• La digitalització del sector agroalimentari: què ens diu Twitter?

    castellàanglès

    La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Miniatura
    Área geográfica

    L’arribada inesperada de la pandèmia ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades estaven més preparades per adaptar-se a la nova situació i van poder mantenir l’activitat de forma molt més fluida que la resta. No hi ha dubte que, en el nou entorn, la transformació digital de les empreses es presenta com un aspecte ineludible per enfortir la competitivitat empresarial.

    El big data, la robòtica, la internet de les coses i el blockchain són alguns exemples de les noves tecnologies digitals que, de manera gradual, estan sent adoptades per les empreses, en particular al sector agroalimentari. La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats per produir d’una manera més eficient i més sostenible. No obstant això, la informació estadística sobre el grau d’adopció d’aquestes tecnologies és limitada, i la font estadística oficial més completa1 no proporciona informació sobre el sector primari. Tot seguit, presentem una nova anàlisi sobre la «popularitat» de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari a partir de la informació de Twitter.

    • 1. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i del comerç electrònic a les empreses, elaborada per l’INE.
    Twitter com a font d’informació per detectar les tendències de futur

    La informació de Twitter pot ser molt valuosa per detectar noves tendències de futur, perquè, en funció de la freqüència amb què apareixen en els tuits, permet analitzar la popularitat de determinats termes. És cert, però, que no és el mateix «parlar-ne» que haver implementat amb èxit les diferents tecnologies digitals en el funcionament recurrent de l’empresa. Per aquest motiu, els resultats que presentem tot seguit han de ser interpretats, senzillament, com indicatius de noves tendències que poden estar arrelant a les empreses del sector agroalimentari.

    La informació de Twitter permet analitzar el grau de «popularitat»

    de les diferents tecnologies digitals al sector en funció de la freqüència amb què apareixen esmentades en els tuits.

    Per a aquest estudi, s’ha processat informació de més de 24 milions de tuits emesos per usuaris individuals i per mitjans digitals durant el període 2017-2019. De tots ells, dos milions corresponien al sector agroalimentari. Utilitzant tècniques de processament de llenguatge natural, es van categoritzar els tuits en funció dels esments de diferents tecnologies digitals i del sector d’activitat.2 La clau per obtenir informació rellevant de les xarxes socials passa per definir prèviament paraules «llavor» que permetin identificar els documents corresponents a cada sector d’activitat i paraules «llavor» relacionades amb les diferents tecnologies digitals d’interès.3 Mitjançant un algorisme de machine learning, es van identificar addicionalment altres paraules relacionades amb el concepte en qüestió i que no havien estat incloses inicialment, de manera que es va ampliar l’espectre de documents analitzats. En aquest estadi, és important fer una tria acurada de les paraules polisèmiques (és a dir, les que tenen més d’un significat, com, per exemple, la paraula «reserva», que es pot referir tant a l’habitació d’un hotel com a un vi).

    • 2. Aquesta anàlisi va ser realitzada en col·laboració amb Citibeats, empresa especialista en el processament de llenguatge natural no estructurat.
    • 3. Per exemple, les paraules «llavor» utilitzades per identificar el big data van ser: analytics, arquitectura de sistemes, data mining, database, intel·ligència empresarial, Python i SQL, entre d’altres (a més de big data pròpiament).
    Quin és el grau de digitalització del sector agroalimentari segons Twitter?

    Per valorar el grau de digitalització del sector agroalimentari segons les dades de Twitter, necessitem, primer, posar en perspectiva fins a quin punt són habituals els tuits sobre digitalització en altres sectors d’activitat. Segons la nostra anàlisi, el sector més digitalitzat és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el 3,2% dels tuits del sector contenen termes relacionats amb la digitalització, un resultat que, atesa la pròpia naturalesa del sector, no sorprèn. Tot seguit, trobem el sector de les finances i les assegurances, amb el 2,7% dels tuits.

    Al sector primari, aquest percentatge és clarament inferior, del 0,6%, però similar al 0,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques. En el cas de la indústria agroalimentària, el percentatge de tuits sobre digitalització és, només, del 0,3%, molt a la vora del sector de les manufactures bàsiques, que aglutina la indústria tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques i que presenta el percentatge més baix dels sectors analitzats, del 0,2%.

    p 26
    Quines tecnologies digitals són més populars al sector agroalimentari segons Twitter?

