• La digitalització del sector agroalimentari: què ens diu Twitter?

    EspanyolAnglès

    La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Miniatura
    Área geográfica

    L’arribada inesperada de la pandèmia ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades estaven més preparades per adaptar-se a la nova situació i van poder mantenir l’activitat de forma molt més fluida que la resta. No hi ha dubte que, en el nou entorn, la transformació digital de les empreses es presenta com un aspecte ineludible per enfortir la competitivitat empresarial.

    El big data, la robòtica, la internet de les coses i el blockchain són alguns exemples de les noves tecnologies digitals que, de manera gradual, estan sent adoptades per les empreses, en particular al sector agroalimentari. La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats per produir d’una manera més eficient i més sostenible. No obstant això, la informació estadística sobre el grau d’adopció d’aquestes tecnologies és limitada, i la font estadística oficial més completa1 no proporciona informació sobre el sector primari. Tot seguit, presentem una nova anàlisi sobre la «popularitat» de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari a partir de la informació de Twitter.

    • 1. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i del comerç electrònic a les empreses, elaborada per l’INE.
    Twitter com a font d’informació per detectar les tendències de futur

    La informació de Twitter pot ser molt valuosa per detectar noves tendències de futur, perquè, en funció de la freqüència amb què apareixen en els tuits, permet analitzar la popularitat de determinats termes. És cert, però, que no és el mateix «parlar-ne» que haver implementat amb èxit les diferents tecnologies digitals en el funcionament recurrent de l’empresa. Per aquest motiu, els resultats que presentem tot seguit han de ser interpretats, senzillament, com indicatius de noves tendències que poden estar arrelant a les empreses del sector agroalimentari.

    La informació de Twitter permet analitzar el grau de «popularitat»

    de les diferents tecnologies digitals al sector en funció de la freqüència amb què apareixen esmentades en els tuits.

    Per a aquest estudi, s’ha processat informació de més de 24 milions de tuits emesos per usuaris individuals i per mitjans digitals durant el període 2017-2019. De tots ells, dos milions corresponien al sector agroalimentari. Utilitzant tècniques de processament de llenguatge natural, es van categoritzar els tuits en funció dels esments de diferents tecnologies digitals i del sector d’activitat.2 La clau per obtenir informació rellevant de les xarxes socials passa per definir prèviament paraules «llavor» que permetin identificar els documents corresponents a cada sector d’activitat i paraules «llavor» relacionades amb les diferents tecnologies digitals d’interès.3 Mitjançant un algorisme de machine learning, es van identificar addicionalment altres paraules relacionades amb el concepte en qüestió i que no havien estat incloses inicialment, de manera que es va ampliar l’espectre de documents analitzats. En aquest estadi, és important fer una tria acurada de les paraules polisèmiques (és a dir, les que tenen més d’un significat, com, per exemple, la paraula «reserva», que es pot referir tant a l’habitació d’un hotel com a un vi).

    • 2. Aquesta anàlisi va ser realitzada en col·laboració amb Citibeats, empresa especialista en el processament de llenguatge natural no estructurat.
    • 3. Per exemple, les paraules «llavor» utilitzades per identificar el big data van ser: analytics, arquitectura de sistemes, data mining, database, intel·ligència empresarial, Python i SQL, entre d’altres (a més de big data pròpiament).
    Quin és el grau de digitalització del sector agroalimentari segons Twitter?

    Per valorar el grau de digitalització del sector agroalimentari segons les dades de Twitter, necessitem, primer, posar en perspectiva fins a quin punt són habituals els tuits sobre digitalització en altres sectors d’activitat. Segons la nostra anàlisi, el sector més digitalitzat és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el 3,2% dels tuits del sector contenen termes relacionats amb la digitalització, un resultat que, atesa la pròpia naturalesa del sector, no sorprèn. Tot seguit, trobem el sector de les finances i les assegurances, amb el 2,7% dels tuits.

    Al sector primari, aquest percentatge és clarament inferior, del 0,6%, però similar al 0,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques. En el cas de la indústria agroalimentària, el percentatge de tuits sobre digitalització és, només, del 0,3%, molt a la vora del sector de les manufactures bàsiques, que aglutina la indústria tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques i que presenta el percentatge més baix dels sectors analitzats, del 0,2%.

    p 26
    Quines tecnologies digitals són més populars al sector agroalimentari segons Twitter?

