• Desacceleració del preu del lloguer a Espanya: el que revela el big data

    castellàanglès

    A partir de les dades internes de CaixaBank sobre els imports dels rebuts de lloguer, construïm indicadors sobre l’evolució recent del preu del lloguer de l’habitatge a nivell provincial i per als municipis més grans. Els resultats obtinguts mostren que el preu del lloguer ja evidenciava una tendència generalitzada de desacceleració abans de l’arribada de la pandèmia i que l’esclat de la crisi sanitària va estendre les correccions a la major part de províncies i de municipis, amb descensos especialment acusats en els lloguers amb imports més baixos i en els municipis més turístics.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica
    La tendència a la baixa del preu del lloguer s’intensifica arran de la pandèmia

    La tendència a la moderació del preu del lloguer a Espanya es va iniciar abans de l’aparició de la COVID-19, i la pandèmia no va fer més que accelerar-la. Així ho constaten els resultats de l’anàlisi que hem dut a terme amb dades internes de CaixaBank sobre els rebuts pagats en concepte de lloguer (degudament anonimitzats i tractats de forma agregada mitjançant tècniques de big data). En concret, seleccionem les relacions pagador-emissor que tenen sis mesos o menys d’antiguitat, amb l’objectiu de capturar els canvis de tendència que es produeixen al mercat, i construïm indicadors del preu del lloguer per a cada província i per als principals municipis espanyols.

    Equipats amb aquests indicadors, al primer gràfic, observem que la variació interanual de la mitjana de les províncies va assolir el seu valor màxim al maig del 2019 i es va començar a desaccelerar de manera clara durant la segona meitat de l’any. En concret, el 42% de les províncies i el 40% dels municipis analitzats van assolir el valor màxim del preu dels nous lloguers abans del desembre del 2019. Per tant, a moltes localitzacions, comprovem que, després d’un lustre d’increments molt superiors als ingressos de les famílies, el preu del lloguer havia tocat sostre abans de la pandèmia.25

    Amb l’arribada de la pandèmia, més localitzacions es van sumar a la tendència descendent, que es va intensificar, la qual cosa va provocar que la variació interanual del preu del lloguer de la mitjana provincial entrés en terreny negatiu de l’abril fins al juliol. Diversos factors haurien incidit en el descens, entre els quals destaca la caiguda dels ingressos de les famílies, que ha afectat, en especial, les llars amb ingressos baixos i que solen viure en un habitatge llogat. Per la seva banda, el notable increment de l’oferta de pisos en lloguer, derivat del transvasament d’habitatges que es destinaven al lloguer turístic al mercat residencial tradicional, també hauria incidit en la baixada de preus del lloguer a les zones turístiques, com es veurà més endavant.

    • 25. Per a una anàlisi dels factors que van impulsar el preu del lloguer entre el 2014 i el 2019, vegeu l’article «Puja el lloguer a Espanya», publicat a l’Informe Sectorial Immobiliari del 2S 2019.

    El preu dels lloguers nous es va començar a desaccelerar abans de la pandèmia

    Última actualització: 31 desembre 2021 - 12:25
    El preu del lloguer ja mostrava una tendència descendent abans de la pandèmia

    La caiguda dels ingressos de les famílies i el transvasament d’habitatges destinats al lloguer turístic van contribuir a la davallada dels preus.

    El preu dels lloguers nous es va començar a desaccelerar abans de la pandèmia

    Última actualització: 31 desembre 2021 - 12:25

    El 2021, el preu del lloguer s’ha situat en terreny negatiu a gran part de la geografia espanyola: el 65% de les províncies i el 55% dels municipis analitzats registren preus més baixos el 2021 (amb dades fins al setembre) en relació amb la mitjana del 2020. L’última dada disponible, corresponent al setembre del 2021, mostra que el 46% de les províncies i el 42% dels municipis analitzats registren encara un preu mitjà del lloguer inferior al del desembre del 2019, abans de la pandèmia, de manera que la recuperació del mercat del lloguer encara està molt endarrerida en relació amb el mercat de compravenda.

    Evolució del preu del lloguer a Madrid i a Barcelona

    Un esment especial mereixen els municipis de Madrid i de Barcelona, marcats amb cercles vermell i verd, respectivament, al gràfic següent. En el primer cas, els lloguers van patir una forta caiguda el 2020 (el –8,3%), tot i que és cert que també venien de taxes de creixement més elevades en els anys anteriors, i es van començar a recuperar el 2021 (el +0,6%). En canvi, a la ciutat comtal, el 2020, es va produir un alentiment, però els preus del lloguer van mostrar una certa resistència a ajustar-se fins a l’octubre del 2020, quan va entrar en vigor a Catalunya la llei que limita els preus del lloguer als mercats tensionats.26

    • 26. Llei 11/2020, de 18 de setembre, de la Generalitat de Catalunya, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge. Des de l’1 d’octubre del 2020, aquesta llei limita els preus dels lloguers als municipis catalans declarats zona amb preus tensionats.

    La moderació dels preus del lloguer s’intensifica arran de la pandèmia

    Variació anual del preu del lloguer mitjà per municipis (%)
    p26
    Notes: Cada cercle del gràfic representa un municipi. Per a cada municipi i mes, calculem el valor mitjà dels rebuts de lloguer nous (lloguers amb una antiguitat de la relació emissor-pagador inferior o igual a sis mesos). Dades del 2021 del gener al sete

    Si comparem l’evolució del preu del lloguer als municipis catalans afectats (on el preu del lloguer dels nous contractes no pot superar l’anterior o l’índex de referència) abans i després de l’entrada en vigor de la llei, i la comparem amb la resta dels municipis, obtenim que, des de l’octubre del 2020, la variació interanual del preu del lloguer hauria estat marginalment inferior als municipis catalans afectats (al voltant d’1 punt percentual).27 No obstant això, al gràfic següent, es pot observar que el preu del lloguer als municipis catalans afectats va mostrar una certa rigidesa a la baixa durant l’any 2020, abans de l’entrada en vigor de la llei, la qual cosa podria apuntar a una possible reticència a ajustar els contractes de lloguer a la situació de mercat, anticipant que, amb la nova llei, no es podrien apujar els lloguers. Així i tot, és difícil dur a terme una anàlisi empírica rigorosa per mesurar l’impacte de la llei del lloguer a Catalunya, ja que la seva entrada en vigor es va produir en un moment en què el mercat ja s’estava ajustant, i, a més a més, la pandèmia va tenir un impacte diferent sobre el mercat del lloguer a cada municipi per multitud de factors, com el grau de dependència del turisme, que analitzarem més endavant.28

    • 27. Metodològicament, realitzem una anàlisi de diferències en diferències.
    • 28. De manera similar, altres anàlisis mostren que la llei catalana hauria tingut poc impacte sobre els preus del lloguer, però, en canvi, hauria tingut un impacte negatiu sobre l’oferta. Vegeu «Efectos de la pandemia en el mercado del alquiler: ¿es conveniente una norma de regulación de precios?», EsadeEcPol Insight, núm. 27, febrer del 2021, i «La regulación del alquiler en Cataluña apenas incide en los precios, pero destruye la oferta», Idealista, març del 2021.

    L’impacte de la llei catalana sobre el preu dels lloguers nous

    Última actualització: 31 desembre 2021 - 12:26
    El que la mitjana amaga… i el que revelen les microdades

    Un gran avantatge que ofereixen les dades internes dels rebuts pagats en concepte de lloguer és que permeten analitzar la distribució dels lloguers en una mateixa localització. Generalment, els indicadors del preu del lloguer disponibles informen sobre el preu del lloguer mitjà en una determinada zona. Però la veritat és que, en una mateixa localització, el rang de preus del lloguer és relativament ampli.29 Així, per analitzar l’evolució del preu del lloguer en diferents punts de la distribució, calculem dos indicadors addicionals (a més de la mitjana): l’indicador del percentil 75 (lloguers alts) i el del percentil 25 (lloguers baixos).30

    • 29. Generalment, el preu del lloguer depèn de l’estat de conservació de l’habitatge, de la superfície i d’altres factors específics diferents de la zona en què es localitza.
    • 30. L’indicador del percentil 25 (en un mes i en una localització) és un valor tal que el 25% dels lloguers en aquesta localització són inferiors a aquest valor (i el 75% dels lloguers són superiors). L’indicador del percentil 75 es defineix de manera anàloga i mesura l’evolució dels lloguers alts en una zona.
    Els lloguers baixos han experimentat una major reculada

    que els lloguers alts en la mitjana de les províncies.

