Conjuntura


  • El ritme d’activitat es frena, però l’abast de la desacceleració podria ser temporal

    Pausa temporal en la senda de desacceleració global? Després d’uns trimestres complicats, en què l’impuls dels indicadors globals de sentiment econòmic ha cedit, les últimes dades disponibles mostren que alguns indicadors de confiança representatius, com l’indicador compost PMI global, han flexionat a l’alça. Una lectura similar es pot extreure dels indicadors d’activitat dels emergents, com l’anomenat IIF Growth Tracker, que tracta d’estimar el creixement contemporani d’aquests països i que, al novembre, va sumar dos mesos consecutius a l’alça. Més enllà que aquesta sigui una pausa en l’alentiment econòmic més o menys dilatada en el temps, els registres dels indicadors globals suggereixen un ritme d’activitat inferior a l’existent en trimestres anteriors, i, si revisem els factors subjacents a aquesta moderació econòmica, tot fa pensar que la desacceleració observada des de l’inici de l’any continuarà en el futur.

    Els factors que llasten el creixement continuen actius. El procés de desacceleració econòmica global dels últims trimestres s’explica per una conjunció de factors, de naturalesa diversa, que actuen de forma simultània i que s’espera que continuaran llastant (de manera moderada) el creixement mundial en els pròxims temps. D’entrada, les condicions financeres globals s’han tornat menys acomodatícies, per la intervenció d’alguns bancs centrals (principalment, i com és notori, per la normalització monetària de la Fed), però també pel repunt de la volatilitat financera a moltes borses i, en certs casos, de les yields sobiranes. A més a més, la incertesa geopolítica (en particular, el desenvolupament de l’anomenat gir proteccionista dels EUA, que ha conduït a una espiral de tensions comercials amb la Xina i, en menor mesura, amb la UE) ja té un peatge en els fluxos de comerç internacional. Així, al setembre, el creixement inter­anual del comerç va ser del 2,4%, en relació amb el 5,6% de l’inici del 2018. Finalment, l’evolució de les primeres matèries, en sentit ampli, no només del petroli, ha flexionat a la baixa en la segona meitat de l’any: l’índex CRB, que mesura un conjunt ampli de cotitzacions de primeres matèries, ha caigut el 7% des del juny. Atès que aquesta és una font clau de creixement a molts emergents, és lògic que perdin impuls.

    El ritme d’activitat es frena, però l’abast de la desacceleració podria ser temporal. Els indicadors d’activitat més recents de la zona de l’euro han suggerit que l’alentiment econòmic es continua obrint pas, la qual cosa ha augmentat la preocupació sobre l’autèntic ritme de creixement que cal esperar de cara als pròxims trimestres. Així i tot, la desagregació del PIB del 3T 2018 va confirmar que la demanda interna es manté com a principal artífex del creixement de la zona de l’euro, la qual cosa, atès el caràcter inercial que acostuma a tenir aquest agregat, convida a pensar que el creixement de la zona de l’euro se situarà en cotes més positives en els pròxims trimestres (per a més detalls, vegeu el Focus «El creixement de la zona de l’euro: entre poc i massa», en aquest mateix Informe Mensual). Aquesta és, a més a més, la lectura que fa el BCE, en què destaca el caràcter temporal de l’alentiment i que és acceptada com una visió consensuada i raonable.

    El Regne Unit i Itàlia continuen sent fonts d’incertesa. A mesura que s’acosta la data oficial de sortida del Regne Unit de la UE, les certeses sobre com es realitzarà el procés, en lloc d’augmentar, disminueixen. Així, al desembre, vam assistir a la retirada del vot parlamentari sobre el preacord del brexit i a una moció de confiança

  • Un any de transició cap a cotes de creixement més sostenibles

    L’economia espanyola manté unes perspectives favorables. Les últimes dades disponibles suggereixen que l’economia espanyola tancarà el 2018 amb un creixement del 2,5%, i, de cara al 2019, preveiem que l’economia continuarà creixent a un ritme elevat, tot i que una mica més moderat que el registrat l’any anterior. Més concretament, esperem un avanç del 2,1%, un registre similar a les previsions d’altres entitats, com les del Banc d’Espanya, que, en l’últim informe trimestral, situa el creixement per al 2019 en el 2,2%. Aquesta moderació del ritme d’expansió és deguda a l’esvaïment dels factors de suport que han donat un major impuls al creixement en els últims anys (preu baix del petroli, compressió dels tipus d’interès i acceleració del creixement global) i a una menor embranzida cíclica. Així i tot, el creixement s’estabilitzarà en cotes elevades i més coherents amb el potencial de l’economia, que situem al voltant de l’1,8%. Per components, preveiem que la demanda interna continuarà sent el principal motor de creixement, gràcies a la bona evolució del mercat laboral i al bon clima de confiança, mentre que esperem que les exportacions es recuperin, si més no parcialment, d’uns trimestres que han avançat per sota del que s’esperava. Així i tot, la força que la demanda interna exercirà sobre les importacions ens empeny a preveure que la contribució neta del sector exterior al creixement serà molt limitada.