    La riquesa d’informació obtinguda de Twitter permet detectar les eines digitals més populars a cada sector d’activitat en funció de la freqüència amb què s’esmenten als tuits analitzats. Segons la nostra anàlisi, una gran part dels tuits del sector primari sobre digitalització sol incloure temes de big data (el 45% del total de tuits sobre digitalització). Un clar exemple de l’aplicació de big data al sector es troba en les anomenades tècniques d’«agricultura de precisió», que requereixen de l’anàlisi de grans quantitats d’informació amb la finalitat d’optimitzar la presa de decisions per augmentar la producció i garantir la sostenibilitat. Aquestes tècniques s’utilitzen, per exemple, per calcular les necessitats de reg dels cultius tenint en compte les condicions climàtiques (la radiació solar, el vent, la temperatura i la humitat relativa) i les característiques dels cultius (espècie, estat de desenvolupament, densitat de plantació, etc.). Per fer aquest càlcul, es necessiten dades meteorològiques actualitzades en temps real, una elevada capacitat de computació i una gran velocitat de transmissió de la informació perquè el sistema de reg automàtic s’ajusti de forma adequada. Aquesta tecnologia ajuda a fer més eficient l’ús de l’aigua, un aspecte molt rellevant en àrees de clima mediterrani, molt vulnerables al canvi climàtic i on l’aigua és un factor limitant. 

    El big data, la internet de les coses i la robòtica són les tecnologies més populars al sector primari,

    i indispensables per avançar en l’aplicació de tècniques d’agricultura de precisió i d’automatització intel·ligent del camp.

    Altres tecnologies populars al sector primari són la internet de les coses (el 16% dels tuits) i la robòtica, inclosos els drons (el 10% dels tuits). Les noves tecnologies digitals prometen ser una revolució en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia en ple segle xxi, com la mecanització del camp ho va ser en el segle xx. Així, la maquinària agrícola 4.0 (aquella més propera als robots de les pel·lícules de ciència-ficció que al tractor que estem acostumats a veure a totes les explotacions del país) permet augmentar la productivitat i millorar les condicions de treball al camp. Aquesta tendència cap a una major automatització de les tasques agrícoles s’ha vist reforçada arran de la pandèmia del coronavirus, perquè la dificultat per contractar treballadors de temporada a causa de les restriccions a la mobilitat internacional ha provocat un augment de l’interès per la robòtica i per l’automatització agrícola. En efecte, les empreses que fabriquen robots per a l’agricultura han detectat un fort increment de comandes, per exemple, de robots que recullen maduixes i que eliminen la floridura amb una llum ultraviolada.4

    L’ús de drons mereix un esment especial, perquè ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, i les seves aplicacions són cada vegada més àmplies: des de la detecció precoç de plagues, mitjançant la inspecció aèria de grans àrees de cultiu, fins a la localització de senglars, mitjançant càmeres tèrmiques, per impedir el contagi de la pesta porcina africana als porcs de granja.5

    • 4. Vegeu Financial Times Agritech «Farm robots given Covid-19 boost», 30 d’agost de 2020.
    • 5. Vegeu http://www.catedragrobank.udl.cat/es/actualidad/drones-contra-jabalies.

    Popularitat de les diferents tecnologies digitals al sector agroalimentari

    p 28

    El blockchain és la tecnologia que destaca més a la indústria agroalimentària (el 30% del total de tuits sobre digitalització del sector). No pot ser d’una altra manera, perquè té múltiples aplicacions per a la indústria de l’alimentació i de les begudes. Gràcies a una cadena de registres inalterables i de confiança, el blockchain permet oferir una traçabilitat completa dels productes en totes les baules de la cadena alimentària. Així, el simple escaneig d’un codi QR proporciona accés a tota la informació sobre la procedència, el mètode de producció, els tractaments veterinaris rebuts, els ingredients utilitzats, etc. Moltes empreses agroalimentàries ja estan experimentant en l’actualitat amb el blockchain, ja que ofereix clars beneficis en termes de transparència sobre l’origen, la qualitat del producte i la seguretat alimentària, aspectes cada vegada més valorats pels consumidors. La tecnologia blockchain s’utilitza també per limitar el desaprofitament alimentari, un altre repte ineludible del sector.

