Después de haber puesto en marcha el proceso de endurecimiento monetario más intenso de las últimas décadas, parece que los bancos centrales están en vías de solucionar el inesperado repunte de la inflación que ha tenido que afrontar la economía internacional desde el primer semestre de 2021.

La crisi energètica ha provocat un encariment dels preus de l’energia que no afecta totes les llars de la mateixa manera, ja que els recursos i la situació de partida inicial no són els mateixos.

A Espanya, les famílies han començat a reduir l’estalvi acumulat durant la pandèmia per poder sostenir el consum en un entorn d’inflació elevada. La caiguda de la taxa d’estalvi també s’ha reflectit als actius financers de les llars espanyoles.

El 2022 serà recordat no solament per la intensificació i per la persistència de les pressions inflacionistes, sinó també pel gir contundent en la direcció de la política monetària, un punt d’inflexió que va posar fi a més d’una dècada de tipus baixos i de polítiques ultraacomodatícies.

Des de la seva aplicació el dia 15 de juny, el mecanisme de l’anomenat «topall del gas» ibèric ha estat un canvi important en el funcionament del sistema elèctric espanyol. En aquest article, analitzem l’efecte que ha tingut sobre els preus de l’electricitat i algunes externalitats que ha introduït.

Analitzem els rebuts de l'electricitat domiciliats a CaixaBank per clients particulars per enterdre com ha evolucionat la factura de la llum a les llars espanyoles el 2022.

Durant els anys de política monetària expansiva, la Reserva Federal es va embarcar en un programa de compra d’actius per injectar liquiditat i per estimular l’economia que va arribar al 35% del PIB dels Estats Units a mitjan 2022. La crisi inflacionista ha requerit una política monetària restrictiva, que ha inclòs la reducció del balanç del banc central per retirar liquiditat del sistema financer. El 2025, la Fed va anunciar una desacceleració del ritme de reducció del seu balanç a partir del mes d'abril.

la relativa millora dels preus internacionals dels béns agrícoles amb prou feines s’ha reflectit en les cistelles de preus de consum mundials. La principal raó és la depreciació de les divises de molts països en relació amb el dòlar, que es va intensificar amb la primera pujada dels tipus d’interès per part de la Fed.

Des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, les llars nord-americanes es mostren molt més pessimistes del que caldria esperar tenint en compte l’estat de l’economia nord-americana. Per què? I a Europa, també passa?

Tot i que encara és molt complicat quantificar l’impacte de l’escalada bèl·lica de la guerra a Gaza sobre l’economia mundial, sí que és clar que un dels principals focus d’atenció recau en el mercat de petroli. Fins a la data, els mercats financers han reaccionat amb una cautela relativa, tot i que la volatilitat ha repuntat. Al mercat de cru, s’ha produït una certa pressió a l’alça sobre els preus del barril.

Després d’analitzar amb el nostre indicador de consum les dades de la despesa a les benzineres amb targeta bancària dels clients de CaixaBank, de nou observem que no tots els consumidors van reaccionar igual a la pujada dels preus dels carburants.

Amb taxes d’inflació per damunt del 8% en els sis últims mesos, la Fed s’ha embarcat en un cicle accelerat de pujades de tipus d’interès. Els preus van començar a pujar al començament del 2021, i, tot i que, durant uns mesos, la majoria d’analistes apuntàvem a un rebot transitori, conseqüència de la reobertura de l’economia després de l’esclat de la pandèmia, la veritat és que l’escalada continuada ens va agafar tots de sorpresa. En aquest Focus, analitzem l’evolució de les diferents mesures d’inflació i les seves perspectives a curt termini.

Ens dirigim cap a un context amb aranzels més elevats i en què, probablement, es produirà una certa reconfiguració en les cadenes globals de valor per tractar de compensar, en la mesura que sigui possible, la pèrdua d’atractiu del mercat nord-americà. En conseqüència, anem cap a un món més fragmentat, amb menys creixement econòmic i amb risc d’inflacions més elevades.

Detallem la revisió del nostre escenari de previsions del petroli i del gas natural europeu per als propers trimestres.

Analitzem els rebuts d'electricitat particulars domiciliats a CaixaBank per veure com va afectar l'augment dels preus en l'economia de les famílies espanyoles.

Què ha provocat el fort repunt dels preus de l'energia a Europa durant la segona meitat del 2021? Persistirà la pujada a mitjà i a llarg termini?

En aquest article, analitzem les conseqüències de la crisi energètica actual per als preus de l’electricitat i posem en perspectiva els seus efectes sobre la factura de la llum a Espanya.

Entre el final de setembre i el final de febrer, el dòlar nord-americà es va depreciar el 6% en termes nominals efectius i el 10% enfront de l’euro i va cotitzar prop de l’1,07, un nivell no vist des de fa gairebé un any. Explorem què explica aquest canvi de tendència i fins a quin punt pot tenir recorregut.

Analitzem el refredament del sector manufacturer mundial en un moment en què es troben diferents factors: les seqüeles de la pandèmia, l'efecte arrossegament de la Xina i les repercussions de la crisi energètica a la indústria europea.

Per primera vegada en molts mesos, les perspectives per a l’economia europea han començat a millorar. Analitzem els factors que expliquen la millora i compartim la nostra visió sobre quin serà l'escenari de creixement i d’inflació per a la zona de l’euro el 2023.