La publicació recent de l’Informe sobre Envelliment 2024 (Ageing Report 2024) de la Comissió Europea és una fita rellevant per a l’avaluació prevista per al 2025 de la reforma de les pensions 2021-2023, la qual determinarà si és necessari adoptar mesures addicionals per assegurar la sostenibilitat del sistema.
Resultats de la cerca
La clau de l’augment sostingut de les arribades de turistes internacionals és l’elevada sensibilitat de la demanda al creixement dels ingressos als països emissors i a un augment relativament moderat dels preus domèstics en relació amb les majors pujades a les destinacions competidores.
CaixaBank Research ha desenvolupat uns nous models de previsió del preu de l’habitatge a nivell provincial utilitzant grans quantitats d’informació (big data) i aplicant tècniques de machine learning. Segons aquests models, el preu de l’habitatge disminuirà a 7 de cada 10 províncies espanyoles el 2021 i creixerà de forma molt moderada a la resta. Comparant les previsions actuals amb les que projectaven els models abans de la pandèmia, observem una correcció notable del creixement previst en el preu de l’habitatge a un any vista, d’uns 4 p. p. de mitjana. Aquesta correcció ha estat més intensa a les províncies amb una major concentració urbana i amb una major dependència del turisme estranger, tot i que, malgrat això, aquestes zones continuen sent les més dinàmiques.
Les compravendes per part d’estrangers a Espanya han sorprès per la seva recuperació vigorosa després de l’aixecament de les restriccions vinculades a la pandèmia. Els indicadors d’intenció de compra apunten al fet que aquesta tendència positiva tindrà continuïtat a curt termini, en especial entre la població alemanya i nòrdica. El recorregut que la demanda estrangera pot tenir a llarg termini és prometedor si tenim en compte les tendències demogràfiques a Europa: la propera jubilació d’una nodrida generació d’europeus apunta a un increment notable de la demanda potencial, en especial entre els anys 2026 i 2030. I, malgrat que Espanya compta amb importants fortaleses per atreure aquesta demanda, com l’elevada competitivitat turística i la percepció de seguretat del país, no s’han de menystenir els esforços orientats a generar un entorn regulador i fiscal atractiu, al mateix temps que s’adopten les polítiques d’habitatge adequades per mitigar el seu impacte sobre la població local.
El sector turístic no es manté aliè al xoc inflacionista. Els preus vinculats al turisme creixen amb força, i, en concret, el sector hoteler registra alces de preus molt per damunt de la mitjana històrica. Com acostuma a passar, no hi ha un únic motiu que expliqui l’episodi d’inflació turística, sinó que es tracta d’un compendi de canvis, tant en l’oferta com en la demanda, que han provocat que els turistes hagin d’afrontar preus molt més elevats que abans de la pandèmia. En aquest article, fem un repàs dels factors que expliquen aquest episodi.
El sector manufacturer espanyol ha superat un 2022 marcat per la crisi energètica i pels problemes de proveïment d’algunes primeres matèries, que li van impedir recuperar els nivells previs a la pandèmia. El 2023, malgrat que el context econòmic continua subjecte a una gran incertesa, les perspectives són una mica més favorables que uns mesos enrere: un cop esquivats els escenaris més adversos que s’albiraven a l’hivern, l’economia continua donant senyals positius, gràcies a l’estabilització dels mercats energètics i a la resiliència del mercat laboral i del consum de les llars espanyoles.
En aquest article, analitzem amb un enfocament nou el potencial d’inquilins espanyols que es podrien permetre la compra d’un habitatge en propietat. Per al conjunt d’Espanya, estimem que al voltant del 49% dels inquilins tenen un nivell d’ingressos suficient per comprar un habitatge. No obstant això, només el 13% té, a més a més, els estalvis necessaris. Tot i que s’observen diferències notables entre províncies i municipis, a totes les regions es fa patent que la insuficient capacitat d’estalvi és la principal restricció a la qual s’enfronten els inquilins per accedir a un habitatge en propietat.
La desacceleració de les exportacions ha estat un dels focus de debilitat de l’economia espanyola els darrers trimestres. La indústria manufacturera és especialment dependent de les vendes de les exportacions de béns i en centralitza el deteriorament.
