• La digitalització del sector agroalimentari: què ens diu Twitter?

    castellàanglès

    La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Miniatura
    Área geográfica

    L’arribada inesperada de la pandèmia ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades estaven més preparades per adaptar-se a la nova situació i van poder mantenir l’activitat de forma molt més fluida que la resta. No hi ha dubte que, en el nou entorn, la transformació digital de les empreses es presenta com un aspecte ineludible per enfortir la competitivitat empresarial.

    El big data, la robòtica, la internet de les coses i el blockchain són alguns exemples de les noves tecnologies digitals que, de manera gradual, estan sent adoptades per les empreses, en particular al sector agroalimentari. La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats per produir d’una manera més eficient i més sostenible. No obstant això, la informació estadística sobre el grau d’adopció d’aquestes tecnologies és limitada, i la font estadística oficial més completa1 no proporciona informació sobre el sector primari. Tot seguit, presentem una nova anàlisi sobre la «popularitat» de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari a partir de la informació de Twitter.

    • 1. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i del comerç electrònic a les empreses, elaborada per l’INE.
    Twitter com a font d’informació per detectar les tendències de futur

    La informació de Twitter pot ser molt valuosa per detectar noves tendències de futur, perquè, en funció de la freqüència amb què apareixen en els tuits, permet analitzar la popularitat de determinats termes. És cert, però, que no és el mateix «parlar-ne» que haver implementat amb èxit les diferents tecnologies digitals en el funcionament recurrent de l’empresa. Per aquest motiu, els resultats que presentem tot seguit han de ser interpretats, senzillament, com indicatius de noves tendències que poden estar arrelant a les empreses del sector agroalimentari.

    La informació de Twitter permet analitzar el grau de «popularitat»

    de les diferents tecnologies digitals al sector en funció de la freqüència amb què apareixen esmentades en els tuits.

    Per a aquest estudi, s’ha processat informació de més de 24 milions de tuits emesos per usuaris individuals i per mitjans digitals durant el període 2017-2019. De tots ells, dos milions corresponien al sector agroalimentari. Utilitzant tècniques de processament de llenguatge natural, es van categoritzar els tuits en funció dels esments de diferents tecnologies digitals i del sector d’activitat.2 La clau per obtenir informació rellevant de les xarxes socials passa per definir prèviament paraules «llavor» que permetin identificar els documents corresponents a cada sector d’activitat i paraules «llavor» relacionades amb les diferents tecnologies digitals d’interès.3 Mitjançant un algorisme de machine learning, es van identificar addicionalment altres paraules relacionades amb el concepte en qüestió i que no havien estat incloses inicialment, de manera que es va ampliar l’espectre de documents analitzats. En aquest estadi, és important fer una tria acurada de les paraules polisèmiques (és a dir, les que tenen més d’un significat, com, per exemple, la paraula «reserva», que es pot referir tant a l’habitació d’un hotel com a un vi).

    • 2. Aquesta anàlisi va ser realitzada en col·laboració amb Citibeats, empresa especialista en el processament de llenguatge natural no estructurat.
    • 3. Per exemple, les paraules «llavor» utilitzades per identificar el big data van ser: analytics, arquitectura de sistemes, data mining, database, intel·ligència empresarial, Python i SQL, entre d’altres (a més de big data pròpiament).
    Quin és el grau de digitalització del sector agroalimentari segons Twitter?

    Per valorar el grau de digitalització del sector agroalimentari segons les dades de Twitter, necessitem, primer, posar en perspectiva fins a quin punt són habituals els tuits sobre digitalització en altres sectors d’activitat. Segons la nostra anàlisi, el sector més digitalitzat és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el 3,2% dels tuits del sector contenen termes relacionats amb la digitalització, un resultat que, atesa la pròpia naturalesa del sector, no sorprèn. Tot seguit, trobem el sector de les finances i les assegurances, amb el 2,7% dels tuits.

