• La digitalització del sector agroalimentari: què ens diu Twitter?

    EspanyolAnglès

    La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Miniatura
    Área geográfica

    L’arribada inesperada de la pandèmia ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades estaven més preparades per adaptar-se a la nova situació i van poder mantenir l’activitat de forma molt més fluida que la resta. No hi ha dubte que, en el nou entorn, la transformació digital de les empreses es presenta com un aspecte ineludible per enfortir la competitivitat empresarial.

    El big data, la robòtica, la internet de les coses i el blockchain són alguns exemples de les noves tecnologies digitals que, de manera gradual, estan sent adoptades per les empreses, en particular al sector agroalimentari. La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats per produir d’una manera més eficient i més sostenible. No obstant això, la informació estadística sobre el grau d’adopció d’aquestes tecnologies és limitada, i la font estadística oficial més completa1 no proporciona informació sobre el sector primari. Tot seguit, presentem una nova anàlisi sobre la «popularitat» de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari a partir de la informació de Twitter.

    • 1. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i del comerç electrònic a les empreses, elaborada per l’INE.
    Twitter com a font d’informació per detectar les tendències de futur

    La informació de Twitter pot ser molt valuosa per detectar noves tendències de futur, perquè, en funció de la freqüència amb què apareixen en els tuits, permet analitzar la popularitat de determinats termes. És cert, però, que no és el mateix «parlar-ne» que haver implementat amb èxit les diferents tecnologies digitals en el funcionament recurrent de l’empresa. Per aquest motiu, els resultats que presentem tot seguit han de ser interpretats, senzillament, com indicatius de noves tendències que poden estar arrelant a les empreses del sector agroalimentari.

    La informació de Twitter permet analitzar el grau de «popularitat»

    de les diferents tecnologies digitals al sector en funció de la freqüència amb què apareixen esmentades en els tuits.

    Per a aquest estudi, s’ha processat informació de més de 24 milions de tuits emesos per usuaris individuals i per mitjans digitals durant el període 2017-2019. De tots ells, dos milions corresponien al sector agroalimentari. Utilitzant tècniques de processament de llenguatge natural, es van categoritzar els tuits en funció dels esments de diferents tecnologies digitals i del sector d’activitat.2 La clau per obtenir informació rellevant de les xarxes socials passa per definir prèviament paraules «llavor» que permetin identificar els documents corresponents a cada sector d’activitat i paraules «llavor» relacionades amb les diferents tecnologies digitals d’interès.3 Mitjançant un algorisme de machine learning, es van identificar addicionalment altres paraules relacionades amb el concepte en qüestió i que no havien estat incloses inicialment, de manera que es va ampliar l’espectre de documents analitzats. En aquest estadi, és important fer una tria acurada de les paraules polisèmiques (és a dir, les que tenen més d’un significat, com, per exemple, la paraula «reserva», que es pot referir tant a l’habitació d’un hotel com a un vi).

    • 2. Aquesta anàlisi va ser realitzada en col·laboració amb Citibeats, empresa especialista en el processament de llenguatge natural no estructurat.
    • 3. Per exemple, les paraules «llavor» utilitzades per identificar el big data van ser: analytics, arquitectura de sistemes, data mining, database, intel·ligència empresarial, Python i SQL, entre d’altres (a més de big data pròpiament).
    Quin és el grau de digitalització del sector agroalimentari segons Twitter?

    Per valorar el grau de digitalització del sector agroalimentari segons les dades de Twitter, necessitem, primer, posar en perspectiva fins a quin punt són habituals els tuits sobre digitalització en altres sectors d’activitat. Segons la nostra anàlisi, el sector més digitalitzat és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el 3,2% dels tuits del sector contenen termes relacionats amb la digitalització, un resultat que, atesa la pròpia naturalesa del sector, no sorprèn. Tot seguit, trobem el sector de les finances i les assegurances, amb el 2,7% dels tuits.

    Al sector primari, aquest percentatge és clarament inferior, del 0,6%, però similar al 0,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques. En el cas de la indústria agroalimentària, el percentatge de tuits sobre digitalització és, només, del 0,3%, molt a la vora del sector de les manufactures bàsiques, que aglutina la indústria tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques i que presenta el percentatge més baix dels sectors analitzats, del 0,2%.

    p 26
    Quines tecnologies digitals són més populars al sector agroalimentari segons Twitter?

