• Desacceleració del preu del lloguer a Espanya: el que revela el big data

    castellàanglès

    A partir de les dades internes de CaixaBank sobre els imports dels rebuts de lloguer, construïm indicadors sobre l’evolució recent del preu del lloguer de l’habitatge a nivell provincial i per als municipis més grans. Els resultats obtinguts mostren que el preu del lloguer ja evidenciava una tendència generalitzada de desacceleració abans de l’arribada de la pandèmia i que l’esclat de la crisi sanitària va estendre les correccions a la major part de províncies i de municipis, amb descensos especialment acusats en els lloguers amb imports més baixos i en els municipis més turístics.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica
    La tendència a la baixa del preu del lloguer s’intensifica arran de la pandèmia

    La tendència a la moderació del preu del lloguer a Espanya es va iniciar abans de l’aparició de la COVID-19, i la pandèmia no va fer més que accelerar-la. Així ho constaten els resultats de l’anàlisi que hem dut a terme amb dades internes de CaixaBank sobre els rebuts pagats en concepte de lloguer (degudament anonimitzats i tractats de forma agregada mitjançant tècniques de big data). En concret, seleccionem les relacions pagador-emissor que tenen sis mesos o menys d’antiguitat, amb l’objectiu de capturar els canvis de tendència que es produeixen al mercat, i construïm indicadors del preu del lloguer per a cada província i per als principals municipis espanyols.

    Equipats amb aquests indicadors, al primer gràfic, observem que la variació interanual de la mitjana de les províncies va assolir el seu valor màxim al maig del 2019 i es va començar a desaccelerar de manera clara durant la segona meitat de l’any. En concret, el 42% de les províncies i el 40% dels municipis analitzats van assolir el valor màxim del preu dels nous lloguers abans del desembre del 2019. Per tant, a moltes localitzacions, comprovem que, després d’un lustre d’increments molt superiors als ingressos de les famílies, el preu del lloguer havia tocat sostre abans de la pandèmia.25

    Amb l’arribada de la pandèmia, més localitzacions es van sumar a la tendència descendent, que es va intensificar, la qual cosa va provocar que la variació interanual del preu del lloguer de la mitjana provincial entrés en terreny negatiu de l’abril fins al juliol. Diversos factors haurien incidit en el descens, entre els quals destaca la caiguda dels ingressos de les famílies, que ha afectat, en especial, les llars amb ingressos baixos i que solen viure en un habitatge llogat. Per la seva banda, el notable increment de l’oferta de pisos en lloguer, derivat del transvasament d’habitatges que es destinaven al lloguer turístic al mercat residencial tradicional, també hauria incidit en la baixada de preus del lloguer a les zones turístiques, com es veurà més endavant.

    • 25. Per a una anàlisi dels factors que van impulsar el preu del lloguer entre el 2014 i el 2019, vegeu l’article «Puja el lloguer a Espanya», publicat a l’Informe Sectorial Immobiliari del 2S 2019.

    El preu dels lloguers nous es va començar a desaccelerar abans de la pandèmia

    Última actualització: 31 desembre 2021 - 12:25
    El preu del lloguer ja mostrava una tendència descendent abans de la pandèmia

    La caiguda dels ingressos de les famílies i el transvasament d’habitatges destinats al lloguer turístic van contribuir a la davallada dels preus.

    El preu dels lloguers nous es va començar a desaccelerar abans de la pandèmia

    Última actualització: 31 desembre 2021 - 12:25

    El 2021, el preu del lloguer s’ha situat en terreny negatiu a gran part de la geografia espanyola: el 65% de les províncies i el 55% dels municipis analitzats registren preus més baixos el 2021 (amb dades fins al setembre) en relació amb la mitjana del 2020. L’última dada disponible, corresponent al setembre del 2021, mostra que el 46% de les províncies i el 42% dels municipis analitzats registren encara un preu mitjà del lloguer inferior al del desembre del 2019, abans de la pandèmia, de manera que la recuperació del mercat del lloguer encara està molt endarrerida en relació amb el mercat de compravenda.

    Evolució del preu del lloguer a Madrid i a Barcelona

    Un esment especial mereixen els municipis de Madrid i de Barcelona, marcats amb cercles vermell i verd, respectivament, al gràfic següent. En el primer cas, els lloguers van patir una forta caiguda el 2020 (el –8,3%), tot i que és cert que també venien de taxes de creixement més elevades en els anys anteriors, i es van començar a recuperar el 2021 (el +0,6%). En canvi, a la ciutat comtal, el 2020, es va produir un alentiment, però els preus del lloguer van mostrar una certa resistència a ajustar-se fins a l’octubre del 2020, quan va entrar en vigor a Catalunya la llei que limita els preus del lloguer als mercats tensionats.26

    • 26. Llei 11/2020, de 18 de setembre, de la Generalitat de Catalunya, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge. Des de l’1 d’octubre del 2020, aquesta llei limita els preus dels lloguers als municipis catalans declarats zona amb preus tensionats.

    La moderació dels preus del lloguer s’intensifica arran de la pandèmia

    Variació anual del preu del lloguer mitjà per municipis (%)
    p26
    Notes: Cada cercle del gràfic representa un municipi. Per a cada municipi i mes, calculem el valor mitjà dels rebuts de lloguer nous (lloguers amb una antiguitat de la relació emissor-pagador inferior o igual a sis mesos). Dades del 2021 del gener al sete

    Si comparem l’evolució del preu del lloguer als municipis catalans afectats (on el preu del lloguer dels nous contractes no pot superar l’anterior o l’índex de referència) abans i després de l’entrada en vigor de la llei, i la comparem amb la resta dels municipis, obtenim que, des de l’octubre del 2020, la variació interanual del preu del lloguer hauria estat marginalment inferior als municipis catalans afectats (al voltant d’1 punt percentual).27 No obstant això, al gràfic següent, es pot observar que el preu del lloguer als municipis catalans afectats va mostrar una certa rigidesa a la baixa durant l’any 2020, abans de l’entrada en vigor de la llei, la qual cosa podria apuntar a una possible reticència a ajustar els contractes de lloguer a la situació de mercat, anticipant que, amb la nova llei, no es podrien apujar els lloguers. Així i tot, és difícil dur a terme una anàlisi empírica rigorosa per mesurar l’impacte de la llei del lloguer a Catalunya, ja que la seva entrada en vigor es va produir en un moment en què el mercat ja s’estava ajustant, i, a més a més, la pandèmia va tenir un impacte diferent sobre el mercat del lloguer a cada municipi per multitud de factors, com el grau de dependència del turisme, que analitzarem més endavant.28

    • 27. Metodològicament, realitzem una anàlisi de diferències en diferències.
    • 28. De manera similar, altres anàlisis mostren que la llei catalana hauria tingut poc impacte sobre els preus del lloguer, però, en canvi, hauria tingut un impacte negatiu sobre l’oferta. Vegeu «Efectos de la pandemia en el mercado del alquiler: ¿es conveniente una norma de regulación de precios?», EsadeEcPol Insight, núm. 27, febrer del 2021, i «La regulación del alquiler en Cataluña apenas incide en los precios, pero destruye la oferta», Idealista, març del 2021.

    L’impacte de la llei catalana sobre el preu dels lloguers nous

    Última actualització: 31 desembre 2021 - 12:26
    El que la mitjana amaga… i el que revelen les microdades

    Un gran avantatge que ofereixen les dades internes dels rebuts pagats en concepte de lloguer és que permeten analitzar la distribució dels lloguers en una mateixa localització. Generalment, els indicadors del preu del lloguer disponibles informen sobre el preu del lloguer mitjà en una determinada zona. Però la veritat és que, en una mateixa localització, el rang de preus del lloguer és relativament ampli.29 Així, per analitzar l’evolució del preu del lloguer en diferents punts de la distribució, calculem dos indicadors addicionals (a més de la mitjana): l’indicador del percentil 75 (lloguers alts) i el del percentil 25 (lloguers baixos).30

    • 29. Generalment, el preu del lloguer depèn de l’estat de conservació de l’habitatge, de la superfície i d’altres factors específics diferents de la zona en què es localitza.
    • 30. L’indicador del percentil 25 (en un mes i en una localització) és un valor tal que el 25% dels lloguers en aquesta localització són inferiors a aquest valor (i el 75% dels lloguers són superiors). L’indicador del percentil 75 es defineix de manera anàloga i mesura l’evolució dels lloguers alts en una zona.
    Els lloguers baixos han experimentat una major reculada

    que els lloguers alts en la mitjana de les províncies.

    En fer-ho, comprovem que els lloguers situats a la part baixa de la distribució (percentil 25) van créixer de forma més moderada abans de la pandèmia (avanç del 5,1% el 2018, en relació amb el  5,8% de la mitjana) i que el seu descens el 2021 és més intens (el –6,1%, en relació amb el –4,2% de la mitjana).31 En canvi, els lloguers situats a la part alta de la distribució (percentil 75) van créixer de forma més vigorosa el 2019 (el 6,5%), i el seu descens, en la mitjana provincial, és més limitat el 2021 (el –4,1%).32 Així ho recull el gràfic següent, que mostra la variació anual mitjana a nivell provincial (els resultats a nivell municipal són similars). Aquests resultats suggereixen que una gran part de l’ajust en el preu del lloguer s’ha produït entre els lloguers més baixos, generalment en habitatges ocupats per llars de renda baixa, que, arran de la pèrdua de la feina i de la reducció dels ingressos, han estat els més afectats per la crisi. 

    • 31. A més a més, a les províncies on baixen els preus el 2021, els lloguers baixos registren un descens anual mitjà molt significatiu (el –14%).
    • 32. A més a més, a les províncies on augmenten els preus el 2021, els lloguers que més pugen són els alts (el percentil 75 registra un increment mitjà del 5,9% en aquestes províncies).