    En fer-ho, comprovem que els lloguers situats a la part baixa de la distribució (percentil 25) van créixer de forma més moderada abans de la pandèmia (avanç del 5,1% el 2018, en relació amb el  5,8% de la mitjana) i que el seu descens el 2021 és més intens (el –6,1%, en relació amb el –4,2% de la mitjana).31 En canvi, els lloguers situats a la part alta de la distribució (percentil 75) van créixer de forma més vigorosa el 2019 (el 6,5%), i el seu descens, en la mitjana provincial, és més limitat el 2021 (el –4,1%).32 Així ho recull el gràfic següent, que mostra la variació anual mitjana a nivell provincial (els resultats a nivell municipal són similars). Aquests resultats suggereixen que una gran part de l’ajust en el preu del lloguer s’ha produït entre els lloguers més baixos, generalment en habitatges ocupats per llars de renda baixa, que, arran de la pèrdua de la feina i de la reducció dels ingressos, han estat els més afectats per la crisi. 

    • 31. A més a més, a les províncies on baixen els preus el 2021, els lloguers baixos registren un descens anual mitjà molt significatiu (el –14%).
    • 32. A més a més, a les províncies on augmenten els preus el 2021, els lloguers que més pugen són els alts (el percentil 75 registra un increment mitjà del 5,9% en aquestes províncies).

    El preu dels lloguers nous recula més a la part baixa de la distribució

    Última actualització: 31 desembre 2021 - 12:27
    L’impacte del turisme sobre el preu del lloguer

    La pandèmia va tenir un fort impacte sobre el turisme internacional, la qual cosa va repercutir de forma directa sobre els preus del lloguer dels habitatges a les localitats més turístiques: el transvasament al mercat residencial tradicional dels habitatges destinats al lloguer turístic va incrementar l’oferta i, per tant, va abaixar els preus. Després de classificar els municipis entre turístics i no turístics (segons si la despesa amb targetes estrangeres als TPV de CaixaBank va ser superior, o inferior, al 10% del total el 2019), observem que el preu del lloguer mitjà va recular de forma més intensa el 2020 als municipis turístics i que aquest descens va ser més acusat als lloguers alts (percentil 75). A més a més, veiem també que el preu del lloguer als municipis no turístics ha trigat més a ajustar-se (no s’observen descensos en mitjana anual fins al 2021) i que el descens va ser menys intens que als municipis turístics i es va concentrar a la part baixa de la distribució (percentil 25).33

    • 33. Per a una anàlisi de l’impacte del turisme internacional sobre la demanda d’habitatge estranger i sobre els preus de compravenda als municipis turístics, vegeu «Com ha afectat la caiguda del turisme estranger el mercat immobiliari residencial espanyol?».

    El preu del lloguer recula més als municipis turístics, en especial a la part alta de la distribució

    Variació anual mitjana dels lloguers nous (%)

    Municipis turístics

    Última actualització: 31 desembre 2021 - 12:27

    Municipis no turístics

    Última actualització: 31 desembre 2021 - 12:28
    Reflexions finals

    La crisi de la COVID-19 ha intensificat i ha estès l’ajust de preus que ja es vivia al mercat del lloguer abans de l’arribada de la pandèmia. En aquest context, l’avantprojecte de llei pel dret a l’habitatge presentat pel Govern espanyol a l’octubre del 2021 introdueix un nou instrument regulador perquè els governs autonòmics i els ajuntaments puguin declarar zones amb lloguers tensionats, amb la finalitat de limitar els preus del lloguer en aquestes zones. L’experiència internacional destaca la importància d’avaluar de forma acurada l’efectivitat i l’impacte d’aquesta mena de mesures, ja que, en determinats casos, pot arribar a ser contraproduent.34

    • 34. Vegeu Banc d’Espanya, «La intervención pública en el mercado del alquiler de vivenda: una revisión de la experiencia internacional», Documentos Ocasionales, núm. 2.002, 2020.
    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • El sector turístic serà sostenible o no serà

    castellàanglès

    Una de les conseqüències de l’esclat de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha estat la major conscienciació de la població i, per extensió, de la classe política sobre la necessitat d’introduir criteris de sostenibilitat en les polítiques econòmiques, amb la finalitat d’impulsar una reactivació de l’economia de forma més sostenible i resilient. El sector turístic no és aliè a aquestes tendències, en primer lloc, perquè la seva pròpia activitat es pot veure perjudicada per les conseqüències del canvi climàtic i, en segon lloc, perquè hi ha un ampli marge perquè l’activitat turística sigui més sostenible. Aquest article tracta de respondre què entenem per sostenibilitat al sector turístic, com es pot mesurar, en quin punt es troba el sector turístic espanyol i cap a on es dirigeix.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Miniatura
    Área geográfica
    De què parlem quan parlem de sostenibilitat al sector turístic?

    El sector turístic espanyol ha experimentat, en els últims anys, un desenvolupament excepcional, fins a convertir-se en una de les principals fonts d’activitat, de renda i d’ocupació de l’economia espanyola. Aquest fort desenvolupament ha desencadenat, de manera paral·lela, l’aparició d’algunes conductes crítiques i de rebuig social al paper del turisme en certes destinacions i en certs moments del temps, fins que, el 2020, la crisi del coronavirus va paralitzar l’activitat del sector i va posar sobre la taula la seva rellevància en el sistema econòmic i social de molts territoris espanyols. En l’actualitat, les polítiques posades en marxa per les autoritats europees i pel Govern espanyol apunten clarament cap a una sortida de la crisi sota criteris de sostenibilitat i de resiliència, que, en el cas del sector turístic, adquireixen un doble vessant. D’una banda, l’activitat turística és especialment sensible a l’efecte del canvi climàtic, com ara l’augment del nivell del mar, els fenòmens climàtics extrems, la degradació mediambiental o la pèrdua de biodiversitat. De l’altra, hi ha un ampli marge de millora perquè el sector turístic sigui més sostenible, ja que és una activitat que comporta elevats nivells de contaminació de l’atmosfera i de forta pressió sobre els recursos naturals.

    L’Organització Mundial del Turisme defineix

    els principis de sostenibilitat en funció dels aspectes mediambiental, econòmic i sociocultural del desenvolupament turístic

    En aquest sentit, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) defineix els principis de sostenibilitat en funció de tres àmbits: mediambiental, econòmic i sociocultural. El primer persegueix donar un ús òptim als recursos naturals i mediambientals, així com preservar la diversitat biològica. L’aspecte econòmic correspon a l’impacte de l’activitat turística sobre l’economia de la localitat receptora de turisme, de manera que es promoguin activitats viables a llarg termini, amb oportunitats de feina estable i amb l’obtenció d’uns beneficis socioeconòmics ben repartits. Finalment, l’àmbit sociocultural busca conservar i enfortir els actius culturals i arquitectònics i els valors tradicionals de la destinació turística.

    Com podem mesurar l’evolució del sector cap a la sostenibilitat?

    En tenir en compte els tres aspectes que l’OMT defineix sobre la sostenibilitat del sector turístic, tractem d’establir un indicador rellevant per a cadascun d’ells amb la finalitat de mesurar en quin punt es troba la sostenibilitat al sector i quins haurien de ser els passos que cal fer a partir d’ara. Cal destacar que la nostra anàlisi es realitza amb dades anteriors al 2020, ja que l’efecte de la pandèmia sobre aquests indicadors distorsionaria l’anàlisi que es pretén fer en aquest article.