    Al sector primari, aquest percentatge és clarament inferior, del 0,6%, però similar al 0,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques. En el cas de la indústria agroalimentària, el percentatge de tuits sobre digitalització és, només, del 0,3%, molt a la vora del sector de les manufactures bàsiques, que aglutina la indústria tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques i que presenta el percentatge més baix dels sectors analitzats, del 0,2%.

    p 26
    Quines tecnologies digitals són més populars al sector agroalimentari segons Twitter?

    La riquesa d’informació obtinguda de Twitter permet detectar les eines digitals més populars a cada sector d’activitat en funció de la freqüència amb què s’esmenten als tuits analitzats. Segons la nostra anàlisi, una gran part dels tuits del sector primari sobre digitalització sol incloure temes de big data (el 45% del total de tuits sobre digitalització). Un clar exemple de l’aplicació de big data al sector es troba en les anomenades tècniques d’«agricultura de precisió», que requereixen de l’anàlisi de grans quantitats d’informació amb la finalitat d’optimitzar la presa de decisions per augmentar la producció i garantir la sostenibilitat. Aquestes tècniques s’utilitzen, per exemple, per calcular les necessitats de reg dels cultius tenint en compte les condicions climàtiques (la radiació solar, el vent, la temperatura i la humitat relativa) i les característiques dels cultius (espècie, estat de desenvolupament, densitat de plantació, etc.). Per fer aquest càlcul, es necessiten dades meteorològiques actualitzades en temps real, una elevada capacitat de computació i una gran velocitat de transmissió de la informació perquè el sistema de reg automàtic s’ajusti de forma adequada. Aquesta tecnologia ajuda a fer més eficient l’ús de l’aigua, un aspecte molt rellevant en àrees de clima mediterrani, molt vulnerables al canvi climàtic i on l’aigua és un factor limitant. 

    El big data, la internet de les coses i la robòtica són les tecnologies més populars al sector primari,

    i indispensables per avançar en l’aplicació de tècniques d’agricultura de precisió i d’automatització intel·ligent del camp.

    Altres tecnologies populars al sector primari són la internet de les coses (el 16% dels tuits) i la robòtica, inclosos els drons (el 10% dels tuits). Les noves tecnologies digitals prometen ser una revolució en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia en ple segle xxi, com la mecanització del camp ho va ser en el segle xx. Així, la maquinària agrícola 4.0 (aquella més propera als robots de les pel·lícules de ciència-ficció que al tractor que estem acostumats a veure a totes les explotacions del país) permet augmentar la productivitat i millorar les condicions de treball al camp. Aquesta tendència cap a una major automatització de les tasques agrícoles s’ha vist reforçada arran de la pandèmia del coronavirus, perquè la dificultat per contractar treballadors de temporada a causa de les restriccions a la mobilitat internacional ha provocat un augment de l’interès per la robòtica i per l’automatització agrícola. En efecte, les empreses que fabriquen robots per a l’agricultura han detectat un fort increment de comandes, per exemple, de robots que recullen maduixes i que eliminen la floridura amb una llum ultraviolada.4

    L’ús de drons mereix un esment especial, perquè ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, i les seves aplicacions són cada vegada més àmplies: des de la detecció precoç de plagues, mitjançant la inspecció aèria de grans àrees de cultiu, fins a la localització de senglars, mitjançant càmeres tèrmiques, per impedir el contagi de la pesta porcina africana als porcs de granja.5

    • 4. Vegeu Financial Times Agritech «Farm robots given Covid-19 boost», 30 d’agost de 2020.
    • 5. Vegeu http://www.catedragrobank.udl.cat/es/actualidad/drones-contra-jabalies.

    Popularitat de les diferents tecnologies digitals al sector agroalimentari

    p 28

    El blockchain és la tecnologia que destaca més a la indústria agroalimentària (el 30% del total de tuits sobre digitalització del sector). No pot ser d’una altra manera, perquè té múltiples aplicacions per a la indústria de l’alimentació i de les begudes. Gràcies a una cadena de registres inalterables i de confiança, el blockchain permet oferir una traçabilitat completa dels productes en totes les baules de la cadena alimentària. Així, el simple escaneig d’un codi QR proporciona accés a tota la informació sobre la procedència, el mètode de producció, els tractaments veterinaris rebuts, els ingredients utilitzats, etc. Moltes empreses agroalimentàries ja estan experimentant en l’actualitat amb el blockchain, ja que ofereix clars beneficis en termes de transparència sobre l’origen, la qualitat del producte i la seguretat alimentària, aspectes cada vegada més valorats pels consumidors. La tecnologia blockchain s’utilitza també per limitar el desaprofitament alimentari, un altre repte ineludible del sector.

