• La digitalització del sector agroalimentari: què ens diu Twitter?

    EspanyolAnglès

    La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Miniatura
    Área geográfica

    L’arribada inesperada de la pandèmia ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades estaven més preparades per adaptar-se a la nova situació i van poder mantenir l’activitat de forma molt més fluida que la resta. No hi ha dubte que, en el nou entorn, la transformació digital de les empreses es presenta com un aspecte ineludible per enfortir la competitivitat empresarial.

    El big data, la robòtica, la internet de les coses i el blockchain són alguns exemples de les noves tecnologies digitals que, de manera gradual, estan sent adoptades per les empreses, en particular al sector agroalimentari. La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats per produir d’una manera més eficient i més sostenible. No obstant això, la informació estadística sobre el grau d’adopció d’aquestes tecnologies és limitada, i la font estadística oficial més completa1 no proporciona informació sobre el sector primari. Tot seguit, presentem una nova anàlisi sobre la «popularitat» de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari a partir de la informació de Twitter.

    • 1. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i del comerç electrònic a les empreses, elaborada per l’INE.
    Twitter com a font d’informació per detectar les tendències de futur

    La informació de Twitter pot ser molt valuosa per detectar noves tendències de futur, perquè, en funció de la freqüència amb què apareixen en els tuits, permet analitzar la popularitat de determinats termes. És cert, però, que no és el mateix «parlar-ne» que haver implementat amb èxit les diferents tecnologies digitals en el funcionament recurrent de l’empresa. Per aquest motiu, els resultats que presentem tot seguit han de ser interpretats, senzillament, com indicatius de noves tendències que poden estar arrelant a les empreses del sector agroalimentari.

    La informació de Twitter permet analitzar el grau de «popularitat»

    de les diferents tecnologies digitals al sector en funció de la freqüència amb què apareixen esmentades en els tuits.

    Per a aquest estudi, s’ha processat informació de més de 24 milions de tuits emesos per usuaris individuals i per mitjans digitals durant el període 2017-2019. De tots ells, dos milions corresponien al sector agroalimentari. Utilitzant tècniques de processament de llenguatge natural, es van categoritzar els tuits en funció dels esments de diferents tecnologies digitals i del sector d’activitat.2 La clau per obtenir informació rellevant de les xarxes socials passa per definir prèviament paraules «llavor» que permetin identificar els documents corresponents a cada sector d’activitat i paraules «llavor» relacionades amb les diferents tecnologies digitals d’interès.3 Mitjançant un algorisme de machine learning, es van identificar addicionalment altres paraules relacionades amb el concepte en qüestió i que no havien estat incloses inicialment, de manera que es va ampliar l’espectre de documents analitzats. En aquest estadi, és important fer una tria acurada de les paraules polisèmiques (és a dir, les que tenen més d’un significat, com, per exemple, la paraula «reserva», que es pot referir tant a l’habitació d’un hotel com a un vi).

    • 2. Aquesta anàlisi va ser realitzada en col·laboració amb Citibeats, empresa especialista en el processament de llenguatge natural no estructurat.
    • 3. Per exemple, les paraules «llavor» utilitzades per identificar el big data van ser: analytics, arquitectura de sistemes, data mining, database, intel·ligència empresarial, Python i SQL, entre d’altres (a més de big data pròpiament).
    Quin és el grau de digitalització del sector agroalimentari segons Twitter?

    Per valorar el grau de digitalització del sector agroalimentari segons les dades de Twitter, necessitem, primer, posar en perspectiva fins a quin punt són habituals els tuits sobre digitalització en altres sectors d’activitat. Segons la nostra anàlisi, el sector més digitalitzat és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el 3,2% dels tuits del sector contenen termes relacionats amb la digitalització, un resultat que, atesa la pròpia naturalesa del sector, no sorprèn. Tot seguit, trobem el sector de les finances i les assegurances, amb el 2,7% dels tuits.