    La major part de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle

    per part del sector turístic es concentra als sectors del transport

    En l’àmbit mediambiental, s’utilitza l’evolució de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) cap a l’atmosfera per part dels sectors que aglutina la indústria turística spanyola.66 Per analitzar el sector només tenim en compte l’evolució dels tres gasos que més expulsa a l’atmosfera: diòxid de carboni (CO2), òxids de nitrogen (NOx) i monòxid de carboni (CO). La primera conclusió que es pot extreure és que la major part de l’emissió de GEH procedeix dels sectors del transport (representen al voltant del 12% del PIB turístic), concretament de l’emissió d’òxids de nitrogen derivada de la combustió dels motors. Aquests sectors es troben entre els més contaminants del conjunt de les branques d’activitat. A més a més, els seus nivells de contaminació han augmentat des del 2013 per al cas del transport aeri, mentre que, per al transport terrestre, han disminuït, però es mantenen en nivells molt elevats. Pel que fa als serveis d’allotjament i restauració i a les activitats d’agències de viatges i turoperadors, el monòxid de carboni és el gas contaminant que més s’expulsa a l’atmosfera.7 Tot i que els nivells de contaminació no són alarmants, lluny de moderar-se, entre el 2013 i el 2019, van mostrar un creixement del 78% en el cas de l’allotjament i del 38% en el cas de les agències i dels turoperadors.

    • 6. Per a aquesta anàlisi, es consideren les dades disponibles a l’INE per branques d’activitat: serveis d’allotjament, serveis de menjar i beguda (branca 55-56, segons la CNAE 2009); activitats d’agències de viatges, operadors turístics, serveis de reserves i activitats relacionades amb els mateixos (branca 79); transport terrestre i per canonada (branca 49), i transport aeri (branca 51).
    • 7. Aquest tipus de GEH es produeix cada vegada que s’encén algun combustible com gas natural, gas propà, gasolina, petroli, querosè, fusta o carbó. És a dir, el sector el produeix a conseqüència de l’ús dels sistemes de calefacció i de refrigeració i de l’ús de cuines de combustió.

    Emisiones de gases de efecto invernadero en los sectores turísticos

    Serveis d'allotjament, serveis de menjar i beguda

    Última actualització: 18 gener 2022 - 11:38

    Activitats d’agències de viatges, turoperadors i activitats relacionades

    Última actualització: 18 gener 2022 - 11:39

    Transport terrestre

    Última actualització: 18 gener 2022 - 11:40

    Transport aeri

    Última actualització: 18 gener 2022 - 11:41

    Els indicadors de valor econòmic consideren la contribució del turisme a la sostenibilitat econòmica de cada destinació. Per mesurar aquest àmbit, considerem com a variables el nombre mitjà de pernoctacions al mes (volum d’activitat) i la despesa per turista (valor d’aquesta activitat). El volum i el valor del turisme són essencials per a la sostenibilitat econòmica d’una destinació: com més elevada sigui la despesa per dia, més eficient serà la destinació en la generació de valor turístic.

    La relació entre el volum (nombre de pernoctacions) i la despesa per turista es pot veure al gràfic següent.8 Entre les províncies més turístiques (aquelles amb més de 10 milions de pernoctacions a l’any), la despesa mitjana se situa al voltant dels 300 euros per turista. Entre aquestes destinacions, destaca negativament el cas de Las Palmas: la segona província amb més pernoctacions, però amb una despesa mitjana modesta. A la resta de províncies, la despesa mitjana per turista se situa per sota dels 175 euros. En aquest cas, destaquen de forma molt positiva, entre d’altres, Girona, Alacant o Guipúscoa, que es caracteritzen per un volum més modest d’estades hoteleres, però que gaudeixen d’una despesa per turista molt elevada.

    • 8. La despesa turística total per província s’aproxima utilitzant els pagaments presencials amb targetes de turistes domèstics i internacionals als TPV de CaixaBank l’any 2019.

    Indicadors econòmics: despesa turística vs. pernoctacions

    Eix Y: Despesa/turista; Eix X: Pernoctacions (milions)

    pag16_turismo2
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes i de l’INE.

    Com a indicador bàsic per mesurar l’impacte social i cultural sobre les diferents destinacions turístiques, mesurem la congestió a les diferents províncies, ja que influeix en la satisfacció dels residents i és un indicador bàsic de l’impacte social del turisme sobre una comunitat. Per fer-ho, utilitzem la variable del nombre de pernoctacions en proporció de la població resident, els resultats de la qual es poden observar de forma resumida al mapa següent. En termes generals, no s’observa una pressió turística rellevant a la major part del territori.9 No obstant això, criden l’atenció els casos (i) de les regions insulars, destinació eminentment de platja i de natura, que reben molt turisme internacional;10 (ii) de certes zones pròximes a la frontera amb França, amb un model turístic de platja i de muntanya (Osca, Tarragona i Girona), que tenen una població local reduïda i que reben la visita de països veïns, i (iii) de certes localitats d’Andalusia, que reben tant turisme nacional com internacional (Màlaga, Huelva i Almeria). Evidentment, la congestió de les destinacions més turístiques ha empitjorat en els últims anys, tenint en compte que la població ha crescut, de mitjana, molt menys que l’arribada de turistes.11 

    • 9. A Espanya, la proporció del volum de pernoctacions en relació amb la població resident se situa lleugerament per damunt de set, nivell que pot ser pres com a referència de congestió mitjana per al conjunt nacional. Una congestió per damunt d’aquest nivell pot ser considerada elevada. En el cas de la UE, segons les dades disponibles a Eurostat, se situa al voltant de quatre.
    • 10. De fet, les Illes Balears destaquen com la regió europea amb més congestió pel nombre de visitants anuals que acull, segons les dades regionals disponibles a Eurostat, per davant de la Província autònoma de Bozen (Itàlia), de l’Algarve (Portugal), del Tirol i de Salzburg (Àustria).
    • 11. En els 10 últims anys, la població ha crescut el 2% de mitjana a Espanya, mentre que l’arribada de turistes internacionals ha repuntat gairebé el 60%.

    Pernoctacions en proporció de la població resident

    p17
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.
    Cap a un nou model més sostenible i competitiu

    Atesos els indicadors disponibles, sembla clar que hi ha marge de millora en els propers anys. En l’àmbit mediambiental, els nivells de contaminació, fins i tot, han augmentat en els últims anys, i les línies de millora van des de la promoció de construccions més eficients i amb més qualitat energètica, passant per sistemes de condicionament més moderns, fins a la promoció de mitjans de mobilitat més sostenibles, entre altres aspectes. En termes econòmics, no hi ha dubte de la importància del sector per al conjunt de l’economia espanyola, tot i que caldrà vigilar les destinacions especialment demandades, amb nivells elevats de congestió, on l’aportació econòmica del sector és modesta. Finalment, en termes  socioculturals, hi ha algunes regions amb una sobredemanda turística creixent que provoca malestar en determinades poblacions residents, ja que causa problemes de congestió en localitats petites, amb serveis públics limitats i que no sempre estan preparades per absorbir aquesta ingent demanda estacional. 

    A partir d’aquí, l’agenda cap a la sostenibilitat del sector passa per reprendre iniciatives anteriors a la COVID-19 i que permetin, ara, aprofitar els fons procedents d’Europa.12 En concret, el sector turístic espanyol apareix al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern a través de la política de «Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya Nació Emprenedora», on el component 14 traça un Pla de Modernització i Competitivitat del Sector Turístic. Dins aquest Pla, l’eix que rebrà més inversió és l’Estratègia de Sostenibilitat Turística en Destinacions, que compta amb un pressupost estimat d’uns 1.900 milions d’euros per als tres propers anys.13

    • 12. Al començament del 2019, el Govern i la Secretaria d’Estat per al Turisme ja havien començat a treballar en l’Estratègia de Turisme Sostenible d’Espanya 2030, on ja es tenia en compte la necessitat d’introduir criteris de sostenibilitat en el sector i que començava a introduir els objectius i criteris que ara, a través dels fons NGEU, s’han establert en aquesta nova Estratègia de Sostenibilitat Turística en Destinacions.
    • 13. El Govern va realitzar, al novembre, el repartiment de la primera convocatòria extraordinària de Plans de Sostenibilitat: va desemborsar 615 milions a les CA, tenint en compte variables econòmiques (percentatge del PIB turístic en relació amb el PIB autonòmic i caiguda en l’afiliació de treballadors del sector turístic entre el desembre del 2019 i el desembre del 2020), territorials (percentatge de superfície de la comunitat autònoma en relació amb la superfície nacional i densitat de població) i turístiques (nombre de turistes internacionals rebuts el 2019 i despesa d’aquests turistes).
    L’objectiu final és tractar de millorar

    la competitivitat del sector turístic espanyol mitjançant un nou model amb més valor afegit