    El preu dels lloguers nous recula més a la part baixa de la distribució

    Última actualització: 31 desembre 2021 - 12:27
    L’impacte del turisme sobre el preu del lloguer

    La pandèmia va tenir un fort impacte sobre el turisme internacional, la qual cosa va repercutir de forma directa sobre els preus del lloguer dels habitatges a les localitats més turístiques: el transvasament al mercat residencial tradicional dels habitatges destinats al lloguer turístic va incrementar l’oferta i, per tant, va abaixar els preus. Després de classificar els municipis entre turístics i no turístics (segons si la despesa amb targetes estrangeres als TPV de CaixaBank va ser superior, o inferior, al 10% del total el 2019), observem que el preu del lloguer mitjà va recular de forma més intensa el 2020 als municipis turístics i que aquest descens va ser més acusat als lloguers alts (percentil 75). A més a més, veiem també que el preu del lloguer als municipis no turístics ha trigat més a ajustar-se (no s’observen descensos en mitjana anual fins al 2021) i que el descens va ser menys intens que als municipis turístics i es va concentrar a la part baixa de la distribució (percentil 25).33

    • 33. Per a una anàlisi de l’impacte del turisme internacional sobre la demanda d’habitatge estranger i sobre els preus de compravenda als municipis turístics, vegeu «Com ha afectat la caiguda del turisme estranger el mercat immobiliari residencial espanyol?».

    El preu del lloguer recula més als municipis turístics, en especial a la part alta de la distribució

    Variació anual mitjana dels lloguers nous (%)

    Municipis turístics

    Última actualització: 31 desembre 2021 - 12:27

    Municipis no turístics

    Última actualització: 31 desembre 2021 - 12:28
    Reflexions finals

    La crisi de la COVID-19 ha intensificat i ha estès l’ajust de preus que ja es vivia al mercat del lloguer abans de l’arribada de la pandèmia. En aquest context, l’avantprojecte de llei pel dret a l’habitatge presentat pel Govern espanyol a l’octubre del 2021 introdueix un nou instrument regulador perquè els governs autonòmics i els ajuntaments puguin declarar zones amb lloguers tensionats, amb la finalitat de limitar els preus del lloguer en aquestes zones. L’experiència internacional destaca la importància d’avaluar de forma acurada l’efectivitat i l’impacte d’aquesta mena de mesures, ja que, en determinats casos, pot arribar a ser contraproduent.34

    • 34. Vegeu Banc d’Espanya, «La intervención pública en el mercado del alquiler de vivenda: una revisión de la experiencia internacional», Documentos Ocasionales, núm. 2.002, 2020.
    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • El sector turístic serà sostenible o no serà

    castellàanglès

    Una de les conseqüències de l’esclat de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha estat la major conscienciació de la població i, per extensió, de la classe política sobre la necessitat d’introduir criteris de sostenibilitat en les polítiques econòmiques, amb la finalitat d’impulsar una reactivació de l’economia de forma més sostenible i resilient. El sector turístic no és aliè a aquestes tendències, en primer lloc, perquè la seva pròpia activitat es pot veure perjudicada per les conseqüències del canvi climàtic i, en segon lloc, perquè hi ha un ampli marge perquè l’activitat turística sigui més sostenible. Aquest article tracta de respondre què entenem per sostenibilitat al sector turístic, com es pot mesurar, en quin punt es troba el sector turístic espanyol i cap a on es dirigeix.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Miniatura
    Área geográfica
    De què parlem quan parlem de sostenibilitat al sector turístic?

    El sector turístic espanyol ha experimentat, en els últims anys, un desenvolupament excepcional, fins a convertir-se en una de les principals fonts d’activitat, de renda i d’ocupació de l’economia espanyola. Aquest fort desenvolupament ha desencadenat, de manera paral·lela, l’aparició d’algunes conductes crítiques i de rebuig social al paper del turisme en certes destinacions i en certs moments del temps, fins que, el 2020, la crisi del coronavirus va paralitzar l’activitat del sector i va posar sobre la taula la seva rellevància en el sistema econòmic i social de molts territoris espanyols. En l’actualitat, les polítiques posades en marxa per les autoritats europees i pel Govern espanyol apunten clarament cap a una sortida de la crisi sota criteris de sostenibilitat i de resiliència, que, en el cas del sector turístic, adquireixen un doble vessant. D’una banda, l’activitat turística és especialment sensible a l’efecte del canvi climàtic, com ara l’augment del nivell del mar, els fenòmens climàtics extrems, la degradació mediambiental o la pèrdua de biodiversitat. De l’altra, hi ha un ampli marge de millora perquè el sector turístic sigui més sostenible, ja que és una activitat que comporta elevats nivells de contaminació de l’atmosfera i de forta pressió sobre els recursos naturals.

    L’Organització Mundial del Turisme defineix

    els principis de sostenibilitat en funció dels aspectes mediambiental, econòmic i sociocultural del desenvolupament turístic

    En aquest sentit, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) defineix els principis de sostenibilitat en funció de tres àmbits: mediambiental, econòmic i sociocultural. El primer persegueix donar un ús òptim als recursos naturals i mediambientals, així com preservar la diversitat biològica. L’aspecte econòmic correspon a l’impacte de l’activitat turística sobre l’economia de la localitat receptora de turisme, de manera que es promoguin activitats viables a llarg termini, amb oportunitats de feina estable i amb l’obtenció d’uns beneficis socioeconòmics ben repartits. Finalment, l’àmbit sociocultural busca conservar i enfortir els actius culturals i arquitectònics i els valors tradicionals de la destinació turística.

    Com podem mesurar l’evolució del sector cap a la sostenibilitat?

    En tenir en compte els tres aspectes que l’OMT defineix sobre la sostenibilitat del sector turístic, tractem d’establir un indicador rellevant per a cadascun d’ells amb la finalitat de mesurar en quin punt es troba la sostenibilitat al sector i quins haurien de ser els passos que cal fer a partir d’ara. Cal destacar que la nostra anàlisi es realitza amb dades anteriors al 2020, ja que l’efecte de la pandèmia sobre aquests indicadors distorsionaria l’anàlisi que es pretén fer en aquest article.

    La major part de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle

    per part del sector turístic es concentra als sectors del transport

    En l’àmbit mediambiental, s’utilitza l’evolució de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) cap a l’atmosfera per part dels sectors que aglutina la indústria turística spanyola.66 Per analitzar el sector només tenim en compte l’evolució dels tres gasos que més expulsa a l’atmosfera: diòxid de carboni (CO2), òxids de nitrogen (NOx) i monòxid de carboni (CO). La primera conclusió que es pot extreure és que la major part de l’emissió de GEH procedeix dels sectors del transport (representen al voltant del 12% del PIB turístic), concretament de l’emissió d’òxids de nitrogen derivada de la combustió dels motors. Aquests sectors es troben entre els més contaminants del conjunt de les branques d’activitat. A més a més, els seus nivells de contaminació han augmentat des del 2013 per al cas del transport aeri, mentre que, per al transport terrestre, han disminuït, però es mantenen en nivells molt elevats. Pel que fa als serveis d’allotjament i restauració i a les activitats d’agències de viatges i turoperadors, el monòxid de carboni és el gas contaminant que més s’expulsa a l’atmosfera.7 Tot i que els nivells de contaminació no són alarmants, lluny de moderar-se, entre el 2013 i el 2019, van mostrar un creixement del 78% en el cas de l’allotjament i del 38% en el cas de les agències i dels turoperadors.

    • 6. Per a aquesta anàlisi, es consideren les dades disponibles a l’INE per branques d’activitat: serveis d’allotjament, serveis de menjar i beguda (branca 55-56, segons la CNAE 2009); activitats d’agències de viatges, operadors turístics, serveis de reserves i activitats relacionades amb els mateixos (branca 79); transport terrestre i per canonada (branca 49), i transport aeri (branca 51).
    • 7. Aquest tipus de GEH es produeix cada vegada que s’encén algun combustible com gas natural, gas propà, gasolina, petroli, querosè, fusta o carbó. És a dir, el sector el produeix a conseqüència de l’ús dels sistemes de calefacció i de refrigeració i de l’ús de cuines de combustió.

    Emisiones de gases de efecto invernadero en los sectores turísticos

    Serveis d'allotjament, serveis de menjar i beguda

    Última actualització: 18 gener 2022 - 11:38

    Activitats d’agències de viatges, turoperadors i activitats relacionades

    Última actualització: 18 gener 2022 - 11:39

    Transport terrestre

    Última actualització: 18 gener 2022 - 11:40

    Transport aeri

    Última actualització: 18 gener 2022 - 11:41

    Els indicadors de valor econòmic consideren la contribució del turisme a la sostenibilitat econòmica de cada destinació. Per mesurar aquest àmbit, considerem com a variables el nombre mitjà de pernoctacions al mes (volum d’activitat) i la despesa per turista (valor d’aquesta activitat). El volum i el valor del turisme són essencials per a la sostenibilitat econòmica d’una destinació: com més elevada sigui la despesa per dia, més eficient serà la destinació en la generació de valor turístic.

    La relació entre el volum (nombre de pernoctacions) i la despesa per turista es pot veure al gràfic següent.8 Entre les províncies més turístiques (aquelles amb més de 10 milions de pernoctacions a l’any), la despesa mitjana se situa al voltant dels 300 euros per turista. Entre aquestes destinacions, destaca negativament el cas de Las Palmas: la segona província amb més pernoctacions, però amb una despesa mitjana modesta. A la resta de províncies, la despesa mitjana per turista se situa per sota dels 175 euros. En aquest cas, destaquen de forma molt positiva, entre d’altres, Girona, Alacant o Guipúscoa, que es caracteritzen per un volum més modest d’estades hoteleres, però que gaudeixen d’una despesa per turista molt elevada.

    • 8. La despesa turística total per província s’aproxima utilitzant els pagaments presencials amb targetes de turistes domèstics i internacionals als TPV de CaixaBank l’any 2019.

    Indicadors econòmics: despesa turística vs. pernoctacions

    Eix Y: Despesa/turista; Eix X: Pernoctacions (milions)

    pag16_turismo2
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes i de l’INE.

