Nou escenari econòmic espanyol: dinamisme en un entorn fràgil

• 1

  Vegeu el Focus «El sector turístic tanca una temporada alta amb xifres sòlides», en aquest mateix Informe Mensual.

Tot fa pensar que l’economia espanyola mantindrà un ritme de creixement dinàmic en els propers trimestres, amb el suport de la reducció dels tipus d’interès per part del BCE, d’un preu de l’energia en cotes moderades i del manteniment d’uns fluxos d’immigració relativament elevats. En aquest context, és probable que el consum privat i la inversió es consolidin com els motors del creixement.

Pel que fa al BCE, la inflació a la zona de l’euro ja ha assolit l’objectiu del 2%, i no es preveuen grans canvis en la seva evolució, de manera que tot fa pensar que els tipus es mantindran al voltant del 2%, un nivell clarament inferior al dels últims anys. El mercat només contempla la possibilitat d’una última baixada, que situaria el tipus depo en l’1,75% el 2026, per després tornar al 2% el 2027, o bé que el BCE mantingui el tipus depo en el 2% fins al final del 2025 i durant tot el 2026. En qualsevol cas, l’economia espanyola es continuarà beneficiant fins al final d’enguany i durant el 2026 del cicle de baixades de tipus.

En segon lloc, les previsions sobre el preu del petroli apunten a un lleuger descens fins al final de l’any: després de vorejar els 68 dòlars/barril al setembre, el Brent baixaria als 65 dòlars/barril al desembre del 2025 i es mantindria al voltant d’aquest nivell durant el 2026. Així, el preu del petroli es consolidaria en nivells més baixos que els registrats en els últims anys, la qual cosa continuarà impulsant el creixement.

Quant als mercats exteriors, s’ha revisat lleugerament a l’alça el creixement previst per a l’economia mundial el 2025, de l’2,9% al 3,1%, i el de la zona de l’euro per a 2025 i el 2026 en 0,1 p. p., fins a l’1,3% i l’1,2%, respectivament. Aquesta millora respon, principalment, al fet que les dades de creixement en el 1T i en el 2T van ser millors del que s’esperava. No obstant això, el ritme de creixement del nostre principal soci comercial continua sent modest, la qual cosa apunta al fet que les exportacions espanyoles mantindran un avanç contingut.

En els últims trimestres, la resiliència de l’economia espanyola davant el context internacional advers ha sorprès positivament. A més a més, l’INE ha revisat a l’alça el perfil de creixement dels últims anys i, en especial, el dels últims trimestres. Tot plegat ens porta a revisar a l’alça la previsió de creixement d’enguany, del 2,4% previst en l’escenari anterior al 2,9%. De cara al 2026, continuem esperant una certa desacceleració en el ritme de creixement, però revisem la previsió en 0,1 p. p. a l’alça, fins al 2,1%.

En concret, entre el 2022 i el 2024, el creixement de l’economia espanyola es va basar, principalment, en el sector exterior, en especial en el turisme, i en menor grau en els serveis no turístics, en el consum públic i en l’augment de la població per la immigració. El 2025, les fonts de creixement s’han començat a orientar cap a la demanda interna, una tendència que s’espera que continuï el 2026.

Així, esperem que el consum privat mantingui un ritme de creixement dinàmic, impulsat pel descens dels tipus d’interès, per la recuperació del poder adquisitiu de les llars, gràcies a la normalització de la inflació i a la fortalesa del mercat laboral, i per la reducció gradual de la taxa d’estalvi. Per la seva banda, la inversió també es continuarà beneficiant dels tipus d’interès més baixos, de les bones perspectives econòmiques i del suport dels fons NGEU. Les dades dels tres últims trimestres ja apunten a l’inici d’un nou cicle inversor que es podria prolongar en el temps. Tant el consum privat com la inversió tenen marge per continuar creixent: en el 2T, el consum privat es va situar només el 5,3% per damunt del nivell del 4T 2019 i la inversió en equipament, el 5,1%, en relació amb el 9,4% del PIB. Si considerem l’augment de la població des del 2022, les xifres encara criden més l’atenció: el consum real per capita en el 2T 2025 amb prou feines supera en un 1,0% el nivell previ a la pandèmia. Pel que fa a la inversió, una gran part de la recuperació prové de les Administra­cions públiques i de les llars: en el 2T 2025, la formació bruta de capital fix en aquests sectors es va situar, en termes nominals, el 76,3% i el 75,1% per damunt del nivell del final del 2019, mentre que, en el cas de les societats no financeres (SNF), l’augment va ser només del 12,8%. Si es té en compte que el deflactor de la formació bruta de capital fix ha pujat el 20,8% en el mateix període, en termes reals, la inversió de les SNF continua molt per sota del nivell prepandèmia, de manera que encara té molt marge de recuperació. Convé recordar que el sector de les SNF és el més intensiu en inversió i representa el 72% del total el 2019.

