• La digitalització del sector agroalimentari: què ens diu Twitter?

    EspanyolAnglès

    La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Miniatura
    Área geográfica

    L’arribada inesperada de la pandèmia ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades estaven més preparades per adaptar-se a la nova situació i van poder mantenir l’activitat de forma molt més fluida que la resta. No hi ha dubte que, en el nou entorn, la transformació digital de les empreses es presenta com un aspecte ineludible per enfortir la competitivitat empresarial.

    El big data, la robòtica, la internet de les coses i el blockchain són alguns exemples de les noves tecnologies digitals que, de manera gradual, estan sent adoptades per les empreses, en particular al sector agroalimentari. La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats per produir d’una manera més eficient i més sostenible. No obstant això, la informació estadística sobre el grau d’adopció d’aquestes tecnologies és limitada, i la font estadística oficial més completa1 no proporciona informació sobre el sector primari. Tot seguit, presentem una nova anàlisi sobre la «popularitat» de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari a partir de la informació de Twitter.

    • 1. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i del comerç electrònic a les empreses, elaborada per l’INE.
    Twitter com a font d’informació per detectar les tendències de futur

    La informació de Twitter pot ser molt valuosa per detectar noves tendències de futur, perquè, en funció de la freqüència amb què apareixen en els tuits, permet analitzar la popularitat de determinats termes. És cert, però, que no és el mateix «parlar-ne» que haver implementat amb èxit les diferents tecnologies digitals en el funcionament recurrent de l’empresa. Per aquest motiu, els resultats que presentem tot seguit han de ser interpretats, senzillament, com indicatius de noves tendències que poden estar arrelant a les empreses del sector agroalimentari.

    La informació de Twitter permet analitzar el grau de «popularitat»

    de les diferents tecnologies digitals al sector en funció de la freqüència amb què apareixen esmentades en els tuits.

    Per a aquest estudi, s’ha processat informació de més de 24 milions de tuits emesos per usuaris individuals i per mitjans digitals durant el període 2017-2019. De tots ells, dos milions corresponien al sector agroalimentari. Utilitzant tècniques de processament de llenguatge natural, es van categoritzar els tuits en funció dels esments de diferents tecnologies digitals i del sector d’activitat.2 La clau per obtenir informació rellevant de les xarxes socials passa per definir prèviament paraules «llavor» que permetin identificar els documents corresponents a cada sector d’activitat i paraules «llavor» relacionades amb les diferents tecnologies digitals d’interès.3 Mitjançant un algorisme de machine learning, es van identificar addicionalment altres paraules relacionades amb el concepte en qüestió i que no havien estat incloses inicialment, de manera que es va ampliar l’espectre de documents analitzats. En aquest estadi, és important fer una tria acurada de les paraules polisèmiques (és a dir, les que tenen més d’un significat, com, per exemple, la paraula «reserva», que es pot referir tant a l’habitació d’un hotel com a un vi).

    • 2. Aquesta anàlisi va ser realitzada en col·laboració amb Citibeats, empresa especialista en el processament de llenguatge natural no estructurat.
    • 3. Per exemple, les paraules «llavor» utilitzades per identificar el big data van ser: analytics, arquitectura de sistemes, data mining, database, intel·ligència empresarial, Python i SQL, entre d’altres (a més de big data pròpiament).
    Quin és el grau de digitalització del sector agroalimentari segons Twitter?

    Per valorar el grau de digitalització del sector agroalimentari segons les dades de Twitter, necessitem, primer, posar en perspectiva fins a quin punt són habituals els tuits sobre digitalització en altres sectors d’activitat. Segons la nostra anàlisi, el sector més digitalitzat és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el 3,2% dels tuits del sector contenen termes relacionats amb la digitalització, un resultat que, atesa la pròpia naturalesa del sector, no sorprèn. Tot seguit, trobem el sector de les finances i les assegurances, amb el 2,7% dels tuits.

    Al sector primari, aquest percentatge és clarament inferior, del 0,6%, però similar al 0,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques. En el cas de la indústria agroalimentària, el percentatge de tuits sobre digitalització és, només, del 0,3%, molt a la vora del sector de les manufactures bàsiques, que aglutina la indústria tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques i que presenta el percentatge més baix dels sectors analitzats, del 0,2%.

    p 26
    Quines tecnologies digitals són més populars al sector agroalimentari segons Twitter?