    Com a indicador bàsic per mesurar l’impacte social i cultural sobre les diferents destinacions turístiques, mesurem la congestió a les diferents províncies, ja que influeix en la satisfacció dels residents i és un indicador bàsic de l’impacte social del turisme sobre una comunitat. Per fer-ho, utilitzem la variable del nombre de pernoctacions en proporció de la població resident, els resultats de la qual es poden observar de forma resumida al mapa següent. En termes generals, no s’observa una pressió turística rellevant a la major part del territori.9 No obstant això, criden l’atenció els casos (i) de les regions insulars, destinació eminentment de platja i de natura, que reben molt turisme internacional;10 (ii) de certes zones pròximes a la frontera amb França, amb un model turístic de platja i de muntanya (Osca, Tarragona i Girona), que tenen una població local reduïda i que reben la visita de països veïns, i (iii) de certes localitats d’Andalusia, que reben tant turisme nacional com internacional (Màlaga, Huelva i Almeria). Evidentment, la congestió de les destinacions més turístiques ha empitjorat en els últims anys, tenint en compte que la població ha crescut, de mitjana, molt menys que l’arribada de turistes.11 

    • 9. A Espanya, la proporció del volum de pernoctacions en relació amb la població resident se situa lleugerament per damunt de set, nivell que pot ser pres com a referència de congestió mitjana per al conjunt nacional. Una congestió per damunt d’aquest nivell pot ser considerada elevada. En el cas de la UE, segons les dades disponibles a Eurostat, se situa al voltant de quatre.
    • 10. De fet, les Illes Balears destaquen com la regió europea amb més congestió pel nombre de visitants anuals que acull, segons les dades regionals disponibles a Eurostat, per davant de la Província autònoma de Bozen (Itàlia), de l’Algarve (Portugal), del Tirol i de Salzburg (Àustria).
    • 11. En els 10 últims anys, la població ha crescut el 2% de mitjana a Espanya, mentre que l’arribada de turistes internacionals ha repuntat gairebé el 60%.

    Pernoctacions en proporció de la població resident

    p17
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.
    Cap a un nou model més sostenible i competitiu

    Atesos els indicadors disponibles, sembla clar que hi ha marge de millora en els propers anys. En l’àmbit mediambiental, els nivells de contaminació, fins i tot, han augmentat en els últims anys, i les línies de millora van des de la promoció de construccions més eficients i amb més qualitat energètica, passant per sistemes de condicionament més moderns, fins a la promoció de mitjans de mobilitat més sostenibles, entre altres aspectes. En termes econòmics, no hi ha dubte de la importància del sector per al conjunt de l’economia espanyola, tot i que caldrà vigilar les destinacions especialment demandades, amb nivells elevats de congestió, on l’aportació econòmica del sector és modesta. Finalment, en termes  socioculturals, hi ha algunes regions amb una sobredemanda turística creixent que provoca malestar en determinades poblacions residents, ja que causa problemes de congestió en localitats petites, amb serveis públics limitats i que no sempre estan preparades per absorbir aquesta ingent demanda estacional. 

    A partir d’aquí, l’agenda cap a la sostenibilitat del sector passa per reprendre iniciatives anteriors a la COVID-19 i que permetin, ara, aprofitar els fons procedents d’Europa.12 En concret, el sector turístic espanyol apareix al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern a través de la política de «Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya Nació Emprenedora», on el component 14 traça un Pla de Modernització i Competitivitat del Sector Turístic. Dins aquest Pla, l’eix que rebrà més inversió és l’Estratègia de Sostenibilitat Turística en Destinacions, que compta amb un pressupost estimat d’uns 1.900 milions d’euros per als tres propers anys.13

    • 12. Al començament del 2019, el Govern i la Secretaria d’Estat per al Turisme ja havien començat a treballar en l’Estratègia de Turisme Sostenible d’Espanya 2030, on ja es tenia en compte la necessitat d’introduir criteris de sostenibilitat en el sector i que començava a introduir els objectius i criteris que ara, a través dels fons NGEU, s’han establert en aquesta nova Estratègia de Sostenibilitat Turística en Destinacions.
    • 13. El Govern va realitzar, al novembre, el repartiment de la primera convocatòria extraordinària de Plans de Sostenibilitat: va desemborsar 615 milions a les CA, tenint en compte variables econòmiques (percentatge del PIB turístic en relació amb el PIB autonòmic i caiguda en l’afiliació de treballadors del sector turístic entre el desembre del 2019 i el desembre del 2020), territorials (percentatge de superfície de la comunitat autònoma en relació amb la superfície nacional i densitat de població) i turístiques (nombre de turistes internacionals rebuts el 2019 i despesa d’aquests turistes).
    L’objectiu final és tractar de millorar

    la competitivitat del sector turístic espanyol mitjançant un nou model amb més valor afegit

    Entre els objectius d’aquestes iniciatives no solament hi ha que les destinacions espanyoles siguin capaces d’integrar en la seva oferta criteris de sostenibilitat mediambiental, socioeconòmica i territorial, sinó també desenvolupar estratègies de resiliència davant els reptes actuals (canvi climàtic, sobredemanda turística i crisis sanitàries i de seguretat) i assolir una major cohesió territorial. És a dir, promoure un millor repartiment de les càrregues sobre el territori i consolidar una gestió territorial integral que ajudi a frenar els processos de despoblació. L’objectiu final és tractar de millorar la competitivitat del sector turístic espanyol mitjançant un nou model que sigui més sostenible, de més qualitat i, per tant, amb més valor afegit.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • La importància de reactivar la digitalització del sector turístic

    castellàanglès

    Els sectors més relacionats amb el turisme s’estan digitalitzant més de pressa que la mitjana de l’economia espanyola, però el recorregut encara és ampli, en especial si el comparem amb altres sectors turístics europeus. En els propers anys, serà clau que el sector turístic sigui capaç de posar remei a aquesta situació, mitjançant una aposta clara per la digitalització que contribueixi a millorar la seva capacitat de creixement a llarg termini. El paper dels fons europeus NGEU és una oportunitat per reactivar la inversió en digitalització de les empreses turístiques després de superar dos anys molt difícils per al sector. 

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica

    Arran de la pandèmia, la digitalització ha guanyat encara més protagonisme en les nostres vides. Els consumidors hem canviat de forma radical la nostra manera de comunicar-nos, de treballar i de consumir. Per la seva banda, el teixit empresarial s’ha adaptat molt ràpidament a aquests canvis i ha accelerat els processos de digitalització amb la implantació massiva del teletreball i amb l’enorme creixement de les vendes e-commerce.14 Aquest procés de transformació és molt necessari per assegurar el creixement a llarg termini de tots els sectors. Les empreses que, en els propers anys, apostin per la digitalització estaran apostant per una estratègia que els farà guanyar productivitat i competitivitat i, per tant, estaran millorant les seves perspectives de forma molt significativa, mentre que les empreses que es quedin enrere poden perdre protagonisme en els propers anys.

    Hi ha hagut sectors, com el comerç al detall, que han aconseguit grans avanços durant la pandèmia, mitjançant la incorporació sense precedents de la digitalització en els canals de venda. El sector turístic no ha estat aliè a aquesta dinàmica, tot i que, a causa dels problemes econòmics que ha travessat durant la pandèmia, no ha pogut avançar de manera tan destacable. No obstant això, la recuperació econòmica del sector i l’arribada dels fons Next Generation EU (NGEU) podrien ser un revulsiu perquè el sector pugui continuar avançant cap a la digitalització. 

    • 14. Vegeu «e-commerce: un avanç d’anys en pocs mesos», al nostre Informe Sectorial de Comerç Al Detall 2021, i el Focus «La COVID-19 impulsa el teletreball», al nostre Informe Mensual del juny del 2020.
    Situació actual de la digitalització al sector turístic

    Per entendre els propers passos de la indústria turística en matèria de digitalització, és necessari entendre l’estat de la qüestió a les empreses del sector. Per poder mesurar la situació del procés de digitalització a les empreses turístiques, utilitzem l’Índex CaixaBank de Digitalització Sectorial (ICDS). El nostre índex ofereix una visió holística del procés de digitalització empresarial i permet identificar les fortaleses i les febleses dels diferents sectors d’activitat en diversos àmbits: actius digitals (capital i recursos humans); profunditat digital de les interaccions amb els clients, amb els proveïdors i amb les Administracions públiques, i intensitat en l’ús de les tecnologies digitals tradicionals i emergents.15

    Tal com es mostra tot seguit, segons els resultats que ofereix l’ICDS per al 2020, el sector de referència a Espanya és el de tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC), amb un registre de 67 punts sobre 100.16 Per la seva banda, comerç, allotjament i transport i emmagatzematge (els tres sectors més vinculats al turisme analitzats en l’índex) mostren registres de 48, de 46 i de 42 punts, respectivament, la qual cosa implica una bretxa important amb els sectors més digitals. Cal destacar que, malgrat que cap d’aquests tres sectors més vinculats al turisme destaca de manera significativa, l’evolució entre el 2017 (primer any calculat) i el 2020 ha estat més positiva que en la mitjana, la qual cosa apunta al fet que el sector turístic està millorant la seva posició relativa. 

    • 15. Vegeu l’Índex CaixaBank de Digitalització Sectorial 2020.
    • 16. Per construcció, l’ICDS pot prendre valors entre 0 i 100, ja que cadascun dels 120 indicadors que componen l’ICDS s’ha reescalat en relació amb el seu valor mínim i màxim registrat pels diferents sectors d’activitat dels 28 països membres de la UE entre el 2017 i el 2020. D’aquesta manera, l’ICDS prendria un valor màxim de 100 per a un hipotètic sector d’activitat per al qual tots els 120 indicadors prenguessin el valor de referència màxim. El valor màxim europeu és el sector TIC de Finlàndia, amb 82 punts.

    Índex CaixaBank de Digitalització Sectorial (ICDS)

    Índex entre 0 (mín.) i 100 (màx.)

    p20
    Font: CaixaBank Research.
    El sector turístic s’està digitalitzant

    més de pressa que la mitjana de l’economia espanyola, segons ho apunta l’Índex CaixaBank de Digitalització Sectorial 

    L’ICDS ens possibilita efectuar una anàlisi més fina, gràcies al fet que està compost per diversos pilars i subpilars que il·lustren el nivell de digitalització en camps més concrets. En aquest sentit, si analitzem els pilars de digitalització d’entrades i d’interaccions (vegeu la taula), observem que les empreses del sector turístic destaquen en àmbits concrets. Així, veiem que el sector d’allotjament és una referència en el grau de digitalització de la seva relació amb clients, gràcies al procés de digitalització de la comercialització dels serveis, que, des de fa molts anys, guanya terreny a altres mètodes de comercialització tradicional. En canvi, s’evidencien molts àmbits que necessiten millorar, com la digitalització en la relació amb els proveïdors i amb la banca i la digitalització dels factors de producció (capital i treball).

    Desglossament de l’ICDS 2020 per components del pilar d’entrades i del pilar d’interaccions

    Índex entre 0 (mín.) i 100 (màx.)

    p21
    Font: CaixaBank Research.