    La riquesa d’informació obtinguda de Twitter permet detectar les eines digitals més populars a cada sector d’activitat en funció de la freqüència amb què s’esmenten als tuits analitzats. Segons la nostra anàlisi, una gran part dels tuits del sector primari sobre digitalització sol incloure temes de big data (el 45% del total de tuits sobre digitalització). Un clar exemple de l’aplicació de big data al sector es troba en les anomenades tècniques d’«agricultura de precisió», que requereixen de l’anàlisi de grans quantitats d’informació amb la finalitat d’optimitzar la presa de decisions per augmentar la producció i garantir la sostenibilitat. Aquestes tècniques s’utilitzen, per exemple, per calcular les necessitats de reg dels cultius tenint en compte les condicions climàtiques (la radiació solar, el vent, la temperatura i la humitat relativa) i les característiques dels cultius (espècie, estat de desenvolupament, densitat de plantació, etc.). Per fer aquest càlcul, es necessiten dades meteorològiques actualitzades en temps real, una elevada capacitat de computació i una gran velocitat de transmissió de la informació perquè el sistema de reg automàtic s’ajusti de forma adequada. Aquesta tecnologia ajuda a fer més eficient l’ús de l’aigua, un aspecte molt rellevant en àrees de clima mediterrani, molt vulnerables al canvi climàtic i on l’aigua és un factor limitant. 

    El big data, la internet de les coses i la robòtica són les tecnologies més populars al sector primari,

    i indispensables per avançar en l’aplicació de tècniques d’agricultura de precisió i d’automatització intel·ligent del camp.

    Altres tecnologies populars al sector primari són la internet de les coses (el 16% dels tuits) i la robòtica, inclosos els drons (el 10% dels tuits). Les noves tecnologies digitals prometen ser una revolució en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia en ple segle xxi, com la mecanització del camp ho va ser en el segle xx. Així, la maquinària agrícola 4.0 (aquella més propera als robots de les pel·lícules de ciència-ficció que al tractor que estem acostumats a veure a totes les explotacions del país) permet augmentar la productivitat i millorar les condicions de treball al camp. Aquesta tendència cap a una major automatització de les tasques agrícoles s’ha vist reforçada arran de la pandèmia del coronavirus, perquè la dificultat per contractar treballadors de temporada a causa de les restriccions a la mobilitat internacional ha provocat un augment de l’interès per la robòtica i per l’automatització agrícola. En efecte, les empreses que fabriquen robots per a l’agricultura han detectat un fort increment de comandes, per exemple, de robots que recullen maduixes i que eliminen la floridura amb una llum ultraviolada.4

    L’ús de drons mereix un esment especial, perquè ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, i les seves aplicacions són cada vegada més àmplies: des de la detecció precoç de plagues, mitjançant la inspecció aèria de grans àrees de cultiu, fins a la localització de senglars, mitjançant càmeres tèrmiques, per impedir el contagi de la pesta porcina africana als porcs de granja.5

    • 4. Vegeu Financial Times Agritech «Farm robots given Covid-19 boost», 30 d’agost de 2020.
    • 5. Vegeu http://www.catedragrobank.udl.cat/es/actualidad/drones-contra-jabalies.

    Popularitat de les diferents tecnologies digitals al sector agroalimentari

    p 28

    El blockchain és la tecnologia que destaca més a la indústria agroalimentària (el 30% del total de tuits sobre digitalització del sector). No pot ser d’una altra manera, perquè té múltiples aplicacions per a la indústria de l’alimentació i de les begudes. Gràcies a una cadena de registres inalterables i de confiança, el blockchain permet oferir una traçabilitat completa dels productes en totes les baules de la cadena alimentària. Així, el simple escaneig d’un codi QR proporciona accés a tota la informació sobre la procedència, el mètode de producció, els tractaments veterinaris rebuts, els ingredients utilitzats, etc. Moltes empreses agroalimentàries ja estan experimentant en l’actualitat amb el blockchain, ja que ofereix clars beneficis en termes de transparència sobre l’origen, la qualitat del producte i la seguretat alimentària, aspectes cada vegada més valorats pels consumidors. La tecnologia blockchain s’utilitza també per limitar el desaprofitament alimentari, un altre repte ineludible del sector.

