• La digitalització del sector agroalimentari: què ens diu Twitter?

    EspanyolAnglès

    La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Miniatura
    Área geográfica

    L’arribada inesperada de la pandèmia ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades estaven més preparades per adaptar-se a la nova situació i van poder mantenir l’activitat de forma molt més fluida que la resta. No hi ha dubte que, en el nou entorn, la transformació digital de les empreses es presenta com un aspecte ineludible per enfortir la competitivitat empresarial.

    El big data, la robòtica, la internet de les coses i el blockchain són alguns exemples de les noves tecnologies digitals que, de manera gradual, estan sent adoptades per les empreses, en particular al sector agroalimentari. La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats per produir d’una manera més eficient i més sostenible. No obstant això, la informació estadística sobre el grau d’adopció d’aquestes tecnologies és limitada, i la font estadística oficial més completa1 no proporciona informació sobre el sector primari. Tot seguit, presentem una nova anàlisi sobre la «popularitat» de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari a partir de la informació de Twitter.

    • 1. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i del comerç electrònic a les empreses, elaborada per l’INE.
    Twitter com a font d’informació per detectar les tendències de futur

    La informació de Twitter pot ser molt valuosa per detectar noves tendències de futur, perquè, en funció de la freqüència amb què apareixen en els tuits, permet analitzar la popularitat de determinats termes. És cert, però, que no és el mateix «parlar-ne» que haver implementat amb èxit les diferents tecnologies digitals en el funcionament recurrent de l’empresa. Per aquest motiu, els resultats que presentem tot seguit han de ser interpretats, senzillament, com indicatius de noves tendències que poden estar arrelant a les empreses del sector agroalimentari.

    La informació de Twitter permet analitzar el grau de «popularitat»

    de les diferents tecnologies digitals al sector en funció de la freqüència amb què apareixen esmentades en els tuits.

    Per a aquest estudi, s’ha processat informació de més de 24 milions de tuits emesos per usuaris individuals i per mitjans digitals durant el període 2017-2019. De tots ells, dos milions corresponien al sector agroalimentari. Utilitzant tècniques de processament de llenguatge natural, es van categoritzar els tuits en funció dels esments de diferents tecnologies digitals i del sector d’activitat.2 La clau per obtenir informació rellevant de les xarxes socials passa per definir prèviament paraules «llavor» que permetin identificar els documents corresponents a cada sector d’activitat i paraules «llavor» relacionades amb les diferents tecnologies digitals d’interès.3 Mitjançant un algorisme de machine learning, es van identificar addicionalment altres paraules relacionades amb el concepte en qüestió i que no havien estat incloses inicialment, de manera que es va ampliar l’espectre de documents analitzats. En aquest estadi, és important fer una tria acurada de les paraules polisèmiques (és a dir, les que tenen més d’un significat, com, per exemple, la paraula «reserva», que es pot referir tant a l’habitació d’un hotel com a un vi).

    • 2. Aquesta anàlisi va ser realitzada en col·laboració amb Citibeats, empresa especialista en el processament de llenguatge natural no estructurat.
    • 3. Per exemple, les paraules «llavor» utilitzades per identificar el big data van ser: analytics, arquitectura de sistemes, data mining, database, intel·ligència empresarial, Python i SQL, entre d’altres (a més de big data pròpiament).
    Quin és el grau de digitalització del sector agroalimentari segons Twitter?

    Per valorar el grau de digitalització del sector agroalimentari segons les dades de Twitter, necessitem, primer, posar en perspectiva fins a quin punt són habituals els tuits sobre digitalització en altres sectors d’activitat. Segons la nostra anàlisi, el sector més digitalitzat és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el 3,2% dels tuits del sector contenen termes relacionats amb la digitalització, un resultat que, atesa la pròpia naturalesa del sector, no sorprèn. Tot seguit, trobem el sector de les finances i les assegurances, amb el 2,7% dels tuits.

    Al sector primari, aquest percentatge és clarament inferior, del 0,6%, però similar al 0,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques. En el cas de la indústria agroalimentària, el percentatge de tuits sobre digitalització és, només, del 0,3%, molt a la vora del sector de les manufactures bàsiques, que aglutina la indústria tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques i que presenta el percentatge més baix dels sectors analitzats, del 0,2%.

    p 26
    Quines tecnologies digitals són més populars al sector agroalimentari segons Twitter?

