• La digitalització del sector agroalimentari: què ens diu Twitter?

    EspanyolAnglès

    La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Miniatura
    Área geográfica

    L’arribada inesperada de la pandèmia ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades estaven més preparades per adaptar-se a la nova situació i van poder mantenir l’activitat de forma molt més fluida que la resta. No hi ha dubte que, en el nou entorn, la transformació digital de les empreses es presenta com un aspecte ineludible per enfortir la competitivitat empresarial.

    El big data, la robòtica, la internet de les coses i el blockchain són alguns exemples de les noves tecnologies digitals que, de manera gradual, estan sent adoptades per les empreses, en particular al sector agroalimentari. La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats per produir d’una manera més eficient i més sostenible. No obstant això, la informació estadística sobre el grau d’adopció d’aquestes tecnologies és limitada, i la font estadística oficial més completa1 no proporciona informació sobre el sector primari. Tot seguit, presentem una nova anàlisi sobre la «popularitat» de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari a partir de la informació de Twitter.

    • 1. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i del comerç electrònic a les empreses, elaborada per l’INE.
    Twitter com a font d’informació per detectar les tendències de futur

    La informació de Twitter pot ser molt valuosa per detectar noves tendències de futur, perquè, en funció de la freqüència amb què apareixen en els tuits, permet analitzar la popularitat de determinats termes. És cert, però, que no és el mateix «parlar-ne» que haver implementat amb èxit les diferents tecnologies digitals en el funcionament recurrent de l’empresa. Per aquest motiu, els resultats que presentem tot seguit han de ser interpretats, senzillament, com indicatius de noves tendències que poden estar arrelant a les empreses del sector agroalimentari.

    La informació de Twitter permet analitzar el grau de «popularitat»

    de les diferents tecnologies digitals al sector en funció de la freqüència amb què apareixen esmentades en els tuits.

    Per a aquest estudi, s’ha processat informació de més de 24 milions de tuits emesos per usuaris individuals i per mitjans digitals durant el període 2017-2019. De tots ells, dos milions corresponien al sector agroalimentari. Utilitzant tècniques de processament de llenguatge natural, es van categoritzar els tuits en funció dels esments de diferents tecnologies digitals i del sector d’activitat.2 La clau per obtenir informació rellevant de les xarxes socials passa per definir prèviament paraules «llavor» que permetin identificar els documents corresponents a cada sector d’activitat i paraules «llavor» relacionades amb les diferents tecnologies digitals d’interès.3 Mitjançant un algorisme de machine learning, es van identificar addicionalment altres paraules relacionades amb el concepte en qüestió i que no havien estat incloses inicialment, de manera que es va ampliar l’espectre de documents analitzats. En aquest estadi, és important fer una tria acurada de les paraules polisèmiques (és a dir, les que tenen més d’un significat, com, per exemple, la paraula «reserva», que es pot referir tant a l’habitació d’un hotel com a un vi).

    • 2. Aquesta anàlisi va ser realitzada en col·laboració amb Citibeats, empresa especialista en el processament de llenguatge natural no estructurat.
    • 3. Per exemple, les paraules «llavor» utilitzades per identificar el big data van ser: analytics, arquitectura de sistemes, data mining, database, intel·ligència empresarial, Python i SQL, entre d’altres (a més de big data pròpiament).
    Quin és el grau de digitalització del sector agroalimentari segons Twitter?

    Per valorar el grau de digitalització del sector agroalimentari segons les dades de Twitter, necessitem, primer, posar en perspectiva fins a quin punt són habituals els tuits sobre digitalització en altres sectors d’activitat. Segons la nostra anàlisi, el sector més digitalitzat és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el 3,2% dels tuits del sector contenen termes relacionats amb la digitalització, un resultat que, atesa la pròpia naturalesa del sector, no sorprèn. Tot seguit, trobem el sector de les finances i les assegurances, amb el 2,7% dels tuits.

    Al sector primari, aquest percentatge és clarament inferior, del 0,6%, però similar al 0,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques. En el cas de la indústria agroalimentària, el percentatge de tuits sobre digitalització és, només, del 0,3%, molt a la vora del sector de les manufactures bàsiques, que aglutina la indústria tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques i que presenta el percentatge més baix dels sectors analitzats, del 0,2%.

    p 26
    Quines tecnologies digitals són més populars al sector agroalimentari segons Twitter?