    El blockchain permet realitzar l’autenticació digital

    dels productes alimentaris i facilita la traçabilitat en totes les baules de la cadena alimentària.

    En relació amb altres sectors, en quines eines destaca el sector agroalimentari?

    Hi ha algunes tecnologies digitals que són poc populars a tots els sectors d’activitat, potser perquè tenen un rang d’aplicació més limitat o específic. És a dir, tecnologies que, malgrat tenir un baix percentatge de tuits en termes absoluts segons la nostra anàlisi, poden tenir una popularitat relativament alta per a un sector en comparació amb la resta de sectors.

    Per detectar aquests casos, calculem una nova mètrica, l’índex de concentració, que té en compte la popularitat relativa de les tecnologies en un sector en relació amb la resta de sectors.6 Amb aquesta metodologia, obtenim que el sector primari continua destacant en big data. En concret, el sector primari concentra el 9,2% del total de tuits sobre big data emesos per tots els sectors, un percentatge molt superior al 3,1% que representen els tuits del sector primari sobre el total de tuits analitzats (vegeu, a la taula següent, com l’índex de concentració és igual a 3 en aquest cas). També observem que el sector destaca en la internet de les coses, com ja hem comentat més amunt, però descobrim que la nanotecnologia també és una tecnologia popular al sector primari en termes relatius. És a dir, malgrat que només el 3,8% dels tuits del sector primari tracten temes de nanotecnologia, aquest percentatge és elevat en comparació amb l’1,7% que representen els tuits de nanotecnologia sobre el total (és una tecnologia poc popular en general a tots els sectors, però, al sector primari, és una mica més popular que en altres). 

    • 6. L’índex de concentració es calcula com la ràtio entre (1) el percentatge de tuits d’una tecnologia i d’un sector en relació amb el total de tuits d’aquesta tecnologia i (2) el percentatge de tuits d’un sector en relació amb el total de tuits de tots els sectors. Valors superiors a 1 indiquen que la tecnologia és relativament més popular en aquest sector.

    Índex de la concentració de tuits de cada tecnologia en relació amb els altres sectors

    p 29

    Finalment, la realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular a la indústria agroalimentària. En concret, la indústria agroalimentària concentra el 6,2% del total de tuits sobre realitat virtual i augmentada emesos per tots els sectors, un percentatge que duplica amb escreix el 2,5% que representen els tuits del sector en relació amb el total dels analitzats (en aquest cas, l’índex de concentració és igual a 2,5). Aquesta tecnologia utilitza entorns virtuals (realitat virtual) o incorpora elements virtuals a la realitat (realitat augmentada) que aporten coneixement i informació d’utilitat per a l’optimització dels processos. Al principi, pot sorprendre que aquesta tecnologia sigui relativament popular a la indústria agroalimentària, però els seus usos es van estenent a mesura que l’anomenada indústria 4.0 va implantant les tecnologies digitals en els processos de producció. Un exemple concret de l’ús d’aquesta tecnologia és el de la reparació d’avaries. Quan es produeix una avaria, l’operari utilitza ulleres de realitat augmentada per seguir, a través d’elles, els passos detallats als manuals d’instruccions virtuals que se li projecten sobre la lent per ajudar-lo a resoldre la incidència. Les ulleres reconeixen les diferents parts de la màquina i li indiquen visualment a l’operari on ha d’actuar per solucionar el problema.

    Els exemples per a l’aplicació de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari són nombrosos. Ens trobem davant una revolució que està cridada a transformar les diferents baules de la cadena alimentària: des de l’explotació de dades i l’ús de drons per aconseguir collites més eficients, fins a l’ús de la tecnologia blockchain per millorar la traçabilitat dels productes finals que arriben a les nostres llars. En definitiva, el futur ens aportarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • 'e-commerce': un avanç d’anys viscut en pocs mesos

    castellàanglès

    La pandèmia ha provocat, forçosament, canvis molt importants en els nostres hàbits de consum. Davant la impossibilitat d’accedir de manera presencial als comerços, els canals de compra on-line han guanyat molt de pes durant l’any 2020. Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, aquest creixement no solament ha estat significatiu, sinó que també ha estat generalitzat entre empreses de dimensions i de sectors ben diferents i ha estat un esperó perquè moltes es llancessin, per primera vegada, a utilitzar l’e-commerce com a canal de venda.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica
    El gran creixement de l’e-commerce després de l’esclat de la pandèmia