    D’aquesta anàlisi emergeix la qüestió de fins a quin punt és necessari que la digitalització del sector turístic avanci en la mateixa mesura que un sector com el de les TIC. Les característiques idiosincràtiques de cada sector poden dictar que la digitalització òptima del capital i del treball pugui variar molt entre sectors. Per entendre millor la bretxa amb la frontera tecnològica de cada sector relacionat amb el turisme, analitzem a nivell internacional quin és el grau de digitalització dels factors de producció i ho fem, en concret, comparant el grau d’utilització de tecnologies digitals avançades als països de la UE per als sectors d’allotjament i de comerç.

    Tal com es mostra als gràfics següents, la utilització de tecnologies de big data i de computació al núvol per part dels sectors espanyols d’allotjament i de comerç se situa per sota de la mitjana de la UE. A més a més, en tots els casos, presenta una bretxa molt àmplia amb la frontera tecnològica (diferència amb el país europeu més digitalitzat), la qual cosa evidencia que, a Espanya, hi ha un marge gran de millora per a les empreses relacionades amb el turisme.

    Empreses que utilitzen tecnologies digitals als països de la UE-27

    % sobre el total de cada país

    p22
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’Eurostat.
    El sector d’allotjament és una referència en el grau de digitalització

    de la seva relació amb els clients, gràcies al procés de digitalització de la comercialització dels serveis

    El paper de la digitalització en el futur del sector turístic

    Un cop analitzades les fortaleses i les febleses del procés de digitalització al sector turístic, és important entendre què pot oferir a les empreses, ja que la digitalització no és un fi, sinó un mitjà per assolir més competitivitat i més productivitat. En l’àmbit turístic, es poden extreure lliçons del que el sector ha guanyat gràcies a la digitalització de la interacció amb els seus clients, que, segons l’ICDS, ha assolit un nivell molt elevat, principalment arran de l’aparició de les OTA (agències de viatges on-line, com Booking o Expedia) i del desenvolupament de la venda directa on-line efectuada per les grans cadenes hoteleres.

    Segons un estudi de Phocuswright, entre el 2014 i el 2019, la facturació per venda d’habitacions d’hotel a la UE efectuada per canals electrònics va mostrar un enorme dinamisme i va créixer a un ritme anual mitjà del 8,1%, en especial mitjançant les OTA, les vendes de les quals van créixer a un ritme de l’11% anual. Això contrasta amb l’evolució més pobra dels canals de venda tradicionals (directa presencial, agències de viatges físiques i turoperadors), que van créixer amb prou feines a un ritme del 0,8% anual. Així, el 2019, el pes de la venda on-line a la UE va assolir el 40% (el 27% OTA i el 13% venda directa on-line), la qual cosa indica que, per als turistes, aquests canals de venda s’estan mostrant molt més competitius que els tradicionals. Aquestes tendències es fan encara més evidents si només analitzem les pimes hoteleres, que, entre el 2016 i el 2019, només van registrar creixement en els canals de venda no presencials. 

    Entre el 2014 i el 2019, la venda on-line d’habitacions d’hotel

    va créixer a un ritme mitjà anual del 8,1%, molt superior al ritme del 0,8% de la venda per canals tradicionals 

    Per a l’oferta, l’aposta pels canals de venda on-line, que ofereixen més visibilitat i un accés a un mercat molt més gran, ha estat un model d’èxit per a tota mena de destinacions i d’hotels, sense importar la quantitat de recursos disponibles per invertir en marketing. En altres paraules, els canals de venda digitals fan possible que un hotel petit d’un municipi no eminentment turístic d’Espanya pugui vendre reserves a un turista de qualsevol continent del món. Si analitzem els pagaments als TPV de CaixaBank en comerços hotelers entre el 2019 i el 2021, observem que la probabilitat que un estranger faci una compra en un comerç hoteler és apreciablement major a través del canal e-commerce, fins i tot el 2020, quan el volum de turistes estrangers a Espanya va ser el 79% inferior al del 2019, tot i que van efectuar el 63% de la despesa en hotels per canals on-line.

    Distribució de pagaments als TPV de CaixaBank d’allotjaments en funció de l’origen del turista i del canal de venda

    (% sobre la despesa total)

    p24
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes de CaixaBank.

    La digitalització de la venda de serveis turístics ja està relativament avançada i confirma l’enorme potencial que amaga la digitalització en termes de millores de competitivitat i de productivitat. No obstant això, segons els resultats de l’ICDS analitzats en aquest article, hi ha altres àmbits que encara presenten un marge de millora molt gran (relacions B2B, inversió en capital tecnològic, major ús d’analítica de dades, etc.) i que podrien ser claus per al futur del sector. Per avançar en la digitalització d’aquests punts febles, serà necessari que les empreses del sector inverteixin definitivament en la digitalització.

    Entre el 2019 i el 2021, la probabilitat que els pagaments en hotels

    els efectués un turista internacional va ser més gran als canals de venda e-commerce

    En aquest procés, no sortiran guanyant tots els actors del sector turístic. Els sectors tradicionals amb menys capacitat de digitalitzar-se podrien perdre pes i deixar espai per a les empreses que desenvolupin els canals digitals. Segons la nostra anàlisi, els principals guanyadors de la digitalització podrien ser: (i) les empreses turístiques més petites, amb més potencial de millora de l’eficiència que les grans empreses; (ii) les empreses que ofereixin serveis diferenciats, en un context en què la venda on-line proveeix abundants opcions per al comprador, i (iii) els turistes, que tindran accés a més serveis, més personalitzats i a preus més competitius.

    El paper dels NGEU en la digitalització del sector turístic

    Com s’ha apuntat més amunt en aquest article, el desenvolupament de la digitalització exigeix inversions importants. No obstant això, la crisi produïda per la pandèmia ha limitat de forma considerable la capacitat d’inversió de les empreses turístiques. En aquest context, el paper dels fons europeus NGEU a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) podria ser clau. El sector turístic espanyol apareix al PRTR a través de la política de «Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya Nació Emprenedora», on el component 14 traça un Pla de Modernització i Competitivitat del Sector Turístic. Malgrat tot, la partida pressupostada per a la digitalització del sector turístic dins el component 14 del pla és, només, de 337 milions d’euros, una xifra que sembla molt limitada si tenim en compte la magnitud del sector turístic, que, el 2019, va assolir un PIB turístic de 154.000 milions d’euros (la inversió en digitalització seria del 0,2% del PIB turístic del 2019).

    Els fons NGEU pressupostats per a la digitalització del sector turístic

    són limitats, però podrien ser una palanca de reactivació per a la inversió privada en digitalització

    Els objectius del Pla de Transformació Digital del sector turístic del PRTR s’han enfocat cap al desenvolupament de plataformes digitals que afegeixin valor o que siguin una palanca de creixement per al sector. Així, les tres principals línies d’actuació seran:

    • Inversió en el desenvolupament de les destinacions intel·ligents per potenciar les marques turístiques d’Espanya.
    • Desenvolupar un sistema d’intel·ligència turística per a les Administracions públiques i per a les empreses del sector que reculli dades de les pròpies empreses i dels organismes de tota la cadena de valor.
    • Inversió en projectes i en iniciatives noves que impliquin solucions digitals per al sector (desenvolupament d’aplicacions, plataformes col·laboratives, etc.).

    En conclusió, ateses les febleses identificades en aquest article en el procés de digitalització del sector turístic, les línies definides pel pla són molt encertades. Malgrat que estimem que la dimensió dels recursos assignats en el PRTR per a aquestes iniciatives és petit, sí que preveiem que tindran un efecte palanca per reactivar iniciatives privades d’inversió en digitalització que es van deixar de banda després de la irrupció de la COVID-19. Sigui com sigui, el sector turístic haurà de reprendre el camí previ a la pandèmia i tornar a invertir amb força en la seva transformació i, en especial, en la seva transformació digital.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Com evolucionarà el preu de l’habitatge a les províncies espanyoles el 2021?

    castellàanglès

    CaixaBank Research ha desenvolupat uns nous models de previsió del preu de l’habitatge a nivell provincial utilitzant grans quantitats d’informació (big data) i aplicant tècniques de machine learning. Segons aquests models, el preu de l’habitatge disminuirà a 7 de cada 10 províncies espanyoles el 2021 i creixerà de forma molt moderada a la resta. Comparant les previsions actuals amb les que projectaven els models abans de la pandèmia, observem una correcció notable del creixement previst en el preu de l’habitatge a un any vista, d’uns 4 p. p. de mitjana. Aquesta correcció ha estat més intensa a les províncies amb una major concentració urbana i amb una major dependència del turisme estranger, tot i que, malgrat això, aquestes zones continuen sent les més dinàmiques.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    Big data i machine learning aplicats a la predicció de l’evolució del preu de l’habitatge

    En aquest article, analitzem les previsions del preu de l’habitatge per al 2021 a nivell provincial, obtingudes a partir dels models d’aprenentatge automàtic de la nova eina de big data immobiliari de CaixaBank. Aquesta eina combina els milions de dades internes de CaixaBank amb fonts externes de dades contrastades. Això permet aplicar algorismes de machine learning, que milloren les previsions a mesura que es disposa de més informació. Per entrenar els models, s’han utilitzat les sèries històriques del preu de l’habitatge del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, basades en taxacions d’habitatges lliures. La major part d’aquestes dades prové de taxacions d’habitatges amb més de 5 anys d’antiguitat, de manera que les previsions del preu de l’habitatge que presentem en aquest article reflecteixen en gran manera l’evolució del mercat de l’habitatge de segona mà.

    Com ha afectat la pandèmia les previsions del preu de l’habitatge?

    El mercat immobiliari espanyol ha experimentat un fort ajust de les expectatives sobre l’evolució del preu de l’habitatge a conseqüència de la COVID-19. Si comparem la distribució dels preus de l’habitatge projectada pels models un any enrere (a l’octubre del 2019) amb les projeccions més recents (a l’octubre del 2020), observem un desplaçament de la distribució dels preus cap a l’esquerra. És a dir, en l’actualitat, els models projecten uns preus de l’habitatge significativament inferiors als projectats un any abans.