    La riquesa d’informació obtinguda de Twitter permet detectar les eines digitals més populars a cada sector d’activitat en funció de la freqüència amb què s’esmenten als tuits analitzats. Segons la nostra anàlisi, una gran part dels tuits del sector primari sobre digitalització sol incloure temes de big data (el 45% del total de tuits sobre digitalització). Un clar exemple de l’aplicació de big data al sector es troba en les anomenades tècniques d’«agricultura de precisió», que requereixen de l’anàlisi de grans quantitats d’informació amb la finalitat d’optimitzar la presa de decisions per augmentar la producció i garantir la sostenibilitat. Aquestes tècniques s’utilitzen, per exemple, per calcular les necessitats de reg dels cultius tenint en compte les condicions climàtiques (la radiació solar, el vent, la temperatura i la humitat relativa) i les característiques dels cultius (espècie, estat de desenvolupament, densitat de plantació, etc.). Per fer aquest càlcul, es necessiten dades meteorològiques actualitzades en temps real, una elevada capacitat de computació i una gran velocitat de transmissió de la informació perquè el sistema de reg automàtic s’ajusti de forma adequada. Aquesta tecnologia ajuda a fer més eficient l’ús de l’aigua, un aspecte molt rellevant en àrees de clima mediterrani, molt vulnerables al canvi climàtic i on l’aigua és un factor limitant. 

    El big data, la internet de les coses i la robòtica són les tecnologies més populars al sector primari,

    i indispensables per avançar en l’aplicació de tècniques d’agricultura de precisió i d’automatització intel·ligent del camp.

    Altres tecnologies populars al sector primari són la internet de les coses (el 16% dels tuits) i la robòtica, inclosos els drons (el 10% dels tuits). Les noves tecnologies digitals prometen ser una revolució en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia en ple segle xxi, com la mecanització del camp ho va ser en el segle xx. Així, la maquinària agrícola 4.0 (aquella més propera als robots de les pel·lícules de ciència-ficció que al tractor que estem acostumats a veure a totes les explotacions del país) permet augmentar la productivitat i millorar les condicions de treball al camp. Aquesta tendència cap a una major automatització de les tasques agrícoles s’ha vist reforçada arran de la pandèmia del coronavirus, perquè la dificultat per contractar treballadors de temporada a causa de les restriccions a la mobilitat internacional ha provocat un augment de l’interès per la robòtica i per l’automatització agrícola. En efecte, les empreses que fabriquen robots per a l’agricultura han detectat un fort increment de comandes, per exemple, de robots que recullen maduixes i que eliminen la floridura amb una llum ultraviolada.4

    L’ús de drons mereix un esment especial, perquè ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, i les seves aplicacions són cada vegada més àmplies: des de la detecció precoç de plagues, mitjançant la inspecció aèria de grans àrees de cultiu, fins a la localització de senglars, mitjançant càmeres tèrmiques, per impedir el contagi de la pesta porcina africana als porcs de granja.5

    • 4. Vegeu Financial Times Agritech «Farm robots given Covid-19 boost», 30 d’agost de 2020.
    • 5. Vegeu http://www.catedragrobank.udl.cat/es/actualidad/drones-contra-jabalies.

    Popularitat de les diferents tecnologies digitals al sector agroalimentari

    p 28

    El blockchain és la tecnologia que destaca més a la indústria agroalimentària (el 30% del total de tuits sobre digitalització del sector). No pot ser d’una altra manera, perquè té múltiples aplicacions per a la indústria de l’alimentació i de les begudes. Gràcies a una cadena de registres inalterables i de confiança, el blockchain permet oferir una traçabilitat completa dels productes en totes les baules de la cadena alimentària. Així, el simple escaneig d’un codi QR proporciona accés a tota la informació sobre la procedència, el mètode de producció, els tractaments veterinaris rebuts, els ingredients utilitzats, etc. Moltes empreses agroalimentàries ja estan experimentant en l’actualitat amb el blockchain, ja que ofereix clars beneficis en termes de transparència sobre l’origen, la qualitat del producte i la seguretat alimentària, aspectes cada vegada més valorats pels consumidors. La tecnologia blockchain s’utilitza també per limitar el desaprofitament alimentari, un altre repte ineludible del sector.

    El blockchain permet realitzar l’autenticació digital

    dels productes alimentaris i facilita la traçabilitat en totes les baules de la cadena alimentària.

    En relació amb altres sectors, en quines eines destaca el sector agroalimentari?

