• La digitalització del sector agroalimentari: què ens diu Twitter?

    castellàanglès

    La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Miniatura
    Área geográfica

    L’arribada inesperada de la pandèmia ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades estaven més preparades per adaptar-se a la nova situació i van poder mantenir l’activitat de forma molt més fluida que la resta. No hi ha dubte que, en el nou entorn, la transformació digital de les empreses es presenta com un aspecte ineludible per enfortir la competitivitat empresarial.

    El big data, la robòtica, la internet de les coses i el blockchain són alguns exemples de les noves tecnologies digitals que, de manera gradual, estan sent adoptades per les empreses, en particular al sector agroalimentari. La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats per produir d’una manera més eficient i més sostenible. No obstant això, la informació estadística sobre el grau d’adopció d’aquestes tecnologies és limitada, i la font estadística oficial més completa1 no proporciona informació sobre el sector primari. Tot seguit, presentem una nova anàlisi sobre la «popularitat» de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari a partir de la informació de Twitter.

    • 1. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i del comerç electrònic a les empreses, elaborada per l’INE.
    Twitter com a font d’informació per detectar les tendències de futur

    La informació de Twitter pot ser molt valuosa per detectar noves tendències de futur, perquè, en funció de la freqüència amb què apareixen en els tuits, permet analitzar la popularitat de determinats termes. És cert, però, que no és el mateix «parlar-ne» que haver implementat amb èxit les diferents tecnologies digitals en el funcionament recurrent de l’empresa. Per aquest motiu, els resultats que presentem tot seguit han de ser interpretats, senzillament, com indicatius de noves tendències que poden estar arrelant a les empreses del sector agroalimentari.

    La informació de Twitter permet analitzar el grau de «popularitat»

    de les diferents tecnologies digitals al sector en funció de la freqüència amb què apareixen esmentades en els tuits.

    Per a aquest estudi, s’ha processat informació de més de 24 milions de tuits emesos per usuaris individuals i per mitjans digitals durant el període 2017-2019. De tots ells, dos milions corresponien al sector agroalimentari. Utilitzant tècniques de processament de llenguatge natural, es van categoritzar els tuits en funció dels esments de diferents tecnologies digitals i del sector d’activitat.2 La clau per obtenir informació rellevant de les xarxes socials passa per definir prèviament paraules «llavor» que permetin identificar els documents corresponents a cada sector d’activitat i paraules «llavor» relacionades amb les diferents tecnologies digitals d’interès.3 Mitjançant un algorisme de machine learning, es van identificar addicionalment altres paraules relacionades amb el concepte en qüestió i que no havien estat incloses inicialment, de manera que es va ampliar l’espectre de documents analitzats. En aquest estadi, és important fer una tria acurada de les paraules polisèmiques (és a dir, les que tenen més d’un significat, com, per exemple, la paraula «reserva», que es pot referir tant a l’habitació d’un hotel com a un vi).

    • 2. Aquesta anàlisi va ser realitzada en col·laboració amb Citibeats, empresa especialista en el processament de llenguatge natural no estructurat.
    • 3. Per exemple, les paraules «llavor» utilitzades per identificar el big data van ser: analytics, arquitectura de sistemes, data mining, database, intel·ligència empresarial, Python i SQL, entre d’altres (a més de big data pròpiament).
    Quin és el grau de digitalització del sector agroalimentari segons Twitter?

    Per valorar el grau de digitalització del sector agroalimentari segons les dades de Twitter, necessitem, primer, posar en perspectiva fins a quin punt són habituals els tuits sobre digitalització en altres sectors d’activitat. Segons la nostra anàlisi, el sector més digitalitzat és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el 3,2% dels tuits del sector contenen termes relacionats amb la digitalització, un resultat que, atesa la pròpia naturalesa del sector, no sorprèn. Tot seguit, trobem el sector de les finances i les assegurances, amb el 2,7% dels tuits.

    Al sector primari, aquest percentatge és clarament inferior, del 0,6%, però similar al 0,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques. En el cas de la indústria agroalimentària, el percentatge de tuits sobre digitalització és, només, del 0,3%, molt a la vora del sector de les manufactures bàsiques, que aglutina la indústria tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques i que presenta el percentatge més baix dels sectors analitzats, del 0,2%.

    p 26
    Quines tecnologies digitals són més populars al sector agroalimentari segons Twitter?