    El blockchain permet realitzar l’autenticació digital

    dels productes alimentaris i facilita la traçabilitat en totes les baules de la cadena alimentària.

    En relació amb altres sectors, en quines eines destaca el sector agroalimentari?

    Hi ha algunes tecnologies digitals que són poc populars a tots els sectors d’activitat, potser perquè tenen un rang d’aplicació més limitat o específic. És a dir, tecnologies que, malgrat tenir un baix percentatge de tuits en termes absoluts segons la nostra anàlisi, poden tenir una popularitat relativament alta per a un sector en comparació amb la resta de sectors.

    Per detectar aquests casos, calculem una nova mètrica, l’índex de concentració, que té en compte la popularitat relativa de les tecnologies en un sector en relació amb la resta de sectors.6 Amb aquesta metodologia, obtenim que el sector primari continua destacant en big data. En concret, el sector primari concentra el 9,2% del total de tuits sobre big data emesos per tots els sectors, un percentatge molt superior al 3,1% que representen els tuits del sector primari sobre el total de tuits analitzats (vegeu, a la taula següent, com l’índex de concentració és igual a 3 en aquest cas). També observem que el sector destaca en la internet de les coses, com ja hem comentat més amunt, però descobrim que la nanotecnologia també és una tecnologia popular al sector primari en termes relatius. És a dir, malgrat que només el 3,8% dels tuits del sector primari tracten temes de nanotecnologia, aquest percentatge és elevat en comparació amb l’1,7% que representen els tuits de nanotecnologia sobre el total (és una tecnologia poc popular en general a tots els sectors, però, al sector primari, és una mica més popular que en altres). 

    • 6. L’índex de concentració es calcula com la ràtio entre (1) el percentatge de tuits d’una tecnologia i d’un sector en relació amb el total de tuits d’aquesta tecnologia i (2) el percentatge de tuits d’un sector en relació amb el total de tuits de tots els sectors. Valors superiors a 1 indiquen que la tecnologia és relativament més popular en aquest sector.

    Índex de la concentració de tuits de cada tecnologia en relació amb els altres sectors

    p 29

    Finalment, la realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular a la indústria agroalimentària. En concret, la indústria agroalimentària concentra el 6,2% del total de tuits sobre realitat virtual i augmentada emesos per tots els sectors, un percentatge que duplica amb escreix el 2,5% que representen els tuits del sector en relació amb el total dels analitzats (en aquest cas, l’índex de concentració és igual a 2,5). Aquesta tecnologia utilitza entorns virtuals (realitat virtual) o incorpora elements virtuals a la realitat (realitat augmentada) que aporten coneixement i informació d’utilitat per a l’optimització dels processos. Al principi, pot sorprendre que aquesta tecnologia sigui relativament popular a la indústria agroalimentària, però els seus usos es van estenent a mesura que l’anomenada indústria 4.0 va implantant les tecnologies digitals en els processos de producció. Un exemple concret de l’ús d’aquesta tecnologia és el de la reparació d’avaries. Quan es produeix una avaria, l’operari utilitza ulleres de realitat augmentada per seguir, a través d’elles, els passos detallats als manuals d’instruccions virtuals que se li projecten sobre la lent per ajudar-lo a resoldre la incidència. Les ulleres reconeixen les diferents parts de la màquina i li indiquen visualment a l’operari on ha d’actuar per solucionar el problema.

    Els exemples per a l’aplicació de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari són nombrosos. Ens trobem davant una revolució que està cridada a transformar les diferents baules de la cadena alimentària: des de l’explotació de dades i l’ús de drons per aconseguir collites més eficients, fins a l’ús de la tecnologia blockchain per millorar la traçabilitat dels productes finals que arriben a les nostres llars. En definitiva, el futur ens aportarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

El consum en l’era digital

Contingut disponible en
18 d'octubre de 2017

La proliferació dels grans magatzems, dels supermercats i, amb posterioritat, dels centres comercials durant el segle XX va comportar un canvi important en la manera de comprar. En lloc de demanar al dependent allò que volia i que el dependent ho anés a buscar a la rebotiga, el consumidor tenia a l’abast de la seva mà diversos productes, de categories diferents, exposats amb els respectius preus, perquè li fos senzill escollir. Al segle XXI, gràcies a internet, estem presenciant una nova «revolució» en el consum. Avui dia, els consumidors poden fer les compres des de qualsevol lloc i en qualsevol moment del dia. A més a més, tenen la possibilitat de rebre la comanda al seu domicili o enviar-la a un punt de recollida proper. En aquest article, analitzem l’impacte que les noves tecnologies digitals tenen sobre el consum, sobre els consumidors i sobre la manera d’operar de les empreses.