    El blockchain permet realitzar l’autenticació digital

    dels productes alimentaris i facilita la traçabilitat en totes les baules de la cadena alimentària.

    En relació amb altres sectors, en quines eines destaca el sector agroalimentari?

    Hi ha algunes tecnologies digitals que són poc populars a tots els sectors d’activitat, potser perquè tenen un rang d’aplicació més limitat o específic. És a dir, tecnologies que, malgrat tenir un baix percentatge de tuits en termes absoluts segons la nostra anàlisi, poden tenir una popularitat relativament alta per a un sector en comparació amb la resta de sectors.

    Per detectar aquests casos, calculem una nova mètrica, l’índex de concentració, que té en compte la popularitat relativa de les tecnologies en un sector en relació amb la resta de sectors.6 Amb aquesta metodologia, obtenim que el sector primari continua destacant en big data. En concret, el sector primari concentra el 9,2% del total de tuits sobre big data emesos per tots els sectors, un percentatge molt superior al 3,1% que representen els tuits del sector primari sobre el total de tuits analitzats (vegeu, a la taula següent, com l’índex de concentració és igual a 3 en aquest cas). També observem que el sector destaca en la internet de les coses, com ja hem comentat més amunt, però descobrim que la nanotecnologia també és una tecnologia popular al sector primari en termes relatius. És a dir, malgrat que només el 3,8% dels tuits del sector primari tracten temes de nanotecnologia, aquest percentatge és elevat en comparació amb l’1,7% que representen els tuits de nanotecnologia sobre el total (és una tecnologia poc popular en general a tots els sectors, però, al sector primari, és una mica més popular que en altres). 

    • 6. L’índex de concentració es calcula com la ràtio entre (1) el percentatge de tuits d’una tecnologia i d’un sector en relació amb el total de tuits d’aquesta tecnologia i (2) el percentatge de tuits d’un sector en relació amb el total de tuits de tots els sectors. Valors superiors a 1 indiquen que la tecnologia és relativament més popular en aquest sector.

    Índex de la concentració de tuits de cada tecnologia en relació amb els altres sectors

    p 29

    Finalment, la realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular a la indústria agroalimentària. En concret, la indústria agroalimentària concentra el 6,2% del total de tuits sobre realitat virtual i augmentada emesos per tots els sectors, un percentatge que duplica amb escreix el 2,5% que representen els tuits del sector en relació amb el total dels analitzats (en aquest cas, l’índex de concentració és igual a 2,5). Aquesta tecnologia utilitza entorns virtuals (realitat virtual) o incorpora elements virtuals a la realitat (realitat augmentada) que aporten coneixement i informació d’utilitat per a l’optimització dels processos. Al principi, pot sorprendre que aquesta tecnologia sigui relativament popular a la indústria agroalimentària, però els seus usos es van estenent a mesura que l’anomenada indústria 4.0 va implantant les tecnologies digitals en els processos de producció. Un exemple concret de l’ús d’aquesta tecnologia és el de la reparació d’avaries. Quan es produeix una avaria, l’operari utilitza ulleres de realitat augmentada per seguir, a través d’elles, els passos detallats als manuals d’instruccions virtuals que se li projecten sobre la lent per ajudar-lo a resoldre la incidència. Les ulleres reconeixen les diferents parts de la màquina i li indiquen visualment a l’operari on ha d’actuar per solucionar el problema.