    Les dures restriccions a la mobilitat imposades per combatre l’expansió de la COVID-19 han estat, sens dubte, un cop dur per a l’economia espanyola, però també han actuat com un accelerador d’algunes tendències de canvi que veníem observant en el passat. Un dels canvis que més s’ha accelerat i que més present hem tingut és l’adopció de l’e-commerce com a mètode de venda als comerços detallistes. En el context de restriccions a la mobilitat i de distanciament social que estem vivint, les vendes on-line són un revulsiu per al sector del retail que ha contribuït a evitar una situació econòmica encara més complexa durant la pandèmia.

    Per analitzar l’avanç del comerç on-line, utilitzem l’indicador de consum que elaborem a partir de les dades internes de CaixaBank i analitzem l’evolució del comerç al detall sense el comerç de béns essencials, que va experimentar unes dinàmiques molt diferents a les de la resta de comerços detallistes.11  Tal com es pot observar al gràfic de la pàgina següent, les compres per e-commerce han mostrat una evolució molt favorable des de l’inici de la pandèmia. Entre els mesos d’abril i de maig del 2020, quan les restriccions a la mobilitat van ser més intenses, la despesa en e-commerce va arribar a anotar taxes de creixement de tres dígits i va assolir volums de despesa només superats en les setmanes del Black Friday dels últims anys. El ritme de creixement es va moderar a mesura que les restriccions a la mobilitat es van relaxar i que la possibilitat de realitzar compres presencials va tornar a escena. Malgrat tot, les taxes de creixement s’han mantingut sempre per damunt del 50% en relació amb el 2019, llevat de moments molt puntuals.

    • 11. En concret, excloem de l’anàlisi la venda d’alimentació i les farmàcies, ja que, durant la primera part de la pandèmia, l’efecte de les restriccions sobre el consum d’aquesta mena de béns va ser l’oposat a l’observat en el comerç de béns no essencials.

    Indicador CaixaBank de consum al comerç al detall1

    Variació en relació amb el nivell de referència (%)2

    Indicador CaixaBank de consum al comerç al detall

    L’evolució descrita per l’e-commerce contrasta clarament amb el comportament de les vendes presencials, que, tal com es pot observar al gràfic, van caure molt durant el primer estat d’alarma i menys durant la segona i tercera onades de la COVID-19, viscudes al novembre del 2020 i al febrer del 2021. Així, en el conjunt del 2020, la despesa presencial en el comerç al detall va caure el 23% en relació amb el 2019, mentre que l’e-commerce va créixer el 69% anual. D’aquesta manera, el creixement de les vendes on-line va esmorteir l’impacte sobre la facturació del sector, que va caure el 15%.

    Creixement democràtic de les vendes per internet

    Una pregunta pertinent que podem formular és quin tipus de comerç s’ha pogut beneficiar de l’augment de les vendes on-line. Passar a vendre on-line o ampliar els canals de venda e-commerce comporta per a un comerç una inversió important en digitalització, que implica una barrera per als negocis més modestos, sobretot per als que van haver d’adoptar aquest canal per primera vegada. Malgrat això, segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, el creixement de l’e-commerce ha estat generalitzat i s’ha observat tant en empreses grans i petites com en empreses amb experiència e-commerce i en nous entrants.

    Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank,

    el creixement de l’e-commerce ha estat generalitzat i s’ha observat tant en empreses grans i petites com en empreses amb experiència i en nous entrants

    Tal com ho recull el gràfic següent, a partir del mes de maig del 2020, la contribució al creixement de les vendes e-commerce per part dels nous entrants va augmentar a un ritme constant i va assolir el 30% del total. No obstant això, després de la declaració del segon estat d’alarma el 25 d’octubre del 2020, la tendència a l’alça es va trencar per complet. Probablement, pel fet que, en esdeveniments com el Black Friday i la temporada nadalenca, els comerços electrònics més consolidats en venda e-commerce van tornar a capturar el gros de les vendes on-line. Malgrat això, la contribució al creixement de
    l’e-commerce per part dels nous entrants va ser molt elevada en el conjunt del 2020, la qual cosa revela que l’adopció del canal de vendes on-line s’ha donat també en comerços que no estaven digitalitzats.

