• La digitalització del sector agroalimentari: què ens diu Twitter?

    castellàanglès

    La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Miniatura
    Área geográfica

    L’arribada inesperada de la pandèmia ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades estaven més preparades per adaptar-se a la nova situació i van poder mantenir l’activitat de forma molt més fluida que la resta. No hi ha dubte que, en el nou entorn, la transformació digital de les empreses es presenta com un aspecte ineludible per enfortir la competitivitat empresarial.

    El big data, la robòtica, la internet de les coses i el blockchain són alguns exemples de les noves tecnologies digitals que, de manera gradual, estan sent adoptades per les empreses, en particular al sector agroalimentari. La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats per produir d’una manera més eficient i més sostenible. No obstant això, la informació estadística sobre el grau d’adopció d’aquestes tecnologies és limitada, i la font estadística oficial més completa1 no proporciona informació sobre el sector primari. Tot seguit, presentem una nova anàlisi sobre la «popularitat» de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari a partir de la informació de Twitter.

    • 1. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i del comerç electrònic a les empreses, elaborada per l’INE.
    Twitter com a font d’informació per detectar les tendències de futur

    La informació de Twitter pot ser molt valuosa per detectar noves tendències de futur, perquè, en funció de la freqüència amb què apareixen en els tuits, permet analitzar la popularitat de determinats termes. És cert, però, que no és el mateix «parlar-ne» que haver implementat amb èxit les diferents tecnologies digitals en el funcionament recurrent de l’empresa. Per aquest motiu, els resultats que presentem tot seguit han de ser interpretats, senzillament, com indicatius de noves tendències que poden estar arrelant a les empreses del sector agroalimentari.

    La informació de Twitter permet analitzar el grau de «popularitat»

    de les diferents tecnologies digitals al sector en funció de la freqüència amb què apareixen esmentades en els tuits.

    Per a aquest estudi, s’ha processat informació de més de 24 milions de tuits emesos per usuaris individuals i per mitjans digitals durant el període 2017-2019. De tots ells, dos milions corresponien al sector agroalimentari. Utilitzant tècniques de processament de llenguatge natural, es van categoritzar els tuits en funció dels esments de diferents tecnologies digitals i del sector d’activitat.2 La clau per obtenir informació rellevant de les xarxes socials passa per definir prèviament paraules «llavor» que permetin identificar els documents corresponents a cada sector d’activitat i paraules «llavor» relacionades amb les diferents tecnologies digitals d’interès.3 Mitjançant un algorisme de machine learning, es van identificar addicionalment altres paraules relacionades amb el concepte en qüestió i que no havien estat incloses inicialment, de manera que es va ampliar l’espectre de documents analitzats. En aquest estadi, és important fer una tria acurada de les paraules polisèmiques (és a dir, les que tenen més d’un significat, com, per exemple, la paraula «reserva», que es pot referir tant a l’habitació d’un hotel com a un vi).

    • 2. Aquesta anàlisi va ser realitzada en col·laboració amb Citibeats, empresa especialista en el processament de llenguatge natural no estructurat.
    • 3. Per exemple, les paraules «llavor» utilitzades per identificar el big data van ser: analytics, arquitectura de sistemes, data mining, database, intel·ligència empresarial, Python i SQL, entre d’altres (a més de big data pròpiament).
    Quin és el grau de digitalització del sector agroalimentari segons Twitter?

    Per valorar el grau de digitalització del sector agroalimentari segons les dades de Twitter, necessitem, primer, posar en perspectiva fins a quin punt són habituals els tuits sobre digitalització en altres sectors d’activitat. Segons la nostra anàlisi, el sector més digitalitzat és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el 3,2% dels tuits del sector contenen termes relacionats amb la digitalització, un resultat que, atesa la pròpia naturalesa del sector, no sorprèn. Tot seguit, trobem el sector de les finances i les assegurances, amb el 2,7% dels tuits.

    Al sector primari, aquest percentatge és clarament inferior, del 0,6%, però similar al 0,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques. En el cas de la indústria agroalimentària, el percentatge de tuits sobre digitalització és, només, del 0,3%, molt a la vora del sector de les manufactures bàsiques, que aglutina la indústria tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques i que presenta el percentatge més baix dels sectors analitzats, del 0,2%.

    p 26
    Quines tecnologies digitals són més populars al sector agroalimentari segons Twitter?