    Entre els objectius d’aquestes iniciatives no solament hi ha que les destinacions espanyoles siguin capaces d’integrar en la seva oferta criteris de sostenibilitat mediambiental, socioeconòmica i territorial, sinó també desenvolupar estratègies de resiliència davant els reptes actuals (canvi climàtic, sobredemanda turística i crisis sanitàries i de seguretat) i assolir una major cohesió territorial. És a dir, promoure un millor repartiment de les càrregues sobre el territori i consolidar una gestió territorial integral que ajudi a frenar els processos de despoblació. L’objectiu final és tractar de millorar la competitivitat del sector turístic espanyol mitjançant un nou model que sigui més sostenible, de més qualitat i, per tant, amb més valor afegit.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • La importància de reactivar la digitalització del sector turístic

    castellàanglès

    Els sectors més relacionats amb el turisme s’estan digitalitzant més de pressa que la mitjana de l’economia espanyola, però el recorregut encara és ampli, en especial si el comparem amb altres sectors turístics europeus. En els propers anys, serà clau que el sector turístic sigui capaç de posar remei a aquesta situació, mitjançant una aposta clara per la digitalització que contribueixi a millorar la seva capacitat de creixement a llarg termini. El paper dels fons europeus NGEU és una oportunitat per reactivar la inversió en digitalització de les empreses turístiques després de superar dos anys molt difícils per al sector. 

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Etiquetas
    Miniatura
    Área geográfica

    Arran de la pandèmia, la digitalització ha guanyat encara més protagonisme en les nostres vides. Els consumidors hem canviat de forma radical la nostra manera de comunicar-nos, de treballar i de consumir. Per la seva banda, el teixit empresarial s’ha adaptat molt ràpidament a aquests canvis i ha accelerat els processos de digitalització amb la implantació massiva del teletreball i amb l’enorme creixement de les vendes e-commerce.14 Aquest procés de transformació és molt necessari per assegurar el creixement a llarg termini de tots els sectors. Les empreses que, en els propers anys, apostin per la digitalització estaran apostant per una estratègia que els farà guanyar productivitat i competitivitat i, per tant, estaran millorant les seves perspectives de forma molt significativa, mentre que les empreses que es quedin enrere poden perdre protagonisme en els propers anys.

    Hi ha hagut sectors, com el comerç al detall, que han aconseguit grans avanços durant la pandèmia, mitjançant la incorporació sense precedents de la digitalització en els canals de venda. El sector turístic no ha estat aliè a aquesta dinàmica, tot i que, a causa dels problemes econòmics que ha travessat durant la pandèmia, no ha pogut avançar de manera tan destacable. No obstant això, la recuperació econòmica del sector i l’arribada dels fons Next Generation EU (NGEU) podrien ser un revulsiu perquè el sector pugui continuar avançant cap a la digitalització. 

    • 14. Vegeu «e-commerce: un avanç d’anys en pocs mesos», al nostre Informe Sectorial de Comerç Al Detall 2021, i el Focus «La COVID-19 impulsa el teletreball», al nostre Informe Mensual del juny del 2020.
    Situació actual de la digitalització al sector turístic

    Per entendre els propers passos de la indústria turística en matèria de digitalització, és necessari entendre l’estat de la qüestió a les empreses del sector. Per poder mesurar la situació del procés de digitalització a les empreses turístiques, utilitzem l’Índex CaixaBank de Digitalització Sectorial (ICDS). El nostre índex ofereix una visió holística del procés de digitalització empresarial i permet identificar les fortaleses i les febleses dels diferents sectors d’activitat en diversos àmbits: actius digitals (capital i recursos humans); profunditat digital de les interaccions amb els clients, amb els proveïdors i amb les Administracions públiques, i intensitat en l’ús de les tecnologies digitals tradicionals i emergents.15

    Tal com es mostra tot seguit, segons els resultats que ofereix l’ICDS per al 2020, el sector de referència a Espanya és el de tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC), amb un registre de 67 punts sobre 100.16 Per la seva banda, comerç, allotjament i transport i emmagatzematge (els tres sectors més vinculats al turisme analitzats en l’índex) mostren registres de 48, de 46 i de 42 punts, respectivament, la qual cosa implica una bretxa important amb els sectors més digitals. Cal destacar que, malgrat que cap d’aquests tres sectors més vinculats al turisme destaca de manera significativa, l’evolució entre el 2017 (primer any calculat) i el 2020 ha estat més positiva que en la mitjana, la qual cosa apunta al fet que el sector turístic està millorant la seva posició relativa. 

    • 15. Vegeu l’Índex CaixaBank de Digitalització Sectorial 2020.
    • 16. Per construcció, l’ICDS pot prendre valors entre 0 i 100, ja que cadascun dels 120 indicadors que componen l’ICDS s’ha reescalat en relació amb el seu valor mínim i màxim registrat pels diferents sectors d’activitat dels 28 països membres de la UE entre el 2017 i el 2020. D’aquesta manera, l’ICDS prendria un valor màxim de 100 per a un hipotètic sector d’activitat per al qual tots els 120 indicadors prenguessin el valor de referència màxim. El valor màxim europeu és el sector TIC de Finlàndia, amb 82 punts.

    Índex CaixaBank de Digitalització Sectorial (ICDS)

    Índex entre 0 (mín.) i 100 (màx.)

    p20
    Font: CaixaBank Research.
    El sector turístic s’està digitalitzant

    més de pressa que la mitjana de l’economia espanyola, segons ho apunta l’Índex CaixaBank de Digitalització Sectorial 

    L’ICDS ens possibilita efectuar una anàlisi més fina, gràcies al fet que està compost per diversos pilars i subpilars que il·lustren el nivell de digitalització en camps més concrets. En aquest sentit, si analitzem els pilars de digitalització d’entrades i d’interaccions (vegeu la taula), observem que les empreses del sector turístic destaquen en àmbits concrets. Així, veiem que el sector d’allotjament és una referència en el grau de digitalització de la seva relació amb clients, gràcies al procés de digitalització de la comercialització dels serveis, que, des de fa molts anys, guanya terreny a altres mètodes de comercialització tradicional. En canvi, s’evidencien molts àmbits que necessiten millorar, com la digitalització en la relació amb els proveïdors i amb la banca i la digitalització dels factors de producció (capital i treball).

    Desglossament de l’ICDS 2020 per components del pilar d’entrades i del pilar d’interaccions

    Índex entre 0 (mín.) i 100 (màx.)

    p21
    Font: CaixaBank Research.

    D’aquesta anàlisi emergeix la qüestió de fins a quin punt és necessari que la digitalització del sector turístic avanci en la mateixa mesura que un sector com el de les TIC. Les característiques idiosincràtiques de cada sector poden dictar que la digitalització òptima del capital i del treball pugui variar molt entre sectors. Per entendre millor la bretxa amb la frontera tecnològica de cada sector relacionat amb el turisme, analitzem a nivell internacional quin és el grau de digitalització dels factors de producció i ho fem, en concret, comparant el grau d’utilització de tecnologies digitals avançades als països de la UE per als sectors d’allotjament i de comerç.

    Tal com es mostra als gràfics següents, la utilització de tecnologies de big data i de computació al núvol per part dels sectors espanyols d’allotjament i de comerç se situa per sota de la mitjana de la UE. A més a més, en tots els casos, presenta una bretxa molt àmplia amb la frontera tecnològica (diferència amb el país europeu més digitalitzat), la qual cosa evidencia que, a Espanya, hi ha un marge gran de millora per a les empreses relacionades amb el turisme.

    Empreses que utilitzen tecnologies digitals als països de la UE-27

    % sobre el total de cada país

    p22
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’Eurostat.
    El sector d’allotjament és una referència en el grau de digitalització

    de la seva relació amb els clients, gràcies al procés de digitalització de la comercialització dels serveis

    El paper de la digitalització en el futur del sector turístic

    Un cop analitzades les fortaleses i les febleses del procés de digitalització al sector turístic, és important entendre què pot oferir a les empreses, ja que la digitalització no és un fi, sinó un mitjà per assolir més competitivitat i més productivitat. En l’àmbit turístic, es poden extreure lliçons del que el sector ha guanyat gràcies a la digitalització de la interacció amb els seus clients, que, segons l’ICDS, ha assolit un nivell molt elevat, principalment arran de l’aparició de les OTA (agències de viatges on-line, com Booking o Expedia) i del desenvolupament de la venda directa on-line efectuada per les grans cadenes hoteleres.