    La riquesa d’informació obtinguda de Twitter permet detectar les eines digitals més populars a cada sector d’activitat en funció de la freqüència amb què s’esmenten als tuits analitzats. Segons la nostra anàlisi, una gran part dels tuits del sector primari sobre digitalització sol incloure temes de big data (el 45% del total de tuits sobre digitalització). Un clar exemple de l’aplicació de big data al sector es troba en les anomenades tècniques d’«agricultura de precisió», que requereixen de l’anàlisi de grans quantitats d’informació amb la finalitat d’optimitzar la presa de decisions per augmentar la producció i garantir la sostenibilitat. Aquestes tècniques s’utilitzen, per exemple, per calcular les necessitats de reg dels cultius tenint en compte les condicions climàtiques (la radiació solar, el vent, la temperatura i la humitat relativa) i les característiques dels cultius (espècie, estat de desenvolupament, densitat de plantació, etc.). Per fer aquest càlcul, es necessiten dades meteorològiques actualitzades en temps real, una elevada capacitat de computació i una gran velocitat de transmissió de la informació perquè el sistema de reg automàtic s’ajusti de forma adequada. Aquesta tecnologia ajuda a fer més eficient l’ús de l’aigua, un aspecte molt rellevant en àrees de clima mediterrani, molt vulnerables al canvi climàtic i on l’aigua és un factor limitant. 

    El big data, la internet de les coses i la robòtica són les tecnologies més populars al sector primari,

    i indispensables per avançar en l’aplicació de tècniques d’agricultura de precisió i d’automatització intel·ligent del camp.

    Altres tecnologies populars al sector primari són la internet de les coses (el 16% dels tuits) i la robòtica, inclosos els drons (el 10% dels tuits). Les noves tecnologies digitals prometen ser una revolució en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia en ple segle xxi, com la mecanització del camp ho va ser en el segle xx. Així, la maquinària agrícola 4.0 (aquella més propera als robots de les pel·lícules de ciència-ficció que al tractor que estem acostumats a veure a totes les explotacions del país) permet augmentar la productivitat i millorar les condicions de treball al camp. Aquesta tendència cap a una major automatització de les tasques agrícoles s’ha vist reforçada arran de la pandèmia del coronavirus, perquè la dificultat per contractar treballadors de temporada a causa de les restriccions a la mobilitat internacional ha provocat un augment de l’interès per la robòtica i per l’automatització agrícola. En efecte, les empreses que fabriquen robots per a l’agricultura han detectat un fort increment de comandes, per exemple, de robots que recullen maduixes i que eliminen la floridura amb una llum ultraviolada.4

    L’ús de drons mereix un esment especial, perquè ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, i les seves aplicacions són cada vegada més àmplies: des de la detecció precoç de plagues, mitjançant la inspecció aèria de grans àrees de cultiu, fins a la localització de senglars, mitjançant càmeres tèrmiques, per impedir el contagi de la pesta porcina africana als porcs de granja.5

    • 4. Vegeu Financial Times Agritech «Farm robots given Covid-19 boost», 30 d’agost de 2020.
    • 5. Vegeu http://www.catedragrobank.udl.cat/es/actualidad/drones-contra-jabalies.

    Popularitat de les diferents tecnologies digitals al sector agroalimentari

    p 28

    El blockchain és la tecnologia que destaca més a la indústria agroalimentària (el 30% del total de tuits sobre digitalització del sector). No pot ser d’una altra manera, perquè té múltiples aplicacions per a la indústria de l’alimentació i de les begudes. Gràcies a una cadena de registres inalterables i de confiança, el blockchain permet oferir una traçabilitat completa dels productes en totes les baules de la cadena alimentària. Així, el simple escaneig d’un codi QR proporciona accés a tota la informació sobre la procedència, el mètode de producció, els tractaments veterinaris rebuts, els ingredients utilitzats, etc. Moltes empreses agroalimentàries ja estan experimentant en l’actualitat amb el blockchain, ja que ofereix clars beneficis en termes de transparència sobre l’origen, la qualitat del producte i la seguretat alimentària, aspectes cada vegada més valorats pels consumidors. La tecnologia blockchain s’utilitza també per limitar el desaprofitament alimentari, un altre repte ineludible del sector.