    La riquesa d’informació obtinguda de Twitter permet detectar les eines digitals més populars a cada sector d’activitat en funció de la freqüència amb què s’esmenten als tuits analitzats. Segons la nostra anàlisi, una gran part dels tuits del sector primari sobre digitalització sol incloure temes de big data (el 45% del total de tuits sobre digitalització). Un clar exemple de l’aplicació de big data al sector es troba en les anomenades tècniques d’«agricultura de precisió», que requereixen de l’anàlisi de grans quantitats d’informació amb la finalitat d’optimitzar la presa de decisions per augmentar la producció i garantir la sostenibilitat. Aquestes tècniques s’utilitzen, per exemple, per calcular les necessitats de reg dels cultius tenint en compte les condicions climàtiques (la radiació solar, el vent, la temperatura i la humitat relativa) i les característiques dels cultius (espècie, estat de desenvolupament, densitat de plantació, etc.). Per fer aquest càlcul, es necessiten dades meteorològiques actualitzades en temps real, una elevada capacitat de computació i una gran velocitat de transmissió de la informació perquè el sistema de reg automàtic s’ajusti de forma adequada. Aquesta tecnologia ajuda a fer més eficient l’ús de l’aigua, un aspecte molt rellevant en àrees de clima mediterrani, molt vulnerables al canvi climàtic i on l’aigua és un factor limitant. 

    El big data, la internet de les coses i la robòtica són les tecnologies més populars al sector primari,

    i indispensables per avançar en l’aplicació de tècniques d’agricultura de precisió i d’automatització intel·ligent del camp.

    Altres tecnologies populars al sector primari són la internet de les coses (el 16% dels tuits) i la robòtica, inclosos els drons (el 10% dels tuits). Les noves tecnologies digitals prometen ser una revolució en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia en ple segle xxi, com la mecanització del camp ho va ser en el segle xx. Així, la maquinària agrícola 4.0 (aquella més propera als robots de les pel·lícules de ciència-ficció que al tractor que estem acostumats a veure a totes les explotacions del país) permet augmentar la productivitat i millorar les condicions de treball al camp. Aquesta tendència cap a una major automatització de les tasques agrícoles s’ha vist reforçada arran de la pandèmia del coronavirus, perquè la dificultat per contractar treballadors de temporada a causa de les restriccions a la mobilitat internacional ha provocat un augment de l’interès per la robòtica i per l’automatització agrícola. En efecte, les empreses que fabriquen robots per a l’agricultura han detectat un fort increment de comandes, per exemple, de robots que recullen maduixes i que eliminen la floridura amb una llum ultraviolada.4

    L’ús de drons mereix un esment especial, perquè ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, i les seves aplicacions són cada vegada més àmplies: des de la detecció precoç de plagues, mitjançant la inspecció aèria de grans àrees de cultiu, fins a la localització de senglars, mitjançant càmeres tèrmiques, per impedir el contagi de la pesta porcina africana als porcs de granja.5

    • 4. Vegeu Financial Times Agritech «Farm robots given Covid-19 boost», 30 d’agost de 2020.
    • 5. Vegeu http://www.catedragrobank.udl.cat/es/actualidad/drones-contra-jabalies.

    Popularitat de les diferents tecnologies digitals al sector agroalimentari

    p 28

    El blockchain és la tecnologia que destaca més a la indústria agroalimentària (el 30% del total de tuits sobre digitalització del sector). No pot ser d’una altra manera, perquè té múltiples aplicacions per a la indústria de l’alimentació i de les begudes. Gràcies a una cadena de registres inalterables i de confiança, el blockchain permet oferir una traçabilitat completa dels productes en totes les baules de la cadena alimentària. Així, el simple escaneig d’un codi QR proporciona accés a tota la informació sobre la procedència, el mètode de producció, els tractaments veterinaris rebuts, els ingredients utilitzats, etc. Moltes empreses agroalimentàries ja estan experimentant en l’actualitat amb el blockchain, ja que ofereix clars beneficis en termes de transparència sobre l’origen, la qualitat del producte i la seguretat alimentària, aspectes cada vegada més valorats pels consumidors. La tecnologia blockchain s’utilitza també per limitar el desaprofitament alimentari, un altre repte ineludible del sector.

    El blockchain permet realitzar l’autenticació digital

    dels productes alimentaris i facilita la traçabilitat en totes les baules de la cadena alimentària.

    En relació amb altres sectors, en quines eines destaca el sector agroalimentari?

    Hi ha algunes tecnologies digitals que són poc populars a tots els sectors d’activitat, potser perquè tenen un rang d’aplicació més limitat o específic. És a dir, tecnologies que, malgrat tenir un baix percentatge de tuits en termes absoluts segons la nostra anàlisi, poden tenir una popularitat relativament alta per a un sector en comparació amb la resta de sectors.

