Conjuntura


  • Es confirma l'escenari de recuperació gradual

    L'economia espanyola continua en recessió, però es confirma l'escenari de recuperació gradual. El ritme de contracció del PIB es va reduir en el primer trimestre en relació amb el període anterior (el –0,5% en 1T 2013, en relació amb el –0,8% del 4T 2012), i els indicadors avançats d'activitat i de confiança del segon trimestre dibuixen una suau tendència a l'alça. Tot plegat és coherent amb un escenari de recuperació gradual, amb un segon trimestre amb taxes de creixement negatives i una segona meitat de l'any amb taxes molt moderades, però positives. El nostre escenari preveu una reculada de l'1,4% el 2013 i un creixement del 0,8% el 2014. L'OCDE, en l'últim informe de perspectives econòmiques, presenta un escenari una mica més pessimista, amb un creixement del PIB del –1,7% el 2013 i del 0,4% el 2014 (previsió anterior: –1,4% i 0,5%, respectivament). Segons aquesta institució, l'economia espanyola continuarà en recessió el 2013, a causa de la consolidació fiscal i del despalanquejament del sector privat, que limiten la demanda interna. El creixement dels socis comercials i els guanys en competitivitat-cost, juntament amb les millores en les condicions de finançament, seran els punts de suport de l'economia.

    La reactivació ve liderada pel sector exterior, però la demanda interna presenta un deteriorament més contingut. En el primer trimestre, el ritme de contracció del PIB es va atenuar, gràcies a la contribució positiva de 0,1 punts de la demanda externa i a una menor reculada de la demanda interna (el –0,6% en 1T 2013, en relació amb el –2,0% del 4T 2012). La reducció del ritme de reculada de la demanda interna s'explica per l'evolució favorable de dos components. D'una banda, el descens del consum privat es va moderar de forma notable (el –0,4% en 1T 2013, en relació amb el –1,9% del 4T 2012), en desfer-se l'efecte negatiu que va tenir la pujada de l'IVA sobre el consum del quart trimestre. Pel mateix efecte, la inversió en equipament també mostra un comportament més positiu i registra un creixement intertrimestral del 0,1% (que cal comparar amb el –5,2% del 4T 2012). Tot i que aquesta millora és, en part, temporal, la reculada de la demanda interna no sembla, ara com ara, que vagi a més (vegeu Focus «Els punts de suport de la demanda interna»).

    La millora de les dades del mercat laboral i de les vendes al detall esperona l'optimisme sobre una propera reactivació.Malgrat la mala situació del mercat laboral, les dades més recents mostren una evolució una mica més favorable. El nombre d'afiliats a la Seguretat Social va créixer en 51.077 persones a l'abril, una dada positiva si tenim en compte que, a diferència d'altres anys, la Setmana Santa va caure al març. D'altra banda, l'atur registrat va baixar en 46.050 persones, la qual cosa va reduir en vuit dècimes la taxa de variació interanual, fins al 5,2%. Tot i que la recuperació del mercat laboral s'endarrerirà en relació amb l'evolució del PIB, tal com acostuma a succeir en els episodis de recuperació, cada vegada hi ha més indicis que s'està estabilitzant. En aquest sentit, els indicadors de demanda també mostren una certa millora. Les vendes al detall de l'abril es van incrementar el 0,5% mensual, corregides per l'estacionalitat i l'efecte calendari, la qual cosa va provocar un important augment de la taxa de variació interanual, del –8,7% del març al –5,5% de l'abril. La confiança del consumidor, tot i recular lleugerament al maig, es va situar en els –31,6 punts, per damunt de la mitjana del primer

  • Als països emergents, el panorama presenta clarobscurs i és ric en matisos

    En les últimes setmanes, la ratxa de sorpreses negatives en els indicadors econòmics internacionals ha afectat els mercats. Les cotitzacions de les primeres matèries n'han patit especialment les conseqüències. Les borses s'han mostrat febles. Algunes no s'han allunyat gaire de la zona de màxims cíclics (com la dels Estats Units) i d'altres han defallit des de cotes ja prou deprimides (per exemple, l'espanyola). Els tipus d'interès monetaris i les yields del deute públic han baixat tant als Estats Units com a la zona de l'euro (inclosos els països perifèrics).

    Als Estats Units, la reaparició del fantasma de la recaiguda recorda la pauta dels tres últims anys: impulsos monetaris agressius, esperança de reactivació, millora incipient, debat sobre l'estratègia de sortida per a la Reserva Federal, decep­cions de creixement, i nous estímuls. Afortunadament, en aquesta ocasió, hi ha raons poderoses per pensar que les dades recents obeeixen a una sotragada passatgera i que l'economia nord-americana mantindrà la velocitat de creuer. A més a més, possiblement, aquest episodi servirà perquè la Fed es reafirmi en la seva idea que, pel que fa als estímuls, més val pecar per excés que per defecte. Atès aquest escenari, les reculades de la borsa són una correcció transitòria, i les yields del deute públic es mantindran en la zona de mínims històrics durant una llarga temporada.