    Els exemples per a l’aplicació de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari són nombrosos. Ens trobem davant una revolució que està cridada a transformar les diferents baules de la cadena alimentària: des de l’explotació de dades i l’ús de drons per aconseguir collites més eficients, fins a l’ús de la tecnologia blockchain per millorar la traçabilitat dels productes finals que arriben a les nostres llars. En definitiva, el futur ens aportarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • 'e-commerce': un avanç d’anys viscut en pocs mesos

    castellàanglès

    La pandèmia ha provocat, forçosament, canvis molt importants en els nostres hàbits de consum. Davant la impossibilitat d’accedir de manera presencial als comerços, els canals de compra on-line han guanyat molt de pes durant l’any 2020. Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, aquest creixement no solament ha estat significatiu, sinó que també ha estat generalitzat entre empreses de dimensions i de sectors ben diferents i ha estat un esperó perquè moltes es llancessin, per primera vegada, a utilitzar l’e-commerce com a canal de venda.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica
    El gran creixement de l’e-commerce després de l’esclat de la pandèmia

    Les dures restriccions a la mobilitat imposades per combatre l’expansió de la COVID-19 han estat, sens dubte, un cop dur per a l’economia espanyola, però també han actuat com un accelerador d’algunes tendències de canvi que veníem observant en el passat. Un dels canvis que més s’ha accelerat i que més present hem tingut és l’adopció de l’e-commerce com a mètode de venda als comerços detallistes. En el context de restriccions a la mobilitat i de distanciament social que estem vivint, les vendes on-line són un revulsiu per al sector del retail que ha contribuït a evitar una situació econòmica encara més complexa durant la pandèmia.

    Per analitzar l’avanç del comerç on-line, utilitzem l’indicador de consum que elaborem a partir de les dades internes de CaixaBank i analitzem l’evolució del comerç al detall sense el comerç de béns essencials, que va experimentar unes dinàmiques molt diferents a les de la resta de comerços detallistes.11  Tal com es pot observar al gràfic de la pàgina següent, les compres per e-commerce han mostrat una evolució molt favorable des de l’inici de la pandèmia. Entre els mesos d’abril i de maig del 2020, quan les restriccions a la mobilitat van ser més intenses, la despesa en e-commerce va arribar a anotar taxes de creixement de tres dígits i va assolir volums de despesa només superats en les setmanes del Black Friday dels últims anys. El ritme de creixement es va moderar a mesura que les restriccions a la mobilitat es van relaxar i que la possibilitat de realitzar compres presencials va tornar a escena. Malgrat tot, les taxes de creixement s’han mantingut sempre per damunt del 50% en relació amb el 2019, llevat de moments molt puntuals.

    • 11. En concret, excloem de l’anàlisi la venda d’alimentació i les farmàcies, ja que, durant la primera part de la pandèmia, l’efecte de les restriccions sobre el consum d’aquesta mena de béns va ser l’oposat a l’observat en el comerç de béns no essencials.

    Indicador CaixaBank de consum al comerç al detall1

    Variació en relació amb el nivell de referència (%)2

    Indicador CaixaBank de consum al comerç al detall

    L’evolució descrita per l’e-commerce contrasta clarament amb el comportament de les vendes presencials, que, tal com es pot observar al gràfic, van caure molt durant el primer estat d’alarma i menys durant la segona i tercera onades de la COVID-19, viscudes al novembre del 2020 i al febrer del 2021. Així, en el conjunt del 2020, la despesa presencial en el comerç al detall va caure el 23% en relació amb el 2019, mentre que l’e-commerce va créixer el 69% anual. D’aquesta manera, el creixement de les vendes on-line va esmorteir l’impacte sobre la facturació del sector, que va caure el 15%.

    Creixement democràtic de les vendes per internet

    Una pregunta pertinent que podem formular és quin tipus de comerç s’ha pogut beneficiar de l’augment de les vendes on-line. Passar a vendre on-line o ampliar els canals de venda e-commerce comporta per a un comerç una inversió important en digitalització, que implica una barrera per als negocis més modestos, sobretot per als que van haver d’adoptar aquest canal per primera vegada. Malgrat això, segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, el creixement de l’e-commerce ha estat generalitzat i s’ha observat tant en empreses grans i petites com en empreses amb experiència e-commerce i en nous entrants.

    Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank,

    el creixement de l’e-commerce ha estat generalitzat i s’ha observat tant en empreses grans i petites com en empreses amb experiència i en nous entrants

    Tal com ho recull el gràfic següent, a partir del mes de maig del 2020, la contribució al creixement de les vendes e-commerce per part dels nous entrants va augmentar a un ritme constant i va assolir el 30% del total. No obstant això, després de la declaració del segon estat d’alarma el 25 d’octubre del 2020, la tendència a l’alça es va trencar per complet. Probablement, pel fet que, en esdeveniments com el Black Friday i la temporada nadalenca, els comerços electrònics més consolidats en venda e-commerce van tornar a capturar el gros de les vendes on-line. Malgrat això, la contribució al creixement de
    l’e-commerce per part dels nous entrants va ser molt elevada en el conjunt del 2020, la qual cosa revela que l’adopció del canal de vendes on-line s’ha donat també en comerços que no estaven digitalitzats.

    Contribució al creixement de l’e-commerce de retail dels nous entrants

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:19

    Si tenim en compte les dinàmiques de l’e-commerce en funció de la dimensió empresarial, observem dues etapes diferenciades. En primer lloc, durant els mesos del primer estat d’alarma, les companyies grans van ser les que van liderar el gros del creixement del comerç electrònic. Als petits comerços els va costar més reaccionar de manera immediata, i molts van haver d’esperar a poder obrir de forma presencial per començar una adaptació cap a la venda e-commerce.

    Durant els mesos del primer estat d’alarma,

    les companyies grans van ser les que van liderar el gros del creixement del comerç electrònic. Als petits comerços els va costar més reaccionar

    25

    A partir del final de juny, coincidint amb l’acabament de l’estat d’alarma, la dinàmica de l’e-commerce va començar a canviar en favor dels comerços més petits. En concret, a partir d’aquest moment, la possibilitat d’obrir les portes va facilitar que molts petits comerços s’adaptessin més ràpidament al canal de venda on-line. Així, durant els mesos de juliol i d’agost, les vendes on-line de les empreses més petites van arribar a generar prop de la meitat del creixement total de l’e-commerce del sector.

    Indicador CaixaBank d’e-commerce en comerç al detall1

    Contribució a la variació interanual (p. p.)

    Indicador CaixaBank d’e-commerce en comerç al detall
    Canvi estructural

    Les dades internes de CaixaBank també apunten al fet que l’augment de les vendes per internet no es concentra en uns pocs tipus de comerços. Més aviat succeeix el contrari. Totes les categories comercials reflecteixen un creixement apreciable durant el 2020, tot i que veiem com, després de la retirada de les restriccions, es modera el creixement de
    l’e-commerce i millora la despesa presencial.

    Així, és interessant avaluar en quina mesura el creixement de l’e-commerce és aquí per quedar-se. Per fer-ho, al gràfic que es mostra tot seguit, reflectim la tendència que ha seguit el pes de les compres on-line en relació amb les compres totals en les diferents branques d’activitat del comerç al detall. Tal com es pot observar, el pes de l’e-commerce va repuntar amb molta força el 2020 en totes les branques d’activitat. No obstant això, si comparem la tendència dels últims anys amb el registre de març del 2021, un mes amb restriccions apreciables, però no especialment dures amb el comerç al detall, veiem que hi ha algunes branques d’activitat (llibreries i papereries i tèxtil) en què el pes del consum presencial s’ha normalitzat de nou. D’altra banda, veiem com, a la resta de branques d’activitat, una part del guany extraordinari del 2020 encara es mantenia al març del 2021, la qual cosa apunta, en certa manera, a un possible canvi de patrons de consum.

    Pes de l’e-commerce sobre les vendes totals

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:20
    És aviat per saber en quina mesura aquest canvi serà estructural i quina part s’esvairà quan superem la crisi sanitària.

    Amb seguretat, el consum presencial continuarà sent una de les principals bases per al comerç al detall

    En conclusió, l’e-commerce ha crescut de forma molt apreciable després de la irrupció de la COVID-19. Aquest creixement, a més a més, ha estat «democràtic», ja que tant les empreses grans com les petites (que van trigar una mica més) han aprofitat l’impuls que les restriccions a la mobilitat han donat al consum on-line. També hi ha hagut un procés d’aprenentatge molt fort, que ha comportat que els nous participants en el canal de vendes e-commerce mobilitzessin una bona part del creixement el 2020.