    La riquesa d’informació obtinguda de Twitter permet detectar les eines digitals més populars a cada sector d’activitat en funció de la freqüència amb què s’esmenten als tuits analitzats. Segons la nostra anàlisi, una gran part dels tuits del sector primari sobre digitalització sol incloure temes de big data (el 45% del total de tuits sobre digitalització). Un clar exemple de l’aplicació de big data al sector es troba en les anomenades tècniques d’«agricultura de precisió», que requereixen de l’anàlisi de grans quantitats d’informació amb la finalitat d’optimitzar la presa de decisions per augmentar la producció i garantir la sostenibilitat. Aquestes tècniques s’utilitzen, per exemple, per calcular les necessitats de reg dels cultius tenint en compte les condicions climàtiques (la radiació solar, el vent, la temperatura i la humitat relativa) i les característiques dels cultius (espècie, estat de desenvolupament, densitat de plantació, etc.). Per fer aquest càlcul, es necessiten dades meteorològiques actualitzades en temps real, una elevada capacitat de computació i una gran velocitat de transmissió de la informació perquè el sistema de reg automàtic s’ajusti de forma adequada. Aquesta tecnologia ajuda a fer més eficient l’ús de l’aigua, un aspecte molt rellevant en àrees de clima mediterrani, molt vulnerables al canvi climàtic i on l’aigua és un factor limitant. 

    El big data, la internet de les coses i la robòtica són les tecnologies més populars al sector primari,

    i indispensables per avançar en l’aplicació de tècniques d’agricultura de precisió i d’automatització intel·ligent del camp.

    Altres tecnologies populars al sector primari són la internet de les coses (el 16% dels tuits) i la robòtica, inclosos els drons (el 10% dels tuits). Les noves tecnologies digitals prometen ser una revolució en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia en ple segle xxi, com la mecanització del camp ho va ser en el segle xx. Així, la maquinària agrícola 4.0 (aquella més propera als robots de les pel·lícules de ciència-ficció que al tractor que estem acostumats a veure a totes les explotacions del país) permet augmentar la productivitat i millorar les condicions de treball al camp. Aquesta tendència cap a una major automatització de les tasques agrícoles s’ha vist reforçada arran de la pandèmia del coronavirus, perquè la dificultat per contractar treballadors de temporada a causa de les restriccions a la mobilitat internacional ha provocat un augment de l’interès per la robòtica i per l’automatització agrícola. En efecte, les empreses que fabriquen robots per a l’agricultura han detectat un fort increment de comandes, per exemple, de robots que recullen maduixes i que eliminen la floridura amb una llum ultraviolada.4

    L’ús de drons mereix un esment especial, perquè ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, i les seves aplicacions són cada vegada més àmplies: des de la detecció precoç de plagues, mitjançant la inspecció aèria de grans àrees de cultiu, fins a la localització de senglars, mitjançant càmeres tèrmiques, per impedir el contagi de la pesta porcina africana als porcs de granja.5

    • 4. Vegeu Financial Times Agritech «Farm robots given Covid-19 boost», 30 d’agost de 2020.
    • 5. Vegeu http://www.catedragrobank.udl.cat/es/actualidad/drones-contra-jabalies.

    Popularitat de les diferents tecnologies digitals al sector agroalimentari

    p 28

    El blockchain és la tecnologia que destaca més a la indústria agroalimentària (el 30% del total de tuits sobre digitalització del sector). No pot ser d’una altra manera, perquè té múltiples aplicacions per a la indústria de l’alimentació i de les begudes. Gràcies a una cadena de registres inalterables i de confiança, el blockchain permet oferir una traçabilitat completa dels productes en totes les baules de la cadena alimentària. Així, el simple escaneig d’un codi QR proporciona accés a tota la informació sobre la procedència, el mètode de producció, els tractaments veterinaris rebuts, els ingredients utilitzats, etc. Moltes empreses agroalimentàries ja estan experimentant en l’actualitat amb el blockchain, ja que ofereix clars beneficis en termes de transparència sobre l’origen, la qualitat del producte i la seguretat alimentària, aspectes cada vegada més valorats pels consumidors. La tecnologia blockchain s’utilitza també per limitar el desaprofitament alimentari, un altre repte ineludible del sector.