    El blockchain permet realitzar l’autenticació digital

    dels productes alimentaris i facilita la traçabilitat en totes les baules de la cadena alimentària.

    En relació amb altres sectors, en quines eines destaca el sector agroalimentari?

    Hi ha algunes tecnologies digitals que són poc populars a tots els sectors d’activitat, potser perquè tenen un rang d’aplicació més limitat o específic. És a dir, tecnologies que, malgrat tenir un baix percentatge de tuits en termes absoluts segons la nostra anàlisi, poden tenir una popularitat relativament alta per a un sector en comparació amb la resta de sectors.

    Per detectar aquests casos, calculem una nova mètrica, l’índex de concentració, que té en compte la popularitat relativa de les tecnologies en un sector en relació amb la resta de sectors.6 Amb aquesta metodologia, obtenim que el sector primari continua destacant en big data. En concret, el sector primari concentra el 9,2% del total de tuits sobre big data emesos per tots els sectors, un percentatge molt superior al 3,1% que representen els tuits del sector primari sobre el total de tuits analitzats (vegeu, a la taula següent, com l’índex de concentració és igual a 3 en aquest cas). També observem que el sector destaca en la internet de les coses, com ja hem comentat més amunt, però descobrim que la nanotecnologia també és una tecnologia popular al sector primari en termes relatius. És a dir, malgrat que només el 3,8% dels tuits del sector primari tracten temes de nanotecnologia, aquest percentatge és elevat en comparació amb l’1,7% que representen els tuits de nanotecnologia sobre el total (és una tecnologia poc popular en general a tots els sectors, però, al sector primari, és una mica més popular que en altres). 

    • 6. L’índex de concentració es calcula com la ràtio entre (1) el percentatge de tuits d’una tecnologia i d’un sector en relació amb el total de tuits d’aquesta tecnologia i (2) el percentatge de tuits d’un sector en relació amb el total de tuits de tots els sectors. Valors superiors a 1 indiquen que la tecnologia és relativament més popular en aquest sector.

    Índex de la concentració de tuits de cada tecnologia en relació amb els altres sectors

    p 29

    Finalment, la realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular a la indústria agroalimentària. En concret, la indústria agroalimentària concentra el 6,2% del total de tuits sobre realitat virtual i augmentada emesos per tots els sectors, un percentatge que duplica amb escreix el 2,5% que representen els tuits del sector en relació amb el total dels analitzats (en aquest cas, l’índex de concentració és igual a 2,5). Aquesta tecnologia utilitza entorns virtuals (realitat virtual) o incorpora elements virtuals a la realitat (realitat augmentada) que aporten coneixement i informació d’utilitat per a l’optimització dels processos. Al principi, pot sorprendre que aquesta tecnologia sigui relativament popular a la indústria agroalimentària, però els seus usos es van estenent a mesura que l’anomenada indústria 4.0 va implantant les tecnologies digitals en els processos de producció. Un exemple concret de l’ús d’aquesta tecnologia és el de la reparació d’avaries. Quan es produeix una avaria, l’operari utilitza ulleres de realitat augmentada per seguir, a través d’elles, els passos detallats als manuals d’instruccions virtuals que se li projecten sobre la lent per ajudar-lo a resoldre la incidència. Les ulleres reconeixen les diferents parts de la màquina i li indiquen visualment a l’operari on ha d’actuar per solucionar el problema.

    Els exemples per a l’aplicació de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari són nombrosos. Ens trobem davant una revolució que està cridada a transformar les diferents baules de la cadena alimentària: des de l’explotació de dades i l’ús de drons per aconseguir collites més eficients, fins a l’ús de la tecnologia blockchain per millorar la traçabilitat dels productes finals que arriben a les nostres llars. En definitiva, el futur ens aportarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Com aprofitar l'impacte positiu del canvi tecnològic en l'ocupació?

Contingut disponible en

A principis del segle XIX, un grup d'artesans anglesos, coneguts com «ludites», van reaccionar a la introducció dels telers industrials destruint les màquines que substituïen el seu ofici i els reemplaçaven per treballadors menys qualificats. Aquesta resistència instintiva al rival que els treia la feina va acabar frustrada: la implementació dels telers es va ajornar momentàniament, però les millores tecnològiques es van acabar implementant.1 De manera similar, les noves tecnologies provoquen, en l'actualitat, una alteració del mercat de treball, i una reacció ludita no ho evitarà. En canvi, l'entorn en què es produeixi aquest canvi i com reaccionin els actors influiran en l'abast i en la materialització d'aquest potencial de creixement, sobretot a curt termini. L'objectiu d'aquest article és analitzar com cal modificar el marc regulador per poder aprofitar al màxim aquest potencial i minimitzar, al mateix temps, els possibles impactes negatius sobre el mercat de treball.