    Ara bé, és aviat per saber en quina mesura aquest canvi serà estructural i quina part s’esvairà quan superem la crisi sanitària. Amb seguretat, el consum presencial continuarà sent una de les principals bases per al comerç al detall. No obstant això, és difícil entendre el futur del sector sense una aposta clara i contundent per continuar digitalitzant els canals de venda, que permetran a molts comerços petits accedir a un mercat molt més gran i més diversificat i al consumidor accedir a un mercat amb una oferta molt més rica.

    27
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Activado

La política e-monetària de la nova economia digital

Les tecnologies digitals impregnen el debat sobre el futur de l’economia. La política monetària i el seu principal vehicle, els diners, no són una excepció. Es venen més i més productes per internet i es fan servir menys els diners en efectiu. Aquesta nova economia digital genera noves demandes al sector financer, i els diners digitals emergeixen com un nou mètode de pagament atractiu per als consumidors. Com afecta tot això la política monetària? Què poden fer (i fan) els bancs centrals sobre aquest tema?

Contingut disponible en
criptomonedes-politica-monetaria
Diners digitals privats, política monetària i estabilitat financera: condicionants i riscos

Els diners digitals són, en termes senzills, la representació «digital» de formes físiques de diners fiduciaris (com un bitllet d’1 dòlar o una moneda de 2 euros).1 Però la seva àmplia integració en les nostres «vides digitals» (pensem en un perfil de Facebook o d’Instagram), els seus baixos costos de transacció i els efectes de xarxa (les empreses que contemplen llançar diners digitals, com Facebook, compten amb una enorme base d’usuaris) els fan atractius per a consumidors i per a empreses.2

No obstant això, els usuaris de diners digitals emesos per proveïdors privats s’enfronten a quatre grans fonts de risc:

1. Liquiditat: per exemple, si cada unitat d’una criptomoneda té el suport d’una cistella de bons denominats en euros, el proveïdor tindrà la capacitat de liquidar aquests bons i de poder convertir la criptomoneda en euros, per als usuaris que ho desitgin, fins i tot en moments de molta demanda o d’estrès financer?

2. Impagament: si el proveïdor privat fa fallida, què passa amb les criptomonedes que tinguin els usuaris?

3. Valor: imaginem que els actius que donen suport a la criptomoneda (per exemple, bons sobirans denominats en euros) perden valor bruscament. De facto, el proveïdor haurà emès més diners digitals del que deuria (atès el nou valor dels actius que donen suport a la seva oferta), de manera que es pot veure forçat a «devaluar» la criptomoneda (intercanviar-la per menys euros del que inicialment havia establert), la qual cosa podria comportar pèrdues per als usuaris.

4. Poder de mercat: la naturalesa dels diners comporta efectes de xarxa (una divisa és més atractiva com a mitjà de pagament a mesura que creix el nombre d’agents que la fan servir) que poden fer que s’imposi un monopoli natural: una única divisa per regir tots els intercanvis. Així, sense una regulació adequada, el proveïdor pot fixar barreres d’entrada al mercat i extreure rendes dels usuaris que utilitzin la seva criptomoneda.

Aquests riscos individuals de l’usuari condueixen, a més a més, a altres riscos que afecten el conjunt de la societat. En particular, des del punt de vista de les polítiques econòmiques, en destaquen dos:

1. Pèrdua de control de la política monetària: si una criptomoneda emesa per un proveïdor privat s’imposa a la moneda del banc central, s’erosionaria la seva capacitat d’influenciar l’oferta monetària i els tipus d’interès que realment afecten els consumidors, els estalviadors i els inversors de l’economia. Alguns exemples:

