Resultats de la cerca

Repassem les fases del cicle inflacionista recent i analitzem l’evolució dels costos intermedis per contenir el desencadenament dels efectes de segona ronda i assegurar l’estabilitat dels preus.

La crisi energètica ha provocat un encariment dels preus de l’energia que no afecta totes les llars de la mateixa manera, ja que els recursos i la situació de partida inicial no són els mateixos.

Amb taxes d’inflació per damunt del 8% en els sis últims mesos, la Fed s’ha embarcat en un cicle accelerat de pujades de tipus d’interès. Els preus van començar a pujar al començament del 2021, i, tot i que, durant uns mesos, la majoria d’analistes apuntàvem a un rebot transitori, conseqüència de la reobertura de l’economia després de l’esclat de la pandèmia, la veritat és que l’escalada continuada ens va agafar tots de sorpresa. En aquest Focus, analitzem l’evolució de les diferents mesures d’inflació i les seves perspectives a curt termini.

l Govern ha presentat un segon pla de xoc per esmorteir l’impacte econòmic de l’elevada inflació. Aquest segon paquet implicarà, segons les estimacions de l’Executiu ma­­teix, un esforç pressupostari de més de 9.000 milions d’euros (el 0,7% del PIB), que es descompon en 5.500 milions més de despesa i en 3.600 en reducció d’ingressos per les rebaixes fiscals en els impostos de l’electricitat. 

Analitzem l’impacte que les variacions en el preu de l’energia arran de la guerra a Ucraïna podrien arribar a tenir sobre el creixement del PIB d’Espanya.

El 2022 serà recordat no solament per la intensificació i per la persistència de les pressions inflacionistes, sinó també pel gir contundent en la direcció de la política monetària, un punt d’inflexió que va posar fi a més d’una dècada de tipus baixos i de polítiques ultraacomodatícies.

Des de la seva aplicació el dia 15 de juny, el mecanisme de l’anomenat «topall del gas» ibèric ha estat un canvi important en el funcionament del sistema elèctric espanyol. En aquest article, analitzem l’efecte que ha tingut sobre els preus de l’electricitat i algunes externalitats que ha introduït.

Analitzem els rebuts de l'electricitat domiciliats a CaixaBank per clients particulars per enterdre com ha evolucionat la factura de la llum a les llars espanyoles el 2022.

La proposta de Llei d’Acceleració Industrial (Industrial Accelerator Act), presentada per la Comissió Europea al començament de març, articula la seva resposta a l’afebliment industrial de la UE al voltant d’un conjunt d’objectius quantitatius: un de general, per augmentar el pes del sector fins al 20% del PIB el 2035 (el 14% el 2025), i diversos d’específics, orientats a impulsar la capacitat productiva i a reduir les dependències estratègiques en segments crítics, que inclou requisits mínims de contingut europeu i llindars màxims per a tercers països en matèria d’inversió estrangera directa i de contractació pública. 

la relativa millora dels preus internacionals dels béns agrícoles amb prou feines s’ha reflectit en les cistelles de preus de consum mundials. La principal raó és la depreciació de les divises de molts països en relació amb el dòlar, que es va intensificar amb la primera pujada dels tipus d’interès per part de la Fed.

Des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, les llars nord-americanes es mostren molt més pessimistes del que caldria esperar tenint en compte l’estat de l’economia nord-americana. Per què? I a Europa, també passa?

Després d’analitzar amb el nostre indicador de consum les dades de la despesa a les benzineres amb targeta bancària dels clients de CaixaBank, de nou observem que no tots els consumidors van reaccionar igual a la pujada dels preus dels carburants.

Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?

A Espanya, les famílies han començat a reduir l’estalvi acumulat durant la pandèmia per poder sostenir el consum en un entorn d’inflació elevada. La caiguda de la taxa d’estalvi també s’ha reflectit als actius financers de les llars espanyoles.

Detallem la revisió del nostre escenari de previsions del petroli i del gas natural europeu per als propers trimestres.

Analitzem els rebuts d'electricitat particulars domiciliats a CaixaBank per veure com va afectar l'augment dels preus en l'economia de les famílies espanyoles.

Què ha provocat el fort repunt dels preus de l'energia a Europa durant la segona meitat del 2021? Persistirà la pujada a mitjà i a llarg termini?

En aquest article, analitzem les conseqüències de la crisi energètica actual per als preus de l’electricitat i posem en perspectiva els seus efectes sobre la factura de la llum a Espanya.

Entre el final de setembre i el final de febrer, el dòlar nord-americà es va depreciar el 6% en termes nominals efectius i el 10% enfront de l’euro i va cotitzar prop de l’1,07, un nivell no vist des de fa gairebé un any. Explorem què explica aquest canvi de tendència i fins a quin punt pot tenir recorregut.

Analitzem el refredament del sector manufacturer mundial en un moment en què es troben diferents factors: les seqüeles de la pandèmia, l'efecte arrossegament de la Xina i les repercussions de la crisi energètica a la indústria europea.