El sector turístic espanyol entra en una fase de creixement més sostenible

L’economia espanyola va tancar el 2024 amb un creixement del PIB del 3,2%, molt per damunt de la mitjana de la zona de l’euro, i ha iniciat el 2025 amb un ritme també sòlid: en el 1T, el PIB va créixer el 0,6% intertrimestral i el 2,8% interanual. Per al conjunt de l’any, a CaixaBank Research preveiem un avanç del 2,4%, impulsat per la fortalesa de la demanda interna. Aquesta previsió es basa en tres supòsits: una moderació de la inflació que permetria noves baixades de tipus per part del BCE, un preu del petroli contingut i un impacte limitat de les tensions comercials, gràcies a la baixa exposició d’Espanya als EUA i a una disminució progressiva de la incertesa.

En aquest context, el sector turístic espanyol defensa el seu paper com un dels principals motors de l’economia pel costat de l’oferta. Des de l’inici d’enguany, els indicadors d’activitat continuen marcant màxims històrics, tot i que el ritme d’avanç es va suavitzant en relació amb els extraordinaris registres del 2022-2024. Les nostres previsions apunten a un creixement del PIB turístic del 2,7% el 2025. Malgrat que aquest ritme és inferior al registrat durant el període 2022-2024 (vegeu els gràfics següents), es tracta d’un creixement sòlid, sostingut i generalitzat a totes les branques del sector, com veurem tot seguit. Aquest creixement, superior al del conjunt de l’economia espanyola, es reflecteix en el seu pes creixent en l’estructura productiva, que ha assolit el 13,1% del PIB el 2025, per damunt del 12,6% registrat abans de la pandèmia.

Aquestes previsions favorables per al sector es basen en la tendència observada al llarg dels primers mesos de l’any, principalment l’augment de la renda disponible de les famílies, la reactivació d’algunes economies europees i la moderació de la inflació turística. No obstant això, l’entorn continua marcat per una incertesa elevada, amb un predomini clar dels riscos de caràcter geopolític (conflictes armats oberts i amenaça aranzelària). Un deteriorament de l’escenari en relació amb les previsions actuals podria frenar la recuperació de la zona de l’euro i, en conseqüència, limitar de manera indirecta l’evolució del sector turístic.

De cara al 2026, preveiem una lleugera acceleració del PIB turístic fins a un creixement del 3,2%, impulsat per la millora de les perspectives econòmiques a la zona de l’euro. CaixaBank Research preveu un creixement més dinàmic del PIB a la zona de l’euro, que passarà del 0,9% del 2025 a l’1,1% el 2026, amb l’acceleració destacable d’economies clau com Alemanya, França i Itàlia. Aquesta evolució positiva de les economies europees enfortirà el poder adquisitiu dels turistes potencials i incrementarà la demanda de viatges cap a Espanya.

El 2024, els turistes residents van reduir els viatges a les destinacions nacionals (el –0,8%) i van augmentar la presència a l’estranger (el +12,1%). No obstant això, indicadors com la despesa mitjana i la despesa diària continuen creixent amb més intensitat a les destinacions nacionals. A més a més, el creixement acumulat des del període prepandèmia (2015-2019) és significativament superior en els indicadors associats als viatges dins d’Espanya, la qual cosa reflecteix l’especial atractiu que ha mantingut el país entre els turistes residents després de la pandèmia.

Els indicadors de despesa turística de CaixaBank Research1 recullen una moderació de la despesa del turista espanyol tant al nostre país com a l’estranger en els primers mesos del 2025 (dades fins al maig). En un context menys inflacionista en comparació amb el 2022-2024, esperem que la tendència de normalització de les taxes de creixement de la despesa turística es mantingui al llarg d’enguany en relació amb el fort avanç dels anys anteriors.

Els indicadors d’activitat de turisme internacional encadenen el seu tercer any consecutiu de màxims històrics, tot i que ho fan amb un ritme de creixement més moderat i sostenible. Del gener a l’abril del 2025, Espanya va rebre 25,6 milions de turistes internacionals, 1,7 milions més que en el mateix període del 2024, la qual cosa representa un increment del 7,1% interanual. No obstant això, l’any passat per aquestes mateixes dates, les arribades s’havien incrementat en 2,4 milions de turistes, el 18% interanual més que l’any anterior. Si tenim en compte que el sector mostra una tendència cap a una menor estacionalitat, cal esperar que aquesta moderació del ritme de creixement sigui encara més intensa en els propers mesos de temporada alta i que pugui créixer de forma una mica més vigorosa en els mesos d’octubre a desembre.

En termes de despesa, el turisme internacional va generar 34.300 milions d’euros en l’acumulat entre el gener i l’abril, el 9,3% més que l’any anterior. No obstant això, la despesa mitjana per turista mostra una moderació més clara: va assolir els 1.350 euros de mitjana al llarg de l’any, amb prou feines el 2,0% més que el 2024, molt per sota del creixement del 7,1% registrat l’any passat en aquest mateix període i per sota també de la inflació turística (vegeu l’anàlisi més endavant).

Aquest menor ritme de creixement de les arribades és generalitzat entre els principals mercats d’origen, amb l’excepció de Suïssa i, sobretot, de Portugal, on l’emissió de turistes està creixent a un ritme més intens que l’any passat. En qualsevol cas, mercats rellevants per al sector espanyol com els Països Baixos, Itàlia o França encara registren creixements interanuals molt dinàmics en aquest començament d’any (vegeu el gràfic següent).2 El refredament més notable es produeix en el turista de més llarga distància, en particular el procedent de Llatinoamèrica (al gràfic, inclòs a l’epígraf «Resta d’Amèrica», que recull la major part de països llatinoamericans) i d’Àsia (que cobreix, en gran part, l’epígraf «Resta del món»). L’alentiment que ha tingut més impacte és el del turisme alemany, el segon mercat més rellevant per al sector espanyol.