Malgrat que la implementació de les noves tecnologies és beneficiosa a llarg termini, ja que desplaça la frontera de producció, també comporta un procés d'adaptació (per a més detalls, vegeu l'article «Automatització: la por del treballador», en aquest mateix Dossier). Diferents elements poden contribuir a reduir el temps que triga la societat a posar-les en funcionament, entre els quals destaca el paper de les institucions. Per maximitzar l'im­­pacte positiu de les noves tecnologies al mercat de treball, l'entorn ha de propiciar que es puguin traslladar ràpidament a l'e­­co­­no­­mia i que, d'aquesta manera, es creïn noves empreses i no­­ves ocupacions. Sembla que això succeeix en alguns països, però no en uns altres: els avanços tecnològics s'incorporen a diferents velocitats. Les patents en són un exemple: mentre que, a Corea, es van sol·licitar més de 3.000 patents per milió d'habitants el 2014, a la zona de l'euro, se'n van sol·licitar 460 i, en països com Espanya, menys de 100. A més a més, una nova empresa innovadora (per exemple, un nou Google) s'ha de poder expandir i ha de poder augmentar la seva dimensió: a Europa, es creen nombroses start-ups, però poques arriben a créixer, sigui per falta d'accés al mercat de capitals o sigui per altres motius.

Per accelerar la implementació de les noves tecnologies, els Governs podrien, d'una banda, afavorir infraestructures bàsiques i eliminar les barreres institucionals que la dificulten. En el cas europeu, per exemple, es pot avançar en la creació d'un mercat únic digital que incrementi els beneficis potencials de les empreses i dels individus. Així mateix, l'Estat podria adaptar la legislació per donar més facilitats a la creació d'empreses i d'start-ups i vetllar més perquè les primeres empreses a arribar no abusin d'un poder de mercat excessiu que impedeixi l'entrada als competidors. A més a més, podria facilitar que la força laboral tingui les habilitats adequades per treure profit de les noves tecnologies al mercat laboral, en particular en tasques complementàries a les automatitzables, mitjançant polítiques educatives i de formació (vegeu l'article «La ineludible metamorfosi del mercat de treball: com pot ajudar l'educació?», en aquest mateix Dossier).

D'altra banda, potencialment, les noves tecnologies poden tenir un impacte negatiu a curt termini, en perjudicar de manera directa alguns treballadors que perden la feina o que veuen reduït el salari per culpa de l'automatització (vegeu l'article «Arribarà la Quarta Revolució Industrial a Espanya?», en aquest mateix Dossier). Per a aquests treballadors, és important que existeixin unes polítiques d'ocupació passives i actives adequades per pal·liar l'impacte negatiu i per propiciar que trobin una nova feina.2 L'economia digital ha permès, al seu torn, que hagin augmentat algunes modalitats de treball, com el treball a temps parcial, els autònoms o els treballadors de l'economia gig3 (per exemple, Uber). En aquest sentit, la regulació laboral s'ha d'adaptar per en­­globar les noves relacions de treball, perquè ja no responen als patrons clàssics. Harris i Krueger,4 per exemple, proposen un estatus específic per als treballadors independents de l'economia gig (independent workers), que no poden ser considerats ni empleats (ja que treballen, només, quan volen) ni completament autònoms (ja que la companyia fixa els preus i les condicions del servei). Aquest estatus, segons els autors, inclouria drets com la sindicació, però no uns altres (com el salari mínim, l'atur o el pagament d'hores extres, la prestació dels quals no és tan clara), ja que són els treballadors els que decideixen quan treballar.

Finalment, els avanços tecnològics han contribuït a una part significativa de l'increment de la polarització al mercat de treball, ja que han augmentat la dispersió salarial5 i han beneficiat els treballadors que realitzen tasques menys substituïbles o més complementàries a aquests avanços tecnològics (en detriment dels que realitzen tasques més repetitives i, per tant, més automatitzables, normalment en ocupacions intermèdies). Al mateix temps, aquests canvis tecnològics han fet augmentar les oportunitats d'ocupació als extrems de la distribució ocupacional i han propiciat la disminució de les intermèdies.