    La riquesa d’informació obtinguda de Twitter permet detectar les eines digitals més populars a cada sector d’activitat en funció de la freqüència amb què s’esmenten als tuits analitzats. Segons la nostra anàlisi, una gran part dels tuits del sector primari sobre digitalització sol incloure temes de big data (el 45% del total de tuits sobre digitalització). Un clar exemple de l’aplicació de big data al sector es troba en les anomenades tècniques d’«agricultura de precisió», que requereixen de l’anàlisi de grans quantitats d’informació amb la finalitat d’optimitzar la presa de decisions per augmentar la producció i garantir la sostenibilitat. Aquestes tècniques s’utilitzen, per exemple, per calcular les necessitats de reg dels cultius tenint en compte les condicions climàtiques (la radiació solar, el vent, la temperatura i la humitat relativa) i les característiques dels cultius (espècie, estat de desenvolupament, densitat de plantació, etc.). Per fer aquest càlcul, es necessiten dades meteorològiques actualitzades en temps real, una elevada capacitat de computació i una gran velocitat de transmissió de la informació perquè el sistema de reg automàtic s’ajusti de forma adequada. Aquesta tecnologia ajuda a fer més eficient l’ús de l’aigua, un aspecte molt rellevant en àrees de clima mediterrani, molt vulnerables al canvi climàtic i on l’aigua és un factor limitant. 

    El big data, la internet de les coses i la robòtica són les tecnologies més populars al sector primari,

    i indispensables per avançar en l’aplicació de tècniques d’agricultura de precisió i d’automatització intel·ligent del camp.

    Altres tecnologies populars al sector primari són la internet de les coses (el 16% dels tuits) i la robòtica, inclosos els drons (el 10% dels tuits). Les noves tecnologies digitals prometen ser una revolució en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia en ple segle xxi, com la mecanització del camp ho va ser en el segle xx. Així, la maquinària agrícola 4.0 (aquella més propera als robots de les pel·lícules de ciència-ficció que al tractor que estem acostumats a veure a totes les explotacions del país) permet augmentar la productivitat i millorar les condicions de treball al camp. Aquesta tendència cap a una major automatització de les tasques agrícoles s’ha vist reforçada arran de la pandèmia del coronavirus, perquè la dificultat per contractar treballadors de temporada a causa de les restriccions a la mobilitat internacional ha provocat un augment de l’interès per la robòtica i per l’automatització agrícola. En efecte, les empreses que fabriquen robots per a l’agricultura han detectat un fort increment de comandes, per exemple, de robots que recullen maduixes i que eliminen la floridura amb una llum ultraviolada.4

    L’ús de drons mereix un esment especial, perquè ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, i les seves aplicacions són cada vegada més àmplies: des de la detecció precoç de plagues, mitjançant la inspecció aèria de grans àrees de cultiu, fins a la localització de senglars, mitjançant càmeres tèrmiques, per impedir el contagi de la pesta porcina africana als porcs de granja.5

    • 4. Vegeu Financial Times Agritech «Farm robots given Covid-19 boost», 30 d’agost de 2020.
    • 5. Vegeu http://www.catedragrobank.udl.cat/es/actualidad/drones-contra-jabalies.

    Popularitat de les diferents tecnologies digitals al sector agroalimentari

    p 28

    El blockchain és la tecnologia que destaca més a la indústria agroalimentària (el 30% del total de tuits sobre digitalització del sector). No pot ser d’una altra manera, perquè té múltiples aplicacions per a la indústria de l’alimentació i de les begudes. Gràcies a una cadena de registres inalterables i de confiança, el blockchain permet oferir una traçabilitat completa dels productes en totes les baules de la cadena alimentària. Així, el simple escaneig d’un codi QR proporciona accés a tota la informació sobre la procedència, el mètode de producció, els tractaments veterinaris rebuts, els ingredients utilitzats, etc. Moltes empreses agroalimentàries ja estan experimentant en l’actualitat amb el blockchain, ja que ofereix clars beneficis en termes de transparència sobre l’origen, la qualitat del producte i la seguretat alimentària, aspectes cada vegada més valorats pels consumidors. La tecnologia blockchain s’utilitza també per limitar el desaprofitament alimentari, un altre repte ineludible del sector.

    El blockchain permet realitzar l’autenticació digital

    dels productes alimentaris i facilita la traçabilitat en totes les baules de la cadena alimentària.