    Els indicadors d’activitat apunten a un bon tancament d’any, i el model de previsió del PIB de CaixaBank Research prediu un creixement del 0,61% intertrimestral en el 4T 2018, un registre similar al del 3T. El balanç del conjunt d’indicadors és positiu i s’ha reflectit en una previsió de creixement que ha anat de menys a més al llarg del mes. Més concretament, els últims indicadors han flexionat a l’alça tant pel que fa al sentiment (al novembre, el PMI de manufactures va pujar 0,8 punts, fins als 52,6 punts, i la confiança del consumidor va pujar 0,6 punts, fins als –6,6 punts), com pel que fa a l’activitat al sector manufacturer (la producció industrial va créixer, a l’octubre, el 0,8% interanual en termes desestacionalitzats, +1 p. p. en relació amb el mes anterior) i al consum (a l’octubre, les vendes al detall van repuntar amb força i van créixer el 4,5% en termes desestacionalitzats, 3 p. p. per damunt del registre del setembre). A més a més, aquesta bona evolució no s’ha vist entelada per l’alentiment de les exportacions (el 3,0% interanual al setembre, –2 p. p. en relació amb el mes anterior).

    El mercat laboral continua generant ocupació i es confirma la recuperació dels salaris. L’afiliació a la Seguretat Social va créixer el 2,9% interanual al novembre, de manera que, des del novembre del 2017, el nombre d’afiliats ha augmentat en 527.869 persones, una xifra molt significativa que ajuda a explicar el bon comportament de la demanda interna i el bon clima de confiança en l’economia. No obstant això, en relació amb el 3,1% de l’octubre, el registre del novembre va ser sòlid, però referma la nostra expectativa que la generació d’ocupació es moderarà de forma gradual en els propers trimestres. Per la seva banda, les últimes dades de l’INE mostren que els costos laborals per hora efectiva van repuntar i van créixer el 2,5% interanual en el 3T, un registre clarament superior a l’1,2% del 2T i a la mitjana del 2017 (el 0,0%) i relativament en línia amb la dada del 3T per al conjunt de la zona de l’euro (el 2,2%). D’aquesta manera, es confirma una recuperació

  • Cap a una desacceleració global de fons

    Pausa temporal en la senda de desacceleració global? Després d’uns trimestres complicats, en què l’impuls dels indicadors globals de sentiment econòmic ha cedit, les últimes dades disponibles mostren que alguns indicadors de confiança representatius, com l’indicador compost PMI global, han flexionat a l’alça. Una lectura similar es pot extreure dels indicadors d’activitat dels emergents, com l’anomenat IIF Growth Tracker, que tracta d’estimar el creixement contemporani d’aquests països i que, al novembre, va sumar dos mesos consecutius a l’alça. Més enllà que aquesta sigui una pausa en l’alentiment econòmic més o menys dilatada en el temps, els registres dels indicadors globals suggereixen un ritme d’activitat inferior a l’existent en trimestres anteriors, i, si revisem els factors subjacents a aquesta moderació econòmica, tot fa pensar que la desacceleració observada des de l’inici de l’any continuarà en el futur.

    Els factors que llasten el creixement continuen actius. El procés de desacceleració econòmica global dels últims trimestres s’explica per una conjunció de factors, de naturalesa diversa, que actuen de forma simultània i que s’espera que continuaran llastant (de manera moderada) el creixement mundial en els pròxims temps. D’entrada, les condicions financeres globals s’han tornat menys acomodatícies, per la intervenció d’alguns bancs centrals (principalment, i com és notori, per la normalització monetària de la Fed), però també pel repunt de la volatilitat financera a moltes borses i, en certs casos, de les yields sobiranes. A més a més, la incertesa geopolítica (en particular, el desenvolupament de l’anomenat gir proteccionista dels EUA, que ha conduït a una espiral de tensions comercials amb la Xina i, en menor mesura, amb la UE) ja té un peatge en els fluxos de comerç internacional. Així, al setembre, el creixement inter­anual del comerç va ser del 2,4%, en relació amb el 5,6% de l’inici del 2018. Finalment, l’evolució de les primeres matèries, en sentit ampli, no només del petroli, ha flexionat a la baixa en la segona meitat de l’any: l’índex CRB, que mesura un conjunt ampli de cotitzacions de primeres matèries, ha caigut el 7% des del juny. Atès que aquesta és una font clau de creixement a molts emergents, és lògic que perdin impuls.

