El col·lapse del turisme a Espanya després de la irrupció de la COVID-19 ha empès la indústria turística a escometre grans ajustos en els preus. El sector hoteler ha estat el màxim exponent d’aquesta tendència: segons les dades de l’INE, el preu per habitació i dia que van cobrar els hotels a l’estiu del 2020 va ser el 16% inferior al de l’any anterior. No obstant això, no sembla que aquesta enorme rebaixa en els preus hagi jugat un paper determinant en la revitalització de la demanda d’algunes regions. El canvi de preferències a l’hora de viatjar que ha comportat la pandèmia ha propiciat que els turistes apostin per destinacions pròximes, familiars i poc congestionades i no donin tanta prioritat al preu i a l’efecte crida generat per la gran rebaixa de preus hotelers.
Resultats de la cerca
El 2023, el sector turístic espanyol va mantenir la seva trajectòria de recuperació i de creixement, va superar les expectatives inicials i va batre rècords, no solament en termes de despesa nominal, sinó també en termes reals. De cara al 2024, preveiem que la senda positiva del sector turístic espanyol prosseguirà i que el PIB turístic avançarà el 2,5%, de manera que el sector creixerà per damunt de l’economia en general i es reafirmarà com un dels motors de l’economia espanyola.
La indústria manufacturera espanyola ha superat amb un relatiu èxit l’impacte de diversos xocs exògens que han sacsejat l’escenari europeu en els darrers anys.
Els indicadors mostren que el ritme de creixement del sector turístic espanyol s’està normalitzant després dels excepcionals registres del 2022-2024, impulsats per la recuperació postpandèmia i pel consegüent repunt del consum de serveis. Les tendències observades al final del 2024 es prolonguen el 2025: el sector manté el seu atractiu per a un nombre creixent de turistes internacionals, mentre que el turista resident perd presència a les destinacions locals i guanya protagonisme a l’estranger. Així i tot, enguany, el sector tornarà a ser clau per a l’economia espanyola. Segons les nostres previsions, el PIB turístic creixerà el 2,7%, gràcies a la sòlida arrencada de l’any, a l’augment de la renda disponible de les famílies, a la reactivació d’algunes economies europees i a la moderació de la inflació turística.
La combinació d’un creixement demogràfic vigorós i d’un descens gradual dels tipus d’interès, juntament amb la falta d’oferta, està impulsant el creixement dels preus de l’habitatge, en particular al mercat d’habitatge nou i a les regions més dinàmiques i amb un major atractiu turístic.
L’any 2024, l’economia espanyola ha exhibit un creixement generalitzat de tots els sectors d’activitat, amb poques excepcions: s’ha reduït el nombre de sectors en feblesa i que han augmentat els sectors en expansió, gràcies a l’absorció progressiva dels forts xocs que n’han afectat l’evolució en els últims anys.
El Govern portuguès va presentar a l’abril la Proposta de Pressupost de l’Estat per al 2022, després de la presa de possessió del nou Govern i després de les eleccions legislatives anticipades celebrades al gener, en les quals el Partit Socialista va obtenir la majoria absoluta al Parlament.
El 2T 2025, va començar amb totes les paperetes per a una desacceleració del creixement de l’economia espanyola. Al començament d’abril, i després de mesos d’amenaces, l’Administració Trump va anunciar els aranzels bilaterals i va catapultar els principals indicadors d’incertesa a màxims històrics. Setmanes després, una apagada va deixar la península ibèrica sense electricitat durant un dia. Tot això, a més a més, va succeir en un entorn en què l’economia de la zona de l’euro tornava a donar senyals de refredament.
El creixement del nombre de turistes internacionals s’ha contingut el 2019, a causa del context econòmic mundial i de la recuperació dels competidors al Mediterrani, però el sector turístic mostra una gran resiliència, amb el suport del consum del turisme resident i de l’aposta pel turisme de qualitat.
Les valoracions dels actius immobiliaris comercials es van recuperar de manera significativa al llarg del 2024, impulsades pel gir en la política monetària i pel descens dels tipus d’interès de mercat. La inversió al sector va créixer al voltant del 20% anual, i els segments living, hoteler i retail van registrar un dinamisme especial. De cara al 2025, tot sembla indicar que la major part de les revaloracions ja hauran tingut lloc, atès que els tipus d’interès ja es troben en nivells pròxims al nou equilibri. Així i tot, el sector continuarà atraient oportunitats d’inversió. Espanya s’està posicionant entre les destinacions més atractives per a la inversió internacional en immobiliari comercial, gràcies a uns fonamentals macroeconòmics sòlids que mantindran el seu atractiu al llarg d’enguany.
El fort creixement del sector turístic en els darrers anys, juntament amb els nous hàbits de consum després de la pandèmia, ha propiciat una extraordinària recuperació del sector de la restauració espanyola tant en la creació d’ocupació com en la facturació. A més ha aconseguit obtenir un notable reconeixement i prestigi a nivell internacional, alhora que exerceix un paper fonamental al nostre país com a promotor de cohesió social i territorial.