    En relació amb altres sectors, en quines eines destaca el sector agroalimentari?

    Hi ha algunes tecnologies digitals que són poc populars a tots els sectors d’activitat, potser perquè tenen un rang d’aplicació més limitat o específic. És a dir, tecnologies que, malgrat tenir un baix percentatge de tuits en termes absoluts segons la nostra anàlisi, poden tenir una popularitat relativament alta per a un sector en comparació amb la resta de sectors.

    Per detectar aquests casos, calculem una nova mètrica, l’índex de concentració, que té en compte la popularitat relativa de les tecnologies en un sector en relació amb la resta de sectors.6 Amb aquesta metodologia, obtenim que el sector primari continua destacant en big data. En concret, el sector primari concentra el 9,2% del total de tuits sobre big data emesos per tots els sectors, un percentatge molt superior al 3,1% que representen els tuits del sector primari sobre el total de tuits analitzats (vegeu, a la taula següent, com l’índex de concentració és igual a 3 en aquest cas). També observem que el sector destaca en la internet de les coses, com ja hem comentat més amunt, però descobrim que la nanotecnologia també és una tecnologia popular al sector primari en termes relatius. És a dir, malgrat que només el 3,8% dels tuits del sector primari tracten temes de nanotecnologia, aquest percentatge és elevat en comparació amb l’1,7% que representen els tuits de nanotecnologia sobre el total (és una tecnologia poc popular en general a tots els sectors, però, al sector primari, és una mica més popular que en altres). 

    • 6. L’índex de concentració es calcula com la ràtio entre (1) el percentatge de tuits d’una tecnologia i d’un sector en relació amb el total de tuits d’aquesta tecnologia i (2) el percentatge de tuits d’un sector en relació amb el total de tuits de tots els sectors. Valors superiors a 1 indiquen que la tecnologia és relativament més popular en aquest sector.

    Índex de la concentració de tuits de cada tecnologia en relació amb els altres sectors

    p 29

    Finalment, la realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular a la indústria agroalimentària. En concret, la indústria agroalimentària concentra el 6,2% del total de tuits sobre realitat virtual i augmentada emesos per tots els sectors, un percentatge que duplica amb escreix el 2,5% que representen els tuits del sector en relació amb el total dels analitzats (en aquest cas, l’índex de concentració és igual a 2,5). Aquesta tecnologia utilitza entorns virtuals (realitat virtual) o incorpora elements virtuals a la realitat (realitat augmentada) que aporten coneixement i informació d’utilitat per a l’optimització dels processos. Al principi, pot sorprendre que aquesta tecnologia sigui relativament popular a la indústria agroalimentària, però els seus usos es van estenent a mesura que l’anomenada indústria 4.0 va implantant les tecnologies digitals en els processos de producció. Un exemple concret de l’ús d’aquesta tecnologia és el de la reparació d’avaries. Quan es produeix una avaria, l’operari utilitza ulleres de realitat augmentada per seguir, a través d’elles, els passos detallats als manuals d’instruccions virtuals que se li projecten sobre la lent per ajudar-lo a resoldre la incidència. Les ulleres reconeixen les diferents parts de la màquina i li indiquen visualment a l’operari on ha d’actuar per solucionar el problema.

    Els exemples per a l’aplicació de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari són nombrosos. Ens trobem davant una revolució que està cridada a transformar les diferents baules de la cadena alimentària: des de l’explotació de dades i l’ús de drons per aconseguir collites més eficients, fins a l’ús de la tecnologia blockchain per millorar la traçabilitat dels productes finals que arriben a les nostres llars. En definitiva, el futur ens aportarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Escrivint el futur: el canvi de paradigma tecnològic i la nova economia

Contingut disponible en

Cotxes que condueixen sols, robots que cuinen (gairebé) amb la mateixa perícia que alguns xefs, softwares que diagnostiquen malalties, màquines capaces de guanyar els éssers humans en concursos de televisió i d’escacs... Totes aquestes invencions ja estan aquí... i les que ens queden per veure. En paraules dels economistes Brynjolfsson i McAfee, aquestes tecnologies no solament són una mera anècdota, sinó que som a les portes de la segona fase de la segona era de la màquina.1,2 La primera fase d’aquesta segona era va arrencar a meitat dels noranta, quan les tecnologies digitals van canviar el funcionament de les empreses en assumir moltes tasques rutinàries. Aquesta segona fase o nou paradigma és molt diferent, ja que, per primera vegada, la tecnologia demostra que és capaç de realitzar tasques no rutinàries i que pot aprendre a resoldre problemes de forma autònoma. Es tracta d’un procés de canvi irreversible, veloç, d’abast global i que afectarà tots els sectors econòmics. En aquest article, desgranarem l’impacte potencial d’aquest canvi tecnològic sobre el mercat laboral, sobre l’estructura sectorial de l’economia i sobre el funcionament de les empreses.