El canvi tecnològic ha intensificat, així, la desigualtat de rendes entre els treballadors, la qual cosa pot afectar el creixement econòmic dels països desenvolupats. A mesura que els països es desenvolupen, la inversió en capital humà passa a ser un factor més determinant del creixement (com ho era la inversió en capital físic en les primeres fases del desenvolupament).6 D'aquesta manera, un augment de la desigualtat podria provocar una infrainversió en educació per una part de la població, la qual cosa acabaria repercutint en un menor creixement agregat,7 llevat que les polítiques públiques garanteixin l'accés a una educació de qualitat dels col·lectius més desfavorits. En aquest context, és clau que els beneficis generats per la tecnologia repercuteixin, mitjançant les polítiques públiques, en una igualtat efectiva d'oportunitats i assegurin que cap part de la població en quedi exclosa. D'una banda, és necessari vigilar que el sistema impositiu continuï generant prou recursos per dur a terme aquestes polítiques. Per exemple, s'han d'examinar els efectes d'un fort augment de la polarització del mercat de treball en la recaptació impositiva i fer els ajustos necessaris per assegurar un nivell recaptador adequat. De l'altra, és necessari un bon disseny i una bona implementació de les polítiques educatives i socials per permetre una inversió adequada en capital humà dels treballadors. En tot cas, perquè aquestes polítiques siguin efectives, és necessari sistematitzar-ne l'avaluació rigorosa.

Altres mesures per reduir la desigualtat es poden orientar a propiciar que els treballadors puguin convertir-se en accionistes, amos també dels beneficis generats pels avanços tecnològics que repercuteixen en els propietaris de les companyies innovadores. Kaplan ha proposat que el Govern nord-americà incentivi econòmicament les empreses en què una gran part del capital cotitzi en borsa, per possibilitar que els beneficis potencials estiguin a l'abast d'un major nombre d'individus,8 tot i que una major capitalització borsària pugui no estar exempta de problemes, ja que pot influir en una presa de decisions empresarials a més curt termini.

En conclusió, la destrucció del robot que pot automatitzar una tasca no seria la millor solució per a una potencial pèrdua de llocs de treball, ja que, a llarg termini, les innovacions tecnològiques incrementen el benestar de tota la societat. No obstant això, és important pensar quines són les polítiques públiques més adequades perquè aquest major benestar arribi a totes les persones.

Josep Mestres Domènech

Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank

1. La seva única contribució seria el que Hobsbawm va anomenar «negociació col·lectiva per disturbi», l'intent d'aconseguir una millora en les condicions salarials que no era possible a través de manifestacions multitudinàries, perquè les indústries estaven distribuïdes per tot el territori.

2. Per a més detalls, vegeu el Dossier «Polítiques per activar el mercat laboral», en l'IM09/2015.

3. L'economia gig fa referència a aquells treballadors que utilitzen aplicacions d'internet creades per empreses intermediàries per buscar clients per als quals realitzar petites tasques a curt termini.

4. Harris, S. i Krueger, A. (2016), «A Proposal for modernizing labor laws for the twenty-first-century work: the ‘Independent Worker'», Policy Brief 2015-10, The Hamilton Project.

5. OECD (2011), «Divided We Stand: Why Inequality Keeps Rising», OECD Publishing, París.

6. Galor, O. (2011), «Inequality, Human Capital Formation and the Process of Development», Handbook of the Economics of Education, North Holand.

7. IMF (2014), «Causes and Consequences of Income Inequality: A Global Perspective», IMF Discussion Note 15/13. OECD (2015), «In It Together: Why Less Inequality Benefits All», OECD Publishing, París.

8. Kaplan, J. (2015), «Humans Need Not Apply: A Guide to Wealth and Work in the Age of Artificial Intelligence», Yale University Press.

    documents-10180-2664460-c1602IM_D2_01_CAT_fmt.png
    documents-10180-2664460-c1602IM_D2_02_CAT_Leyen_fmt.png
    Tendències de fons

    Tecnologia

    Claus per a entendre com les noves tecnologies estan transformant de manera profunda l'economia i el funcionament de la societat