    Contribució al creixement de l’e-commerce de retail dels nous entrants

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:19

    Si tenim en compte les dinàmiques de l’e-commerce en funció de la dimensió empresarial, observem dues etapes diferenciades. En primer lloc, durant els mesos del primer estat d’alarma, les companyies grans van ser les que van liderar el gros del creixement del comerç electrònic. Als petits comerços els va costar més reaccionar de manera immediata, i molts van haver d’esperar a poder obrir de forma presencial per començar una adaptació cap a la venda e-commerce.

    Durant els mesos del primer estat d’alarma,

    les companyies grans van ser les que van liderar el gros del creixement del comerç electrònic. Als petits comerços els va costar més reaccionar

    25

    A partir del final de juny, coincidint amb l’acabament de l’estat d’alarma, la dinàmica de l’e-commerce va començar a canviar en favor dels comerços més petits. En concret, a partir d’aquest moment, la possibilitat d’obrir les portes va facilitar que molts petits comerços s’adaptessin més ràpidament al canal de venda on-line. Així, durant els mesos de juliol i d’agost, les vendes on-line de les empreses més petites van arribar a generar prop de la meitat del creixement total de l’e-commerce del sector.

    Indicador CaixaBank d’e-commerce en comerç al detall1

    Contribució a la variació interanual (p. p.)

    Indicador CaixaBank d’e-commerce en comerç al detall
    Canvi estructural

    Les dades internes de CaixaBank també apunten al fet que l’augment de les vendes per internet no es concentra en uns pocs tipus de comerços. Més aviat succeeix el contrari. Totes les categories comercials reflecteixen un creixement apreciable durant el 2020, tot i que veiem com, després de la retirada de les restriccions, es modera el creixement de
    l’e-commerce i millora la despesa presencial.

    Així, és interessant avaluar en quina mesura el creixement de l’e-commerce és aquí per quedar-se. Per fer-ho, al gràfic que es mostra tot seguit, reflectim la tendència que ha seguit el pes de les compres on-line en relació amb les compres totals en les diferents branques d’activitat del comerç al detall. Tal com es pot observar, el pes de l’e-commerce va repuntar amb molta força el 2020 en totes les branques d’activitat. No obstant això, si comparem la tendència dels últims anys amb el registre de març del 2021, un mes amb restriccions apreciables, però no especialment dures amb el comerç al detall, veiem que hi ha algunes branques d’activitat (llibreries i papereries i tèxtil) en què el pes del consum presencial s’ha normalitzat de nou. D’altra banda, veiem com, a la resta de branques d’activitat, una part del guany extraordinari del 2020 encara es mantenia al març del 2021, la qual cosa apunta, en certa manera, a un possible canvi de patrons de consum.

    Pes de l’e-commerce sobre les vendes totals

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:20
    És aviat per saber en quina mesura aquest canvi serà estructural i quina part s’esvairà quan superem la crisi sanitària.

    Amb seguretat, el consum presencial continuarà sent una de les principals bases per al comerç al detall

    En conclusió, l’e-commerce ha crescut de forma molt apreciable després de la irrupció de la COVID-19. Aquest creixement, a més a més, ha estat «democràtic», ja que tant les empreses grans com les petites (que van trigar una mica més) han aprofitat l’impuls que les restriccions a la mobilitat han donat al consum on-line. També hi ha hagut un procés d’aprenentatge molt fort, que ha comportat que els nous participants en el canal de vendes e-commerce mobilitzessin una bona part del creixement el 2020.

    Ara bé, és aviat per saber en quina mesura aquest canvi serà estructural i quina part s’esvairà quan superem la crisi sanitària. Amb seguretat, el consum presencial continuarà sent una de les principals bases per al comerç al detall. No obstant això, és difícil entendre el futur del sector sense una aposta clara i contundent per continuar digitalitzant els canals de venda, que permetran a molts comerços petits accedir a un mercat molt més gran i més diversificat i al consumidor accedir a un mercat amb una oferta molt més rica.

    27
    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Activado

La demanda a Espanya de béns tecnològics: el dia després de demà

Arran del teletreball, de l’educació en remot i de les restriccions imposades a l’entreteniment de caràcter més social, hem observat un augment del consum de béns de caràcter tecnològic en relació amb la resta de consum. Si al primer article d’aquest Dossier analitzem la demanda mundial d’aquests béns durant la pandèmia i la seva possible persistència post-COVID, en aquest article, ens centrem en el cas espanyol.

