Consum: com va evolucionar i què oferirà el futur a Portugal?
• El consum de les famílies portugueses creix de forma sòlida. La recuperació de l’ocupació, de la renda i de la confiança va contribuir, primer, a l’augment de les compres de béns duradors i, després, al consum d’altres béns i serveis (com l’oci o les cures personals).
• No obstant això, el consum s’ha desaccelerat de manera gradual arran del comportament de l’activitat agregada, en una tendència que continuarà el 2020. Ens ha de preocupar?
El consum de les llars ha estat un dels motors del creixement portuguès en l’expansió actual. Però, a mesura que l’economia es desaccelera, el consum privat també ha perdut força. Què explica aquesta tendència i què ens diu sobre les perspectives per al 2020?
El consum s’ha desaccelerat des de ritmes de creixement del 3% el 2018 fins al 2,0% en el 4T 2019 (última dada disponible), una xifra que continua sent favorable i que es basa en la creació d’ocupació i en l’augment dels salaris. De fet, els últims registres de creixement del consum s’apropen a la mitjana observada des de l’inici de la recuperació econòmica (és a dir, des del final del 2013). No obstant això, si analitzem les dades detingudament, destaca un canvi en la composició del consum al llarg d’aquest període. Com s’observa al primer gràfic, en els primers anys de recuperació, va destacar la notable aportació al creixement dels béns duradors, gràcies a la materialització de compres ajornades durant la recessió. Després, aquesta fase va deixar pas a una major contribució dels béns no duradors i dels serveis, en una dinàmica que s’ha intensificat en els últims anys.
La menor aportació del component de béns duradors reflecteix l’alentiment de les vendes de vehicles lleugers (que representen gairebé el 47% del consum de béns duradors). La correspondència en el temps de la desacceleració dels béns duradors i de les vendes d’automòbils s’observa clarament al segon gràfic. No obstant això, també destaca la resiliència del consum de béns duradors malgrat la major feblesa del sector de l’automòbil.
Sembla que la desacceleració de la compra d’automòbils reflecteix tant un cert esgotament de la demanda embassada durant els anys de crisis com l’ajornament de decisions de compra per les incerteses que afecten el sector (com la transformació tecnològica o les regulacions mediambientals). Aquest segon factor és especialment rellevant per entendre la reducció de les vendes de cotxes el 2018 i el 2019 i és probable que continuï pesant sobre el sector. No obstant això, la disminució gradual d’aquestes fonts d’incertesa, sumada als majors incentius fiscals per adquirir cotxes elèctrics el 2020 (de 3 milions d’euros el 2019 a 4 milions el 2020), ajudarà a donar suport a la compra d’automòbils (de fet, el segon gràfic ja mostra una recuperació des del final del 2019).
En conclusió, la tendència de fons per al consum continua sent positiva, tot i que l’expansió de l’emergència sanitària del coronavirus cap a Europa és un risc important en els primers mesos del 2020. A mitjà termini, no s’espera que es mantinguin els forts ritmes de creixement observats en els últims anys (també per la reduïda taxa d’estalvi, que podria empènyer les famílies a adoptar comportaments més cautelosos), però el creixement dels ingressos continuarà donant suport al consum de les llars. En aquest sentit, destaquen factors com l’augment del salari mínim (del 5,8%, i que afecta gairebé el 22% dels treballadors per compte d’altri) i la descongelació de les carreres a la funció pública, l’impacte de la qual és visible en el creixement dels salaris i de la renda disponible de les famílies.
Teresa Gil Pinheiro