    Per detectar aquests casos, calculem una nova mètrica, l’índex de concentració, que té en compte la popularitat relativa de les tecnologies en un sector en relació amb la resta de sectors.6 Amb aquesta metodologia, obtenim que el sector primari continua destacant en big data. En concret, el sector primari concentra el 9,2% del total de tuits sobre big data emesos per tots els sectors, un percentatge molt superior al 3,1% que representen els tuits del sector primari sobre el total de tuits analitzats (vegeu, a la taula següent, com l’índex de concentració és igual a 3 en aquest cas). També observem que el sector destaca en la internet de les coses, com ja hem comentat més amunt, però descobrim que la nanotecnologia també és una tecnologia popular al sector primari en termes relatius. És a dir, malgrat que només el 3,8% dels tuits del sector primari tracten temes de nanotecnologia, aquest percentatge és elevat en comparació amb l’1,7% que representen els tuits de nanotecnologia sobre el total (és una tecnologia poc popular en general a tots els sectors, però, al sector primari, és una mica més popular que en altres). 

    • 6. L’índex de concentració es calcula com la ràtio entre (1) el percentatge de tuits d’una tecnologia i d’un sector en relació amb el total de tuits d’aquesta tecnologia i (2) el percentatge de tuits d’un sector en relació amb el total de tuits de tots els sectors. Valors superiors a 1 indiquen que la tecnologia és relativament més popular en aquest sector.

    Índex de la concentració de tuits de cada tecnologia en relació amb els altres sectors

    p 29

    Finalment, la realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular a la indústria agroalimentària. En concret, la indústria agroalimentària concentra el 6,2% del total de tuits sobre realitat virtual i augmentada emesos per tots els sectors, un percentatge que duplica amb escreix el 2,5% que representen els tuits del sector en relació amb el total dels analitzats (en aquest cas, l’índex de concentració és igual a 2,5). Aquesta tecnologia utilitza entorns virtuals (realitat virtual) o incorpora elements virtuals a la realitat (realitat augmentada) que aporten coneixement i informació d’utilitat per a l’optimització dels processos. Al principi, pot sorprendre que aquesta tecnologia sigui relativament popular a la indústria agroalimentària, però els seus usos es van estenent a mesura que l’anomenada indústria 4.0 va implantant les tecnologies digitals en els processos de producció. Un exemple concret de l’ús d’aquesta tecnologia és el de la reparació d’avaries. Quan es produeix una avaria, l’operari utilitza ulleres de realitat augmentada per seguir, a través d’elles, els passos detallats als manuals d’instruccions virtuals que se li projecten sobre la lent per ajudar-lo a resoldre la incidència. Les ulleres reconeixen les diferents parts de la màquina i li indiquen visualment a l’operari on ha d’actuar per solucionar el problema.

    Els exemples per a l’aplicació de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari són nombrosos. Ens trobem davant una revolució que està cridada a transformar les diferents baules de la cadena alimentària: des de l’explotació de dades i l’ús de drons per aconseguir collites més eficients, fins a l’ús de la tecnologia blockchain per millorar la traçabilitat dels productes finals que arriben a les nostres llars. En definitiva, el futur ens aportarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Les noves tecnologies: què són i com afecten l’economia?

Contingut disponible en
Máquina recreativa con marcadores de neón

El canvi tecnològic ha estat, fins avui, clau en el desenvolupament econòmic i social de l’espècie humana. Malgrat això, la revolució tecnològica que vivim, amb la intel·ligència artificial (IA) al capdavant, a més de sorprendre’ns, ens genera certs recels. Aquests recels poden ser deguts a la nova naturalesa de les tecnologies del futur i als possibles efectes disruptius que poden tenir sobre la nostra economia i sobre la nostra societat. Alhora, aquestes noves tecnologies poden ser capitals en el rellançament del creixement econòmic que tant fluixeja en el nostre entorn europeu.

En aquest primer article del Dossier, repassarem les diferents vies a través de les quals la tecnologia pot impactar en l’entorn econòmic.

Què és la intel·ligència artificial?

Abans de comentar els canals d’impacte de les noves tecnologies en l’economia, és útil concretar què entenem per IA, un dels pilars de la tecnologia del futur.

La IA ha evolucionat molt des de la seva concepció en la dècada dels cinquanta a la Universitat de Dartmouth. La dècada dels noranta va marcar l’inici d’una etapa molt rellevant en el desenvolupament de la IA, però l’autèntica explosió en la recerca de les diferents tècniques d’IA es va produir al començament dels 2000, i, un decenni més tard, començava a créixer amb molta força el nombre de patents associades (vegeu el primer gràfic). Així, per exemple, el 53% del total de patents vinculades a la IA són posteriors al 2012.1 Entre les diferents fites de la IA des dels noranta, podem recordar com, el 1997, el llavors campió d’escacs Gary Kasparov va ser derrotat pel superordinador d’IBM Deep Blue; com, el 2011, Apple ens va presentar a la seva ja arxiconeguda assistent virtual Siri, i com, el 2012, Google ens va sorprendre amb el primer cotxe sense conductor.