L’ús generalitzat d’internet i dels smartphones, l’augment de la velocitat de connexió a internet o la proliferació de nous mitjans de pagament electrònics permeten un creixement ràpid del comerç electrònic (e-commerce). Algunes xifres ajuden a posar en relleu la importància d’aquest fenomen. A la Xina, el mercat e-commerce més gran del món, el 17% de les vendes al detall ja es fan a través d’internet i, als EUA, les vendes per internet representen gairebé el 9% del total.1

Les compres per internet també s’han popularitzat a Europa. El 2016, el 55% dels europeus van comprar per internet, enfront del 30% del 2007. És més, en alguns països de la UE, el comerç electrònic encara està més estès (vegeu el primer gràfic). Per exemple, al Regne Unit, als països nòrdics i a Alemanya, més del 70% dels individus realitzen compres per internet. En altres països, com Espanya, la proporció és inferior a la mitjana europea,2 tot i que que la tendència és clarament a l’alça i l’augment és generalitzat per grups d’edat (vegeu el segon gràfic).3 A més a més, de cara al futur, atès que les generacions més joves (entre els 16 i els 44 anys) són les que estan més «digitalitzades», el potencial de creixement de l’e-commerce és summament elevat.

Aquesta ràpida «digitalització del consum» transforma totes les fases del procés de compra tradicional (vegeu l’esquema). En primer lloc, perquè atorguen als consumidors un paper cada vegada més rellevant, en especial en la fase inicial del procés de compra. Avui dia, els consumidors tenen al seu abast una major varietat de productes i de serveis en totes les categories, els quals s’ofereixen a preus diferents. A mesura que el consumidor està més connectat, té més poder de decisió, atès que pot comparar fàcilment els preus i les qualitats entre diferents oferents de tot el món, saber més sobre el fabricant o sobre el producte en qüestió i conèixer l’opinió d’altres consumidors abans de decidir-se per un producte o per un servei. En aquest context, guanyen pes les plataformes de comerç electrònic, a través de les quals els consumidors poden comprar en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Aquesta major conveniència ha passat a formar part de les expectatives del consumidor, que espera que el procés de compra de tots els productes i serveis que consumeix, tant online com offline, sigui igual de ràpid i d’eficient. Així mateix, el consumidor també espera poder personalitzar cada vegada més els productes i els serveis i que les interaccions amb la marca li siguin rellevants.4

Per la seva banda, en la fase de postvenda, també es donen canvis. En l’actualitat, els consumidors tenen més opcions al seu abast per retornar els productes que no desitgen i ser atesos en tot moment (a través de diversos canals) quan té un problema o les seves expectatives no s’han acomplert. A més a més, poden compartir les experiències en relació amb un producte o amb un servei a les xarxes socials i a les plataformes de ressenyes, la qual cosa genera contingut per a la fase inicial d’altres consumidors.

A més dels canvis en les fases del procés de compra, amb la digitalització també s’han popularitzat nous patrons de consum, com la preferència creixent per l’«accés a un bé» en lloc de «tenir-lo en propietat». En aquest sentit, el desenvolupament de plataformes digitals que posen en contacte individus i actius ha facilitat la creació de mercats online per a l’ús temporal de béns i per a la prestació de serveis entre particulars (peer-to-peer), fenomen que es coneix com economia del consum col·laboratiu (sharing) i de serveis on-demand, que, sens dubte, és un nou paradigma en l’àmbit del consum.5

Des del punt de vista de les empreses (oferta), les noves tecnologies digitals també transformen de forma radical l’entorn en què treballen. D’una banda, la digitalització ja ha reduït de forma notable les barreres d’entrada en molts sectors d’activitat, la qual cosa ha incrementat de manera molt significativa la competència. De l’altra, internet ha propiciat l’aparició de noves empreses purament digitals que ofereixen noves maneres de servir al client, la qual cosa ha desplaçat models de negoci tradicionals. Atesos aquests canvis, empreses establertes s’han vist empeses a revaluar la manera en què operen i a modificar el procés productiu per adaptar-se a aquest nou entorn digital i per continuar sent competitives.