    La riquesa d’informació obtinguda de Twitter permet detectar les eines digitals més populars a cada sector d’activitat en funció de la freqüència amb què s’esmenten als tuits analitzats. Segons la nostra anàlisi, una gran part dels tuits del sector primari sobre digitalització sol incloure temes de big data (el 45% del total de tuits sobre digitalització). Un clar exemple de l’aplicació de big data al sector es troba en les anomenades tècniques d’«agricultura de precisió», que requereixen de l’anàlisi de grans quantitats d’informació amb la finalitat d’optimitzar la presa de decisions per augmentar la producció i garantir la sostenibilitat. Aquestes tècniques s’utilitzen, per exemple, per calcular les necessitats de reg dels cultius tenint en compte les condicions climàtiques (la radiació solar, el vent, la temperatura i la humitat relativa) i les característiques dels cultius (espècie, estat de desenvolupament, densitat de plantació, etc.). Per fer aquest càlcul, es necessiten dades meteorològiques actualitzades en temps real, una elevada capacitat de computació i una gran velocitat de transmissió de la informació perquè el sistema de reg automàtic s’ajusti de forma adequada. Aquesta tecnologia ajuda a fer més eficient l’ús de l’aigua, un aspecte molt rellevant en àrees de clima mediterrani, molt vulnerables al canvi climàtic i on l’aigua és un factor limitant. 

    El big data, la internet de les coses i la robòtica són les tecnologies més populars al sector primari,

    i indispensables per avançar en l’aplicació de tècniques d’agricultura de precisió i d’automatització intel·ligent del camp.

    Altres tecnologies populars al sector primari són la internet de les coses (el 16% dels tuits) i la robòtica, inclosos els drons (el 10% dels tuits). Les noves tecnologies digitals prometen ser una revolució en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia en ple segle xxi, com la mecanització del camp ho va ser en el segle xx. Així, la maquinària agrícola 4.0 (aquella més propera als robots de les pel·lícules de ciència-ficció que al tractor que estem acostumats a veure a totes les explotacions del país) permet augmentar la productivitat i millorar les condicions de treball al camp. Aquesta tendència cap a una major automatització de les tasques agrícoles s’ha vist reforçada arran de la pandèmia del coronavirus, perquè la dificultat per contractar treballadors de temporada a causa de les restriccions a la mobilitat internacional ha provocat un augment de l’interès per la robòtica i per l’automatització agrícola. En efecte, les empreses que fabriquen robots per a l’agricultura han detectat un fort increment de comandes, per exemple, de robots que recullen maduixes i que eliminen la floridura amb una llum ultraviolada.4

    L’ús de drons mereix un esment especial, perquè ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, i les seves aplicacions són cada vegada més àmplies: des de la detecció precoç de plagues, mitjançant la inspecció aèria de grans àrees de cultiu, fins a la localització de senglars, mitjançant càmeres tèrmiques, per impedir el contagi de la pesta porcina africana als porcs de granja.5

    • 4. Vegeu Financial Times Agritech «Farm robots given Covid-19 boost», 30 d’agost de 2020.
    • 5. Vegeu http://www.catedragrobank.udl.cat/es/actualidad/drones-contra-jabalies.

    Popularitat de les diferents tecnologies digitals al sector agroalimentari

    p 28

    El blockchain és la tecnologia que destaca més a la indústria agroalimentària (el 30% del total de tuits sobre digitalització del sector). No pot ser d’una altra manera, perquè té múltiples aplicacions per a la indústria de l’alimentació i de les begudes. Gràcies a una cadena de registres inalterables i de confiança, el blockchain permet oferir una traçabilitat completa dels productes en totes les baules de la cadena alimentària. Així, el simple escaneig d’un codi QR proporciona accés a tota la informació sobre la procedència, el mètode de producció, els tractaments veterinaris rebuts, els ingredients utilitzats, etc. Moltes empreses agroalimentàries ja estan experimentant en l’actualitat amb el blockchain, ja que ofereix clars beneficis en termes de transparència sobre l’origen, la qualitat del producte i la seguretat alimentària, aspectes cada vegada més valorats pels consumidors. La tecnologia blockchain s’utilitza també per limitar el desaprofitament alimentari, un altre repte ineludible del sector.