    L'actuació del Banc del Japó és un altre factor clau. El procés de gestació del seu ambiciós programa d'expansió quantitativa ja s'ha fet sentir als mercats de divises i de bons (i ha contribuït al descens de les yields al conjunt de països). Després del «vistiplau» rebut en la reunió del G-20, cal esperar una implementació contundent que perllongui els efectes reflacionistes, no solament sobre el Japó (continuïtat de les tendències de ien a la baixa i Nikkei a l'alça), sinó amb abast global.

    Als països emergents, el panorama presenta clarobscurs i és ric en matisos. Les dificultats que troben per controlar la inflació, reactivar el creixement i convertir-se en el motor de l'economia internacional es barregen amb alguns dubtes sobre el veritable potencial a llarg termini, en particular als BRIC. Això es reflecteix en unes borses sense pols i en uns mercats de deute vigorosos. Les autoritats ja han començat a aplicar mesures expansives i han combinat les monetàries amb les fiscals en funció de les circumstàncies. L'ampli marge existent en aquest àmbit, la continuïtat de les reformes estructurals i el baix nivell d'endeutament públic i privat fan pensar que la reactivació econòmica no trigarà a arribar. Les borses i les divises en sortiran beneficiades (amb un paper destacat per a l'apreciació del iuan xinès).

    La zona de l'euro continua sent la baula més feble. En aquest cas, semblen més justificats els dubtes sobre la capacitat de creixement, tant a curt com a llarg termini. Aquest és el motiu del mal comportament relatiu de les borses europees, que han continuat perdent terreny en relació amb les dels Estats Units i el Japó. No obstant això, hi ha motius per esperar un comportament més positiu a partir d'ara. Els riscos de cua s'han reduït de forma convincent. D'una banda, el compromís polític per reforçar la UEM sembla ferm, com ho palesen els avanços que es van fent per completar el marc institucional i per consolidar la governança econòmica comuna. De l'altra, la presència del MEDE i del programa OMT del BCE està evitant les espirals venedores als mercats de bons sobirans, que tant mal van fer

  • La intensitat de la recessió es va atenuant

    La intensitat de la recessió es va atenuant. El conjunt d'indicadors, tant d'activitat com de confiança, presenta uns registres lleugerament millors dels que presentava al final del 2012. No obstant això, al març i a l'abril, han perdut el vigor amb què van començar l'any. Això, ara com ara, no és motiu de preocupació, de manera que mantenim la nostra previsió de creixement per al 2013 en el –1,4%, amb un primer semestre en què encara s'anotaran taxes de creixement negatives i una segona part de l'any en què, de forma gradual, s'aniran consolidant els avanços. Aquest escenari és similar al nou quadre de previsions de l'FMI, en què figura una caiguda del PIB de l'1,6% per a enguany i un creixement del 0,7% per al 2014. Així i tot, l'FMI adverteix que, a mitjà termini, els riscos són notables i insisteix especialment en la importància de mantenir al dia l'agenda de reformes estructurals.

    En el primer trimestre, la contracció del PIB va ser del 0,5% intertrimestral, 3 dècimes menys que en el trimestre anterior (en línia amb la nostra previsió). Aquesta evolució més favorable és atribuïble, fonamentalment, a la menor reculada de la demanda interna: després d'un quart trimestre molt negatiu per l'avançament de les compres i de la inversió provocat per l'augment de l'IVA al setembre i per la supressió de la paga extraordinària als funcionaris, la demanda interna ha recuperat una mica el terreny perdut. Aquest ajust ha anat acompanyat per una millora de la confiança dels consumidors, que va pujar més de 8 punts, des del mínim de –40 assolit al desembre fins al –31,9 del març.

    Els indicadors d'activitat van anar de més a menys en el primer trimestre. Després de les esperançadores pujades experimentades al començament de l'any, al març van desfer una part del camí recorregut. Per exemple, l'índex PMI de gestors de compres del sector manufacturer va arribar als 46,8 punts al febrer i va recular fins als 44,2 punts al març, un valor lleugerament inferior a la mitjana del quart trimestre. El deteriorament és, en gran part, producte dels nous focus d'incertesa provinents d'Itàlia i d'Eslovènia, dos elements que caldria resoldre de forma favorable a curt termini. A Itàlia, Giorgio Napolitano, de 87 anys, ha estat reelegit com a president del país i Enrico Letta ha rebut la difícil tasca de liderar un Govern de consens. No s'esperen grans avanços en l'agenda de reformes que el país transalpí necessita de forma urgent, però el desbloqueig polític hauria de ser suficient perquè cedeixi protagonisme. Pel que fa a Eslovènia, amb un sector bancari públic amb seriosos problemes d'insolvència, és molt probable que hagi de demanar ajuda financera al MEDE a curt termini. Seria sorprenent que es tornessin a repetir els errors comesos en el cas xipriota, de manera que, a priori, no hi ha motius per pensar que això pugui tornar a tensionar els mercats financers.