    Al sector primari, aquest percentatge és clarament inferior, del 0,6%, però similar al 0,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques. En el cas de la indústria agroalimentària, el percentatge de tuits sobre digitalització és, només, del 0,3%, molt a la vora del sector de les manufactures bàsiques, que aglutina la indústria tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques i que presenta el percentatge més baix dels sectors analitzats, del 0,2%.

    p 26
    Quines tecnologies digitals són més populars al sector agroalimentari segons Twitter?

    La riquesa d’informació obtinguda de Twitter permet detectar les eines digitals més populars a cada sector d’activitat en funció de la freqüència amb què s’esmenten als tuits analitzats. Segons la nostra anàlisi, una gran part dels tuits del sector primari sobre digitalització sol incloure temes de big data (el 45% del total de tuits sobre digitalització). Un clar exemple de l’aplicació de big data al sector es troba en les anomenades tècniques d’«agricultura de precisió», que requereixen de l’anàlisi de grans quantitats d’informació amb la finalitat d’optimitzar la presa de decisions per augmentar la producció i garantir la sostenibilitat. Aquestes tècniques s’utilitzen, per exemple, per calcular les necessitats de reg dels cultius tenint en compte les condicions climàtiques (la radiació solar, el vent, la temperatura i la humitat relativa) i les característiques dels cultius (espècie, estat de desenvolupament, densitat de plantació, etc.). Per fer aquest càlcul, es necessiten dades meteorològiques actualitzades en temps real, una elevada capacitat de computació i una gran velocitat de transmissió de la informació perquè el sistema de reg automàtic s’ajusti de forma adequada. Aquesta tecnologia ajuda a fer més eficient l’ús de l’aigua, un aspecte molt rellevant en àrees de clima mediterrani, molt vulnerables al canvi climàtic i on l’aigua és un factor limitant. 

    El big data, la internet de les coses i la robòtica són les tecnologies més populars al sector primari,

    i indispensables per avançar en l’aplicació de tècniques d’agricultura de precisió i d’automatització intel·ligent del camp.

    Altres tecnologies populars al sector primari són la internet de les coses (el 16% dels tuits) i la robòtica, inclosos els drons (el 10% dels tuits). Les noves tecnologies digitals prometen ser una revolució en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia en ple segle xxi, com la mecanització del camp ho va ser en el segle xx. Així, la maquinària agrícola 4.0 (aquella més propera als robots de les pel·lícules de ciència-ficció que al tractor que estem acostumats a veure a totes les explotacions del país) permet augmentar la productivitat i millorar les condicions de treball al camp. Aquesta tendència cap a una major automatització de les tasques agrícoles s’ha vist reforçada arran de la pandèmia del coronavirus, perquè la dificultat per contractar treballadors de temporada a causa de les restriccions a la mobilitat internacional ha provocat un augment de l’interès per la robòtica i per l’automatització agrícola. En efecte, les empreses que fabriquen robots per a l’agricultura han detectat un fort increment de comandes, per exemple, de robots que recullen maduixes i que eliminen la floridura amb una llum ultraviolada.4

    L’ús de drons mereix un esment especial, perquè ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, i les seves aplicacions són cada vegada més àmplies: des de la detecció precoç de plagues, mitjançant la inspecció aèria de grans àrees de cultiu, fins a la localització de senglars, mitjançant càmeres tèrmiques, per impedir el contagi de la pesta porcina africana als porcs de granja.5

    • 4. Vegeu Financial Times Agritech «Farm robots given Covid-19 boost», 30 d’agost de 2020.
    • 5. Vegeu http://www.catedragrobank.udl.cat/es/actualidad/drones-contra-jabalies.

    Popularitat de les diferents tecnologies digitals al sector agroalimentari

    p 28

    El blockchain és la tecnologia que destaca més a la indústria agroalimentària (el 30% del total de tuits sobre digitalització del sector). No pot ser d’una altra manera, perquè té múltiples aplicacions per a la indústria de l’alimentació i de les begudes. Gràcies a una cadena de registres inalterables i de confiança, el blockchain permet oferir una traçabilitat completa dels productes en totes les baules de la cadena alimentària. Així, el simple escaneig d’un codi QR proporciona accés a tota la informació sobre la procedència, el mètode de producció, els tractaments veterinaris rebuts, els ingredients utilitzats, etc. Moltes empreses agroalimentàries ja estan experimentant en l’actualitat amb el blockchain, ja que ofereix clars beneficis en termes de transparència sobre l’origen, la qualitat del producte i la seguretat alimentària, aspectes cada vegada més valorats pels consumidors. La tecnologia blockchain s’utilitza també per limitar el desaprofitament alimentari, un altre repte ineludible del sector.