Com succeeix al conjunt del país, les arribades de turistes internacionals en aquest començament d’any han continuat augmentant de forma generalitzada entre regions, tot i que el ritme s’ha moderat també de manera generalitzada i ho ha fet amb més intensitat en els casos de Catalunya i de Canàries. Si ho analitzem amb més detall, Catalunya és la comunitat que més turisme internacional atreu (el 21% del total fins a l’abril del 2025, acumulat de 12 mesos), tot i que, en l’actualitat, registra un descens de les arribades de turistes procedents d’alguns mercats rellevants, com Alemanya (el –3% des de l’inici d’enguany), Itàlia, Centreeuropa, els EUA i d’altres, que representen el 30% del total d’arribades. A més a més, pel que fa a la despesa per turista, Catalunya destaca negativament pel descens registrat en els primers mesos del 2025, en una regió on la despesa mitjana amb prou feines ha crescut el 6,5% en relació amb el mateix període del 2019 (el 27,5% per al conjunt d’Espanya), a causa del menor increment tant de la despesa total com de les arribades de turistes internacionals.

Pel que fa a les Canàries, pateix un descens de les arribades dels turistes alemanys i francesos (el 21% del total), que va ser compensat per una major arribada de turistes britànics. Un esment a part mereix la Comunitat Valenciana, que normalitza el ritme d’arribades internacional després d’haver estat la regió on més van créixer des del 2019. Cal assenyalar que l’anàlisi de la despesa amb targetes estrangeres mostra que la recuperació de la zona afectada per la DANA del passat mes d’octubre encara és incompleta, tot i que la recuperació de l’activitat turística en el conjunt de la comunitat està gairebé normalitzada.3^, 4

El mercat laboral de les branques característiques del sector turístic continua la seva expansió i assoleix nous màxims històrics en nombre d’afiliats, amb 2,9 milions registrats a l’abril del 2025. A més a més, manté un ritme de creixement superior al del conjunt de l’economia, amb un increment del 3,1% en el 1T 2025, en relació amb el 2,6% registrat pel total de sectors. No obstant això, s’observa una moderació del ritme de creixement en els últims mesos, en especial si es compara amb el 4,7% registrat en el 1T 2024, segons les dades del Ministeri d’Indústria i Turisme.5

Totes les branques turístiques continuen generant ocupació en els primers mesos de l’any. No obstant això, destaca la desacceleració del creixement dels afiliats al sector de l’hoteleria, en particular en l’àmbit de l’allotjament, que representa el 65% de l’ocupació al sector.

També al mercat laboral es comença a percebre una menor estacionalitat en la creació d’ocupació: malgrat que els mesos de maig a setembre concentren la major creació d’ocupació al nostre país, coincidint amb els mesos de temporada alta al sector turístic (juny-agost), aquesta major creació d’ocupació es modera en relació amb la situació prepandèmia. A més a més, augmenta lleugerament la contractació en altres mesos de temporada baixa, com febrer-març i octubre-novembre (vegeu el gràfic següent).

La inflació turística manté una certa senda descendent, tot i que de forma molt gradual. En els primers mesos del 2025, la taxa interanual es va situar lleugerament per damunt del 5% (mitjana del gener-abril), en relació amb el 5,4% registrat en el mateix període del 2024. Aquesta moderació és deguda, principalment, a l’evolució dels preus a la restauració, als paquets turístics nacionals i, en menor mesura, a l’allotjament (tot i que el seu pes en el total és molt rellevant). Aquestes moderacions han compensat les noves pressions a l’alça dels preus dels vols, tant domèstics (el 8,8% al gener-abril del 2025) com internacionals (el 7,6%). De cara als propers mesos, es preveu que els preus es continuaran moderant i s’acostaran a taxes més alineades amb el seu comportament històric a mitjà i a llarg termini, al voltant del 2,0%, d’acord amb la mitjana registrada en el període 2018-2019.

La demanda hotelera mostra signes de refredament al començament del 2025, amb unes pernoctacions estables al voltant dels mateixos nivells de l’any passat (en relació amb ritmes del 7% interanual al gener-abril del 2024). Aquest refredament de la demanda és una mica més intens entre els turistes residents, les pernoctacions dels quals van recular l’1,6% interanual en l’acumulat del gener a l’abril, que entre els no residents, on van augmentar el 0,9%. Així i tot, en els dos casos, la demanda es manté per damunt de la mitjana del període 2015-2019 (de manera més clara en el cas dels turistes no residents)
 

Els nivells d’ocupació hotelera es mantenen estables en comparació amb el 2024, amb una tendència a la desestacionalització cada vegada més evident (vegeu, a la pàgina següent, el gràfic de taxes d’ocupació per mesos). Així ho reflecteixen les taxes d’ocupació mensuals, que augmenten en relació amb la mitjana prepandèmia en els mesos que no són temporada alta. Al gener-abril del 2025, superen en 5,3 p. p. la mitjana prepandèmia en els mesos fora de la temporada alta.

Aquest elevat nivell d’ocupació continua sostenint els indicadors de rendibilitat del sector, mesurats mitjançant l’índex RevPAR, que creix el 6,8% interanual en l’acumulat del gener-abril del 2025. Per comunitats autònomes, destaquen els majors increments de la taxa d’ocupació en relació amb els nivells prepandèmia en regions menys tradicionals per al turisme internacional, com Astúries, Extremadura i les dues Castelles. Aquest creixement respon a l’impuls postpandèmia de destinacions menys massificades. En canvi, regions com la Comunitat de Madrid registren descensos en les seves taxes d’ocupació.