  • «e-dolarització» de l’economia: aquesta substitució seria semblant a la que pateixen algunes economies en què el dòlar nord-americà, i no la moneda local, és el principal mitjà de canvi, per la poca confiança de la població en les seves institucions. De la mateixa manera que les condicions financeres d’aquestes economies es mouen al so de la Reserva Federal dels EUA, en un món de diners digitals, les condicions financeres estarien influenciades pel proveïdor privat de criptomonedes.
  • Prociclicalitat (un risc de les stablecoins): la majoria de les stablecoins, com la libra, tenen el suport d’una cistella de divises i d’actius de baix risc (com podrien ser els bons sobirans dels EUA o d’Alemanya). Així, en una fase expansiva de l’economia, els agents demandarien més stablecoins, de manera que augmentarien les compres dels actius que els donen suport. Segons defensen alguns autors,3 això pressionaria a la baixa els seus tipus d’interès, la qual cosa, al seu torn, podria retroalimentar la fase expansiva i condicionar la implementació de la política monetària desitjada.

2. Riscos d’estabilitat financera:

  • Font de risc sistèmic: si una criptomoneda privada dominés una fracció important de les transaccions, una possible fallida o feblesa del proveïdor repercutiria en el conjunt del sistema de pagaments internacional.
  • Disrupció en el sistema bancari: els diners digitals ofereixen una alternativa als dipòsits bancaris perquè les famílies i les empreses emmagatzemin els estalvis. Així, un ús estès dels diners digitals obligaria la banca tradicional a competir pels dipòsits i a buscar fonts de finançament alternatives (segurament, menys estables), la qual cosa podria encarir el crèdit i incentivar una major presa de riscos.
  • 1. En aquest article, quan parlem de «diners digitals», no incloem els dipòsits ni els comptes bancaris.
  • 2. Vegeu Adrian, T. (2019), «Stablecoins, central bank digital currencies, and cross-border payments: a new look at the international monetary system», discurs a la IMF-Swiss National Bank Conference. A més a més, en països amb sistemes institucionals fràgils, és freqüent que la població tingui més confiança en empreses multinacionals proveïdores de diners digitals que en les seves institucions.
Què poden fer els bancs centrals?
Il·lustració de George Washington amb ulleres de sol amb el símbol de bitcoin

Els bancs centrals jugaran un paper clau a l’hora de definir el nou entorn macrofinancer: quins diners digitals s’adopten i en quina mesura aquests diners afecten el sistema financer tal com el coneixem.

En temps passats, els bancs centrals van acabar monopolitzant l’emissió de bitllets i han garantit fins a l’actualitat un sistema de pagaments únic, segur i accessible a la totalitat de la població. Així, una alternativa natural a les criptomonedes privades és que el banc central emeti la seva moneda digital.

A grans trets, una moneda digital del banc central (MDBC) podria consistir en el fet que el banc central obrís comptes corrents directament a les llars i a les empreses: per al consumidor, seria semblant al sistema actual de dipòsits i de transferències bancàries, amb la diferència que el seu compte corrent es trobaria al banc central.

Tot i que podria semblar un pas natural, aquesta alternativa exigiria que el banc central jugués un paper anormalment actiu: atreure als clients, verificar-ne les dades i interactuar amb ells, desenvolupar tecnologia, etc. Tasques en què un banc central no disposa d’experiència i que, a més a més, podrien posar en risc la seva reputació.

Per aquest motiu, han emergit algunes propostes d’una MDBC sintètica:4

El banc central desenvoluparia una infraestructura per a l’MDBC en què els proveïdors privats de diners digitals (entre els quals podria haver-hi les entitats financeres tradicionals) incorporarien els seus mètodes de pagament:

  • En permetre l’accés a múltiples proveïdors, es garantiria la competència al mercat.
  • Per garantir la seguretat de la moneda i mantenir el control de l’oferta monetària, el banc central hauria d’exigir que els proveïdors donessin suport al 100% de la moneda amb reserves al banc central.5
  • S’aprofitarien els avantatges competitius del sector privat (per exemple, la gestió dels clients o la innovació) i els del banc central (supervisió i regulació, reputació i confiança).

Una MDBC oferiria un canal directe de transmissió de la política monetària:

  • Per exemple, si el banc central ho estimés oportú, podria emetre una moneda digital que pagués interessos i podria ajustar aquest pagament com a part de la seva política monetària.
  • A més a més, una MDBC que substituís completament els diners en efectiu permetria al banc central reduir els tipus d’interès a nivells més negatius del que és factible en l’actualitat.