    Hi ha algunes tecnologies digitals que són poc populars a tots els sectors d’activitat, potser perquè tenen un rang d’aplicació més limitat o específic. És a dir, tecnologies que, malgrat tenir un baix percentatge de tuits en termes absoluts segons la nostra anàlisi, poden tenir una popularitat relativament alta per a un sector en comparació amb la resta de sectors.

    Per detectar aquests casos, calculem una nova mètrica, l’índex de concentració, que té en compte la popularitat relativa de les tecnologies en un sector en relació amb la resta de sectors.6 Amb aquesta metodologia, obtenim que el sector primari continua destacant en big data. En concret, el sector primari concentra el 9,2% del total de tuits sobre big data emesos per tots els sectors, un percentatge molt superior al 3,1% que representen els tuits del sector primari sobre el total de tuits analitzats (vegeu, a la taula següent, com l’índex de concentració és igual a 3 en aquest cas). També observem que el sector destaca en la internet de les coses, com ja hem comentat més amunt, però descobrim que la nanotecnologia també és una tecnologia popular al sector primari en termes relatius. És a dir, malgrat que només el 3,8% dels tuits del sector primari tracten temes de nanotecnologia, aquest percentatge és elevat en comparació amb l’1,7% que representen els tuits de nanotecnologia sobre el total (és una tecnologia poc popular en general a tots els sectors, però, al sector primari, és una mica més popular que en altres). 

    • 6. L’índex de concentració es calcula com la ràtio entre (1) el percentatge de tuits d’una tecnologia i d’un sector en relació amb el total de tuits d’aquesta tecnologia i (2) el percentatge de tuits d’un sector en relació amb el total de tuits de tots els sectors. Valors superiors a 1 indiquen que la tecnologia és relativament més popular en aquest sector.

    Índex de la concentració de tuits de cada tecnologia en relació amb els altres sectors

    p 29

    Finalment, la realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular a la indústria agroalimentària. En concret, la indústria agroalimentària concentra el 6,2% del total de tuits sobre realitat virtual i augmentada emesos per tots els sectors, un percentatge que duplica amb escreix el 2,5% que representen els tuits del sector en relació amb el total dels analitzats (en aquest cas, l’índex de concentració és igual a 2,5). Aquesta tecnologia utilitza entorns virtuals (realitat virtual) o incorpora elements virtuals a la realitat (realitat augmentada) que aporten coneixement i informació d’utilitat per a l’optimització dels processos. Al principi, pot sorprendre que aquesta tecnologia sigui relativament popular a la indústria agroalimentària, però els seus usos es van estenent a mesura que l’anomenada indústria 4.0 va implantant les tecnologies digitals en els processos de producció. Un exemple concret de l’ús d’aquesta tecnologia és el de la reparació d’avaries. Quan es produeix una avaria, l’operari utilitza ulleres de realitat augmentada per seguir, a través d’elles, els passos detallats als manuals d’instruccions virtuals que se li projecten sobre la lent per ajudar-lo a resoldre la incidència. Les ulleres reconeixen les diferents parts de la màquina i li indiquen visualment a l’operari on ha d’actuar per solucionar el problema.

    Els exemples per a l’aplicació de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari són nombrosos. Ens trobem davant una revolució que està cridada a transformar les diferents baules de la cadena alimentària: des de l’explotació de dades i l’ús de drons per aconseguir collites més eficients, fins a l’ús de la tecnologia blockchain per millorar la traçabilitat dels productes finals que arriben a les nostres llars. En definitiva, el futur ens aportarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Nous sistemes de pagament: un gegant a l'horitzó

Contingut disponible en
Gerard Arqué
11 de març de 2014

El panorama a la indústria dels sistemes de pagament ha canviat de forma substancial en els últims anys amb l'adopció de noves tecnologies i amb l'entrada de nous proveïdors com PayPal, Apple o Google. L'expansió del comerç on-line i la penetració dels smartphones (telèfons intel·ligents, literalment) han estat un esperó per a la introducció de nous sistemes de pagament, innovadors, eficients i, al mateix temps, segurs. De quins mètodes de pagament estem parlant i quines diferències d'utilització hi ha entre països? L'actual marc regulador facilita el desenvolupament dels nous sistemes de pagament? Anem a pams.