    El blockchain permet realitzar l’autenticació digital

    dels productes alimentaris i facilita la traçabilitat en totes les baules de la cadena alimentària.

    En relació amb altres sectors, en quines eines destaca el sector agroalimentari?

    Hi ha algunes tecnologies digitals que són poc populars a tots els sectors d’activitat, potser perquè tenen un rang d’aplicació més limitat o específic. És a dir, tecnologies que, malgrat tenir un baix percentatge de tuits en termes absoluts segons la nostra anàlisi, poden tenir una popularitat relativament alta per a un sector en comparació amb la resta de sectors.

    Per detectar aquests casos, calculem una nova mètrica, l’índex de concentració, que té en compte la popularitat relativa de les tecnologies en un sector en relació amb la resta de sectors.6 Amb aquesta metodologia, obtenim que el sector primari continua destacant en big data. En concret, el sector primari concentra el 9,2% del total de tuits sobre big data emesos per tots els sectors, un percentatge molt superior al 3,1% que representen els tuits del sector primari sobre el total de tuits analitzats (vegeu, a la taula següent, com l’índex de concentració és igual a 3 en aquest cas). També observem que el sector destaca en la internet de les coses, com ja hem comentat més amunt, però descobrim que la nanotecnologia també és una tecnologia popular al sector primari en termes relatius. És a dir, malgrat que només el 3,8% dels tuits del sector primari tracten temes de nanotecnologia, aquest percentatge és elevat en comparació amb l’1,7% que representen els tuits de nanotecnologia sobre el total (és una tecnologia poc popular en general a tots els sectors, però, al sector primari, és una mica més popular que en altres). 

    • 6. L’índex de concentració es calcula com la ràtio entre (1) el percentatge de tuits d’una tecnologia i d’un sector en relació amb el total de tuits d’aquesta tecnologia i (2) el percentatge de tuits d’un sector en relació amb el total de tuits de tots els sectors. Valors superiors a 1 indiquen que la tecnologia és relativament més popular en aquest sector.

    Índex de la concentració de tuits de cada tecnologia en relació amb els altres sectors

    p 29

    Finalment, la realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular a la indústria agroalimentària. En concret, la indústria agroalimentària concentra el 6,2% del total de tuits sobre realitat virtual i augmentada emesos per tots els sectors, un percentatge que duplica amb escreix el 2,5% que representen els tuits del sector en relació amb el total dels analitzats (en aquest cas, l’índex de concentració és igual a 2,5). Aquesta tecnologia utilitza entorns virtuals (realitat virtual) o incorpora elements virtuals a la realitat (realitat augmentada) que aporten coneixement i informació d’utilitat per a l’optimització dels processos. Al principi, pot sorprendre que aquesta tecnologia sigui relativament popular a la indústria agroalimentària, però els seus usos es van estenent a mesura que l’anomenada indústria 4.0 va implantant les tecnologies digitals en els processos de producció. Un exemple concret de l’ús d’aquesta tecnologia és el de la reparació d’avaries. Quan es produeix una avaria, l’operari utilitza ulleres de realitat augmentada per seguir, a través d’elles, els passos detallats als manuals d’instruccions virtuals que se li projecten sobre la lent per ajudar-lo a resoldre la incidència. Les ulleres reconeixen les diferents parts de la màquina i li indiquen visualment a l’operari on ha d’actuar per solucionar el problema.

    Els exemples per a l’aplicació de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari són nombrosos. Ens trobem davant una revolució que està cridada a transformar les diferents baules de la cadena alimentària: des de l’explotació de dades i l’ús de drons per aconseguir collites més eficients, fins a l’ús de la tecnologia blockchain per millorar la traçabilitat dels productes finals que arriben a les nostres llars. En definitiva, el futur ens aportarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Les plataformes de finançament participatiu: una alternativa al finançament bancari?