Una MDBC, però, també tindria riscos a nivell macrofinancer:

  • Fugides de dipòsits: com en el cas d’una moneda digital privada, l’MDBC ofereix una alternativa als dipòsits bancaris. En períodes d’estrès, l’MDBC podria ser percebuda com més segura, perquè, tot i que no comptaria necessàriament amb una garantia com la que ofereix un fons de garantia de dipòsits, tindria el suport de les reserves dipositades al banc central. Això podria afavorir les sortides de dipòsits de la banca comercial cap als proveïdors d’MDBC, indirectament, per tant, cap al banc central.6
  • Coordinació internacional: la digitalització elimina les barreres físiques, de manera que facilita que un usuari triï l’MDBC que més li convingui, independentment de la jurisdicció. És a dir, genera més competència entre MDBC i, per tant, requereix d’una major coordinació internacional de la política monetària.
  • 4. Vegeu Adrian, T. (2019), «From Stablecoins to Central Bank Digital Currencies», IMF Blog.
  • 5. Amb un coeficient de reserves del 100%, aquests proveïdors no concedirien crèdit: es limitarien a vehicular els pagaments.
  • 6. En aquest escenari, el banc central podria estabilitzar el sistema injectant liquiditat a la banca comercial (unes injeccions que estarien balancejades per l’augment de reserves que rebria el banc central per la fugida de dipòsits).
Iniciatives dels bancs centrals

Davant l’actual disminució de l’ús de la moneda física i l’aparició d’iniciatives privades que poden comportar diferents riscos, alguns bancs centrals ja han avaluat la possibilitat d’emetre diners digitals:7

  • Suècia: el banc central de Suècia (Riksbank) va ser dels primers a l’hora de estudiar la possibilitat d’emetre la seva moneda digital, arran de l’enfonsament de l’ús de l’efectiu (és habitual trobar negocis que no l’accepten). Té el projecte de l’e-krona força avançat i l’ha presentat al Parlament suec, que haurà de decidir sobre la necessitat que el banc central «encunyi» una MDBC. El Riksbank encara no n’ha decidit el disseny (si els usuaris podrien obrir un compte al banc central mateix o si es tracta d’una versió més semblant a l’MDBC sintètica).
  • Uruguai: el Banc Central de l’Uruguai va llançar el 2017 la seva moneda digital (e-peso) en una prova pilot de sis mesos que limitava la quantitat d’e-pesos que es podien emetre. L’e-peso tenia característiques d’MDBC sintètica, però només un proveïdor privat podia accedir a la plataforma. Per aquest motiu, no s’ha pogut observar una competència entre diferents proveïdors ni els beneficis en innovació que aquesta competència genera. No obstant això, les conclusions que el banc central va treure del projecte van ser relativament positives.8

Com ho il·lustren aquests exemples, els bancs centrals han començat a explorar les possibilitats que les tecnologies digitals ofereixen per als diners i, per tant, sobre la política monetària. L’emergència de propostes privades, com la libra de Facebook, destaca la importància que els bancs centrals mantinguin el seu compromís històric amb el bon funcionament del sistema de pagaments.

  • 7. El BCE i la Fed no han presentat propostes pròpies, tot i que els seus diferents oficials reconeixen el potencial de les tecnologies relacionades amb els diners digitals i destaquen la importància de monitorar-ne l’evolució.
  • 8. Bergara, M. i Ponce, J. (2018), 7. Central Bank Digital Currency: The Uruguayan e-peso case, a «Do We Need Central Bank Digital Currency?», núm. 82.
    im_1910_d3_01_ca.png
    Tendències de fons

    Condicions macrofinanceres

    Quins factors determinaran l'evolució dels tipus d'interès, de l'sentiment inversor i de les condicions macrofinancieras en general?

    Tendències de fons

    Tecnologia

    Claus per a entendre com les noves tecnologies estan transformant de manera profunda l'economia i el funcionament de la societat