Comencem pel mercat laboral: una de les principals característiques del nou paradigma és la major presència que s’espera que tinguin les màquines (principalment robots, nous sistemes operatius i algorismes) en el procés productiu. L’impacte que, probablement, això tindrà és múltiple. En primer lloc, esperem que, en els propers anys, es produeixi un canvi notable en els tipus de feines. D’una banda, a mesura que les noves tecnologies es vagin integrant en el procés productiu, és probable que algunes tasques es puguin realitzar amb menys treballadors o que, fins i tot, algunes feines desapareguin (el que podríem anomenar «efecte substitució»). Aquest fenomen ja s’ha començat a observar: per exemple, Amazon va inaugurar, al gener, una botiga a Seattle sense dependents ni caixers automàtics. No obstant això, també observem que guanyen pes les feines en què hi ha una complementarietat entre el treball de les màquines i el que aporta el treballador. Un exemple clar són les professions (mànagers, data scientists, estadístics...) en què les noves eines digitals (tècniques de machine learning, big data o software capaç de realitzar prediccions precises) poden millorar la qualitat del servei que ofereixen les empreses o fer el procés de producció més eficient. Tal com ja va succeir en els anteriors processos de canvi tecnològic, esperem que l’efecte de complementarietat acabi sent superior al de substitució. Així, per exemple, al segle XIX, la industrialització va perjudicar algunes feines a l’agricultura i a l’artesania, però això va ser compensat amb escreix per les feines que van sorgir al sector manufacturer.

L’impacte de les noves tipologies al mercat laboral no s’acaba aquí. Al seu torn, cal esperar que el canvi que, probablement, es produirà en els tipus de feines, propiciarà un canvi en les habilitats requerides al mercat laboral. En concret, és possible que gua­­nyin pes les feines que requereixin habilitats socials, com saber comunicar, mostrar empatia i lideratge o treballar en equip. I és que, a mesura que les noves tecnologies realitzin més tasques, com l’aprenentatge automàtic o l’assumpció de tasques més abstractes, moltes feines s’hauran d’especialitzar en les habilitats complementàries que aquestes tecnologies no sabran desenvolupar, com la capacitat per entendre els sentiments humans o el que solem anomenar sentit comú. Aquests canvis ja s’albiren en un suggeridor estudi que documenta que, des del 1980, als EUA, han augmentat de manera substancial els treballs que requereixen habilitats socials.3

Finalment, és probable que els canvis en les feines augmentin la productivitat del treball i també la seva dispersió. En concret, cal esperar que l’augment de la productivitat sigui molt diferent en funció de l’ocupació: és raonable pensar que la productivitat augmentarà de forma molt significativa en les ocupacions que es beneficiïn més de les complementarietats que brindaran les noves tecnologies, mentre que les que no ho facin es quedaran ressagades. Aquest fenomen ja s’ha començat a produir i és un dels factors que expliquen l’augment de la desigualtat salarial a molts països desenvolupats.4

També s’espera que els canvis a nivell sectorial siguin notables. En aquest cas, un dels fenòmens potencialment més disruptius és la transformació de les plataformes digitals i l’anomenat O2O, online-to-offline. En concret, s’espera que les plataformes digitals, a més d’oferir productes digitals, com música o software, incorporin cada vegada més béns físics i serveis al seu catàleg de productes. Avui dia, les plataformes digitals ja participen en el procés de distribució de molts béns i serveis. Però, en els propers anys, a més de l’extensió d’aquesta pràctica, s’espera, també, que tinguin un paper destacat en el procés de producció del bé o del servei en qüestió, tant en les etapes de preproducció (R+D, disseny, enginyeria) com de postproducció (estratègia de vendes, màrqueting, logística). De fet, la classificació de les empreses per sectors tal com els coneixem avui dia serà cada vegada més difícil. De nou, Amazon ofereix un exemple pioner: la companyia, creada el 1994 com una senzilla llibreria online, ofereix actualment un ampli ventall de productes propis i de tercers, a més de serveis d’emmagatzematge i de processament de dades per a empreses.