El preu de l’habitatge ha crescut de manera considerable en els últims anys, i comencen a aparèixer els primers símptomes de sobrevaloració en ciutats com Madrid i Barcelona i en alguns punts turístics. Aquesta realitat conviu amb una altra molt diferent a les zones menys urbanes, on la recuperació del sector immobiliari ha arribat més tard i és molt més lenta. En conseqüència, les divergències regionals pel que fa al preu i a l’accessibilitat a l’habitatge s’intensifiquen.
El mercat immobiliari espanyol es va accelerar el 2024, en especial en el segon semestre, gràcies al descens dels tipus d’interès, que es va sumar a un conjunt de factors que mantenen la demanda d’habitatge molt dinàmica, entre els quals destaquen uns fluxos migratoris significatius, una notable creació d’ocupació i una forta demanda estrangera. D’altra banda, l’oferta d’habitatge nou està començant a despertar, però continua sent insuficient per fer front a l’elevada demanda. Aquest desajustament entre una demanda sòlida i una oferta escassa impulsa els preus de l’habitatge a l’alça i dibuixa una tendència ascendent, que preveiem que tindrà continuïtat el 2025.
L’arribada de la pandèmia va ser un cop dur per a un sector que ja travessava una situació delicada arran de les tensions comercials i de les disrupcions al sector de l’automòbil a nivell europeu. Així, la caiguda de l’activitat manufacturera en el 2T 2020 va ser més intensa que la del conjunt de l’economia, tot i que la recuperació posterior va ser més vigorosa. Alguns sectors, com el tèxtil, el calçat i les begudes, o fins i tot l’automòbil, es van veure molt impactats i s’estan recuperant més lentament, mentre que altres sectors, com el farmacèutic o el de l’alimentació, amb prou feines van patir el xoc. El relaxament de les restriccions, els avanços en el procés de vacunació i la reducció de la incertesa contribuiran a reactivar el consum i els fluxos de turisme internacional, de vital importància per a la nostra economia, i això, al seu torn, afavorirà l’activitat del sector manufacturer.
Després d’un 2023 en què els principals indicadors del sector turístic espanyol van reprendre els nivells màxims del 2019, el sector continua sense mostrar signes d’esgotament cíclic i va créixer amb força el 2024.
La inversió al mercat immobiliari comercial va registrar caigudes significatives el 2023, a conseqüència de l’augment dels tipus d’interès. No obstant això, a mesura que avanci el 2024, s’espera una reactivació de les operacions, gràcies al descens que s’anticipa dels tipus d’interès i a una evolució favorable dels fonamentals que determinen el comportament dels diferents segments. D’una banda, un major dinamisme del consum servirà de suport al segment al detall, i la contínua penetració de l’e-commerce continuarà requerint d’inversions al segment logístic. De l’altra, el living es consolidarà com el segment que atreu més inversió, i el sector hoteler continuarà tenint una evolució positiva, gràcies a la bona marxa del turisme a Espanya. Finalment, les oficines continuaran adaptant-se a les noves exigències de sostenibilitat i a les noves formes de treball sorgides arran de la pandèmia.
Tot i que la indústria manufacturera no ha estat un dels sectors més colpejats per la crisi, la veritat és que el xoc de la COVID-19 va tenir lloc en un context de prolongada feblesa del sector, no solament a Espanya, sinó a tota Europa. Després del dur ajustament inicial, que va ser breu i heterogeni entre les diferents branques d’activitat, el sector va reprendre el vol amb rapidesa i es va aproximar als nivells d’activitat i d’ocupació anteriors a la pandèmia. Les perspectives per al 2021 i per al 2022 són favorables, amb el suport, sobretot, de l’embranzida de la demanda externa i de les inversions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Les recents disrupcions en les cadenes de subministrament global, ocasionades per colls d’ampolla en el transport mundial i pel desproveïment d’alguns components, tindran un impacte temporal i reduït.
Les perspectives per al conjunt de l’economia espanyola estan molt condicionades per l’evolució de les pressions inflacionistes, en especial les energètiques. El sector primari ja venia patint l’alça dels costos de producció, i el conflicte bèl·lic a Ucraïna no ha fet més que agreujar la situació.
La demanda d’habitatge per part d’estrangers a Espanya ha tingut un comportament excepcional després de la pandèmia. El 2022, els estrangers van comprar 90.000 habitatges a Espanya, el 46% més que el 2021. D’acord amb aquesta bona evolució, el nombre d’hipoteques contractades per estrangers també va augmentar i va assolir les 30.000 el 2022, de manera que, l’any passat, un de cada tres compradors estrangers va contractar una hipoteca a Espanya. Els estrangers residents solen comprar habitatges i contractar hipoteques per un import similar al dels espanyols. En canvi, els estrangers no residents se solen decantar per habitatges més cars, i, en conseqüència, l’import hipotecari mitjà dels estrangers és més elevat, tot i que hi ha notables diferències en funció de la nacionalitat i de les comunitats autònomes. Pel seu elevat import, destaquen les hipoteques d’estrangers a les Balears, i, pel que fa a la nacionalitat, els suecs i els nord-americans són els que se solen endeutar més.