Contingut disponible en
Denis Nakagaki
8 de juliol de 2016

Les plataformes de finançament participatiu1 són una nova via d'intermediació que té el potencial de substituir o de complementar el sistema financer tradicional. Aquests portals financers 100% on-line faciliten el contacte directe entre prestadors i prestataris i ofereixen serveis de preselecció de préstecs, de qualificació creditícia, de gestió de pagaments i cobraments i de recobrament de la morositat. En part, es tracta d'un tipus de fintech que busca utilitzar la tecnologia per oferir serveis financers amb un enfocament especial, tot i que no exclusivament, en segments de mercat que poden no ser rendibles per a la banca tradicional,2 en particular nínxols de crèdit al consum o de finançament per a micro i petites empreses.

Les fintechs s'estan desenvolupant a gran velocitat a la Xina, als EUA i al Regne Unit, com ho evidencia el fet que, el 2015, les plataformes finançades per fons de capital de risc captessin més de 3.500 milions de dòlars en capital als tres països.3 Es preveu que aquestes inversions, associades a un elevat interès per part d'inversors particulars i institucionals a la recerca de rendibilitat, impulsaran un fort creixement en aquests mercats. Alguns analistes, per exemple, estimen que el volum de préstecs en aquests tres països pot augmentar gairebé el 75% anual en els propers anys i pot passar de 89.000 milions de dòlars el 2015 a 467.000 milions de dòlars el 2018.4 Si es compleixen les previsions, les plataformes de finançament participatiu demostrarien el seu potencial per convertir-se en una alternativa important al finançament bancari.

A Espanya, el mercat és al començament. S'estima que el volum de crèdit finançat per plataformes de finançament participatiu va pujar, aproximadament, a 30 milions d'euros el 2015,5 xifra que representa encara una part molt petita del crèdit total del sector.

Les fintechs més innovadores busquen diferenciar-se de la banca tradicional mitjançant la reducció dels costos operatius, el desenvolupament de nous models de risc i la millora de l'experiència del client. L'avantatge dels costos operatius deriva d'un model de negoci basat en la cessió de crèdit (que no es reté en balanç), de la distribució en exclusiva a través de canals de distribució digitals i de l'automatització de processos. A més a més, com no són entitats que capten dipòsits, no han de complir els mateixos costos reguladors que les entitats bancàries (vegeu l'article «La (r)evolució del marc regulador i supervisor arran de la crisi», en aquest mateix Dossier). El segon dels pilars estratègics d'aquestes plataformes consisteix a desenvolupar nous models de risc de crèdit basats en l'explotació d'una gran quantitat de dades,6 incloses les fonts no tradicionals, com les xarxes socials o la informació sobre la velocitat a la qual s'emplena la sol·licitud de crèdit. Aquesta innovació pot contribuir a reduir el frau i a refinar les avaluacions de solvència, en la mesura que les noves fonts de dades poden millorar la capacitat predictiva dels models. Finalment, aquests factors diferenciadors permeten que els processos d'avaluació de les sol·licituds de préstec siguin relativament àgils, un aspecte clau de l'experiència del client.

D'altra banda, hi ha un seguit de consideracions que són seriosos reptes per al model de negoci de les plataformes de finançament participatiu. D'una banda, la capacitat de predicció i d'exactitud d'alguns dels nous models de risc no es podrà validar fins que no hagin passat per diferents moments del cicle de crèdit.6 Un altre aspecte que cal tenir en compte és la volatilitat en el finançament de les fintech. En una fase a la baixa del cicle, és a dir, en un entorn d'elevada morositat o de tipus d'interès més alts, aquestes plataformes podrien veure reduïts els fluxos de finançament arran d'un menor interès per part dels inversors.7 Així mateix, a diferència dels bancs, que financen els préstecs amb dipòsits, les fintechs depenen d'una base d'inversors que exigeix una rendibilitat molt més alta que el cost mitjà dels fons dels bancs. Així, s'estima que els menors costos operatius de les plataformes de finançament participatiu són compensats, de fet, per un major cost de finançament, de manera que els costos totals dels bancs i de les plataformes no són tan diferents.8 Finalment, una dimensió de mercat relativament petita, com Espanya, també pot dificultar la captació d'inversors per part de les plataformes de préstecs de finançament participatiu.