A mesura que s’avanci en aquest camí, esperem que, als sectors en què les plataformes s’encarreguin de la cadena de distribució, aquestes plataformes teixeixin sinergies amb altres plataformes o amb empreses que ofereixin béns complementaris. Un exemple d’això és Spotify. Aquesta plataforma no solament permet escoltar cançons, sinó que també informa, en funció dels gustos musicals de cada usuari, sobre concerts que poden resultar d’interès en localitats properes i ofereix l’oportunitat de comprar les entrades des de la seva aplicació.

En canvi, als sectors on les plataformes també assumeixin la producció del bé, les mateixes plataformes es convertiran en un com­­petidor temible per a les empreses tradicionals, ja que podran treure partit d’una estructura digital potent, amb una gran quantitat de dades que permetran oferir una atenció més personalitzada als seus clients i estratègies de fidelització més eficaces. Aquestes noves dinàmiques sectorials originaran, possiblement, que, en molts sectors, es produeixi una transferència de poder de l’empresa a la plataforma. Aquest patró s’observa ja al sector dels mòbils: el 2015, Apple va copar el 91% dels beneficis globals al mercat d’smartphones. En aquest context, cal esperar que les empreses tradicionals intentin diferenciar al màxim els seus productes per singularitzar-se de les plataformes.

Finalment, és important tenir present que el canvi de paradigma tecnològic no solament afecta l’estructura sectorial de l’econo­­mia, sinó també el funcionament i la dimensió de les empreses. Les noves tecnologies permeten que l’estructura productiva de les empreses pugui estar cada vegada més disseminada pel món, amb una major descentralització de la producció i dels centres de decisió. Aquesta tendència, que s’espera que es consolidi en els propers anys, farà que continuïn augmentant la proporció de treballadors autònoms,5 les deslocalitzacions i l’offshoring i que les empreses funcionin de forma menys jeràrquica i siguin més dinàmiques i flexibles.

Pel que fa a la dimensió empresarial, alguns autors6 afirmen que el nou paradigma generarà una nova estructura dual: d’una banda, els avanços digitals facilitaran l’expansió de la producció i la provisió de més mercats a les empreses que ofereixin un producte de més qualitat, la qual cosa donarà continuïtat a dinàmiques de winner-takes-all. De l’altra, hi haurà més oportunitats perquè sorgeixin petites empreses especialitzades en varietats molt específiques i sofisticades d’un determinat producte, gràcies al fet que els avanços tecnològics permeten a les empreses produir béns a un cost molt menor i faciliten que els consumidors coneguin de forma ràpida si es comercialitzen varietats de productes que encaixin plenament amb els seus gustos i interessos.

En suma, la societat està immersa en un canvi de paradigma tecnològic que tot fa pensar que afectarà profundament el mercat laboral, l’estructura sectorial de l’economia i la manera d’operar de les empreses. Prendre les decisions adequades i preparar-se per a aquests canvis serà imprescindible per aprofitar totes les seves oportunitats. I és que no hem de perdre de vista que la tecnologia és una eina, però que les decisions les continuarem prenent nosaltres: la clau no és preguntar-se què ens farà la tecnologia en el futur, sinó què podem fer nosaltres amb la tecnologia.

Javier Garcia-Arenas

Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank

 

1. La primera era es va produir amb la invenció de la màquina de vapor el 1765.

2. Vegeu Brynjolfsson,E. i McAfee, A. (2017), «Machine, Platform, Crowd», Norton.

3. Vegeu Deming, D. (2015), «The Growing Importance of Social Skills in the Labor Market», Journal of Economics.

4. Per a més detalls, vegeu el Dossier «Les noves tecnologies i el mercat de treball», l’IM02/2016.

5. El 36% dels treballadors nord-americans practiquen actualment el freelancing.

6. Vegeu Brynjolfsson, E. i McAfee, A. (2014), «The Second Machine Age», Norton.

 

    im_1802_d3_01_ca_fmt.png
    Tendències de fons

    Tecnologia

    Claus per a entendre com les noves tecnologies estan transformant de manera profunda l'economia i el funcionament de la societat