    El blockchain permet realitzar l’autenticació digital

    dels productes alimentaris i facilita la traçabilitat en totes les baules de la cadena alimentària.

    En relació amb altres sectors, en quines eines destaca el sector agroalimentari?

    Hi ha algunes tecnologies digitals que són poc populars a tots els sectors d’activitat, potser perquè tenen un rang d’aplicació més limitat o específic. És a dir, tecnologies que, malgrat tenir un baix percentatge de tuits en termes absoluts segons la nostra anàlisi, poden tenir una popularitat relativament alta per a un sector en comparació amb la resta de sectors.

    Per detectar aquests casos, calculem una nova mètrica, l’índex de concentració, que té en compte la popularitat relativa de les tecnologies en un sector en relació amb la resta de sectors.6 Amb aquesta metodologia, obtenim que el sector primari continua destacant en big data. En concret, el sector primari concentra el 9,2% del total de tuits sobre big data emesos per tots els sectors, un percentatge molt superior al 3,1% que representen els tuits del sector primari sobre el total de tuits analitzats (vegeu, a la taula següent, com l’índex de concentració és igual a 3 en aquest cas). També observem que el sector destaca en la internet de les coses, com ja hem comentat més amunt, però descobrim que la nanotecnologia també és una tecnologia popular al sector primari en termes relatius. És a dir, malgrat que només el 3,8% dels tuits del sector primari tracten temes de nanotecnologia, aquest percentatge és elevat en comparació amb l’1,7% que representen els tuits de nanotecnologia sobre el total (és una tecnologia poc popular en general a tots els sectors, però, al sector primari, és una mica més popular que en altres). 

    • 6. L’índex de concentració es calcula com la ràtio entre (1) el percentatge de tuits d’una tecnologia i d’un sector en relació amb el total de tuits d’aquesta tecnologia i (2) el percentatge de tuits d’un sector en relació amb el total de tuits de tots els sectors. Valors superiors a 1 indiquen que la tecnologia és relativament més popular en aquest sector.

    Índex de la concentració de tuits de cada tecnologia en relació amb els altres sectors

    p 29

    Finalment, la realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular a la indústria agroalimentària. En concret, la indústria agroalimentària concentra el 6,2% del total de tuits sobre realitat virtual i augmentada emesos per tots els sectors, un percentatge que duplica amb escreix el 2,5% que representen els tuits del sector en relació amb el total dels analitzats (en aquest cas, l’índex de concentració és igual a 2,5). Aquesta tecnologia utilitza entorns virtuals (realitat virtual) o incorpora elements virtuals a la realitat (realitat augmentada) que aporten coneixement i informació d’utilitat per a l’optimització dels processos. Al principi, pot sorprendre que aquesta tecnologia sigui relativament popular a la indústria agroalimentària, però els seus usos es van estenent a mesura que l’anomenada indústria 4.0 va implantant les tecnologies digitals en els processos de producció. Un exemple concret de l’ús d’aquesta tecnologia és el de la reparació d’avaries. Quan es produeix una avaria, l’operari utilitza ulleres de realitat augmentada per seguir, a través d’elles, els passos detallats als manuals d’instruccions virtuals que se li projecten sobre la lent per ajudar-lo a resoldre la incidència. Les ulleres reconeixen les diferents parts de la màquina i li indiquen visualment a l’operari on ha d’actuar per solucionar el problema.

    Els exemples per a l’aplicació de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari són nombrosos. Ens trobem davant una revolució que està cridada a transformar les diferents baules de la cadena alimentària: des de l’explotació de dades i l’ús de drons per aconseguir collites més eficients, fins a l’ús de la tecnologia blockchain per millorar la traçabilitat dels productes finals que arriben a les nostres llars. En definitiva, el futur ens aportarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Arribarà la Quarta Revolució Industrial a Espanya?

Contingut disponible en

Si vostè és dels que pensa que un robot difícilment pot substituir-lo al seu lloc de treball, potser aquest article li mostri que està equivocat. Pot ser que la seva opinió es basi en el fet que, en el passat, l'automatització de l'economia es va limitar a les tasques repetitives, com el càlcul mental (calculadores), la còpia de textos i d'imatges (ordinadors i impressores) o la neteja (rentaplats).1 No obstant això, s'estan produint millores tecnològiques que permetran la robotització de tasques no repetitives que fins ara eren del domini exclusiu de les persones. Tot seguit analitzarem l'impacte d'aquests canvis en el món del treball, considerats per alguns experts com la Quarta Revolució Industrial.