A més d'aquestes consideracions sobre el seu model de negoci, les fintechs han d'operar en un entorn complex i molt competitiu. A Espanya, amb l'objectiu de protegir el petit estalviador, el règim jurídic de les plataformes limita el volum dels préstecs individuals, la inversió màxima que un inversor no acreditat pot realitzar i la inversió que una plataforma pot retenir al seu balanç.9 A més a més, la proliferació de fintechs i l'avanç de la digitalització a les entitats financeres tradicionals augmenten el nivell de competència en un sector en què aconseguir economies d'escala és crucial en la mesura que es permet agregar més informació del comportament dels prestataris per desenvolupar models i invertir en innovació i en seguretat. Així mateix, moltes empreses poden tenir dificultats per mantenir els elevats ritmes de creixement observats fins ara, com ho demostra la desacceleració que comencen a registrar les inversions en plataformes de finançament participatiu a Europa, en particular les plataformes amb escala limitada.10

En aquest sentit, els bancs tradicionals també tenen un seguit d'avantatges competitius en relació amb les fintechs (economies de gamma i d'escala, fonts de finançament més estables i xarxes de distribució omnicanal integrades) que els permeten suportar els costos de regulació i les inversions necessàries en tecnologia i en seguretat. En aquest context, la teoria de la innovació disruptiva11 suggereix que les organitzacions dominants acceleren les innovacions en relació amb nous competidors que inicialment poden oferir millors productes o serveis als seus clients actuals. En definitiva, el risc és alt per a les entitats menys àgils a l'hora innovar.

Al capdavall, el principal repte per a qualsevol empresa –sigui una fintech o una entitat financera tradicional– és oferir una bona proposta de valor i guanyar-se la confiança dels clients i dels inversors. Encara és aviat per saber com evolucionarà el model de negoci de les plataformes de finançament participatiu en els propers anys, però sí és possible preveure que no totes les entitats superaran aquest repte, ni les tradicionals ni les fintechs.

Denis Nakagaki

Departament d'Estratègia Bancària, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank

1. També conegudes com empreses de marketplace lending, crowdlending o peer-to-peer lending.

2. Per determinats requeriments normatius (per exemple, la prevenció de blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme) o per polítiques de crèdit.

3. Vegeu KPMG, CB Insights (2016), «The Pulse of Fintech, 2015 in Review».

4. Vegeu Citi (2016), «Digital Disruption, How Fintech is Forcing Banking to a Tipping Point».

5. Per a estimacions del mercat el 2013 i el 2014, vegeu AltFi o University of Cambridge, EY (2015), «Moving Mainstream, The European Alternative Finance Benchmarking Report».

6. Vegeu U.S. Department of the Treasury (2016), «Opportunities and Challenges in Online Marketplace Lending».

7. Vegeu McKinsey & Co (2015), «The Fight for the Customer. McKinsey Global Banking Annual Review 2015».

8. Vegeu Deloitte (2016), «Marketplace Lending: A Temporary Phenomenon?».

9. Les plataformes de finançament participatiu a Espanya són supervisades pel Banc d'Espanya (activitat de cobrament i de pagament) i per la CNMV (activitat de plataforma de finançament participatiu). Cada projecte pot captar fins a 2 milions d'euros, llevat dels destinats exclusivament a inversors acreditats (5 milions d'euros). Un inversor no acreditat pot invertir fins a 3.000 euros en un mateix projecte i fins a 10.000 euros en totes les diferents plataformes de finançament participatiu en un període de 12 mesos. Una plataforma pot utilitzar el seu balanç i finançar fins al 10% de l'objectiu de finançament de cada projecte.

10. Vegeu KPMG, CB Insights (2016), «The Pulse of Fintech, Q1 2016».

11. Vegeu Christensen, C., Raynor, M. i McDonald, R. (2015), «What Is Disruptive Innovation?», Harvard Business Review.

Denis Nakagaki
    documents-10180-3332156-cIM07_16_D4_01_CAT_fmt.png
    Tendències de fons

    Tecnologia

    Claus per a entendre com les noves tecnologies estan transformant de manera profunda l'economia i el funcionament de la societat