Què explica el repunt de les importacions espanyoles?
El repunt de les importacions a Espanya respon a un dinamisme més gran de la demanda interna? O reflecteix un augment del contingut importador de l'economia espanyola?
Des del 2T 2024 s’observa un clar repunt de les importacions espanyoles, que han passat d’una caiguda del 6% interanual el març del 2024 a un augment del 5,3% l’agost del 2025 (càlcul sobre dades acumulades de 12 mesos). Aquesta nova tendència planteja la necessitat d’analitzar si aquest repunt respon a un dinamisme més gran de la demanda interna o si reflecteix un augment del contingut importador de la nostra economia.
Quina tipologia de béns estem important més?
En aquesta secció ens basem en les dades de duanes sobre importació de béns, ja que ofereixen un desglossament més detallat per sectors econòmics. En el segon gràfic, mostrem la contribució relativa de cada sector al creixement de les importacions, en termes reals i exclosos els productes energètics, comparant el 2025 enfront de l’últim cicle expansiu prepandèmia (2015-2019). Dos fets destaquen del gràfic. En primer lloc, podem veure que habitualment les semimanufactures i els béns d’equipament expliquen una gran part del creixement de les importacions, mentre que els sectors més relacionats amb el consum, com alimentació, manufactures de consum i béns de consum durador, expliquen una proporció menor.
En segon lloc, veiem que les semimanufactures i els béns d’equipament expliquen en un grau més alt el creixement de les importacions el 2025 enfront del període 2015-2019, mentre que el sector automòbil, alimentació i manufactures de consum hi contribueixen en un grau més baix. Aquest canvi suggereix un perfil importador més orientat actualment als consums intermedis i a la inversió respecte a l’etapa prepandèmia.
A què respon el repunt recent de les importacions?
Per complementar l’anàlisi, estimem una regressió de les importacions respecte als components de la demanda final: consum privat, despesa pública, inversió, exportacions de béns i exportacions de serveis. Atès que treballem amb dades de comptabilitat nacional, en aquest exercici ens centrem en importacions totals, no únicament de béns. El model s’ajusta bé a les dades i, tal com esperaríem, mostra que els components de la demanda final que més contribueixen a explicar les importacions són la inversió i les exportacions de béns, seguits pel consum privat.1 La interpretació dels residus permet identificar les desviacions entre les importacions efectives i les que caldria esperar segons la demanda final. El 2024, les importacions es van situar una mica per sota de l’esperat (vegeu el tercer gràfic), mentre que el 2025 els errors es troben lleugerament per damunt. En tots dos anys les magnituds són petites, la qual cosa suggereix que el repunt actual està alineat amb el comportament de la demanda final i no amb un augment del seu contingut importador.
- 1
Es fa una regressió lineal entre la variació interanual de les importacions, en termes reals, enfront de les variacions interanuals dels components de la demanda final. La regressió presenta un R^2 del 94%. Les importacions presenten una elasticitat del 0,54 enfront de la inversió, del 0,50 enfront de les exportacions de béns i del 0,46 enfront del consum privat.
Por último, a partir de los coeficientes estimados de la regresión, podemos ver la evolución temporal de las contribuciones de los componentes de la demanda al crecimiento de las importaciones. Tras las grandes fluctuaciones producidas por la pandemia, a partir de 2024 el componente inversor gana protagonismo y pasa de 1,4 p. p. en el 1T de ese año a 4,1 p. p. en el 3T 2025. El consumo privado es el segundo protagonista y se mantiene estable entre 1,2 p. p. y 1,6 p. p. Este patrón refuerza la conclusión de que el reciente tirón importador español responde principalmente a una mayor demanda de inversión, seguida por la del consumo de hogares.