    Segons un estudi de Phocuswright, entre el 2014 i el 2019, la facturació per venda d’habitacions d’hotel a la UE efectuada per canals electrònics va mostrar un enorme dinamisme i va créixer a un ritme anual mitjà del 8,1%, en especial mitjançant les OTA, les vendes de les quals van créixer a un ritme de l’11% anual. Això contrasta amb l’evolució més pobra dels canals de venda tradicionals (directa presencial, agències de viatges físiques i turoperadors), que van créixer amb prou feines a un ritme del 0,8% anual. Així, el 2019, el pes de la venda on-line a la UE va assolir el 40% (el 27% OTA i el 13% venda directa on-line), la qual cosa indica que, per als turistes, aquests canals de venda s’estan mostrant molt més competitius que els tradicionals. Aquestes tendències es fan encara més evidents si només analitzem les pimes hoteleres, que, entre el 2016 i el 2019, només van registrar creixement en els canals de venda no presencials. 

    Entre el 2014 i el 2019, la venda on-line d’habitacions d’hotel

    va créixer a un ritme mitjà anual del 8,1%, molt superior al ritme del 0,8% de la venda per canals tradicionals 

    Per a l’oferta, l’aposta pels canals de venda on-line, que ofereixen més visibilitat i un accés a un mercat molt més gran, ha estat un model d’èxit per a tota mena de destinacions i d’hotels, sense importar la quantitat de recursos disponibles per invertir en marketing. En altres paraules, els canals de venda digitals fan possible que un hotel petit d’un municipi no eminentment turístic d’Espanya pugui vendre reserves a un turista de qualsevol continent del món. Si analitzem els pagaments als TPV de CaixaBank en comerços hotelers entre el 2019 i el 2021, observem que la probabilitat que un estranger faci una compra en un comerç hoteler és apreciablement major a través del canal e-commerce, fins i tot el 2020, quan el volum de turistes estrangers a Espanya va ser el 79% inferior al del 2019, tot i que van efectuar el 63% de la despesa en hotels per canals on-line.

    Distribució de pagaments als TPV de CaixaBank d’allotjaments en funció de l’origen del turista i del canal de venda

    (% sobre la despesa total)

    p24
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes de CaixaBank.

    La digitalització de la venda de serveis turístics ja està relativament avançada i confirma l’enorme potencial que amaga la digitalització en termes de millores de competitivitat i de productivitat. No obstant això, segons els resultats de l’ICDS analitzats en aquest article, hi ha altres àmbits que encara presenten un marge de millora molt gran (relacions B2B, inversió en capital tecnològic, major ús d’analítica de dades, etc.) i que podrien ser claus per al futur del sector. Per avançar en la digitalització d’aquests punts febles, serà necessari que les empreses del sector inverteixin definitivament en la digitalització.

    Entre el 2019 i el 2021, la probabilitat que els pagaments en hotels

    els efectués un turista internacional va ser més gran als canals de venda e-commerce

    En aquest procés, no sortiran guanyant tots els actors del sector turístic. Els sectors tradicionals amb menys capacitat de digitalitzar-se podrien perdre pes i deixar espai per a les empreses que desenvolupin els canals digitals. Segons la nostra anàlisi, els principals guanyadors de la digitalització podrien ser: (i) les empreses turístiques més petites, amb més potencial de millora de l’eficiència que les grans empreses; (ii) les empreses que ofereixin serveis diferenciats, en un context en què la venda on-line proveeix abundants opcions per al comprador, i (iii) els turistes, que tindran accés a més serveis, més personalitzats i a preus més competitius.

    El paper dels NGEU en la digitalització del sector turístic

    Com s’ha apuntat més amunt en aquest article, el desenvolupament de la digitalització exigeix inversions importants. No obstant això, la crisi produïda per la pandèmia ha limitat de forma considerable la capacitat d’inversió de les empreses turístiques. En aquest context, el paper dels fons europeus NGEU a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) podria ser clau. El sector turístic espanyol apareix al PRTR a través de la política de «Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya Nació Emprenedora», on el component 14 traça un Pla de Modernització i Competitivitat del Sector Turístic. Malgrat tot, la partida pressupostada per a la digitalització del sector turístic dins el component 14 del pla és, només, de 337 milions d’euros, una xifra que sembla molt limitada si tenim en compte la magnitud del sector turístic, que, el 2019, va assolir un PIB turístic de 154.000 milions d’euros (la inversió en digitalització seria del 0,2% del PIB turístic del 2019).

    Els fons NGEU pressupostats per a la digitalització del sector turístic

    són limitats, però podrien ser una palanca de reactivació per a la inversió privada en digitalització

    Els objectius del Pla de Transformació Digital del sector turístic del PRTR s’han enfocat cap al desenvolupament de plataformes digitals que afegeixin valor o que siguin una palanca de creixement per al sector. Així, les tres principals línies d’actuació seran:

    • Inversió en el desenvolupament de les destinacions intel·ligents per potenciar les marques turístiques d’Espanya.
    • Desenvolupar un sistema d’intel·ligència turística per a les Administracions públiques i per a les empreses del sector que reculli dades de les pròpies empreses i dels organismes de tota la cadena de valor.
    • Inversió en projectes i en iniciatives noves que impliquin solucions digitals per al sector (desenvolupament d’aplicacions, plataformes col·laboratives, etc.).

    En conclusió, ateses les febleses identificades en aquest article en el procés de digitalització del sector turístic, les línies definides pel pla són molt encertades. Malgrat que estimem que la dimensió dels recursos assignats en el PRTR per a aquestes iniciatives és petit, sí que preveiem que tindran un efecte palanca per reactivar iniciatives privades d’inversió en digitalització que es van deixar de banda després de la irrupció de la COVID-19. Sigui com sigui, el sector turístic haurà de reprendre el camí previ a la pandèmia i tornar a invertir amb força en la seva transformació i, en especial, en la seva transformació digital.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Els canvis en la inversió immobiliària al detall derivats de l’impacte de la COVID-19

    castellàanglès

    La irrupció de la pandèmia ha modificat l’escenari per a la inversió immobiliària en actius relacionats amb el comerç al detall. D’una banda, les fortes restriccions a la mobilitat i al negoci han reduït els preus i les rendes dels locals comercials i han  moderat l’interès inversor. De l’altra, la COVID-19 ha provocat un canvi en els hàbits dels consumidors espanyols que ha beneficiat els supermercats, on la inversió va assolir màxims històrics el 2020, i que ha accelerat la penetració del comerç on-line en el sector detallista, que ha impulsat, així, la inversió en la logística necessària per donar suport a aquest canal de vendes.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    Estructura de la inversió immobiliària comercial a Espanya

    En els cinc últims anys, al sector detallista espanyol, la inversió immobiliària comercial ha pujat, de mitjana anual, a uns 3.000 milions d’euros. El 2019, abans de l’arribada de la pandèmia, la inversió en oficines era, amb diferència, la que tenia més pes al sector immobiliari comercial (representava més del 30% del total). No obstant això, les restriccions a la mobilitat i l’auge del teletreball van acabar reduint la inversió en aquesta mena d’actius per sota del 20% del total el 2020. Mentrestant, la inversió en actius immobiliaris retail va augmentar el pes en relació amb el total i va representar gairebé el 25% del total de la inversió immobiliària comercial el 2020, només per darrere de les categories multifamily (lloguer residencial i residències d’estudiants) i logística. En aquest cas, la pandèmia ha permès al sector retail absorbir el menor interès de la inversió en oficines i en hotels.

    En el cas d’Europa, la inversió en oficines també s’ha enfonsat, però ho ha fet amb menys intensitat, i, després de l’impacte de la pandèmia, continua sent, amb diferència, la principal inversió immobiliària comercial (prop del 35% del total), gràcies a la reactivació que van viure, durant la segona meitat de l’any, els grans centres financers de la regió (Alemanya, el Regne Unit i els Països Baixos). Per la seva banda, el pes del sector retail cau en relació amb els anys anteriors, més llastat, en aquest cas, per les restriccions a la mobilitat i al negoci. Sí que s’observa una tendència comuna: l’auge del sector logístic (associat a aquesta major penetració del comerç on-line) i el deteriorament dels actius associats als allotjaments i als hotels, castigats per l’escassa mobilitat internacional.