    El blockchain permet realitzar l’autenticació digital

    dels productes alimentaris i facilita la traçabilitat en totes les baules de la cadena alimentària.

    En relació amb altres sectors, en quines eines destaca el sector agroalimentari?

    Hi ha algunes tecnologies digitals que són poc populars a tots els sectors d’activitat, potser perquè tenen un rang d’aplicació més limitat o específic. És a dir, tecnologies que, malgrat tenir un baix percentatge de tuits en termes absoluts segons la nostra anàlisi, poden tenir una popularitat relativament alta per a un sector en comparació amb la resta de sectors.

    Per detectar aquests casos, calculem una nova mètrica, l’índex de concentració, que té en compte la popularitat relativa de les tecnologies en un sector en relació amb la resta de sectors.6 Amb aquesta metodologia, obtenim que el sector primari continua destacant en big data. En concret, el sector primari concentra el 9,2% del total de tuits sobre big data emesos per tots els sectors, un percentatge molt superior al 3,1% que representen els tuits del sector primari sobre el total de tuits analitzats (vegeu, a la taula següent, com l’índex de concentració és igual a 3 en aquest cas). També observem que el sector destaca en la internet de les coses, com ja hem comentat més amunt, però descobrim que la nanotecnologia també és una tecnologia popular al sector primari en termes relatius. És a dir, malgrat que només el 3,8% dels tuits del sector primari tracten temes de nanotecnologia, aquest percentatge és elevat en comparació amb l’1,7% que representen els tuits de nanotecnologia sobre el total (és una tecnologia poc popular en general a tots els sectors, però, al sector primari, és una mica més popular que en altres). 

    • 6. L’índex de concentració es calcula com la ràtio entre (1) el percentatge de tuits d’una tecnologia i d’un sector en relació amb el total de tuits d’aquesta tecnologia i (2) el percentatge de tuits d’un sector en relació amb el total de tuits de tots els sectors. Valors superiors a 1 indiquen que la tecnologia és relativament més popular en aquest sector.

    Índex de la concentració de tuits de cada tecnologia en relació amb els altres sectors

    p 29

    Finalment, la realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular a la indústria agroalimentària. En concret, la indústria agroalimentària concentra el 6,2% del total de tuits sobre realitat virtual i augmentada emesos per tots els sectors, un percentatge que duplica amb escreix el 2,5% que representen els tuits del sector en relació amb el total dels analitzats (en aquest cas, l’índex de concentració és igual a 2,5). Aquesta tecnologia utilitza entorns virtuals (realitat virtual) o incorpora elements virtuals a la realitat (realitat augmentada) que aporten coneixement i informació d’utilitat per a l’optimització dels processos. Al principi, pot sorprendre que aquesta tecnologia sigui relativament popular a la indústria agroalimentària, però els seus usos es van estenent a mesura que l’anomenada indústria 4.0 va implantant les tecnologies digitals en els processos de producció. Un exemple concret de l’ús d’aquesta tecnologia és el de la reparació d’avaries. Quan es produeix una avaria, l’operari utilitza ulleres de realitat augmentada per seguir, a través d’elles, els passos detallats als manuals d’instruccions virtuals que se li projecten sobre la lent per ajudar-lo a resoldre la incidència. Les ulleres reconeixen les diferents parts de la màquina i li indiquen visualment a l’operari on ha d’actuar per solucionar el problema.