Al final del mes de novembre, la millora de la situació del sector turístic era palpable. Es van consolidar les bones xifres de l’estiu, gràcies al fet que es va aconseguir allargar la temporada durant el mes d’octubre i una part de novembre. Aquesta bona tendència s’ha enterbolit amb la irrupció de la nova onada de la COVID-19 a Espanya, vinculada a la variant òmicron. No obstant això, quan s’estabilitzi aquesta onada, cal pensar que el sector tornarà a la senda de recuperació que venia registrant.
Hem deixat enrere el 2020, l’any que serà recordat per la indústria turística com el més dur de la seva història recent. El 2021, el combat contra la pandèmia continua, i les restriccions a la mobilitat i al comerç continuen impedint un funcionament normal de l’activitat econòmica i afecten amb especial cruesa les empreses que depenen del turisme. No obstant això, l’entrada en joc de la vacuna serà un punt d’inflexió clar quan permeti aconseguir la immunitat de la població de risc. Les nostres previsions apunten a una forta recuperació del sector durant el segon semestre de l’any, que empenyerà el PIB turístic a créixer el 80% anual i que farà que torni a ser un dels sectors tractors de l’economia espanyola.
El sector agroalimentari continua patint la forta alça dels costos de producció i l’impacte de la sequera. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, hauria de moderar les pressions inflacionistes sobre els aliments. Tanmateix, la forta sequera que està castigant la península ibèrica des de l’any passat ha reduït la producció de molts cultius, com els cereals o les fruites, la qual cosa ha repercutit tant en els preus (a l’alça) com en el volum d’exportacions (a la baixa). Així i tot, en termes de valor, les exportacions agroalimentàries van continuar avançant a bon ritme en el 1S 2023, a causa de l’augment dels preus, la qual cosa reflecteix, malgrat la conjuntura adversa, l’elevada competitivitat del sector agroalimentari espanyol.
Investors traded yesterday with most eyes on today’s US CPI report. Oil prices rose again after OPEC released its monthly report and kept its global oil demand forecast for the rest of the year and 2024 unchanged, despite Saudi and Russian cuts. Benchmark Brent ended the session at an annual high, fuelling concerns about inflation.
Yesterday's was a volatile session in the market, driven again by geopolitical developments the Middle East. It started with a risk-off tone, as Iran reportedly suspended its contact with the US in response to the Israelian attacks to Lebanon; however, later news reporting that Hezbollah was ready to agree to a ceasefire switched the market sentiment in late session.
Investors' risk appetite increased on Wednesday as the ADP jobs report for June surprised to the downside and the ISM services report came in below expectations at 48.8. Separately, the release of the latest FOMC minutes showed that Fed officials acknowledged a slight slowdown in the economy as well as easing price pressures.
A better-than-expected employment report in the US eased fears of a severe economic downturn, pushing expectations of a first Fed rate cut back one meeting to July and lowering total expected cuts in 2025 from four to three. Sovereign bond yields rose on both sides of the Atlantic following the report and stock markets rallied.
During yesterday's session, the Japanese equity index Nikkei-225 fell nearly 2% amid concerns over a potential currency intervention. Global stocks advanced modestly, as investors traded cautiously ahead of a heavy earnings calendar, with major tech firms reporting later this week (up to 33% of the S&P 500 capitalization reports this week).
In the last session of the week, investor sentiment continued to improve amid a positive earnings season (51% of US companies reported a +10% surprise in earnings) and a mixed employment report in the US.
Investors traded cautiously ahead of today's release of the US jobs report. Other labor market data released yesterday, like the ADP report, showed non-farm private employment cooled in August, while weekly jobless claims fell, pointing to weakening demand in the labor market, although layoffs remain low.
Investors' sentiment continued to improve yesterday following reports that Russia is willing to restart natural gas exports tomorrow, after the maintenance break. On monetary policy, a report suggesting that the ECB might consider a 50bp hike on Thursday pushed interest rates higher in the euro area.
Risk appetite deteriorated on Thursday. Sovereign yields fell in the US after a private report (the Challenger index) showed the US economy shed more jobs than expected in October, reportedly due to AI-driven layoffs. Legal uncertainty around Trump tariffs added pressure, as Supreme Court justices questioned their validity during an ongoing hearing. The move came despite Fed officials speaking on the day pushed back against rate cuts, citing inflation risks and the lack of official data.