El comportament d'un robot es regeix per un algoritme, és a dir, per una llista de procediments establerts prèviament per un programador humà. Per exemple, vostè pot indicar al seu ordinador que vengui 100 accions només si superen els 50 euros. Tradicionalment, perquè un robot realitzés una tasca, era necessari que un programador humà entengués la seqüència de passos necessaris per dur-la a terme i fos capaç d'especificar-los clarament. No obstant això, algunes millores recents en les capacitats sensorials i de processament i el desenvolupament del big data i de la intel·ligència artificial permeten que l'automatització s'estengui a gairebé qualsevol tasca no repetitiva, com la conducció de vehicles (l'automòbil sense conductor de Google) o el diagnòstic mèdic (el robot Watson d'IBM). Gràcies al big data, els robots disposen d'una gran base de dades per experimentar i aprendre quins algoritmes funcionen millor. A més a més, poden compartir les experiències i, així, aprendre dels errors i dels encerts d'uns altres. Per exemple, al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, el robot Watson d'IBM proporciona possibles diagnòstics i tractaments a partir d'una extensa base de dades d'informes mèdics i articles científics. Per la seva banda, l'automòbil de Google compara la informació dels seus sensors amb un mapa de carreteres molt detallat, on s'especifica la posició exacta dels carrers, dels senyals i dels obstacles, per decidir en temps real si cal girar, frenar o accelerar en funció del que facin els altres cotxes o els vianants.

L'avanç tecnològic és de tal magnitud que un estudi de McKinsey estima que, avui mateix, podrien ser automatitzades el 45% de les tasques existents als EUA.2 Però no cal confondre tasques amb llocs de treball: un lloc de treball o una professió comprèn múltiples tasques, com la interacció social o l'exercici físic. Per avaluar l'impacte sobre l'ocupació, hem d'analitzar quantes de les tasques de cada professió corren el risc de ser automatitzades. Això és precisament el que han fet dos professors de la Universitat d'Oxford, Carl B. Frey i Michael A. Os­­borne.3 En la seva anàlisi, identifiquen tres grups de tasques que la tecnologia encara no serà capaç d'exercir en les properes dues dècades: la percepció i la manipulació en entorns desordenats,4 la intel·ligència creativa (fer una broma) i la intel·li­­gèn­­cia emocional (persuadir algú). En funció de la importància que tenen aquests tres tipus de tasques, Frey i Osborne calculen la probabilitat que cada professió pugui ser automatitzada.5 Així, per als EUA, elaboren una llista amb 702 professions i la probabilitat d'automatització associada a cadascuna d'elles. Si convertim la seva classificació nord-americana a l'espanyola, podem estimar l'efecte sobre una llista de 485 professions a Es­­pa­­nya. La primera taula mostra exemples de professions en funció del risc d'automatització.

Com hem assenyalat, s'estima que la tecnologia ja és capaç d'automatitzar professions qualificades (vegeu el risc que corren els comptables, els analistes financers i els economistes), mentre que les feines en què la interacció humana i la creativitat tenen més importància (metges de família, músics) són les més protegides. Així ho il·lustra també el primer gràfic, on hem agrupat les professions en nou grans grups. Científics (creativitat) i gerents (interacció social) tenen poc risc, mentre que els administratius es concentren en el grup d'alt risc.

En conjunt, segons les nostres estimacions, el 43% dels llocs de treball existents en l'actualitat a Espanya tenen un risc elevat (amb una probabilitat superior al 66%) de poder ser automatitzats a mitjà termini, mentre que la resta dels llocs de treball queden repartits, a parts iguals, entre el grup de risc mitjà (entre el 33% i el 66%) i baix (inferior al 33%).