    El mercat laboral presenta una evolució favorable dins la gravetat. En conjunt, el nombre d'ocupats va baixar en 322.300 persones en el primer trimestre, una reculada una mica inferior a la registrada en el mateix període de l'any anterior. És interessant el desglossament entre l'evolució del sector privat i la del sector públic, on l'ajustament va començar més tard i on no hi ha indicis, ara com ara, que hagi tocat fons. Al sector privat, el descens que s'ha produït, tot i ser important, ha estat el menor dels quatre últims anys. La valoració de l'augment del nombre d'aturats,

  • El BCE té marge i arguments per implementar polítiques expansives

    El tren de la recuperació continua en marxa, però la zona de l'euro va a l'últim vagó. Les noves previsions de l'FMI confirmen aquest escenari i indiquen que l'engegada es podria ajornar una mica més. La reculada prevista per al 2013 és del 0,3% i, de cara al 2014, ha apuntat un lleuger avanç de l'1,1%. Tot i que és probable que la zona de l'euro comenci a anotar taxes de creixement intertrimestrals positives entre el segon i el tercer trimestre d'enguany, es tractarà de taxes molt modestes i, després de la important reculada del quart trimestre del 2012, no podran evitar que, en conjunt, el 2013 sigui un any amb un PIB inferior al del 2012. Les diferències entre països, a més a més, continuaran sent notables. Mentre s'espera que Alemanya avanci el 0,6%, l'economia francesa es mantindrà estancada, amb una reculada del –0,1%. Tot i que els països perifèrics continuen a la cua, amb descensos previstos per a enguany que van del –4,2% de Grècia al –1,6% d'Espanya, per al 2014, l'FMI espera que tots mostrin taxes de creixement positives que oscil·len entre el 0,5% i l'1%.

    Els indicadors d'activitat, erràtics al llarg del primer trimestre, no es pronuncien ni a favor ni en contra de la recuperació. Semblava que el ritme de deteriorament de l'activitat anava perdent força, ja que, de mitjana, els valors registrats pels diferents indicadors s'havien situat en nivells superiors als del trimestre anterior. La producció industrial de la zona de l'euro, per exemple, mostra una lleugera tendència ascendent. Malgrat el descens del 3,1% interanual del febrer, la caiguda mitjana dels dos primers mesos de l'any va ser inferior a la de l'últim trimestre del 2012. Aquest patró és força generalitzat entre països. No obstant això, quan analitzem l'evolució d'altres indicadors (dels quals ja disposem de dades del març i de l'abril), aquesta tendència es desdibuixa i és més difícil apreciar una millora clara. Per exemple, per al conjunt de la zona de l'euro, l'índex de gestors de compres PMI de serveis del març va desfer una part de l'avanç de l'inici de l'any, tot i que va continuar superant els valors de l'últim trimestre del 2012. L'índex per al sector manufacturer segueix un patró similar. Les primeres estimacions d'aquests indicadors per al mes d'abril no presenten grans variacions a la zona de l'euro. Destaca, però, la important reculada experimentada per l'índex alemany, que ha tornat a la zona de contracció després de 4 mesos consecutius en zona expansiva.

    Els índexs de confiança, que sí mostraven una progressió més sòlida, es van prendre un respir al març, en part per les incògnites generades pel rescat de Xipre i pel resultat de les eleccions a Itàlia. Per exemple, l'índex de sentiment econòmic de la CE va disminuir en 1,1 punts després de quatre mesos de pujades ininterrompudes. Aquest lleuger descens va ser generalitzat a tots els sectors d'activitat i a la majoria de països, en especial a Alemanya i a França. Així i tot, la tendència que ha exhibit, en els últims mesos, l'indicador agregat de la zona de l'euro sembla força robusta i, tot i no ser gaire pronunciada, si es manté al llarg de l'any, seria suficient perquè, entre el segon i el tercer trimestre, l'índex de sentiment econòmic escalés fins a nivells en què, històricament, les taxes de creixement han estat positives. Perquè la millora de la confiança es vagi consolidant, però, és  imprescindible continuar avançant amb pas ferm en el procés d'integració europea, tant en el flanc fiscal com en el

Pàgines