Contingut disponible en
IM02-2022 imagen de la cubierta (detalle)
El que ens revelen les dades internes del consumidor espanyol

Com es va comportar el consumidor espanyol durant la pandèmia en termes de demanda de béns tecnològics? Per respondre aquesta pregunta, analitzem les dades internes de CaixaBank de compravenda de béns electrònics (altament tecnològics, en general) en establiments presencials i via online des del 2018 fins al 2021.1 Aquestes dades les comparem amb el que va succeir en el total del consum de béns (exclosa la primera necessitat).2

El que les dades ens revelen és una notable resistència del consum de béns electrònics. En concret, el consum d’aquesta mena de béns amb prou feines es va contreure l’1% el 2020, en relació amb la caiguda propera al 13% en el consum de la resta de béns. Aquesta divergència en el comportament entre els dos tipus de consum no era habitual en el passat: malgrat que els béns de caràcter electrònic creixien a un ritme més intens, la diferència entre els dos era molt més petita que l’observada el 2020 (vegeu el primer gràfic).

  • 1. Dades totalment anonimitzades per a un total de més de 16 milions d’operacions el 2021.
  • 2. Per obtenir una aproximació del consum total en béns electrònics, utilitzem les dades internes de compres de béns electrònics a partir de l’ús de targetes de crèdit i de dèbit, dels percentatges històrics de tipus de pagament en aquests béns de caràcter durador (principalment, targeta i crèdit al consum), i de les xifres globals de creixement de crèdit al consum de béns. Aquest últim element per corregir per l’elevada contracció en aquest crèdit el 2020. Així mateix, comparem amb el consum de béns exceptuant els de primera necessitat, ja que aquests últims es van veure molt impactats per les mesures de confinament (de la mateixa manera que els serveis).
Espanya: consum de béns

De fet, aquesta resistència del consum de béns tecnològics en l’auge de la pandèmia el 2020 és coherent amb el que va succeir a nivell global, en especial als països avançats, tal com ho analitzem al primer article d’aquest mateix Dossier.3

D’aquesta manera, la següent pregunta, també en el cas espanyol, se centra en la continuïtat d’aquest comportament més favorable dels béns de caràcter tecnològic després de la pandèmia. I, tot i que no disposem encara d’una resposta definitiva, les dades del 2021 ens poden donar algunes pistes. Desafortunadament, l’evolució del consum de béns electrònics es pot haver vist afectada més negativament que la resta dels béns per les disrupcions en les cadenes de valor global arran de l’escassetat de subministraments viscuda des de la meitat del 2021. Per reduir aquest efecte, per al consum de béns electrònics, ens cenyirem a les dades fins al juny del 2021, mentre que, per a la categoria més àmplia de béns, utilitzarem les dades disponibles fins al novembre del 2021.4 Doncs bé, el que observem amb les nostres fonts internes de dades és que el consum d’aquesta mena de béns el 2021 se situava encara el 5% per damunt dels nivells del 2019, la qual cosa no succeïa amb el consum general (el 0,4% per sota; vegeu el primer gràfic).

Així i tot, encara és aviat per assegurar que el consumidor espanyol hagi virat cap a un major consum de béns de caràcter tecnològic. No obstant això, hi ha alguns elements que podrien secundar aquest canvi de tendència. Al següent apartat en discutim alguns per al cas específic d’Espanya.

  • 3. Vegeu l’article «La demanda global de béns tecnològics: canvi de tendència?», en aquest mateix Dossier.
  • 4. El creixement acumulat entre el 2019 i el 2021 del consum de béns electrònics si utilitzem dades fins al novembre del 2021 passa del 4,6% que apareix al primer gràfic al –3,4%.
El futur del teletreball i l’impacte del programa NGEU

Més enllà de l’auge que presenten les dades recents sobre el consum en béns tecnològics, hi ha altres raons que ens empenyen a pensar que es tracta d’una dinàmica que podria perdurar. Entre aquestes raons, destaquem el marcat increment del teletreball i també algunes de les actuacions del paquet d’ajudes europeu (NGEU).