    Augmenta el pes de la inversió immobiliària detallista a Espanya

    Distribució de la inversió per sectors a Espanya

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:21

    Distribució de la inversió per sectors a Europa

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:22
    Impacte de la pandèmia sobre la inversió immobiliària detallista

    Segons la consultora immobiliària JLL, la inversió immobiliària detallista va augmentar el 40% el 2020 al mercat espanyol, fins als 2.250 milions d’euros. Es tracta d’un registre sorprenent, atès el context de fortes restriccions sobre el comerç presencial, i és possible que una gran part de l’augment sigui un efecte correcció després d’uns volums d’inversió especialment reduïts el 2019. Si comparem la dada amb la mitjana dels tres anys anteriors, s’observa una caiguda del 30% en la inversió immobiliària detallista el 2020.

    Pel que fa als tipus d’actiu, els centres comercials van ser els que van concentrar la major part de la inversió immobiliària, amb un volum d’uns 1.100 milions d’euros, tot i que és cert que el 80% d’aquesta xifra és degut, exclusivament, a dues grans operacions (Intu Asturias i Puerto Venecia), que es van negociar i es van tancar a l’inici de l’any, abans de l’esclat de la pandèmia. En altres paraules, si s’exclouen aquestes operacions, es tractaria del nivell d’inversió més baix des del 2013; és a dir, des de la reactivació de l’economia espanyola després de la crisi financera i del deute sobirà.

    Tot seguit se situa, en volum, la inversió en supermercats, que, el 2020, va batre el seu màxim històric, amb una inversió d’uns 600 milions d'euros, i va representar el 30% de la inversió immobiliària detallista, quan, entre el 2017 i el 2019, amb prou feines representava el 5%-10% del total. El seu èxit no sorprèn: ha estat un dels sectors que més reforçat ha sortit de la crisi sanitària, gràcies al seu paper de proveïdor de la població.

    En canvi, els locals comercials, sobretot de comerç tèxtil, d’oci i de restauració, van ser els actius immobiliaris més perjudicats. En primer lloc, han estat especialment llastats per les restriccions (sobre aforaments, límits horaris i tancaments forçosos) i per les menors arribades de turistes (el –77% el 2020). En segon lloc, la pandèmia ha accelerat el creixement del comerç on-line i ha provocat un cert excés d’oferta de locals comercials a curt termini.

    Els supermercats i els centres comercials van liderar la inversió el 2020

    Inversió immobiliària al sector detallista a Espanya

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:23

    D’altra banda, les rendes dels actius immobiliaris van recular de forma generalitzada al llarg del 2020, a conseqüència de la crisi sanitària. L’absència de compradors i la recessió econòmica derivada de la crisi sanitària han comportat un augment de les taxes d’atur i de la disponibilitat de locals i han disparat la rotació entre operadors. No solament han tancat establiments petits, sinó que les grans marques també han aprofitat per fer un esforç de reducció de locals físics i han potenciat l’e-commerce. Com a conseqüència, segons les dades de JLL sobre el final del 2020, les rendes prime en high street (locals de 100 m² o més) van caure el 16% interanual a Madrid i el 18% a Barcelona.12 Per la seva banda, les rendes prime en centres i en parcs comercials a Espanya també van recular al llarg del 2020, però van fer-ho menys i van registrar caigudes entre el 10% i el 12,5% interanual.

    • 12. La renda prime fa referència a les zones comercials més sol·licitades i exclusives.
    31
    Els centres comercials a Espanya, molt vinculats a l’oci i a la restauració

    A Espanya, els centres comercials concentren 1 de cada 4 compres al sector detallista. La situació d’aquest model de negoci, sobretot en aquests moments de fort descens en l’afluència de visitants, ocupa una bona part del debat econòmic, a causa del declivi que experimenta des de fa anys als EUA, on els centres comercials, que es van popularitzar durant els anys seixanta i setanta i van assolir el cicle de maduresa als anys noranta, han passat de tenir una quota del 75% de les vendes al detall a representar menys del 10% el 2019. Tenint en compte que, entre el 2010 i el 2019, les vendes al detall van créixer a ritmes del 4% anual i que la confiança de les famílies s’ha mantingut en nivells elevats, sembla clar que el declivi d’aquest model als EUA és degut, més aviat, a factors estructurals: la sobreoferta existent (la densitat comercial per habitant és cinc vegades superior a la d’Europa), la falta d’inversions en els últims anys, que ha deixat el sector obsolet (més d’un terç dels centres es van construir abans dels anys vuitanta), i el major paper de
    l’e-commerce (els EUA són un dels països amb una major penetració del comerç on-line) expliquen la major part del deteriorament.

    En el cas espanyol, no s’evidencien problemes de sobreoferta ni d’obsolescència comparables als dels EUA, i no sembla que, a curt termini, aquest model de negoci hagi de seguir el mateix camí que al gegant nord-americà. En primer lloc, l’oferta comercial espanyola amb prou feines acaba d’entrar en la fase de maduresa, i la densitat de centres comercials (0,34 m² per habitant) dista molt de la nord-americana (2,35 m² per habitant). En segon lloc, els centres comercials espanyols són molt més moderns, impulsats la majoria al llarg de la dècada dels 2000, i presenten una composició més coherent amb les noves tendències i amb els nous hàbits dels consumidors: es destina més superfície a l’oci i a la restauració, a diferència del model anglosaxó, que dedica  més espai als grans magatzems i als hipermercats, que van exercir de motor als anys seixanta i setanta, però que ara estan clarament en declivi.

    Els centres comercials espanyols no evidencien problemes de sobreoferta ni d’obsolescència com als EUA.

    Aquí l’oferta acaba d’entrar en la fase de maduresa i  és més moderna i coherent amb les noves tendències dels consumidors

    La composició del centre comercial espanyol és més moderna

    La composició del centre comercial espanyol és més moderna
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades del CBRE.

    Finalment, l’únic factor de deteriorament que sí que pot ser un risc per a aquest model de negoci és l’auge del comerç on-line. El 2019, l’e-commerce representava al voltant del 5,4% de les vendes al detall al nostre país, però la crisi sanitària ha accelerat els canvis en els hàbits del consumidor espanyol.13 Segons les estimacions del Centre for Retail Research, que ofereix dades comparables a nivell internacional, aquest percentatge s’hauria apropat gairebé al 10% el 2020. No obstant això, aquesta penetració de l’e-commerce queda molt lluny dels registres dels EUA (al voltant del 20% del total de vendes), de les grans economies europees (el 26% al Regne Unit, el 20% a Alemanya i el 14% a França) o, fins i tot, de la mitjana de la UE (el 16% estimat per al 2020).

    El gran avantatge del centre comercial espanyol davant l’auge del comerç on-line és, precisament, el seu major enfocament cap a l’oferta d’oci i de restauració, de serveis i d’experiències que, en gran part, no es poden obtenir de manera digital. Paradoxalment, el que actua com a avantatge estructural a mitjà i a llarg termini s’ha convertit en un llast durant la pandèmia, a causa del descens de les interaccions socials per la por als contagis. Els centres comercials van ser els últims a reobrir les portes en el pla de desescalada del 2020, amb fortes restriccions d’aforament i sense poder oferir, precisament, les zones d’oci, amb la finalitat d’evitar aglomeracions. Així i tot, l’afluència als centres comercials s’ha recuperat des dels mínims del primer estat d’alarma: a l’abril i al maig del 2020, va caure més del 80% interanual, va millorar durant la segona meitat de l’any i, des de la tercera onada del virus, es va mantenir al voltant del 60%-70% dels nivells pre-COVID.

