Els factors que expliquen l’alça de preus del sector turístic

En el cicle inflacionista que viu l’economia espanyola, a causa, principalment, de l’augment dels preus de l’energia i dels aliments, el sector turístic ha tingut també un cert protagonisme. Segons les dades de l’IPC, els preus dels serveis vinculats al turisme (allotjament, restauració, oci i transport de viatgers) van acumular una alça del 17,9% entre el maig del 2023 i el maig del 2019, una mica per damunt de l’alça que van acumular els preus dels carburants en el mateix període (el +13,6%).

Dins el sector turístic, la baula de la cadena de valor que més ha vist augmentar els preus ha estat el sector hoteler. Segons les dades de l’índex de preus hotelers (IPH) de l’Enquesta d’ocupació hotelera, el 2022, els preus van augmentar el 16,8%, molt per damunt de la  mitjana històrica. En els cinc primers mesos del 2023, el ritme d’augment es manté en els dos dígits (el +10,2%). Aquest increment ha estat generalitzat dins el sector, tot i que trobem un factor concret que ha intensificat la tendència, la categoria –o estrelles– dels hotels. Com es mostra al gràfic següent, les dades revelen que, a mesura que augmenta la categoria, més elevades han estat les taxes d’inflació, que, en l’acumulat del gener al maig, han arribat a increments interanuals del 26% per als hotels de categoria superior.

La tendència alcista dels preus hotelers es va iniciar al març del 2022, just després de l’inici de la guerra a Ucraïna i coincidint també amb l’arrencada de la fase més intensa de recuperació del turisme des de l’inici de la pandèmia. És a dir, el mercat hoteler va rebre un xoc d’oferta (per la via dels costos) i un xoc de demanda, tots dos especialment intensos, que empenyien en una mateixa direcció: l’alça dels preus.³ Com ho mostrem al gràfic de la pàgina següent, la tarifa mitjana diària hotelera (ADR, per les sigles en anglès) va passar de situar-se, al febrer del 2022, amb prou feines el 4,7% per damunt de la dada del mateix mes del 2019 a situar-se, a l’agost d’aquest mateix any, el 16,8% per damunt. Durant l’última part de l’any 2022, malgrat haver-se superat el període de majors tensions en els preus energètics i haver-se normalitzat els nivells de la demanda turística, els preus van continuar escalant. Al maig d’enguany, l’ADR es va situar el 23,2% per damunt del nivell del maig del 2019: com s’explica aquesta alça dels preus del sector hoteler?

Si analitzem l’estructura dels consums intermedis del sector de l’allotjament, observem que, més enllà de l’exposició del sector als costos energètics, sembla que ha estat clau l’exposició als costos dels productes alimentaris i als de construcció. Segons les dades de l’INE, el 2019, el sector de l’allotjament va dedicar el 6% dels ingressos a costejar la compra de productes agroalimentaris i el 9% a la construcció i als serveis immobiliaris i només el 3% a pagar la factura energètica. En aquest sentit, el xoc de costos del sector no hauria acabat després de la normalització dels preus de l’energia, ja que les tensions en els preus dels aliments han continuat latents fins a l’actualitat, i els preus de la construcció es mantenen molt elevats, malgrat que les últimes dades apunten a una estabilització. Si comparem els nivells de preus d’aliments i de construcció actuals amb els de dos anys enrere (abans de l’inici de l’episodi inflacionista), segons l’índex de preus industrials (IPRI) del maig, els preus dels aliments acumulen un creixement bianual del 28% i els de les begudes, el 17%. Per la seva banda, segons les dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, els costos de construcció acumulen una alça del 18,3% entre l’abril del 2021 i l’abril del 2023.

D’altra banda, cal destacar que el principal cost del sector no es troba entre els consums de béns intermedis, sinó en els costos laborals. Tal com ho assenyalem al gràfic de la pàgina anterior, el 2019, el pes d’aquests costos va equivaler al 29% dels ingressos totals del sector. El sector està exposat al risc que l’alça dels salaris s’intensifiqui de manera significativa, arran de l’entorn actual d’inflació i de les pressions per recuperar el poder adquisitiu dels treballadors com més aviat millor, en lloc de recuperar-lo en un termini una mica més extens. Tot i que, ara com ara, no sembla que aquest risc s’hagi materialitzat, és possible que sí que hagi contribuït a l’augment dels preus hotelers a través del canal de les expectatives: davant el risc de fortes alces salarials el 2023, atès l’entorn d’inflació, els gestors hotelers, per precaució, podrien haver augmentat de forma marginal els preus el 2022 per protegir-se. Sempre que els riscos no es materialitzin, tal com sembla que ho suggereixen les dades més recents, això hauria de contribuir a contenir les alces de preus.

