Resultats de la cerca

Els turistes que repeteixen visita gasten més per dia i tenen estades més llargues, cosa que els converteix en crucials per al sector turístic. Tot i això, el canvi climàtic posa en risc la seva fidelització, tal com hem constatat després d’analitzar les dades de pagaments amb targetes estrangeres dels turistes internacionals que van visitar Espanya en temporada alta el 2022 i el 2023.

La indústria de l’automoció és un motor important de creixement i de prosperitat a nivell mundial, per la seva contribució (i) social, en facilitar la mobilitat de les persones de manera eficient, segura i assequible, i (ii) econòmica, com a motor d’innovació, generador d’ocupació de qualitat i pilar del comerç internacional. En el cas d’Espanya, s’ha convertit en un puntal de la nostra indústria i en un referent a escala mundial, gràcies a una gran capacitat de producció i a una elevada productivitat, derivada d’una mà d’obra qualificada i d’un alt nivell d’automatització de les plantes. La crisi econòmica generada per la pandèmia ha afectat un sector que es troba en plena transformació tecnològica cap a l’electrificació. Una transició necessària i que comptarà amb un suport important dels fons Next Generation EU (NGEU).  

L’augment dels costos de producció arran de la guerra a Ucraïna està afectant totes les baules de la cadena alimentària: producció, transformació, distribució i transport. L’impacte està sent especialment negatiu al sector primari, que també s’ha vist perjudicat per unes condicions meteorològiques poc favorables, en forma de sequera. L’alça dels costos s’està traslladant als preus dels aliments que paga el consumidor final, la qual cosa està provocant un augment de la despesa en alimentació, en particular entre les famílies amb rendes més baixes. La nota més positiva l’aporta el sector exterior: les exportacions agroalimentàries continuen creixent amb força el 2022, i no sembla que els indicadors de competitivitat s’hagin deteriorat malgrat l’alça dels preus.

L’augment dels aranzels per part dels EUA entre 10 i 20 p. p. hauria de tenir un impacte limitat en l’economia espanyola, inferior al d’altres economies avançades, però alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats. 

La sequera extrema i l’augment dels costos han format una tempesta perfecta que no ha aconseguit reduir l’elevat dinamisme de les exportacions agroalimentàries espanyoles dels últims anys. La reculada del volum d’exportacions que ha patit el sector, que s’ha vist compensada per l’augment de preus, és fruit d’una conjuntura adversa: els diferents indicadors de competitivitat es mostren resilients i les quotes als mercats mundials mantenen un comportament molt favorable. Així i tot, el sector ha de continuar invertint per aconseguir una producció encara més digitalitzada, sostenible i competitiva, una qüestió de vital importància davant l’enorme repte que representa el canvi climàtic per al nostre país.

L’escassetat d’oferta d’habitatge en un context de forta demanda continuarà sent un dels principals reptes del mercat immobiliari espanyol el 2025, tot i que no es troba entre els més sobrevalorats de la Unió Europea.

A partir de les dades internes de CaixaBank sobre els imports dels rebuts de lloguer, construïm indicadors sobre l’evolució recent del preu del lloguer de l’habitatge a nivell provincial i per als municipis més grans. Els resultats obtinguts mostren que el preu del lloguer ja evidenciava una tendència generalitzada de desacceleració abans de l’arribada de la pandèmia i que l’esclat de la crisi sanitària va estendre les correccions a la major part de províncies i de municipis, amb descensos especialment acusats en els lloguers amb imports més baixos i en els municipis més turístics.

La pandèmia ha provocat, forçosament, canvis molt importants en els nostres hàbits de consum. Davant la impossibilitat d’accedir de manera presencial als comerços, els canals de compra on-line han guanyat molt de pes durant l’any 2020. Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, aquest creixement no solament ha estat significatiu, sinó que també ha estat generalitzat entre empreses de dimensions i de sectors ben diferents i ha estat un esperó perquè moltes es llancessin, per primera vegada, a utilitzar l’e-commerce com a canal de venda.

Al llarg de l’any 2021, hem constatat que, arran de la pandèmia, s’ha produït un desajustament al sector immobiliari entre una demanda que s’ha reactivat molt ràpidament i una oferta que es mostra més dependent de factors de tipus estructural i que, per tant, continua endarrerida en la recuperació. A causa d’aquest desajustament, els preus de l’habitatge han iniciat una tendència alcista, que pot tenir una certa continuïtat en els propers trimestres a conseqüència de l’encariment dels costos de producció del sector i dels problemes de proveïment de determinades primeres matèries. No obstant això, a mitjà termini, a mesura que la nova oferta es vagi incorporant al mercat i s’atenuïn les tensions en les cadenes globals de distribució, els preus haurien de tornar a una senda de creixement més coherent amb l’evolució de la renda de les famílies.

Un dels factors determinants de l’escenari econòmic és l’impacte de la pujada dels tipus d’interès per part del BCE sobre les decisions de consum i d’inversió dels agents econòmics. En aquest article, analitzem la posició financera de les diferents branques de la indústria manufacturera a Espanya per intentar determinar fins a quin punt estan exposades a l’enduriment de les condicions financeres.

Les compravendes per part d’estrangers a Espanya han sorprès per la seva recuperació vigorosa després de l’aixecament de les restriccions vinculades a la pandèmia. Els indicadors d’intenció de compra apunten al fet que aquesta tendència positiva tindrà continuïtat a curt termini, en especial entre la població alemanya i nòrdica. El recorregut que la demanda estrangera pot tenir a llarg termini és prometedor si tenim en compte les tendències demogràfiques a Europa: la propera jubilació d’una nodrida generació d’europeus apunta a un increment notable de la demanda potencial, en especial entre els anys 2026 i 2030. I, malgrat que Espanya compta amb importants fortaleses per atreure aquesta demanda, com l’elevada competitivitat turística i la percepció de seguretat del país, no s’han de menystenir els esforços orientats a generar un entorn regulador i fiscal atractiu, al mateix temps que s’adopten les polítiques d’habitatge adequades per mitigar el seu impacte sobre la població local.