Gràcies a les noves tecnologies de comunicació, cada vegada és més habitual efectuar compres on-line. Segons la Comissió Europea (CE), al voltant del 4% del volum total de transaccions minoristes a Europa es du a terme per Internet i pel mòbil.(1) Pel que fa a alguns productes i serveis, com és el cas dels viatges (bitllets d'avió, de tren, etc.), les compres per Internet superen el 50% del total de compres en aquest sector a Espanya i a la majoria de països europeus (vegeu el primer gràfic). Sembla que el Regne Unit, Alemanya o els EUA van un pas per davant de la resta pel que fa a compres on-line. Aquest fet està vinculat, també, a un major accés de la població a Internet (per damunt del 80%). A Europa, el nombre de consumidors per Internet ha crescut de 141 milions el 2009 a 190 milions el 2014 (el 35% més), i la despesa mitjana per comprador ha augmentat de 500 a 600 euros a l'any.(2) Pel que fa a l'ús de telèfons intel·ligents a Espanya, amb un grau de penetració del 55% de la població el 2013, encara queda un llarg recorregut de millora. A nivell mundial, s'estima que els pagaments amb mòbil hauran augmentat 10 vegades entre el 2010 i el 2014 (de 100.000 milions de dòlars a 1 bilió de dòlars).

El fet que cada vegada sigui més comú comprar on-line ha incentivat l'aparició de nous sistemes de pagament, com els diners electrònics. Els diners electrònics, o e-money, són un equivalent digital dels diners metàl·lics que s'emmagatzema en un dispositiu electrònic (un ordinador, un mòbil o una targeta) i que és acceptat com a mitjà de pagament entre usuaris. El compte o targeta e-money es carrega a través del compte bancari, mitjançant una simple transferència, o de la targeta de crèdit a la qual està vinculada. Malgrat el seu potencial, les dades indiquen que, a dia d'avui, encara hi ha un volum molt baix de transaccions realitzades amb diners electrònics (vegeu el segon gràfic) i que el valor mitjà d'aquestes transaccions també és molt baix. Pocs consumidors compren productes amb aquest mitjà i, quan ho fan, desemborsen quantitats petites (tot i que hi ha diferències notables entre països). Els consumidors, malgrat utilitzar Internet i el mòbil amb freqüència per comprar, continuen pagant, de forma majoritària, amb targetes de crèdit o de dèbit tradicionals o mitjançant transferència bancària. I és que, malgrat que els nous sistemes van sorgir, principalment, per oferir al consumidor una major seguretat en els pagaments on-line, amb el temps, els usuaris han anat reduint l'aversió a utilitzar la targeta per Internet (perquè tenen ara més confiança en Internet o perquè les targetes tradicionals també han guanyat en seguretat antifrau, en requerir, per exemple, dobles autenticacions mitjançant PIN i mitjançant un codi que el client rep per SMS quan formalitza la compra). Això pot explicar per què en alguns països, com els Països Baixos o Alemanya, el volum de transaccions amb e-money ha caigut en els últims anys.

Un dels mitjans de pagament que utilitza e-money més nous i populars són les digital wallets (carteres digitals). Tot i que es tracta d'un producte en constant innovació i, per tant, de difícil caracterització en general, es podria definir com comptes virtuals on es diposita una petita quantitat de diners per poder realitzar compres on-line. L'únic que cal fer prèviament és vincular el compte bancari o la targeta de crèdit a aquesta «cartera» nova, per poder transferir els diners necessaris abans de comprar. PayPal i Google, per exemple, ofereixen aquest servei a nivell global a través d'Internet o d'un telèfon intel·ligent (altres companyies operen d'una manera similar a nivell local, com és el cas d'Alipay a la Xina). Quina és la seva utilitat? La seguretat abans de res: permeten comprar per Internet sense facilitar les dades de la targeta de crèdit als comerços. Un altre sistema innovador de pagament electrònic és Bitcoin, que funciona d'una manera similar a una cartera digital, en aquest cas sense intermediaris (d'usuari a usuari), i que, al mateix temps, és una moneda digital (per a més detalls, vegeu el següent article del Dossier).

Les entitats financeres també han desenvolupat models similars a les carteres digitals, aprofitant les seves majors economies d'abast (sinergies entre productes, ús del know-how, etc.). Un exemple són les targetes electròniques o virtuals exclusives per operar per Internet (també conegudes com targetes prepagament o cibertargetes). Es tracta de petites guardioles virtuals, separades de la resta d'estalvis, en què es diposita una petita quantitat de diners per gastar en compres on-line. Igual que les digital wallet, la seva utilitat es basa en el fet que permeten comprar per Internet sense necessitat de compartir dades sobre la targeta de crèdit o el compte bancari i minimitzen el risc de pèrdues per frau, ja que es carreguen, només, amb l'import necessari per efectuar la compra del producte desitjat. Les entitats financeres disposen de potents plataformes digitals desenvolupades per oferir serveis bancaris en línia i que faciliten les transferències de fons d'un compte a l'altre i, de retruc, incrementen la comoditat d'ús de les targetes electròniques i del consum per Internet o per mòbil. En el cas del CaixaWallet, la cartera digital de "la Caixa", l'usuari pot decidir en qualsevol moment, a través de Línia Oberta, a quin compte o targeta desitja connectar la seva cartera digital, i activar-la segons li convingui.