    • 13. Segons les dades internes de CaixaBank, el pes de l’e-commerce en el comerç al detall va ser del 5,6% el 2019. El 2020, l’e-commerce va passar a representar el 9,2% de la facturació total, malgrat que, al final de març del 2021, aquest avanç es va moderar fins al 6,5% del total. Per a més detalls sobre les tendències del comerç electrònic, vegeu l’article «e-commerce: un avanç d’anys viscut en pocs mesos», en aquest mateix informe.
    Paradoxalment, el que actua com a avantatge estructural a mitjà i a llarg termini del centre comercial espanyol

    (el seu enfocament cap a l’oferta d'oci i de restauració) s’ha convertit en un llast durant la pandèmia

    L’afluència als centres comercials va caure més del 30% el 2020

    Afluència als centres comercials

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:24

    En principi, tot fa pensar que, quan es moderin les restriccions a la mobilitat i es reprenguin els hàbits d’interactuar en societat, quan se superi l’actual crisi sanitària, el consumidor espanyol reprendrà una gran part del seu oci pre-COVID. De fet, la supervivència dels centres comercials a mitjà i a llarg termini dependrà del retorn als hàbits socials, la qual cosa permetrà compensar l’auge del comerç on-line. Mentre esperem per veure com es comporten aquestes forces a favor i en contra, l’Associació Espanyola de Centres Comercials (AECC) i les principals consultores immobiliàries mantenen les expectatives que la superfície bruta llogable als centres comercials es continuarà incrementant al nostre país; en l’actualitat, compta amb 567 centres comercials i amb uns 16,4 milions de m² de superfície.

    La pandèmia impulsa la inversió en supermercats

    No hi ha dubte que la indústria agroalimentària ha estat un dels sectors que ha sortit enfortit de la pandèmia, motiu pel qual no sorprèn que el seu canal de distribució al detall n’hagi sortit també reforçat. De fet, els supermercats han estat l’únic sector detallista que s’ha enfortit durant la crisi sanitària.

    La crisi sanitària ens ha deixat un consumidor que menja més sovint a casa, que ho fa de forma més saludable i sostenible, que prefereix el menjar a punt per cuinar, que perd l’interès per la marca del fabricant, que mira més les ofertes disponibles (els supermercats de hard discount en surten reforçats), que prefereix els productes i les marques locals i que ha perdut la por a comprar productes frescos de forma on-line. D’aquesta manera, es poden extreure tres tendències molt marcades per al sector: (i) la importància de la  proximitat, ateses les contínues restriccions a la mobilitat; (ii) la preferència per productes i per comportaments més saludables i més sostenibles, pel canvi d’hàbits i per la major consciència mediambiental, i (iii) l’auge del comerç electrònic, també pel que fa a la distribució alimentària, a causa, de nou, del confinament de la població. En aquest sentit, els supermercats són el format que ofereix una major proximitat i que han fet un esforç enorme, en un escàs període de temps, per incloure productes frescos, bio i gourmet i per adaptar-se a la nova realitat de la compra on-line.

    En aquest context, el 2020 ha estat un any sense precedents pel que fa a la inversió en superfícies d’alimentació, amb un volum de tancament d’uns 650 milions d’euros, xifra que duplica, amb escreix, la inversió mitjana dels cinc anys anteriors, segons les dades de la consultora Savills (vegeu el gràfic següent). A curt termini, les operacions d’inversió en supermercats continuen sent una opció atractiva, gràcies (i) al seu paper com a distribuïdors de productes de primera necessitat, amb una demanda contínua en el temps; (ii) al fet que han estat especialment resilients a l’hora de superar una crisi d’aquestes característiques, i (iii) al fet que són percebuts com un producte defensiu, líquid i de risc moderat.

    Rècord d’inversió a les superfícies d’alimentació

    Inversió en supermercats

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:25

    Repartiment en diferents formats de distribució detallista

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:25

    Quan se superi la crisi sanitària actual, les perspectives per als supermercats a mitjà i a llarg termini continuen sent favorables. Sens dubte, el canal on-line continuarà guanyant quota de mercat, tot i que ho farà d’una forma més gradual que durant el 2020, però cal esperar que les botigues físiques, accessibles i ben situades continuaran sent insubstituïbles en el procés de distribució d’aliments, en un context d’augment de les preferències pels productes frescos: les expectatives del sector per a Europa evidencien que les botigues físiques atrauran el 90% de les vendes en alimentació. De nou, es continuaran buscant models híbrids que permetin adaptar-se més ràpidament a les preferències dels consumidors, i, en aquest sentit, els supermercats han provat que són flexibles i àgils a l’hora d’ajustar-se al canvi de circumstàncies.

    p 35
    El naixement de la logística associada al canal detallista

    La caiguda forçosa de les vendes presencials que viu el sector del retail a causa de les restriccions a la mobilitat de la població ha estat un catalitzador clar per al desenvolupament del comerç electrònic.14 De manera paral·lela, el mercat logístic, fins fa uns anys el sector amb menys presència en l’immobiliari comercial, ha experimentat un repunt sense precedents, afavorit per les necessitats urgents d’emmagatzematge sorgides al llarg del 2020, sobretot durant les primeres setmanes del primer estat d’alarma, quan es va témer, fins i tot, que es poguessin patir situacions de desproveïment de determinats productes essencials. En balanç, aquest auge del comerç electrònic ha generat una certa simbiosi entre el comerç al detall i la logística.

    En aquest sentit, els parcs comercials de superfícies mitjanes situats en zones urbanes pròximes a la ciutat de referència s’han vist inesperadament afavorits per aquest canvi en els hàbits de consum: es troben en ubicacions privilegiades per a la logística (pròxims al centre, amb bones connexions, amb grans espais d’estacionament, etc.) i es poden beneficiar ara de la seva capacitat d’emmagatzematge o, simplement, de la possibilitat d’oferir serveis de click&collect. És a dir, aquests equipaments del sector detallista destaquen ara per la seva capacitat per reconvertir-se en centres logístics, per optimitzar la distribució d’«última milla» (naus d’emmagatzematge, de distribució i de recollida de mercaderia) i per ser part del model híbrid logístico-comercial que sembla que ha sorgit de la crisi sanitària.

    Aquest canvi de tendència es reflecteix en els volums d’inversió en els últims mesos. Històricament, la inversió immobiliària detallista superava la inversió logística, però, en els últims anys, ha repuntat l’interès pels actius logístics: segons les dades de la consultora JLL, des del 2018, s’han tramitat 120 operacions en logística, en relació amb les 86 signades al sector detallista.

    • 14. Per a més detalls sobre les tendències del comerç electrònic, vegeu l’article «e-commerce: un avanç d’anys viscut en pocs mesos», en aquest mateix informe.
    36
    Què succeirà quan se superi la crisi sanitària?

    En línies generals, les expectatives per al sector detallista i, per tant, per a la inversió immobiliària comercial detallista són favorables, en la mesura que es confirmi la consolidació de la recuperació. D’una banda, hi ha una àmplia demanda embassada, generada pels mesos de fortes restriccions.15 De l’altra, els tipus d’interès baixos i l’enorme liquiditat existent al mercat continuaran impulsant l’atractiu de la inversió immobiliària comercial en relació amb altres alternatives d’inversió.

    Per conèixer l’evolució del sector a mitjà i a llarg termini, cal plantejar-se quines tendències han arribat per quedar-se i quines es convertiran en canvis puntuals, associades directament a les conseqüències de la pandèmia i que, per tant, s’haurien de moderar o haurien de desaparèixer a mesura que se superi la crisi sanitària.

    En primer lloc, sembla clar que la desaparició de les restriccions associades a la contenció de la pandèmia i el retorn dels turistes permetran un repunt de l’afluència de visitants als locals del sector i capgiraran la situació: es revifarà l’interès dels inversors i augmentaran les rendes dels locals i la seva rendibilitat. Per a enguany, el sector en high street considera que les previsions apunten a increments de rendes prime del 0,5% a Madrid i de l’1% a Barcelona, ritmes modestos i per sota de les taxes prepandèmia i similars als esperats a les principals ciutats europees. A mitjà i a llarg termini, s’espera un creixement mitjà anual de les rendes prime al voltant del 2,5% a Madrid i a Barcelona, ciutats que se situen en el top 10 de ciutats europees per a les quals s’espera un major increment de les rendes. Sigui com sigui, no s’espera la recuperació dels nivells de renda pre-COVID abans del 2024. En el cas dels centres comercials, s’estima un increment anual del 3% de les rendes prime, tant enguany com en els propers anys, de manera que els nivells pre-COVID es recuperarien el 2023-2024.

    • 15. Vegeu la secció de perspectives de l’article «Demanda embassada durant la crisi sanitària i perspectives per al consum», en aquest mateix informe.
    No s’espera la recuperació dels nivells de renda pre-COVID abans del 2024.