Per exemple, en la fase inicial del procés productiu, destaca la participació creixent del consumidor en el disseny del producte, generalment mitjançant plataformes digitals o l’enviament de suggeriments. Això, d’una banda, facilita la diferenciació del producte i, de l’altra, proporciona a l’empresa un major coneixement de les preferències del consumidor. Així mateix, l’ús del big data permet a les empreses millorar el procés de desenvolupament del producte, ja que ajuda a detectar nous segments de mercat i a determinar l’estratègia de fixació de preus. De la mateixa manera, l’adopció de noves tecnologies digitals també ofereix oportunitats per millorar l’eficiència del procés productiu. Per exemple, les fàbriques intel·ligents (smart factories) permeten adaptar l’estratègia de producció a temps real amb la informació que arriba dels diferents punts de venda (vegeu el Dossier «Indústria 4.0», de l’IM11/2016).

També s’han ajustat de forma substancial les estratègies de comunicació amb el client. Avui dia, disposar d’eines de comunicació a diversos canals (en especial l’online) s’ha tornat imprescindible en qualsevol campanya de màrqueting. No solament això, sinó que l’estratègia ha de ser integral en tots els canals, utilitzant, per exemple, els canals online per atreure clients a la botiga física (i viceversa). Igualment, l’anàlisi de dades pot ajudar les empreses a diferenciar entre perfils de consumidors i a adaptar la publicitat als interessos del client.

L’impacte de la digitalització és, potser, més evident en la fase de comercialització, on les empreses tradicionals han passat a oferir els productes i serveis també en plataformes de venda electrònica, tant pròpies com d’intermediaris. Això requereix esforços constants per millorar l’experiència del client i per fer que el procés de compra sigui el més convenient possible, mitjançant la proposta de diferents opcions de pagament i de lliurament. En aquest sentit, el repte logístic és majúscul: el consumidor demanda temps d’espera més curts i més opcions de recollida i de devolució de comandes, i satisfer aquestes expectatives és cada vegada més important per afrontar la competència creixent. Igualment, les empreses fan esforços per renovar i per elevar l’experiència de compra també a la botiga física, en especial per als productes que requereixen d’una major interacció i personalització. Per aquest motiu, es comença a posar èmfasi en la transformació de la botiga física, de ser un canal de distribució tradicional a una plataforma de descobriment, experiència i interacció per al consumidor. Una altra estratègia seguida és la de crear una experiència de compra que connecti els canals online i offline, per exemple donant l’opció als clients de comprar a la xarxa i recollir a la botiga física (click and collect).

En definitiva, les noves tecnologies digitals canvien de forma radical la manera de consumir. La ràpida expansió del comerç electrònic n’és una prova, però l’impacte va més enllà. Fer que aquesta transformació digital assoleixi tot el seu potencial dependrà de com es gestionin certs desafiaments, com la implementació d’estratègies que garanteixin la seguretat i la privacitat digitals dels consumidors, l’adaptació del marc legal a un entorn de ràpid canvi o la gestió de l’impacte de les noves tecnologies sobre l’ocupació.

Roser Ferrer

Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank

1. PwC, Total Retail 2017 Survey, «e-Commerce in China - the future is already here», i Departament de Comerç dels EUA, «Quarterly Retail e-commerce sales, 2nd quarter 2017», Eurostat.

2. A Espanya, els consumidors citen com a principals aspectes negatius a l’hora de fer compres online la preferència del consumidor de veure i de tocar el producte primer, les despeses d’enviament no gratuïtes, la dificultat per fer devolucions i el temps d’espera per rebre el producte. Vegeu Observatorio Cetelem eCommerce 2016.

3. World Economic Forum White Paper (2016), «Digital Transformation of Industries (in collaboration with Accenture): Digital consumption».

4. Només als EUA, s’estima que 110 milions de persones (el 34% del total de la població) ja participen en l’economia col·laborativa (WEF, 2016).

5. World Economic Forum and Accenture, 2017. Shaping the future of retail for consumer industries.

    IM_1710_D3_01_ca_fmt.png
    IM_1710_D3_01a_ca_fmt.png
    IM_1710_D3_02_ca_fmt.png