries serà la principal via per la qual es filtrarà l’impacte econòmic de la guerra d'Ucraïna, juntament amb la incertesa i un nou front obert en unes cadenes globals de valor ja tensionades.

Com afecta l’encariment de les primeres matèries els preus dels béns finals de consum? I l’impacte que fa sobre els països desenvolupats i els emergents?

El 2022, totes les llars van haver de destinar un percentatge més gran dels seus ingressos a pagar les factures de la llum i el gas. No obstant això, l’esforç addicional per pagar el consum energètic no va ser el mateix per a tots. En aquest article, estimem aquest esforç a partir de les dades internes de CaixaBank.

Els ingressos salarials per empleat van augmentar, de mitjana, el 2,4% interanual al maig, segons el nostre indicador de salaris. Estan creixent al mateix ritme les nòmines dels treballadors amb ingressos baixos que les dels treballadors amb ingressos alts?

Un dels principals temes de discussió en aquesta fase de recuperació econòmica és, sens dubte, la inflació. El 2021, ha assolit cotes no registrades des del 2008 als EUA i és probable que, a la zona de l’euro, se situï en nivells no vistos des del 2012, la qual cosa ha alimentat els riscos de pressions inflacionistes. De fet, les dades més recents d’in­­flació han sorprès notablement a l’alça, en especial als EUA. En aquest context, ens preguntem fins a quin punt aquestes sorpreses han tingut un impacte significatiu sobre els mercats financers.

Entre el final de setembre i el final de febrer, el dòlar nord-americà es va depreciar el 6% en termes nominals efectius i el 10% enfront de l’euro i va cotitzar prop de l’1,07, un nivell no vist des de fa gairebé un any. Explorem què explica aquest canvi de tendència i fins a quin punt pot tenir recorregut.