Més enllà dels diners electrònics, també han sorgit nous sistemes de pagament lligats als telèfonos intel·ligents. En aquest àmbit dels m-payments, destaca l'ús de la tecnologia NFC (Near Field Communication) que utilitzen entitats financeres en col·laboració amb empreses de telefonia, la qual permet realitzar pagaments apropant el mòbil, amb la informació sobre el titular del compte inserida a la targeta SIM, al TPV (terminal punt de venda) d'un comerç. Algunes entitats han optat per les PayTags: un xip o targeta-xip vinculat a les targetes de crèdit, de dèbit o de prepagament que s'incrusta al revers del mòbil i que també permet realitzar pagaments mitjançant tecnologia contactless (sense contacte). D'altra banda, existeixen aplicacions de mòbil que actuen com carteres digitals, ja que emmagatzemen les dades d'una targeta i transformen aquesta informació en un codi de barres que, després, s'escaneja per efectuar el pagament (com fan Lemon Wallet o Google Wallet). Es pot argumentar que alguns d'aquests mètodes de pagament representen, a la pràctica, una evolució de la targeta de crèdit tradicional (que també ofereix una operativa sense contacte).

El marc regulador també està en procés d'adaptació a la realitat dels nous mitjans de pagament. A Europa, no existeix encara un marc global que integri els mecanismes de pagament electrònics. Sí que s'ha produït una major convergència al mercat de les domiciliacions i de les transferències bancàries a Europa (vegeu l'article «La SEPA: un avanç cap a la integració dels sistemes de pagament europeus» del present Dossier), però, en canvi, aquesta convergència encara no s'ha donat al mercat de pagaments per Internet, mòbil i targeta. En aquest context, la CE va elaborar el 2012 un Green Paper, un document consultiu amb la indústria, els consumidors i els comerciants per debatre i per identificar els obstacles que dificulten una major integració.(3) Alguns dels aspectes assenyalats van ser les diferències existents entre pagaments transfronterers i nacionals (o interoperabilitat), el funcionament de les relacions consumidor-comerciant (ús de descomptes, recàrrecs i altres pràctiques similars), o les comissions d'intercanvi entre proveïdors de serveis de pagament. La conclusió és que fa falta una major cooperació i harmonització dels actuals estàndards europeus, que englobin les tecnologies tradicionals (targetes de crèdit) i emergents (Internet o mòbil). D'altra banda, també cal una major coordinació entre els reguladors dels diferents mercats, com el de les telecomunicacions, la banca i Internet.

Fa dècades, el paleontòleg Stephen Jay Gould va fer famosa una teoria d'equilibri evolutiu segons la qual el canvi evolutiu succeeix de forma relativament ràpida, però alternat amb llargs períodes d'estabilitat. Va comprovar que, després de segles sense canvis, l'ós panda havia desenvolupat en poques generacions un «polze» per arrencar millor les fulles de les tiges de bambú. D'una manera similar, la indústria dels sistemes de pagament tradicionals, més basada en l'ús físic dels diners, sembla destinada a deixar pas als nous sistemes de pagament basats en instruments electrònics i en diners electrònics. Un canvi de rasant, estructural, que es pot consolidar en molts pocs anys.

Gerard Arqué

Departament d'Anàlisi Econòmica, Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica, "la Caixa"

(1) Comissió Europea, Llibre verd. Cap a un mercat europeu integrat de pagaments mitjançant targeta, pagaments per Internet o pagaments mòbils, Brussel·les, 2012. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2011:0941:FIN:ES:PDF>. [Consulta: febrer del 2014].

(2) Ibid.

(3) Ibid.

Gerard Arqué
    documents-10180-240816-cIM377_D3_1_fmt.png
    documents-10180-240816-cIM377_D3_2_fmt.png
    Tendències de fons

    Tecnologia

    Claus per a entendre com les noves tecnologies estan transformant de manera profunda l'economia i el funcionament de la societat