    ESTATS UNITS

    L’activitat manté un to vigorós, però els focus de risc no s’apaivaguen. Així, l’índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board es va situar en els 135,7 punts al novembre, un nivell considerablement superior a la mitjana del 2017 (120,5), i l’índex de sentiment empresarial (ISM) va rebotar fins als 59,3 punts, de manera que es manté en cotes històricament elevades. En la mateixa línia, la segona estimació del PIB del 3T va ratificar el bon momentum de l’economia nord-americana (amb un avanç del 0,9% intertrimestral i del 3,0% inter­anual). En aquest context de xifres d’activitat fermes, els EUA i la Xina van acordar paralitzar la imposició de nous aranzels durant 90 dies mentre negocien les característiques de les futures relacions bilaterals. Malgrat que aquesta anomenada «treva comercial» ha comportat un cert alleujament, encara queda lluny una solució definitiva del conflicte.

    En un context de maduresa cíclica, la Fed torna a apujar els tipus. L’economia nord-americana, tot i trobar-se en una fase madura del cicle, es manté en una etapa dinàmica. Aquesta tessitura es veu reflectida, en especial, en la fortalesa del mercat laboral, capaç de crear, al novembre, 155.000 llocs de treball (xifra elevada si es té en compte la situació de gairebé plena ocupació de l’economia). En aquest context, i tal com s’esperava, la Fed va tornar a apujar el tipus

  • Els mercats financers tanquen un any de volatilitat

    L’any acaba amb inquietud entre els inversors. Els mercats financers han viscut el 2018 intensament, amb diferents episodis de correccions borsàries, amb una alça gradual de les primes de risc sobre el deute corporatiu, amb repunts d’anada i tornada en les primes de risc sobirà de la perifèria de la zona de l’euro, amb l’enfortiment del dòlar enfront de les principals divises avançades i, en especial, emergents, i amb una forta volatilitat del preu del petroli. Tot plegat s’ha produït en un entorn de més tensions geopolítiques i comercials i de retirada dels estímuls de política monetària, uns elements amb què s’ha deixat enrere l’entorn de molt baixa volatilitat dels últims anys. Aquest canvi de panorama s’ha notat, en particular, als mercats de renda variable, on els principals índexs borsaris, amb reculades acumulades properes al –15% en el conjunt del 2018, han patit el pitjor any des del 2009-2011. Per la seva banda, als mercats de renda fixa, els tipus d’interès sobirans han mostrat una volatilitat elevada, condicionats per les tensions polítiques, per l’embranzida alcista de les pujades de tipus de la Fed i pels temors al fet que, el 2019, l’economia global es desacceleri més de l’esperat. Aquestes dinàmiques es van palpar bé al desembre, quan es van combinar la quarta pujada de tipus de l’any per part de la Fed, el final del QE del BCE, les noves pèrdues a les borses, una reculada clara dels tipus d’interès sobirans (amb uns inversors que amb prou feines anticipen una pujada dels tipus de referència de la Fed el 2019) i una nova caiguda del preu del petroli.

    La volatilitat persisteix a les borses internacionals. Al desembre, les borses internacionals van patir un nou repunt d’aversió al risc i van tancar l’últim mes de l’any en negatiu. Els principals parquets van començar el mes amb un to moderadament dubitatiu, que es va tornar pessimista quan la Fed va dur a terme la quarta pujada de tipus de l’any. Així, l’índex VIX (un indicador de volatilitat) va repuntar fins a nivells no vistos des de les correccions del febrer i les borses de les economies avançades van patir pèrdues generalitzades i significatives. En concret, els principals índexs nord-americans van perdre gairebé el 9%, mentre que, a la zona de l’euro, les reculades es van situar al voltant del 6%. D’altra banda, l’índex MSCI per al conjunt d’economies emergents va recular de forma més moderada, tot i que les pèrdues al bloc emergent també van ser generalitzades als parquets asiàtics i llatinoamericans (amb reculades properes al 3% i a l’1,5%, respectivament).

    La Fed apuja els tipus d’interès per quarta vegada el 2018 i el BCE confirma el final del QE. Tal com s’esperava, en l’última reunió de l’any, la Fed va incrementar el tipus d’interès de referència objectiu en 25 p. b., fins a l’interval 2,25%-2,50%. D’aquesta manera, amb les quatre pujades de tipus acumulades el 2018, que se sumen a les tres del 2017, la política monetària nord-americana deixa de ser acomodatícia i entra en una regió més neutral en relació amb el cicle econòmic; una regió en què, probablement, es mantindrà el 2019: segons les últimes projeccions, els membres de la Fed esperen dos increments de tipus el 2019, d’acord amb l’escenari de CaixaBank Research. Per la seva banda, el BCE va confirmar el final de les compres netes d’actius i va reiterar la intenció de mantenir els tipus d’interès inalterats, com a mínim, fins després de l’estiu del 2019. A més a més, va recordar que continuarà present als

Pàgines