    Les previsions del preu de l’habitatge han estat revisades a la baixa de forma generalitzada en l’últim any

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 09:58

    En concret, a l’octubre del 2019, els models predeien un augment del preu de l’habitatge a un any vista a gairebé totes les províncies, i un augment mitjà del 3,5%. Les pujades més grans s’esperaven a les províncies de València (el +7,4%), Navarra (el +6,5%), Saragossa (el +6,5%) i Madrid (+6,4%). I només es preveien descensos a quatre províncies: Ciudad Real (el –1,4%), Zamora (el –1,3%), Palència (el –0,8%) i Àvila (el –0,3%).

    Les previsions del preu de l’habitatge s’han revisat a la baixa de forma generalitzada a causa de l’impacte de la COVID-19:

    mentre que, un any enrere, es preveia un augment a 9 de cada 10 províncies, en l’actualitat, s’espera un descens a 7 de cada 10.

    La previsió dels models, a l’octubre del 2020, és que el preu de l’habitatge a un any vista baixarà a 7 de cada 10 províncies. No obstant això, els models encara projecten increments de preus, tot i que molt més moderats que un any enrere, a gairebé un terç de les províncies, entre les quals destaquen Màlaga (el +2,0%) i Madrid (el +0,8%).

    És evident, per tant, que l’ajust de previsions a la baixa en l’últim any ha estat generalitzat i molt significatiu. En particular, la previsió del creixement del preu de l’habitatge a un any vista s’ha revisat a la baixa en uns 4 p. p. entre l’octubre del 2019
    i l’octubre del 2020.

    Quins factors expliquen l’important canvi d’expectatives en el preu de l’habitatge?

    El major ajust de previsions entre l’octubre del 2019 i l’octubre del 2020 s’ha produït a les províncies urbanes.1 Mentre que, fa un any, els models predeien una revaloració de l’habitatge del 5% de mitjana a un any vista a les províncies urbanes, en l’actualitat prediuen un lleuger descens dels preus entre el 3T 2020 i el 3T 2021 (el –0,2% de mitjana). En canvi, les províncies rurals han patit un ajust significativament inferior en les projeccions del preu de l’habitatge (uns 3 p. p. en l’últim any). No obstant això, en tractar-se de mercats immobiliaris que ja eren molt menys dinàmics abans de la pandèmia (fa un any es projectava un increment del preu de l’habitatge de l’1,2% de mitjana a les províncies rurals), el canvi d’expectatives ha portat a projectar descensos notables en els preus de l’habitatge a la major part de les zones rurals (del –2,0% de mitjana entre el 3T 2020 i el 3T 2021). 

    S’observa un patró similar si dividim les províncies en dos grups en funció del grau de dependència del turisme estranger. En concret, considerem que una província depèn del turisme estranger si més del 10% de la despesa als TPV (terminals de punt de venda) de CaixaBank a la província el 2019 es va realitzar amb targetes estrangeres.2 Un cop feta la divisió, trobem que la previsió del preu de l’habitatge a les províncies dependents del turisme s’ha ajustat notablement en l’últim any: d’un creixement mitjà a un any vista del 4,7% previst per a l’octubre del 2019 al –0,4% previst en l’actualitat. En canvi, les províncies amb menys dependència del turisme han experimentat un reajustament menor de les expectatives sobre l’evolució del preu de l’habitatge a un any vista, tot i que encara són les províncies en què s’espera un major descens dels preus l’any vinent.

    • 1. Una província es considera rural si més del 50% de la població viu en municipis rurals (municipis de menys de 30.000 habitants o bé municipis en què la densitat de població és inferior als 100 habitants/km²). Una província es considera urbana si menys del 15% de la població viu en municipis rurals. Es considera que la resta de províncies són intermèdies.
    • 2. Seguint aquest criteri, les províncies dependents del turisme estranger són: Alacant, Balears, Barcelona, Girona, Las Palmas, Màlaga, Santa Cruz de Tenerife i Tarragona.
    p 13

    Les províncies urbanes i les dependents del turisme estranger continuen sent les més dinàmiques, tot i que han patit el major ajustament de les previsions

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 09:59
    Les províncies on més ha crescut el preu de l’habitatge

    és on s’ha produït un major ajust d’expectatives, però, malgrat tot, continuen sent les més dinàmiques.

    Zoom a Barcelona i Madrid

    La província de Barcelona i la Comunitat de Madrid concentren una gran part de l’activitat immobiliària, i, per aquest motiu, és important analitzar-les amb més detall. Al següent gràfic, observem l’evolució del preu de l’habitatge des del 2005, juntament amb les previsions del model a l’octubre del 2019 i a l’octubre del 2020. La correcció és evident, tal com ho resumim tot seguit:

    p 15
    • A la província de Barcelona: a l’octubre del 2019, s’esperava un increment del preu del 5,5%. En l’actualitat, el model prediu un descens en el preu a 1 any vista de l’1,1%. Per tant, l’ajust d’expectatives ha estat important (6,6 p. p.).
    • A la Comunitat de Madrid: a l’octubre del 2019, s’esperava un increment del preu del 6,4%. En l’actualitat, el model prediu un augment molt moderat en el preu a 1 any vista, del 0,8%. Per tant, l’ajust d’expectatives ha estat una mica inferior al de Barcelona, però també significatiu (5,6 p. p.).

    Preu de l’habitatge a la província de Barcelona

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 10:00

    Preu de l’habitatge a la Comunitat de Madrid

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 10:01

    Finalment, és interessant observar l’evolució de les previsions mes a mes, per advertir com el model va aprenent i recalibrant la previsió a mesura que arriba nova informació. Al següent gràfic, s’observa un primer salt en les previsions al març del 2020, amb l’arribada de la COVID-19, i un segon salt al juny del 2020, amb la incorporació de la dada del 2T 2020, que va presentar la primera caiguda interanual de preus de l'habitatge (la variable objectiu dels nostres models de previsió).

    Evolució de la previsió del preu de l’habitatge al desembre del 2020

    Última actualització: 22 desembre 2020 - 10:02

    Aquests resultats són una mostra de l’elevat potencial que ofereix la combinació del big data amb els models d’aprenentatge automàtic per predir l’evolució futura del mercat immobiliari espanyol. Una informació especialment rellevant en un context com l’actual, on l’elevada incertesa sobre l’evolució de la pandèmia i sobre el seu impacte sobre l’economia ens exigeix reavaluar contínuament el nostre escenari de previsions amb la finalitat de poder prendre decisions més informades i encertades.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • 'e-commerce': un avanç d’anys viscut en pocs mesos

    castellàanglès

    La pandèmia ha provocat, forçosament, canvis molt importants en els nostres hàbits de consum. Davant la impossibilitat d’accedir de manera presencial als comerços, els canals de compra on-line han guanyat molt de pes durant l’any 2020. Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, aquest creixement no solament ha estat significatiu, sinó que també ha estat generalitzat entre empreses de dimensions i de sectors ben diferents i ha estat un esperó perquè moltes es llancessin, per primera vegada, a utilitzar l’e-commerce com a canal de venda.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica
    El gran creixement de l’e-commerce després de l’esclat de la pandèmia

    Les dures restriccions a la mobilitat imposades per combatre l’expansió de la COVID-19 han estat, sens dubte, un cop dur per a l’economia espanyola, però també han actuat com un accelerador d’algunes tendències de canvi que veníem observant en el passat. Un dels canvis que més s’ha accelerat i que més present hem tingut és l’adopció de l’e-commerce com a mètode de venda als comerços detallistes. En el context de restriccions a la mobilitat i de distanciament social que estem vivint, les vendes on-line són un revulsiu per al sector del retail que ha contribuït a evitar una situació econòmica encara més complexa durant la pandèmia.

    Per analitzar l’avanç del comerç on-line, utilitzem l’indicador de consum que elaborem a partir de les dades internes de CaixaBank i analitzem l’evolució del comerç al detall sense el comerç de béns essencials, que va experimentar unes dinàmiques molt diferents a les de la resta de comerços detallistes.11  Tal com es pot observar al gràfic de la pàgina següent, les compres per e-commerce han mostrat una evolució molt favorable des de l’inici de la pandèmia. Entre els mesos d’abril i de maig del 2020, quan les restriccions a la mobilitat van ser més intenses, la despesa en e-commerce va arribar a anotar taxes de creixement de tres dígits i va assolir volums de despesa només superats en les setmanes del Black Friday dels últims anys. El ritme de creixement es va moderar a mesura que les restriccions a la mobilitat es van relaxar i que la possibilitat de realitzar compres presencials va tornar a escena. Malgrat tot, les taxes de creixement s’han mantingut sempre per damunt del 50% en relació amb el 2019, llevat de moments molt puntuals.

    • 11. En concret, excloem de l’anàlisi la venda d’alimentació i les farmàcies, ja que, durant la primera part de la pandèmia, l’efecte de les restriccions sobre el consum d’aquesta mena de béns va ser l’oposat a l’observat en el comerç de béns no essencials.

    Indicador CaixaBank de consum al comerç al detall1

    Variació en relació amb el nivell de referència (%)2

    Indicador CaixaBank de consum al comerç al detall

    L’evolució descrita per l’e-commerce contrasta clarament amb el comportament de les vendes presencials, que, tal com es pot observar al gràfic, van caure molt durant el primer estat d’alarma i menys durant la segona i tercera onades de la COVID-19, viscudes al novembre del 2020 i al febrer del 2021. Així, en el conjunt del 2020, la despesa presencial en el comerç al detall va caure el 23% en relació amb el 2019, mentre que l’e-commerce va créixer el 69% anual. D’aquesta manera, el creixement de les vendes on-line va esmorteir l’impacte sobre la facturació del sector, que va caure el 15%.

    Creixement democràtic de les vendes per internet

    Una pregunta pertinent que podem formular és quin tipus de comerç s’ha pogut beneficiar de l’augment de les vendes on-line. Passar a vendre on-line o ampliar els canals de venda e-commerce comporta per a un comerç una inversió important en digitalització, que implica una barrera per als negocis més modestos, sobretot per als que van haver d’adoptar aquest canal per primera vegada. Malgrat això, segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank, el creixement de l’e-commerce ha estat generalitzat i s’ha observat tant en empreses grans i petites com en empreses amb experiència e-commerce i en nous entrants.