En aquest sentit, les dades més recents de l’indicador de salaris de CaixaBank, que mostra la variació mitjana dels ingressos salarials dels seus clients, apunten al fet que els salaris al sector turístic creixerien el 5,0% interanual al juny i es mostrarien relativament estables en aquest nivell d’avanç des del mes de març. Aquesta estabilització és un bon senyal i propiciarà que les expectatives del mercat s’allunyin de la possibilitat que hi hagi efectes de segona ronda significatius.

A més del xoc dels costos, l’altre factor que podria explicar l’alça dels preus és l’enorme fortalesa de la demanda. En aquest sentit, segons l’estadística de l’Enquesta d’ocupació hotelera de l’INE, la taxa d’ocupació hotelera es va recuperar ràpidament al llarg del 2022, però no va arribar a igualar els registres del 2019 en cap moment. Així, per exemple, a l’agost del 2022, es va assolir una taxa d’ocupació mitjana del 75,4%, una mica per sota de la del mateix mes del 2019 (el 76,9%). Cal assenyalar que, a partir del gener del 2023, la taxa d’ocupació sí que va superar els registres prepandèmics, tot i que va fer-ho només tímidament (a l’abril, la taxa d’ocupació es va situar en el 59,8%, amb prou feines 1,6 p. p.).

Amb aquestes xifres, no es pot afirmar que hagi estat una ocupació del mercat més intensa de l’habitual el que ha alimentat l’alça dels preus. No obstant això, estimem que el xoc de demanda s’evidencia d’una manera més subtil: en la seva resiliència malgrat l’alça de preus. El xoc de demanda sí que s’observa quan contrastem les xifres d’ocupació hotelera amb la forta alça dels preus (recordem que, el 2022, l’ADR es va situar més del 15% per damunt del del 2019). És difícil pensar que, si no hi hagués hagut un canvi en les condicions de la demanda (demanda embassada, preferència per viatjar a Europa per part dels turistes de la UE, preferència pel turisme domèstic entre la població espanyola, etc.), les taxes d’ocupació haurien assolit cotes similars a les observades, atesa l’alça dels preus que hem viscut.

Per il·lustrar fins a quin punt els xocs d’oferta i de demanda han canviat les relacions històriques entre els preus i la demanda al mercat hoteler, recorrem a un exercici estadístic molt senzill que mostrem tot seguit als gràfics de la pàgina següent. A partir de la relació històrica entre la taxa d’ocupació i l’ADR, controlant per la categoria hotelera, calculem el preu que hauríem observat en un mercat amb les taxes d’ocupació postpandèmia si no haguéssim rebut cap xoc d'oferta ni de demanda.⁴ A partir de les diferències entre l’ADR estimat i l’ADR observat, podem quantificar el canvi de condicions del mercat, arrossegat, d’una banda, pels xocs de costos al sector (energia, construcció, aliments i expectativa d’alces salarials) i, de l’altra, pel xoc de demanda que ha comportat el canvi de preferències del turisme domèstic i de la UE, així com l’impacte de la demanda embassada.

Contribució a la tarifa mitjana diària hotelera segons els factors de demanda i d’oferta

Euros

Tal com es pot observar als gràfics, partint de la taxa d’ocupació mitjana dels 12 últims mesos amb les dades disponibles (fins al maig del 2023), el nivell de preus coherent amb les condicions prepandèmia hauria estat un ADR lleugerament inferior al del 2019 per a les tres categories hoteleres, a causa d’una menor contribució de la demanda estrangera als preus i d’un augment molt contingut de l’ocupació generada per la demanda domèstica. Per la seva banda, els xocs d’oferta i de demanda descrits amb anterioritat haurien generat un augment dels preus del 22,3% al mercat de 3 estrelles, del 17,1% al de 4 estrelles i del 28,3% al de 5 estrelles. De cara als propers anys, no esperem que, a mesura que remetin els xocs, la relació entre la demanda i els preus torni a ser similar a la d’abans de la pandèmia, ja que els preus solen presentar resistències a l’hora d’ajustar-se a la baixa. La nostra previsió és que els preus creixeran a un ritme menys accelerat i que, a mitjà termini, es reequilibraran en relació amb el poder adquisitiu dels turistes que visiten Espanya, que s’hauria de recuperar de forma gradual en els propers anys.