El vincle entre teletreball i demanda de béns tecnològics és àmpliament conegut: per la seva naturalesa, el teletreball precisa d’un equipament tecnològic, tangible i intangible, per fer-lo possible. Un ús més intensiu d’aquesta modalitat de treball hauria de comportar un augment estructural de la demanda de béns tecnològics, i hi ha diverses raons per pensar que, en el futur, se’n farà un ús més intensiu. El segon gràfic mostra l’evolució del teletreball a Espanya.

Espanya: ocupats que teletreballen

Al nostre país, el percentatge d’ocupats que teletreballava de manera ocasional o de manera més intensiva va mostrar una lleugera tendència a l’alça entre el 2006 i el 2019, però l’arribada de la pandèmia en el 2T 2020 va comportar un canvi de paradigma: el percentatge d’ocupats que teletreballava es va duplicar amb escreix, i, quan mirem dins el subgrup de treballadors que teletreballen més de la meitat dels dies, el registre es va triplicar. De llavors ençà, el registre ha seguit de prop l’evolució de la pandèmia, amb reculades en el teletreball quan la situació epidemiològica ha millorat i augments quan ha empitjorat, però, en qualsevol cas, s’ha mantingut àmpliament per damunt del registre del 2019. L’última xifra disponible, del 4T 2021, mostra un lleuger repunt a l’alça, a causa de la irrupció de la sisena onada de contagis, i se situa més del 60% per damunt del registre del 2019.

D’aquesta manera, tot i que sembla que l’ús intensiu que es va fer del teletreball en el punt crític de la pandèmia no tindrà continuïtat en el futur, sembla que les dades indiquen que, en una situació de relativa normalitat, el teletreball es podria estabilitzar en cotes més elevades a les de la prepandèmia. Alguns indicadors apunten en aquesta direcció. Així, segons l’enquesta a les empreses espanyoles sobre l’evolució de la seva activitat que publica el Banc d’Espanya, el 27% de les empreses preveuen continuar fent ús del teletreball en els sis propers mesos.5 Aquest percentatge és molt similar a l’obtingut en l’edició de l’enquesta del 2T (el 30%) i la del 3T 2021 (el 25%).6

Més enllà del teletreball, altres factors poden continuar impulsant la major demanda de béns tecnològics a Espanya. En aquest sentit, destaquen les inversions que es contemplen en digitalització sota el paraigua dels fons NGEU. El pla espanyol contempla inversions relacionades amb la digitalització per un import de 19.600 milions d’euros.7 Per la seva naturalesa, una part considerable d’aquestes inversions serà en béns tecnològics. Un exemple és el PERTE anunciat recentment per a la Salut d’Avantguarda. Amb una inversió prevista de 1.469 milions d’euros entre el 2021 i el 2023, planteja, entre altres coses, la creació d’una base de dades per al sistema sanitari que permeti la seva explotació per millorar la prevenció, el diagnòstic, el tractament, la rehabilitació i la recerca orientada a la salut. Així mateix, es vol impulsar la transformació digital de l’assistència sanitària mitjançant l’aplicació de les noves tecnologies digitals a totes aquelles activitats que impliquin una relació amb la ciutadania.

En definitiva, Espanya no ha estat una excepció en el canvi dels patrons de consum durant la pandèmia, amb un biaix clar cap a béns de caràcter tecnològic. La resistència en la demanda d’aquesta mena de béns durant el 2020 i el relatiu dinamisme durant el 2021 així ho demostren. Així mateix, tot i que encara és aviat per parlar de canvi estructural, és clar que tendències com el teletreball o inversions com les previstes sota el paraigua de l’NGEU donaran una certa continuïtat a aquest viratge en el tipus de consum.

  • 5. Vegeu Izquierdo Peinado, M. (2021), «Encuesta a las empresas españolas sobre la evolución de su actividad: noviembre de 2021», Banc d’Espanya, Boletín Económico, núm. 4.
  • 6. Així mateix, diferents enquestes i estudis també donen suport a aquest major entorn de teletreball en el futur. Vegeu l’article «La demanda global de béns tecnològics: canvi de tendència?», en aquest mateix Dossier.
  • 7. Vegeu els articles del Dossier «Fons europeus NGEU: la gran palanca per al salt digital», a l’IM09/2021.
Etiquetes