    Segons l’anàlisi de les dades internes de CaixaBank,

    el creixement de l’e-commerce ha estat generalitzat i s’ha observat tant en empreses grans i petites com en empreses amb experiència i en nous entrants

    Tal com ho recull el gràfic següent, a partir del mes de maig del 2020, la contribució al creixement de les vendes e-commerce per part dels nous entrants va augmentar a un ritme constant i va assolir el 30% del total. No obstant això, després de la declaració del segon estat d’alarma el 25 d’octubre del 2020, la tendència a l’alça es va trencar per complet. Probablement, pel fet que, en esdeveniments com el Black Friday i la temporada nadalenca, els comerços electrònics més consolidats en venda e-commerce van tornar a capturar el gros de les vendes on-line. Malgrat això, la contribució al creixement de
    l’e-commerce per part dels nous entrants va ser molt elevada en el conjunt del 2020, la qual cosa revela que l’adopció del canal de vendes on-line s’ha donat també en comerços que no estaven digitalitzats.

    Contribució al creixement de l’e-commerce de retail dels nous entrants

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:19

    Si tenim en compte les dinàmiques de l’e-commerce en funció de la dimensió empresarial, observem dues etapes diferenciades. En primer lloc, durant els mesos del primer estat d’alarma, les companyies grans van ser les que van liderar el gros del creixement del comerç electrònic. Als petits comerços els va costar més reaccionar de manera immediata, i molts van haver d’esperar a poder obrir de forma presencial per començar una adaptació cap a la venda e-commerce.

    Durant els mesos del primer estat d’alarma,

    les companyies grans van ser les que van liderar el gros del creixement del comerç electrònic. Als petits comerços els va costar més reaccionar

    25

    A partir del final de juny, coincidint amb l’acabament de l’estat d’alarma, la dinàmica de l’e-commerce va començar a canviar en favor dels comerços més petits. En concret, a partir d’aquest moment, la possibilitat d’obrir les portes va facilitar que molts petits comerços s’adaptessin més ràpidament al canal de venda on-line. Així, durant els mesos de juliol i d’agost, les vendes on-line de les empreses més petites van arribar a generar prop de la meitat del creixement total de l’e-commerce del sector.

    Indicador CaixaBank d’e-commerce en comerç al detall1

    Contribució a la variació interanual (p. p.)

    Indicador CaixaBank d’e-commerce en comerç al detall
    Canvi estructural

    Les dades internes de CaixaBank també apunten al fet que l’augment de les vendes per internet no es concentra en uns pocs tipus de comerços. Més aviat succeeix el contrari. Totes les categories comercials reflecteixen un creixement apreciable durant el 2020, tot i que veiem com, després de la retirada de les restriccions, es modera el creixement de
    l’e-commerce i millora la despesa presencial.

    Així, és interessant avaluar en quina mesura el creixement de l’e-commerce és aquí per quedar-se. Per fer-ho, al gràfic que es mostra tot seguit, reflectim la tendència que ha seguit el pes de les compres on-line en relació amb les compres totals en les diferents branques d’activitat del comerç al detall. Tal com es pot observar, el pes de l’e-commerce va repuntar amb molta força el 2020 en totes les branques d’activitat. No obstant això, si comparem la tendència dels últims anys amb el registre de març del 2021, un mes amb restriccions apreciables, però no especialment dures amb el comerç al detall, veiem que hi ha algunes branques d’activitat (llibreries i papereries i tèxtil) en què el pes del consum presencial s’ha normalitzat de nou. D’altra banda, veiem com, a la resta de branques d’activitat, una part del guany extraordinari del 2020 encara es mantenia al març del 2021, la qual cosa apunta, en certa manera, a un possible canvi de patrons de consum.

    Pes de l’e-commerce sobre les vendes totals

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:20
    És aviat per saber en quina mesura aquest canvi serà estructural i quina part s’esvairà quan superem la crisi sanitària.

    Amb seguretat, el consum presencial continuarà sent una de les principals bases per al comerç al detall

    En conclusió, l’e-commerce ha crescut de forma molt apreciable després de la irrupció de la COVID-19. Aquest creixement, a més a més, ha estat «democràtic», ja que tant les empreses grans com les petites (que van trigar una mica més) han aprofitat l’impuls que les restriccions a la mobilitat han donat al consum on-line. També hi ha hagut un procés d’aprenentatge molt fort, que ha comportat que els nous participants en el canal de vendes e-commerce mobilitzessin una bona part del creixement el 2020.

    Ara bé, és aviat per saber en quina mesura aquest canvi serà estructural i quina part s’esvairà quan superem la crisi sanitària. Amb seguretat, el consum presencial continuarà sent una de les principals bases per al comerç al detall. No obstant això, és difícil entendre el futur del sector sense una aposta clara i contundent per continuar digitalitzant els canals de venda, que permetran a molts comerços petits accedir a un mercat molt més gran i més diversificat i al consumidor accedir a un mercat amb una oferta molt més rica.

    27
    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Activado
  • Els canvis en la inversió immobiliària al detall derivats de l’impacte de la COVID-19

    castellàanglès

    La irrupció de la pandèmia ha modificat l’escenari per a la inversió immobiliària en actius relacionats amb el comerç al detall. D’una banda, les fortes restriccions a la mobilitat i al negoci han reduït els preus i les rendes dels locals comercials i han  moderat l’interès inversor. De l’altra, la COVID-19 ha provocat un canvi en els hàbits dels consumidors espanyols que ha beneficiat els supermercats, on la inversió va assolir màxims històrics el 2020, i que ha accelerat la penetració del comerç on-line en el sector detallista, que ha impulsat, així, la inversió en la logística necessària per donar suport a aquest canal de vendes.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    Estructura de la inversió immobiliària comercial a Espanya

    En els cinc últims anys, al sector detallista espanyol, la inversió immobiliària comercial ha pujat, de mitjana anual, a uns 3.000 milions d’euros. El 2019, abans de l’arribada de la pandèmia, la inversió en oficines era, amb diferència, la que tenia més pes al sector immobiliari comercial (representava més del 30% del total). No obstant això, les restriccions a la mobilitat i l’auge del teletreball van acabar reduint la inversió en aquesta mena d’actius per sota del 20% del total el 2020. Mentrestant, la inversió en actius immobiliaris retail va augmentar el pes en relació amb el total i va representar gairebé el 25% del total de la inversió immobiliària comercial el 2020, només per darrere de les categories multifamily (lloguer residencial i residències d’estudiants) i logística. En aquest cas, la pandèmia ha permès al sector retail absorbir el menor interès de la inversió en oficines i en hotels.

    En el cas d’Europa, la inversió en oficines també s’ha enfonsat, però ho ha fet amb menys intensitat, i, després de l’impacte de la pandèmia, continua sent, amb diferència, la principal inversió immobiliària comercial (prop del 35% del total), gràcies a la reactivació que van viure, durant la segona meitat de l’any, els grans centres financers de la regió (Alemanya, el Regne Unit i els Països Baixos). Per la seva banda, el pes del sector retail cau en relació amb els anys anteriors, més llastat, en aquest cas, per les restriccions a la mobilitat i al negoci. Sí que s’observa una tendència comuna: l’auge del sector logístic (associat a aquesta major penetració del comerç on-line) i el deteriorament dels actius associats als allotjaments i als hotels, castigats per l’escassa mobilitat internacional.

    Augmenta el pes de la inversió immobiliària detallista a Espanya

    Distribució de la inversió per sectors a Espanya

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:21

    Distribució de la inversió per sectors a Europa

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:22
    Impacte de la pandèmia sobre la inversió immobiliària detallista

    Segons la consultora immobiliària JLL, la inversió immobiliària detallista va augmentar el 40% el 2020 al mercat espanyol, fins als 2.250 milions d’euros. Es tracta d’un registre sorprenent, atès el context de fortes restriccions sobre el comerç presencial, i és possible que una gran part de l’augment sigui un efecte correcció després d’uns volums d’inversió especialment reduïts el 2019. Si comparem la dada amb la mitjana dels tres anys anteriors, s’observa una caiguda del 30% en la inversió immobiliària detallista el 2020.

    Pel que fa als tipus d’actiu, els centres comercials van ser els que van concentrar la major part de la inversió immobiliària, amb un volum d’uns 1.100 milions d’euros, tot i que és cert que el 80% d’aquesta xifra és degut, exclusivament, a dues grans operacions (Intu Asturias i Puerto Venecia), que es van negociar i es van tancar a l’inici de l’any, abans de l’esclat de la pandèmia. En altres paraules, si s’exclouen aquestes operacions, es tractaria del nivell d’inversió més baix des del 2013; és a dir, des de la reactivació de l’economia espanyola després de la crisi financera i del deute sobirà.

    Tot seguit se situa, en volum, la inversió en supermercats, que, el 2020, va batre el seu màxim històric, amb una inversió d’uns 600 milions d'euros, i va representar el 30% de la inversió immobiliària detallista, quan, entre el 2017 i el 2019, amb prou feines representava el 5%-10% del total. El seu èxit no sorprèn: ha estat un dels sectors que més reforçat ha sortit de la crisi sanitària, gràcies al seu paper de proveïdor de la població.

    En canvi, els locals comercials, sobretot de comerç tèxtil, d’oci i de restauració, van ser els actius immobiliaris més perjudicats. En primer lloc, han estat especialment llastats per les restriccions (sobre aforaments, límits horaris i tancaments forçosos) i per les menors arribades de turistes (el –77% el 2020). En segon lloc, la pandèmia ha accelerat el creixement del comerç on-line i ha provocat un cert excés d’oferta de locals comercials a curt termini.

    Els supermercats i els centres comercials van liderar la inversió el 2020

    Inversió immobiliària al sector detallista a Espanya

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:23

    D’altra banda, les rendes dels actius immobiliaris van recular de forma generalitzada al llarg del 2020, a conseqüència de la crisi sanitària. L’absència de compradors i la recessió econòmica derivada de la crisi sanitària han comportat un augment de les taxes d’atur i de la disponibilitat de locals i han disparat la rotació entre operadors. No solament han tancat establiments petits, sinó que les grans marques també han aprofitat per fer un esforç de reducció de locals físics i han potenciat l’e-commerce. Com a conseqüència, segons les dades de JLL sobre el final del 2020, les rendes prime en high street (locals de 100 m² o més) van caure el 16% interanual a Madrid i el 18% a Barcelona.12 Per la seva banda, les rendes prime en centres i en parcs comercials a Espanya també van recular al llarg del 2020, però van fer-ho menys i van registrar caigudes entre el 10% i el 12,5% interanual.