    Els exemples per a l’aplicació de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari són nombrosos. Ens trobem davant una revolució que està cridada a transformar les diferents baules de la cadena alimentària: des de l’explotació de dades i l’ús de drons per aconseguir collites més eficients, fins a l’ús de la tecnologia blockchain per millorar la traçabilitat dels productes finals que arriben a les nostres llars. En definitiva, el futur ens aportarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Els reptes de l'Estat en la nova economia digital

Contingut disponible en

L'adopció de les noves tecnologies digitals representa una revolució per a les empreses i els individus, que han canviat la manera d'organitzar-se, de comprar o de relacionar-se. Aquests canvis, però, comporten importants reptes per a l'Estat, ja que ha de regular activitats que abans no existien o per a les quals la regulació actual no està adaptada. En aquest article, analitzarem el paper de l'Estat en termes de competència, de recaptació tributària i de governança global en un món digitalitzat.

Començant per l'àmbit de la competència, és important destacar com les noves tecnologies digitals la poden reduir o poden afavorir situacions de monopoli. Tradicionalment, quan una empresa (tecnològica o no) aconsegueix una quota de mercat considerable i disposa d'una plataforma estàndard líder, pot tenir la temptació d'abusar de la seva posició dominant limitant la competència. Els avanços tecnològics en l'era digital han facilitat que diversos gegants tecnològics (Microsoft, Google, Apple, etc.) conquerissin aquesta situació d'avantatge. No obstant això, les noves tecnologies digitals també obren la porta a la competència, ja que, en simplificar el procés necessari per convertir-se en proveïdors de béns i de serveis, permeten l'entrada en escena de nous competidors. Per exemple, les noves aplicacions per a mòbils han afavorit les transaccions entre particulars (P2P, per les sigles en anglès de peer-to-peer) en sectors regulats com el lloguer d'habitatges o el transport de passatgers, els quals han experimentat un auge exponencial en els últims anys.

L'augment de l'oferta arran de la millora tecnològica té un vessant positiu per als consumidors, ja que incrementa la competència existent gràcies al major nombre i a la major varietat de béns i de serveis oferts o a la disminució del preu. No obstant això, aquesta entrada disruptiva de nous actors es pot convertir, també, en una competència deslleial per als proveïdors de serveis ja establerts que, a diferència dels últims que han arribat, han hagut de respectar una normativa de seguretat i uns estàndards de qualitat o aconseguir llicències d'activitat, entre d'altres. La innovació tecnològica possibilita l'activitat d'aquests nous agents, i és impossible (i segurament gens desitjable) restringir-la completament. Però és necessari que compleixin uns requisits bàsics, tant a l'inici del negoci (per exemple, la protecció del consumidor) com durant el desenvolupament de l'activitat (per exemple, el pagament de tributs), i que operin sota la llei. D'altra banda, la legislació s'ha d'adaptar, també, als nous models de negoci i a les millores tecnològiques. Per exemple, per obtenir un permís de transport de passatgers, s'exigeix passar una prova que demostri un coneixement exhaustiu de la llista de carrers d'una ciutat. No obstant això, els telèfons mòbils amb GPS han facilitat que qualsevol pugui traslladar persones a una adreça precisa sense necessitat que conegui els carrers amb detall, la qual cosa fa que aquesta exigència sigui obsoleta (a més de facilitar el contacte amb els clients a través d'una aplicació P2P). En definitiva, l'Estat ha de desenvolupar un marc normatiu més flexible i ampli que doni resposta a la nova realitat i que no representi una restricció per a l'entrada de nous agents.

Una altra qüestió important en aquest àmbit és la normativa de protecció del consumidor i dels estàndards de qualitat i de seguretat, el compliment de la qual ha de ser garantida per l'Estat, una tasca complicada en una economia digital que, per la seva naturalesa, no té fronteres. L'harmonització legislativa entre els diferents països de la Unió Europea (UE), i dins els propis països, seria una millora en aquest sentit, ja que augmentaria la protecció del consumidor i afavoriria l'economia digital. A Espanya, per exemple, l'existència de diferents legislacions sobre pisos turístics en funció de la comunitat autònoma, i fins i tot en funció del municipi, dificulta el control i el desenvolupament d'aquesta activitat.