    En el cas dels centres comercials, s’estima un increment anual del 3% de les rendes prime i la recuperació dels nivells pre-COVID el 2023-2024

    Un altre dels aspectes més clars de l’escenari és que la penetració del comerç electrònic en el sector detallista continuarà augmentant en els propers mesos, probablement, de forma més gradual, la qual cosa continuarà obligant el sector a adaptar-se a la nova realitat, sobretot en el cas dels locals comercials. Malgrat que el sector té clar que les compres físiques continuaran sent, amb diferència, la major font d’ingressos, els locals no podran donar l’esquena a un consumidor cada vegada més omnicanal. Els establiments del futur seran una combinació integral d’espais físics i d’e-commerce i permetran reduir els costos de les comandes on-line actuant com centres de distribució d’«última milla» o com espais click&collect. Això obligarà a destinar una part de l’espai de la botiga a l’emmagatzematge i a la preparació dels enviaments i a desenvolupar eines i tecnologies que permetin el control de l’inventari.

    Previsions del creixement mitjà anual 2021-2024 per a rendes prime

    Creixement anual en locals high street

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:26

    Creixement anual dels centres comercials

    Última actualització: 06 juliol 2021 - 15:27
    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

La Gran Renúncia: canvi de paradigma al mercat laboral nord-americà?

Sorprèn que en un dels mercats laborals més flexibles del món com és el nord-americà s’estigui trigant tant a re­­cuperar la normalitat, tenint en compte que el PIB ja va recuperar els nivells prepandèmia en el 2T 2021. Es tracta d'un fenomen transitori o d'un canvi estructural?

 

 

Contingut disponible en
Photo by Marten Bjork on Unsplash

Des de fa mesos, els analistes de l’economia nord-americana estan debatent sobre la dificultat del mercat laboral per tornar als nivells prepandèmia, malgrat que el PIB ja ho va fer en el 2T 2021. Sorprèn que, en un dels mercats laborals més flexibles del món, s’estigui trigant tant a re­­cuperar la normalitat, sobretot si ho comparem amb el que està succeint en països com Espanya, on, en teoria, hi ha molta menys flexibilitat. La pregunta és si podem estar afrontant canvis estructurals o, més aviat, com sembla que succeeix en altres àmbits de l’economia, ens trobem davant desajustaments puntuals entre l’oferta i la demanda que s’haurien de corregir amb el temps.

Per començar, sorprèn que, al final del 2021, la taxa d’activitat se situés encara 1,5 punts per sota dels nivells del febrer del 2020 (en el 61,9% de la població en edat de treballar), després d’haver assolit un mínim a l’abril del 2020 (3,2 p. p. menys que al febrer d’aquest mateix any). No obstant això, en les tres crisis econòmiques anteriors, la població activa amb prou feines va experimentar cap canvi (vegeu el primer gràfic). En l’actualitat, però, aquesta minvant força laboral s’ha traduït en uns 3 milions menys d’ocupats en aquest moment de la recuperació.1

  • 1. La població activa està constituïda pel total d’empleats i d’aturats. Al desembre del 2021, hi havia 3,5 milions d’ocupats menys que al febrer del 2020 (el 2,3% per sota) o 2,9 milions si tenim en compte tant els empleats no agrícoles com els agrícoles.
EUA: mercat de treball

A més d’aquest canvi en el comportament de la població activa, un nou fenomen ha irromput en l’àmbit laboral: la Gran Renúncia. Aquesta renúncia o dimissió (quitting, en anglès) al mercat laboral es reflecteix en l’elevat nombre de persones que decideixen deixar la feina: més de 4 mi­­lions al mes, en relació amb una mitjana de poc més de 3 milions en els anys previs a la pandèmia (vegeu el segon gràfic). Es tracta d’un fenomen gens comú en crisis anteriors.2 Malgrat que la majoria de les persones que dimiteixen tenen l’objectiu de buscar una nova feina (amb unes condicions millors), en alguns casos, la renúncia comporta una sortida de caràcter més definitiu de la força laboral. Això fa que els dos fenòmens, les renúncies i l’abandonament de la força laboral, estiguin estretament relacionats i s’estiguin traduint en un augment del nombre de vacants fins a nivells no vistos en els últims anys: més de 10 milions d’ofertes en la mitjana mensual de la segona meitat del 2021 (en relació amb uns 7 milions abans de la pandèmia). Aquests llocs de treball no coberts es donen en tots els sectors i en tots els nivells de formació. En definitiva, la rigidesa de l’oferta laboral davant l’augment de la demanda un cop recuperada la mobilitat reflecteix problemes poc freqüents en un mercat laboral tan eficient com el nord-americà.

  • 2. La taxa de renúncia (quit rate) es va situar al voltant del 3% en el 2S 2021, en relació amb el 2,2% del període previ a la pandèmia. En canvi, en les dues crisis econòmiques anteriors (la financera global i la dotcom), aquesta taxa no va augmentar durant la recuperació econòmica, sinó que va disminuir lleugerament.
EUA: renúncies mensuals a llocs de treball
De factors més o menys conjunturals

Què podria explicar aquest comportament diferencial de la població activa en aquesta crisi? Una combinació de factors demogràfics, econòmics i, fins i tot, sociològics. En articles anteriors, ja hem desenvolupat algunes d’aquestes raons:3 (i) limitacions de caire familiar, davant el tancament dels centres educatius durant molts mesos; (ii) els ajuts a l’atur, molt generosos, i altres transferències públiques que es van donar durant els moments culminants de la pandèmia; (iii) les jubilacions anticipades dels baby boomers,4 i (iv) l’efecte riquesa derivat de les pujades de preus al mercat immobiliari i del bon comportament dels mercats de valors.

L’augment (i avançament) de les jubilacions és un factor estructural que pot continuar pesant al mercat de treball en els propers trimestres, mentre que l’efecte de les transferències generoses s’ha d’anar diluint i el comportament dels actius reals i financers s’hauria de moderar, sobretot si es confirma el gir de la política monetària. No obstant això, hi ha altres factors de caire sociològic, com una reavaluació de la vida personal i professional, que també poden estar jugant un paper important en aquests canvis en l’oferta laboral, la qual cosa fa que la seva perdurabilitat en el temps sigui menys evident.

Després del xoc que representa una pandèmia, no és es­­trany que moltes persones hagin canviat la seva escala de valors. Als EUA, on el treball és una part central de la vida de les persones (entre els països avançats, lideren el nombre d’hores setmanals treballades) i on, a més a més, encara hi ha una elevada precarietat laboral,5 és més normal un replantejament centrat, precisament, en l’activitat professional. Això encaixaria tant amb la variació constatada en la força laboral com amb l’elevat percentatge de renúncies mensuals.

Fins i tot, podríem estar sent testimonis d’un canvi de paradigma al mercat laboral del país, amb un augment de la «consciència de classe» entre els treballadors nord- americans. Així, per exemple, en una enquesta recent de Gallup, el 68% dels treballadors aprovaven el paper dels sindicats, el percentatge més alt dels 57 últims anys. Però encara és aviat per intentar discernir quins d’aquests canvis es poden anar diluint a mesura que anem deixant enrere la pandèmia i quins tindran una naturalesa més tendencial. Per tant, en els propers mesos, també testarem la hipòtesi de la transitorietat al mercat de treball.

Ara com ara, com era d’esperar, la Gran Renúncia i el seu efecte sobre l’augment de les vacants es tradueix en un in­­crement dels salaris. La taxa de renúncia del final del 2021 (el 3,2%) seria coherent amb increments salarials mit­­jans fins i tot lleugerament superiors als actuals, en el 5,5% (vegeu el tercer gràfic). Aquests augments salarials tendiran a prolongar les pressions inflacionistes als EUA i, entre altres motius, han provocat un viratge important de la política monetària al país.

  • 3. Vegeu el Focus «EUA: recuperació (in)completa del mercat laboral», a l’IM07/2021.
  • 4. Segons un estudi recent de la Fed de Saint Louis, durant el 2020 i la primera meitat del 2021, es van jubilar 2,4 milions més de baby boomers del que era d’esperar. Vegeu Faria-e-Castro, M. (2021), «The COVID Retirement Boom», Economic Synopses, (25), 1-2.
  • 5. Vegeu Kalleberg, Arne L. (2011), «Good jobs, bad jobs: The rise of polarized and precarious employment systems in the United States, 1970s-2000s», Russell Sage Foundation.
EUA: taxa de renúncia vs. creixement salarial