Segons Brookings, «la IA són màquines que responen a l’esti­­mu­­lació de la mateixa manera que ho farien els humans, atesa la capacitat humana de contemplació, de judici i d’intenció».2 En altres paraules, la IA és un sistema de software que reflecteix la intel·ligència humana. Més concretament, Brookings parla de les seves tres qualitats essencials: la intencionalitat, la in­­tel·li­­gència i la capacitat d’adaptació. La intencionalitat fa re­­­ferència a la facultat de les noves màquines de prendre decisions en temps real fent ús de la seva capacitat de «sentir». Això és possible gràcies, per exemple, a l’ús de sensors. Pel que fa a la in­­tel·ligència, el machine learning (una de les principals tècniques de la IA) i l’anàlisi de dades permeten que les màquines prenguin decisions que podem definir com «intel·ligents». Finalment, la capacitat d’adaptació és l’habilitat de les noves màquines d’aprendre a mesura que van adquirint més informació i d’adaptar les respostes a allò que han après (fins i tot, poden aprendre dels encerts i dels errors d’altres màquines, ja que és habitual que estiguin connectades entre elles i que comparteixin experiències).

Efectes en l’economia

És ben sabut que el progrés tecnològic és clau per estimular el creixement de la productivitat i, per tant, el creixement econòmic.3 Així i tot, el progrés tecnològic també pot ser una força disruptiva en l’economia: Keynes va encunyar fa gairebé 100 anys el terme «atur tecnològic» per referir-se a l’atur provocat per la substitució de treballadors per màquines. No obstant això, els avanços tecnològics també amplien les nostres capacitats de producció, de manera que comporten la creació de nous llocs de treball.

En aquest sentit, en un món on les màquines no solament executen i pensen, sinó que comencen a aprendre, les possibilitats d’automatització dels treballs es poden ampliar fins a límits inimaginables.4

En l’actual era tecnològica, els experts han posat el focus en quatre vies a través de les quals les noves tecnologies poden afectar l’entorn econòmic (vegeu la taula resum):

1. Atur tecnològic. Sens dubte, una de les vies més explorades en el passat i que també guanya força en l’actualitat. En general, els qui més temen que les màquines ens puguin reemplaçar com a treballadors es basen en el conegut «efecte substitució». Efectivament, l’automatització ha comportat, comporta i comportarà la substitució de nombrosos llocs de treball, de manera que es destruirà ocupació en certs sectors i en certes feines.

Els professors d’Oxford Carl B. Frey i Michael A. Osborne són els autors d’un dels treballs sobre destrucció d’ocupació que més interès ha suscitat, ja que permet entendre que el 47% dels llocs de treball als EUA estaven en risc elevat de ser automatitzats.5 Seguint la línia oberta per aquests dos economistes, a CaixaBank Research, estimem fa un temps que, per al cas espanyol, aquest percentatge se situaria en el 43%.6

No obstant això, tres economistes de l’OCDE (Arntz, Gregory i Zierahn) no van trigar a replicar l’estudi de Frey i Osborne amb un percentatge substancialment inferior en considerar que els llocs de treball es componen de múltiples tasques i que només algunes d’elles són susceptibles de ser automatitzades. Sota aquest enfocament alternatiu i amb dades per a 21 països de l’OCDE, el percentatge de llocs de treball en risc de ser reemplaçats per l’automatització baixaria fins al 9%.7

2. Productivitat. En contrast amb l’efecte substitució, tenim l’anomenat efecte complementarietat. Hi ha llocs de treball en què l’automatització complementa el treballador. En aquests casos, de fet, les màquines incrementen la productivitat dels treballadors.

Kevin J. Stiroh, vicepresident de la Reserva Federal de Nova York, en un article que cobreix nombrosos estudis clàssics que relacionen tecnologia i productivitat, concloïa que les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) van ser una font important en les millores de productivitat nord-americana al final dels noranta.8

Més recentment, diferents anàlisis pronostiquen, a mitjà termini, un augment significatiu de la productivitat gràcies a la IA. Accenture, per exemple, parla de ritmes de creixement econòmic global que podrien duplicar els actuals cap a la meitat de la propera dècada, gràcies, en part, als forts augments de la productivitat laboral (fins al 40%) derivats de l’ús de la IA: les noves formes de tecnologia complementen la força laboral i n’incrementen l’eficiència.9

El vincle entre IA i productivitat laboral és, precisament, el que explorem en els següents dos articles d’aquest mateix Dossier per al cas espanyol. Com Stiroh, concloem que les noves tecnologies han estat un element important en les millores de productivitat laboral a Espanya, tot i que no de manera homogènia en tots els sectors (per als principals resultats, vegeu l’article «El paper de les noves tecnologies en la productivitat espanyola», en aquest mateix Dossier).