En l'àmbit de la recaptació tributària, el repte al qual s'enfronta l'Estat és aconseguir taxar l'activitat a la xarxa. Algunes grans empreses tecnològiques aconsegueixen reduir la tributació comptabilitzant les vendes en països amb impostos més baixos, en lloc dels països on el comprador efectua la transacció. Així mateix, per evitar pagar impostos als països que operen amb tributs més alts, transfereixen una part dels beneficis a empreses filials en països amb una tributació més baixa. Per aconseguir-ho, usen un mecanisme de preus de transferència excessius que aconsegueix traspassar la major part dels beneficis a l'altre país. La Comissió Europea analitza la possible distorsió de la competència de diversos avantatges fiscals atorgats per, entre d'altres, Irlanda (pel cas d'Apple) i Luxemburg (pel cas d'Amazon). Una harmonització legislativa, si més no entre els països de la UE, i una bona vigilància perquè les transferències entre filials compleixin la legalitat reduirien aquest problema. D'altra banda, actualment, en no existir una legislació adaptada, una part dels ingressos obtinguts per la prestació de béns i de serveis gràcies als mitjans digitals no tributen. Per exemple, els conductors que utilitzen aplicacions de transport de passatgers encara no legalitzades no paguen l'IVA de les seves transaccions. No obstant això, les plataformes P2P podrien possibilitar la millora del pagament de tributs, ja que, en facilitar la traçabilitat de les transaccions, dificulten que els intercanvis comercials romanguin en l'economia submergida.

Finalment, la tercera àrea de summa importància per als Estats és la governança global dels fluxos digitals. Utilitzar internet com a cas d'anàlisi, tenint en compte que és l'instrument a través del qual es desenvolupa una gran part de la globalització digitalitzada, permet concretar un debat a vegades massa genèric. Internet deu el seu èxit al fet de ser un sistema únic i global, en particular els principals protocols i les infraestructures. En l'actualitat, però, hi ha dos punts de fricció que podrien erosionar aquests principis: la neutralitat de la xarxa i la ciberseguretat.

La neutralitat de la xarxa implica que qualsevol dada ha de ser tractada de la mateixa manera, sense discriminar-la per l'origen o pel contingut. Així, internet és entès com un servei únic, no com una xarxa amb diferents categories. A la pràctica, això representa, per exemple, prohibir a l'empresa propietària de la infraestructura que cobri perquè algunes dades siguin transmeses de forma més ràpida. No obstant això, també redueix els incentius a innovar i a invertir de les empreses, ja que perden un mecanisme a través del qual podrien monetitzar la inversió. Els usuaris individuals desitgen accedir a tota la informació sense filtres, però desitgen, també, millores i innovació en les infraestructures que utilitzen, al menor cost possible.

Finalment, la ciberseguretat és una qüestió crítica per als Governs: la magnitud del cibercrim és ja equiparable, en volum, a la del tràfic de drogues.1 No és fàcil conciliar la seguretat a internet (que hauria de ser desitjable per a totes les parts) amb el control d'internet per garantir la seguretat nacional i internacional. Per a alguns Estats, la xarxa pot constituir un risc polític; en altres casos, els Estats la poden voler utilitzar com un mecanisme de control de la ciutadania. En qualsevol cas, la instrumentalització d'internet per aconseguir objectius de política nacional en danya la integritat i la funcionalitat. Una solució força propera a l'òptima des d'un punt de vista teòric seria crear una zona neutral, on les principals connexions troncals d'internet (el backbone) estiguessin «governades» per un organisme multilateral que inclogués tots els agents (Governs, empreses, consumidors, etc.). No obstant això, la posada en pràctica d'aquesta solució sembla difícil, a causa dels diferents interessos econòmics i de les divergències polítiques de les parts implicades.

En resum, tot i que les innovacions tecnològiques representen un avanç important per a la societat, també són una font de reptes crucials per als Estats. És important que les regulin de forma adequada per incrementar el benestar tenint en compt les preferències de la població. Però seria un error que un excés de regulació o una regulació desfasada coartés les possibilitats de creixement que comporten.

Josep Mestres Domènech
Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank

1. Javier Solana, «Cyber War and Peace», Project Syndicate, 30 d'abril de 2015.

    documents-10180-1588336-c1507IM_D4_02_CAT_fmt.png
    documents-10180-1588336-c1507IM_D4_01_CAT_fmt.png