    • 12. La renda prime fa referència a les zones comercials més sol·licitades i exclusives.
    31
    Els centres comercials a Espanya, molt vinculats a l’oci i a la restauració

    A Espanya, els centres comercials concentren 1 de cada 4 compres al sector detallista. La situació d’aquest model de negoci, sobretot en aquests moments de fort descens en l’afluència de visitants, ocupa una bona part del debat econòmic, a causa del declivi que experimenta des de fa anys als EUA, on els centres comercials, que es van popularitzar durant els anys seixanta i setanta i van assolir el cicle de maduresa als anys noranta, han passat de tenir una quota del 75% de les vendes al detall a representar menys del 10% el 2019. Tenint en compte que, entre el 2010 i el 2019, les vendes al detall van créixer a ritmes del 4% anual i que la confiança de les famílies s’ha mantingut en nivells elevats, sembla clar que el declivi d’aquest model als EUA és degut, més aviat, a factors estructurals: la sobreoferta existent (la densitat comercial per habitant és cinc vegades superior a la d’Europa), la falta d’inversions en els últims anys, que ha deixat el sector obsolet (més d’un terç dels centres es van construir abans dels anys vuitanta), i el major paper de
    l’e-commerce (els EUA són un dels països amb una major penetració del comerç on-line) expliquen la major part del deteriorament.

    En el cas espanyol, no s’evidencien problemes de sobreoferta ni d’obsolescència comparables als dels EUA, i no sembla que, a curt termini, aquest model de negoci hagi de seguir el mateix camí que al gegant nord-americà. En primer lloc, l’oferta comercial espanyola amb prou feines acaba d’entrar en la fase de maduresa, i la densitat de centres comercials (0,34 m² per habitant) dista molt de la nord-americana (2,35 m² per habitant). En segon lloc, els centres comercials espanyols són molt més moderns, impulsats la majoria al llarg de la dècada dels 2000, i presenten una composició més coherent amb les noves tendències i amb els nous hàbits dels consumidors: es destina més superfície a l’oci i a la restauració, a diferència del model anglosaxó, que dedica  més espai als grans magatzems i als hipermercats, que van exercir de motor als anys seixanta i setanta, però que ara estan clarament en declivi.

    Els centres comercials espanyols no evidencien problemes de sobreoferta ni d’obsolescència com als EUA.

    Aquí l’oferta acaba d’entrar en la fase de maduresa i  és més moderna i coherent amb les noves tendències dels consumidors

    La composició del centre comercial espanyol és més moderna

    La composició del centre comercial espanyol és més moderna
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades del CBRE.

    Finalment, l’únic factor de deteriorament que sí que pot ser un risc per a aquest model de negoci és l’auge del comerç on-line. El 2019, l’e-commerce representava al voltant del 5,4% de les vendes al detall al nostre país, però la crisi sanitària ha accelerat els canvis en els hàbits del consumidor espanyol.13 Segons les estimacions del Centre for Retail Research, que ofereix dades comparables a nivell internacional, aquest percentatge s’hauria apropat gairebé al 10% el 2020. No obstant això, aquesta penetració de l’e-commerce queda molt lluny dels registres dels EUA (al voltant del 20% del total de vendes), de les grans economies europees (el 26% al Regne Unit, el 20% a Alemanya i el 14% a França) o, fins i tot, de la mitjana de la UE (el 16% estimat per al 2020).

    El gran avantatge del centre comercial espanyol davant l’auge del comerç on-line és, precisament, el seu major enfocament cap a l’oferta d’oci i de restauració, de serveis i d’experiències que, en gran part, no es poden obtenir de manera digital. Paradoxalment, el que actua com a avantatge estructural a mitjà i a llarg termini s’ha convertit en un llast durant la pandèmia, a causa del descens de les interaccions socials per la por als contagis. Els centres comercials van ser els últims a reobrir les portes en el pla de desescalada del 2020, amb fortes restriccions d’aforament i sense poder oferir, precisament, les zones d’oci, amb la finalitat d’evitar aglomeracions. Així i tot, l’afluència als centres comercials s’ha recuperat des dels mínims del primer estat d’alarma: a l’abril i al maig del 2020, va caure més del 80% interanual, va millorar durant la segona meitat de l’any i, des de la tercera onada del virus, es va mantenir al voltant del 60%-70% dels nivells pre-COVID.

    • 13. Segons les dades internes de CaixaBank, el pes de l’e-commerce en el comerç al detall va ser del 5,6% el 2019. El 2020, l’e-commerce va passar a representar el 9,2% de la facturació total, malgrat que, al final de març del 2021, aquest avanç es va moderar fins al 6,5% del total. Per a més detalls sobre les tendències del comerç electrònic, vegeu l’article «e-commerce: un avanç d’anys viscut en pocs mesos», en aquest mateix informe.
    Paradoxalment, el que actua com a avantatge estructural a mitjà i a llarg termini del centre comercial espanyol

    (el seu enfocament cap a l’oferta d'oci i de restauració) s’ha convertit en un llast durant la pandèmia

    L’afluència als centres comercials va caure més del 30% el 2020

    Afluència als centres comercials

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:24

    En principi, tot fa pensar que, quan es moderin les restriccions a la mobilitat i es reprenguin els hàbits d’interactuar en societat, quan se superi l’actual crisi sanitària, el consumidor espanyol reprendrà una gran part del seu oci pre-COVID. De fet, la supervivència dels centres comercials a mitjà i a llarg termini dependrà del retorn als hàbits socials, la qual cosa permetrà compensar l’auge del comerç on-line. Mentre esperem per veure com es comporten aquestes forces a favor i en contra, l’Associació Espanyola de Centres Comercials (AECC) i les principals consultores immobiliàries mantenen les expectatives que la superfície bruta llogable als centres comercials es continuarà incrementant al nostre país; en l’actualitat, compta amb 567 centres comercials i amb uns 16,4 milions de m² de superfície.

    La pandèmia impulsa la inversió en supermercats

    No hi ha dubte que la indústria agroalimentària ha estat un dels sectors que ha sortit enfortit de la pandèmia, motiu pel qual no sorprèn que el seu canal de distribució al detall n’hagi sortit també reforçat. De fet, els supermercats han estat l’únic sector detallista que s’ha enfortit durant la crisi sanitària.

    La crisi sanitària ens ha deixat un consumidor que menja més sovint a casa, que ho fa de forma més saludable i sostenible, que prefereix el menjar a punt per cuinar, que perd l’interès per la marca del fabricant, que mira més les ofertes disponibles (els supermercats de hard discount en surten reforçats), que prefereix els productes i les marques locals i que ha perdut la por a comprar productes frescos de forma on-line. D’aquesta manera, es poden extreure tres tendències molt marcades per al sector: (i) la importància de la  proximitat, ateses les contínues restriccions a la mobilitat; (ii) la preferència per productes i per comportaments més saludables i més sostenibles, pel canvi d’hàbits i per la major consciència mediambiental, i (iii) l’auge del comerç electrònic, també pel que fa a la distribució alimentària, a causa, de nou, del confinament de la població. En aquest sentit, els supermercats són el format que ofereix una major proximitat i que han fet un esforç enorme, en un escàs període de temps, per incloure productes frescos, bio i gourmet i per adaptar-se a la nova realitat de la compra on-line.

    En aquest context, el 2020 ha estat un any sense precedents pel que fa a la inversió en superfícies d’alimentació, amb un volum de tancament d’uns 650 milions d’euros, xifra que duplica, amb escreix, la inversió mitjana dels cinc anys anteriors, segons les dades de la consultora Savills (vegeu el gràfic següent). A curt termini, les operacions d’inversió en supermercats continuen sent una opció atractiva, gràcies (i) al seu paper com a distribuïdors de productes de primera necessitat, amb una demanda contínua en el temps; (ii) al fet que han estat especialment resilients a l’hora de superar una crisi d’aquestes característiques, i (iii) al fet que són percebuts com un producte defensiu, líquid i de risc moderat.

    Rècord d’inversió a les superfícies d’alimentació

    Inversió en supermercats

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:25

    Repartiment en diferents formats de distribució detallista

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:25

    Quan se superi la crisi sanitària actual, les perspectives per als supermercats a mitjà i a llarg termini continuen sent favorables. Sens dubte, el canal on-line continuarà guanyant quota de mercat, tot i que ho farà d’una forma més gradual que durant el 2020, però cal esperar que les botigues físiques, accessibles i ben situades continuaran sent insubstituïbles en el procés de distribució d’aliments, en un context d’augment de les preferències pels productes frescos: les expectatives del sector per a Europa evidencien que les botigues físiques atrauran el 90% de les vendes en alimentació. De nou, es continuaran buscant models híbrids que permetin adaptar-se més ràpidament a les preferències dels consumidors, i, en aquest sentit, els supermercats han provat que són flexibles i àgils a l’hora d’ajustar-se al canvi de circumstàncies.

    p 35
    El naixement de la logística associada al canal detallista

    La caiguda forçosa de les vendes presencials que viu el sector del retail a causa de les restriccions a la mobilitat de la població ha estat un catalitzador clar per al desenvolupament del comerç electrònic.14 De manera paral·lela, el mercat logístic, fins fa uns anys el sector amb menys presència en l’immobiliari comercial, ha experimentat un repunt sense precedents, afavorit per les necessitats urgents d’emmagatzematge sorgides al llarg del 2020, sobretot durant les primeres setmanes del primer estat d’alarma, quan es va témer, fins i tot, que es poguessin patir situacions de desproveïment de determinats productes essencials. En balanç, aquest auge del comerç electrònic ha generat una certa simbiosi entre el comerç al detall i la logística.

    En aquest sentit, els parcs comercials de superfícies mitjanes situats en zones urbanes pròximes a la ciutat de referència s’han vist inesperadament afavorits per aquest canvi en els hàbits de consum: es troben en ubicacions privilegiades per a la logística (pròxims al centre, amb bones connexions, amb grans espais d’estacionament, etc.) i es poden beneficiar ara de la seva capacitat d’emmagatzematge o, simplement, de la possibilitat d’oferir serveis de click&collect. És a dir, aquests equipaments del sector detallista destaquen ara per la seva capacitat per reconvertir-se en centres logístics, per optimitzar la distribució d’«última milla» (naus d’emmagatzematge, de distribució i de recollida de mercaderia) i per ser part del model híbrid logístico-comercial que sembla que ha sorgit de la crisi sanitària.