3. Nous productes-nous llocs de treball. La IA també permet millorar la qualitat dels béns i serveis existents i propicia l’aparició de nous productes. De nou, es tracta d’un efecte que actua de manera positiva sobre l’ocupació, en contrast amb l’anomenat «atur tecnològic».

La producció d’aquests nous béns i serveis estarà vinculada a la creació de nous llocs de treball, els quals poden pertànyer als puixants sectors tecnològics, que, atesa la rellevància de la IA, aniran en augment. Però també poden estar vinculats a noves necessitats o a nous models de negoci que poden sorgir gràcies a les noves tecnologies.

Aquesta visió més positiva de la tecnologia per la via de la productivitat i dels nous productes i serveis és la que defensen economistes com David H. Autor, del MIT. En alguns dels seus articles, mira enrere per destacar que els dos últims segles d’automatització i de progrés tecnològic no han fet que el treballador sigui obsolet.10

4. Superempreses-competència. Finalment, la tecnologia digital afavoreix les economies de xarxa i, per tant, l’aparició de super­­empreses (winner-takes-all) amb clars efectes potencialment negatius sobre el grau de competència. La regulació d’aquesta competència en aquest nou entorn haurà de trobar un equilibri entre el benestar del consumidor i el foment de la innovació, assegurar un camp de joc equilibrat i fomentar una major coordinació internacional en l’àmbit fiscal. Parlem de tots aquests elements al Dossier «Superempreses: un fenomen global», de l’IM03/2019.

En definitiva, és difícil predir el camí que prendrà la IA en el futur: les màquines del demà ens poden ajudar amplificant les nostres capacitats i afavorint l’aparició de nous béns i serveis al mateix temps que ens substitueixen completament en algunes de les nostres tasques. En tot cas, el que és clar és que la tecnologia serà un actor fonamental en el nostre entorn econòmic i social, amb un potencial disruptiu rellevant, la qual cosa exigeix unes institucions preparades que afavoreixin el desenvolupament tecnològic sense oblidar que les màquines han de continuar estant sempre al servei de les persones.

Clàudia Canals i Oriol Carreras

1. Vegeu WIPO (2019), «Technology Trends 2019: Artificial Intelligence», Geneva: World Intellectual Property Organization.

2. Vegeu West, D. M. (2018), «What is artificial intelligence?», Brookings Report (4 d’octubre del 2018).

3. Les institucions també han estat un ingredient important en l’assoliment del creixement econòmic. Per a més detalls, vegeu Acemoglu, D. i Robinson, J. (2012), «Why Nations Fail: The Origins of Power, Prosperity, and Poverty, 2». I també Haldane, A. G. (2018), «Ideas and Institutions – A Growth Story».

4. Vegeu Brynjolfsson, E. i McAfee, A. (2014), «The second machine age: Work, progress, and prosperity in a time of brilliant technologies», WW Norton & Company.

5. Vegeu Frey, C. B. i Osborne, M. A. (2017), «The future of employment: How susceptible are jobs to computerisation?», Technological Forecasting and Social Change, 114, 254-280. L’article va aparèixer el 2013 com a working paper.

6. Vegeu Morron, A. (2016), «Arribarà la Quarta Revolució Industrial a Espanya?», a l’IM02/2016.

7. Vegeu Arntz, M., Gregory, T. i Zierahn, U. (2016), «The risk of automation for jobs in OECD countries», Mimeo OECD.

8. Vegeu Stiroh, K. J. (2001), «What drives productivity growth?», Economic Policy Review, 7(1).

9. Vegeu Purdy, M. i Daugherty, P. (2016), «Why artificial intelligence is the future of Growth», Accenture.

10. Vegeu Autor, David H. (2015), «Why are there still so many jobs? The history and future of workplace automation», The Journal of Economic Perspectives, 29, núm. 3, 3-30.

    im02-20_d1_01_ca.png
    im02-20_d1_02_ca.png
    Tendències de fons

    Tecnologia

    Claus per a entendre com les noves tecnologies estan transformant de manera profunda l'economia i el funcionament de la societat