No obstant això, no cal confondre el potencial de la robotització de l'e­­­­co­­nomia amb la desaparició dels llocs de treball. La tecnologia des­­trueix professions, però no la possibilitat de treballar. L'automatit­­za­­ció de les professions que coneixem avui dia ofereix la possibilitat de reorientar la naturalesa del treball i alliberar els treballadors perquè es puguin dedicar a noves activitats en què desenvolupin tot el seu potencial, com ja van fer l'aspiradora o la rentadora en l'àmbit domèstic. La majoria dels treballadors dediquen una gran part del seu temps a tasques en què desaprofiten l'a­­vantatge comparatiu en relació amb el robot,6 de manera que hi ha un gran potencial per crear noves professions si les institucions i els individus aprofiten l'ocasió.7 Els robots tenen una gran capacitat lògica i de gestió del big data, però la inspiració, la intuïció i la creativitat queden lluny del seu abast.8

Les millores tecnològiques ofereixen l'oportunitat d'enriquir el conjunt de la societat. Però, més enllà del potencial tecnolò­­gic, hi ha importants determinants econòmics en relació amb la seva adopció i amb el seu impacte social. D'una banda, les em­­preses adoptaran la tecnologia només si és prou barata. Per exemple, en les últimes dècades, la reducció del cost dels ordinadors ha comportat la substitució de treballadors amb coneixements intermedis, que realitzaven tasques repetitives i fàcils d'especificar en un algoritme, la qual cosa ha contribuït a la polarització del mercat laboral i a un augment de la desigualtat.9 Això ens du a un altre aspecte econòmic rellevant: la distribució de la nova riquesa. Les nostres dades indiquen una correlació negativa entre la probabilitat d'automatització d'una professió i el seu salari anual mitjà, la qual cosa suggereix un possible augment de la desigualtat a curt termini.

A llarg termini, en un món en què els robots fossin capaços de realitzar absolutament totes les tasques, la distribució de la renda i de la riquesa, i no l'escassetat de recursos, seria la principal raó de ser dels economistes.10 Si és que la seva professió continua existint.

Adrià Morron Salmeron

Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank

1. Vegeu també l'article «Automatització: la por del treballador», en aquest mateix Dossier.

2. McKinsey & Company (2015), «Four fundamentals of workplace automation», McKinsey Quarterly, novembre del 2015. Descomponent cada tasca en múltiples capacitats (per exemple, per a la tasca «rebre els clients», es necessiten capacitats com la percepció i la transmissió d'emocions), avaluen el percentatge de capacitats de cada tasca que la tecnologia actual és capaç de reproduir.

3. Frey, C. i Osborne, M. (2013), «The Future of Employment: How Susceptible Are Jobs to Computerisation?», Document de treball.

4. Per exemple, és molt més difícil programar un robot perquè trobi un llibre en un traster (entorn desordenat) que a les prestatgeries organitzades d'un magatzem d'Amazon.

5. Un grup d'investigadors en robòtica, reunits per la Universitat d'Oxford, analitza 70 professions i assigna a cada cas una probabilitat igual a u, si consideren que totes les tasques de la professió en qüestió poden ser realitzades amb la tecnologia més avançada de la qual disposem, i igual a zero en qualsevol altre cas. Després extrapolen aquesta assignació a l'univers de 702 ocupacions amb un model d'assignació probabilística, basat en nou variables que descriuen el grau de percepció, de manipulació, de creativitat i d'intel·ligència social necessari per exercir cada tasca d'una ocupació.

6. L'informe de McKinsey estima que, actualment, només el 4% dels treballs als EUA són exigents en termes de creativitat.

7. Vegeu també els articles «Com aprofitar l'impacte positiu del canvi tecnològic en l'ocupació?» i «La ineludible metamorfosi del mercat de treball: com pot ajudar l'educació?», en aquest mateix Dossier.

8. Vegeu Autor, D. H. (2015), «Why are there still so many jobs?», Journal of Economic Perspectives, pàgines 3-30.

9. Vegeu també l'article «Com aprofitar l'impacte positiu del canvi tecnològic en l'ocupació?», en aquest mateix Dossier.

10. Vegeu també Keynes, J. M. (1930), «The Economic Possibilities for our Grandchildren». En aquest món, es produiria una redefinició dels principis morals, i decidir a què dedicar les nostres vides, lliures de restriccions materials, seria el primer repte que hauríem d'afrontar.

    documents-10180-2664460-c1602IM_D3_01_CAT_fmt.png
    documents-10180-2664460-c1602IM_D3_02_CAT_Porce_fmt.png
    documents-10180-2664460-c1602IM_D3_03_CAT_fmt.png
    documents-10180-2664460-c1602IM_D3_04_CAT_Porce_fmt.png
    Tendències de fons

    Tecnologia

    Claus per a entendre com les noves tecnologies estan transformant de manera profunda l'economia i el funcionament de la societat