    Aquest canvi de tendència es reflecteix en els volums d’inversió en els últims mesos. Històricament, la inversió immobiliària detallista superava la inversió logística, però, en els últims anys, ha repuntat l’interès pels actius logístics: segons les dades de la consultora JLL, des del 2018, s’han tramitat 120 operacions en logística, en relació amb les 86 signades al sector detallista.

    • 14. Per a més detalls sobre les tendències del comerç electrònic, vegeu l’article «e-commerce: un avanç d’anys viscut en pocs mesos», en aquest mateix informe.
    36
    Què succeirà quan se superi la crisi sanitària?

    En línies generals, les expectatives per al sector detallista i, per tant, per a la inversió immobiliària comercial detallista són favorables, en la mesura que es confirmi la consolidació de la recuperació. D’una banda, hi ha una àmplia demanda embassada, generada pels mesos de fortes restriccions.15 De l’altra, els tipus d’interès baixos i l’enorme liquiditat existent al mercat continuaran impulsant l’atractiu de la inversió immobiliària comercial en relació amb altres alternatives d’inversió.

    Per conèixer l’evolució del sector a mitjà i a llarg termini, cal plantejar-se quines tendències han arribat per quedar-se i quines es convertiran en canvis puntuals, associades directament a les conseqüències de la pandèmia i que, per tant, s’haurien de moderar o haurien de desaparèixer a mesura que se superi la crisi sanitària.

    En primer lloc, sembla clar que la desaparició de les restriccions associades a la contenció de la pandèmia i el retorn dels turistes permetran un repunt de l’afluència de visitants als locals del sector i capgiraran la situació: es revifarà l’interès dels inversors i augmentaran les rendes dels locals i la seva rendibilitat. Per a enguany, el sector en high street considera que les previsions apunten a increments de rendes prime del 0,5% a Madrid i de l’1% a Barcelona, ritmes modestos i per sota de les taxes prepandèmia i similars als esperats a les principals ciutats europees. A mitjà i a llarg termini, s’espera un creixement mitjà anual de les rendes prime al voltant del 2,5% a Madrid i a Barcelona, ciutats que se situen en el top 10 de ciutats europees per a les quals s’espera un major increment de les rendes. Sigui com sigui, no s’espera la recuperació dels nivells de renda pre-COVID abans del 2024. En el cas dels centres comercials, s’estima un increment anual del 3% de les rendes prime, tant enguany com en els propers anys, de manera que els nivells pre-COVID es recuperarien el 2023-2024.

    • 15. Vegeu la secció de perspectives de l’article «Demanda embassada durant la crisi sanitària i perspectives per al consum», en aquest mateix informe.
    No s’espera la recuperació dels nivells de renda pre-COVID abans del 2024.

    En el cas dels centres comercials, s’estima un increment anual del 3% de les rendes prime i la recuperació dels nivells pre-COVID el 2023-2024

    Un altre dels aspectes més clars de l’escenari és que la penetració del comerç electrònic en el sector detallista continuarà augmentant en els propers mesos, probablement, de forma més gradual, la qual cosa continuarà obligant el sector a adaptar-se a la nova realitat, sobretot en el cas dels locals comercials. Malgrat que el sector té clar que les compres físiques continuaran sent, amb diferència, la major font d’ingressos, els locals no podran donar l’esquena a un consumidor cada vegada més omnicanal. Els establiments del futur seran una combinació integral d’espais físics i d’e-commerce i permetran reduir els costos de les comandes on-line actuant com centres de distribució d’«última milla» o com espais click&collect. Això obligarà a destinar una part de l’espai de la botiga a l’emmagatzematge i a la preparació dels enviaments i a desenvolupar eines i tecnologies que permetin el control de l’inventari.

    Previsions del creixement mitjà anual 2021-2024 per a rendes prime

    Creixement anual en locals high street

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:26

    Creixement anual dels centres comercials

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:27
    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

NGEU digital: salt important o no?

Contingut disponible en
NGEU y bandera de la UE

Com l’electricitat va ser-ho en el seu moment, les tecnologies digitals són les noves tecnologies d’utilitat general (GPT, per les sigles en anglès). És a dir, tecnologies amb una enorme capacitat de canvi de les societats.1 Atesos el seu potencial transformador i la magnitud sense parangó que els països europeus destinaran a la digitalització, arran del repartiment dels fons Next Generation EU (NGEU), és important analitzar l’impacte potencial de la nova despesa digital sobre les principals economies europees.

Abans de començar, cal assenyalar que no tots els països es beneficiaran per igual de l’impuls de l’NGEU. Els fons europeus estan dissenyats per donar més suport a les economies que han patit amb més intensitat els efectes de la pandèmia. Així, Itàlia, Portugal i Espanya seran els països més beneficiats en el repartiment, amb desemborsaments previstos en l’esfera digital entre el 2% i el 3% del seu PIB (vegeu la primera taula), mentre que França i Alemanya, països que se’n beneficiaran menys, rebran menys del 0,5% del seu PIB.

  • 1. General Purpose Technologies. Per a més detalls, vegeu l’article «NGEU: un impuls molt oportú a la digitalització», al Dossier de l’IM03/2021.
Next Generation EU: desemborsaments
Impuls a la inversió en intangibles

L’impuls a la digitalització està íntimament vinculat a la inversió en els anomenats actius intangibles. En contraposició als actius d’inversió més tradicionals, els actius intangibles no tenen un component físic. Parlem d’inversió en software, en bases de dades, en formació i, seguint la terminologia utilitzada al primer article d’aquest mateix Dossier, en know-how. Entre un i dos terços de la inversió digital sol ser in­­versió en intangibles.2 Atesa la importància d’aquesta mena d’inversió en l’impuls de l’economia digital, ens preguntem, en un primer acostament analític, sobre l’impacte de l’NGEU sobre aquesta inversió.

Per mesurar l’impacte directe de l’NGEU sobre la inversió en intangibles, restem de les quantitats previstes en digitalització que es mostren a la primera taula les sumes que corresponen a les partides d’in­­versió en infraestructures (principalment, banda am­­pla i 5G), ja que aquest tipus d’inversió no es classifica com intangible. A això li sumem la nostra estimació de l’efecte arrossegament que les polítiques associades a l’NGEU poden exercir sobre la inversió privada en intangibles. Aquest càlcul es fa a partir de les previsions d’impacte econòmic de l’NGEU que ha realitzat la Comissió Europea. Així mateix, també computem l’impacte sota el supòsit d’un efecte arrossegament molt menor (la meitat de l’estimat inicialment).

Els avanços més importants es produeixen als països que reben més fons de l’NGEU en relació amb la seva dimensió. Itàlia, amb un increment del pes de la inversió en intangibles en relació amb el PIB entre 0,8 i 0,9 p. p. anuals el 2021-2023, se situa al capdavant. Espanya i Portugal, molt a la vora d’Itàlia, presenten un increment en el rang de 0,6 i de 0,8.3 Es tracta de xifres considerables (vegeu el gràfic): per a Espanya, aquest increment és gairebé la meitat de l’augment que va experimentar el 2013-2015 en relació amb el període 2000-2007; per a Portugal, és un increment molt semblant al que es va produir entre els dos períodes; per a Itàlia, és un augment molt superior.

  • 2. Vegeu Anderton, R., Jarvis, V., Labhard, V., Petroulakis, F. i Vivian, L. (2020), «Virtually everywhere? Digitalisation and the euro area and EU economies», ECB Occasional Paper (2020244).
  • 3. Aquest càlcul difereix del que es va mostrar a l’article «NGEU: un impuls molt oportú a la digitalització», publicat al Dossier de l’IM03/2021. Les diferències són degudes al fet que, en el present article, l’efecte arrossegament es calcula sobre la base de les estimacions de la Comissió Europea, mentre que, en l’article anterior, es va computar a partir de les previsions del Govern.
Inversió en intangibles: situació de partida i impacte NGEU (mitjana 2021-2023)
Impuls a l’activitat

En una segona anàlisi, construïm un escenari d’impacte sobre el PIB a curt i a llarg termini de la despesa digital prevista pels plans de recuperació i resiliència nacionals dels principals països europeus. Per fer-ho, partim de les inversions intangibles digitals contemplades amb anterioritat, classifiquem aquesta despesa en funció del tipus d’inversió digital que detallen els diferents plans i fem ús dels multiplicadors fiscals relacionats amb la digitalització estimats per l’Institut Alemany per a la Recerca Econòmica (DIW, per les sigles en alemany).4 En concret, el DIW proporciona multiplicadors fiscals a curt i a llarg termini per al desenvolupament de bases de dades i de serveis al núvol per afavorir l’ús de la intel·ligència artificial, per a la digitalització de la indústria, per a la formació de capital humà i per a la digitalització del sector sanitari i de les Administracions públiques. Segons aquest institut, els impactes més elevats són els associats als programes de formació de capital humà en habilitats digitals, i els menys elevats, els associats a la digitalització del sector públic. L’última taula mostra l’impac­­te dels fons sobre el PIB.

  • 4. Les estimacions inclouen només l’efecte directe dels fons NGEU i no contemplen els fons derivats de l’efecte arrossegament. Això és degut a la dificultat de classificar aquests fons en funció dels diferents tipus de despesa digital.
Impacte de les inversions en digitalització NGEU

Les estimacions mostren que les inversions en digitalització poden tenir un impacte substancial a curt termini, amb increments anuals del PIB que oscil·len entre el 0,3% i el 0,6% per a Itàlia, Espanya i Portugal, els tres països que rebran més fons. Així mateix, també es pot observar que, en tots els casos, les inversions tenen un impacte positiu a llarg termini sobre el nivell del PIB. Si entrem en les comparatives per país, destaca el cas de Portugal, que, malgrat destinar una quantitat substancialment inferior a les inversions en digitalització que Itàlia (l’1,8% del seu PIB, en relació amb el 2,9% d’Itàlia), obté un rendiment semblant. Això és degut al major pes que Portugal dedica a les inversions relacionades amb la formació de capital humà.5

En definitiva, els fons NGEU tenen el potencial de jugar un paper crucial a l’hora d’accelerar el desplegament i la implementació de les noves tecnologies digitals a la UE i d’impulsar la recuperació econòmica. L’èxit de l’NGEU raurà en l’efectivitat de les inversions, quelcom que no podrem avaluar fins que no passin uns anys.

  • 5. Vegeu l’article «NGEU: comparativa internacional de les inversions en noves tecnologies dels plans de recuperació», en aquest mateix Dossier.
Etiquetes