Malgrat les bones perspectives, s’espera que, el 2025 i el 2026, el creixement segueixi una senda de moderació a mesura que alguns dels factors favorables dels últims anys perdin força. Destaquen la normalització del creixement turístic, el menor impuls del consum públic i una moderació en els fluxos previstos de població. A tot plegat se sumen la feblesa persistent de l’economia europea i l’augment dels aranzels entre els EUA i la UE. Com a contrapès, el sector de la construcció podria compensar parcialment l’alentiment del turisme. Atesa la bretxa creixent entre la demanda i l’oferta al mercat immobiliari, es preveu que la construcció de nou habitatge s’acceleri el 2025 i el 2026. Aquesta tendència ja es reflecteix en les dades: els visats d’obra nova van créixer el 13,3% interanual en els 12 mesos fins al maig del 2025, en relació amb el 3,5% del mateix període de l’any anterior.

El 2026, es preveu que la inflació es continuï moderant i assoleixi el 2,0% de mitjana anual, després d’una previsió de tancament en el 2,5% per al 2025. Aquesta tendència estarà impulsada per la reducció de la inflació energètica, un cop desaparegui l’efecte de la normalització de l’IVA sobre la tarifa elèctrica aplicada al gener del 2025, i per la moderació en els preus dels aliments. A més a més, l’apreciació significativa de l’euro registrada el 2025, més del 13% des de l’inici de l’any, contribuirà també a aquesta moderació.

D’altra banda, les dades publicades fins ara mostren un augment notable de l’ocupació, del 2,7% interanual segons l’EPA del 2T. El 2025, es preveu que la creació d’ocupació es mantingui dinàmica, al voltant del 2,5%. De cara al 2026, s’espera una certa moderació, tot i que el creixement continuarà sent elevat: l’ocupació augmentaria el 2%, en relació amb l’1,6% previst amb anterioritat. Així, també s’ha millorat la previsió de la taxa d’atur, que passaria de l’11,3% del 2024 al 10,4% el 2025, i s’espera que, per primera vegada des del 2007, baixi dels dos dígits el 2026 i se situï en el 9,7%.

Pel que fa al sector immobiliari, el mercat residencial travessa una fase expansiva, impulsada pel descens dels tipus d’interès, per la millora del poder adquisitiu, pel creixement demogràfic i per la forta demanda de compradors estrangers. Les compravendes d’habitatge van arribar a les 700.000 unitats en els 12 mesos fins al juny del 2025, gairebé el 20% més que en el mateix període de l’any anterior i la xifra més alta des del 2007. Malgrat que l’oferta està començant a reaccionar, encara no és suficient per començar a reduir el dèficit d’habitatge acumulat des del 2021. Aquest desequilibri entre l’oferta i la demanda continuarà pressionant els preus a curt i a mitjà termini. Per aquest motiu, preveiem que el creixement dels preus de l’habitatge es mantindrà elevat el 2025 i el 2026: s’espera un augment del 9,6% enguany i del 6,3% l’any vinent.

Els riscos que envolten l’escenari són múltiples. Entre els riscos a l’alça destaquen la possibilitat que el consum i la inversió creixin més del que es preveu, en especial si la incertesa es redueix més ràpidament del que s’esperava i les llars i les empreses normalitzen també més ràpidament els nivells d’estalvi. Els fons NGEU també podrien tenir un major impacte o la inversió residencial podria repuntar amb més força del que es preveu. No obstant això, els principals riscos continuen sent a la baixa i de caràcter geopolític. Malgrat que la incertesa per la guerra comercial entre els EUA i la UE ha disminuït, no es poden descartar nous episodis de tensió. A més a més, la caiguda del Govern a França i els dubtes sobre la sostenibilitat del seu deute han augmentat els riscos sobre l’estabilitat financera. Finalment, una escalada del conflicte a l’Orient Mitjà podria provocar un fort augment en els preus del petroli.