Un alto en el camí

La recuperació s’haurà d’enfrontar a un nou obstacle, que no hauria d’alterar la seva trajectòria, però que sí pot tornar a enterbolir el panorama econòmic en les properes setmanes, si més no fins que no disposem de tota la informació necessària per afinar les respostes sanitàries i de política econòmica. 

Contingut disponible en
Photo by Devin H on Unsplash

El cicle d’activitat s’enfronta, en els propers mesos, a l’enè­­sima prova de foc, tenint en compte: l’aparició de la nova variant de la pandèmia (òmicron), les restriccions a la mobilitat anunciades als països del centre d’Europa, l’acumulació de sorpreses negatives en l’àmbit de la inflació i el deteriorament que continua mostrant la indústria arran de les disrupcions en les cadenes de subministrament. La sensació és que s’hauran de revisar a la baixa, com a mínim, les previsions del 1T de l’any vinent, perquè afrontem un nou minicicle en què augmentaran les limitacions als moviments de béns i de persones. Ara com ara, desconeixem des de la taxa de reproducció de la variant òmicron (estimacions inicials la xifren en nivells una mica superiors a la delta) fins al grau d’eficàcia de les vacunes (hi ha divisió d’opinions a la indústria sanitària). En tot cas, és aviat per estimar l’efecte net sobre l’activitat i cal tenir en compte que la capacitat de resposta dels agents i de les autoritats econòmiques ha anat millorant amb cada nou episodi de mutació de la COVID-19, en un procés continu d’adaptació i d’aprenentatge.

Aquesta vegada, la novetat és que l’aparició de la variant òmicron es produeix en un moment en què es van acumulant les sorpreses negatives al vessant dels preus. Al novembre, la inflació de la zona de l’euro ha pujat fins al 4,9% (el 2,6% la subjacent) i s’ha situat en màxims de les últimes dècades en països com Alemanya (el 6%) o Espanya (el 5,6%), mentre que els preus industrials continuen escalant fins a nivells no vistos des dels xocs del petroli de la dècada dels setanta (el +32% a Espanya o el +19% a Alemanya a l’octubre). De manera que, fins i tot en els escenaris més favorables, no s’espera assolir un punt d’inflexió en el comportament de la inflació fins ben entrat l’any vinent. Com acaba de reconèixer el president de la Reserva Federal (Jerome Powell), la hipòtesi de transitorietat comença a perdre credibilitat, tenint en compte que el problema no sembla flor d’un dia, en especial als EUA, on els augments de preus dels components més volàtils es van filtrant a la resta de rúbriques de la cistella i les ràtios de rotació als llocs de treball (The big quit) se situen ja en el 3% de la força laboral (el 7% en sectors com l’hoteleria), la qual cosa provoca escassetat de mà d’obra en molts segments del mercat laboral. Estimem que, als EUA, la inflació tocarà sostre en nivells pròxims al 7% al final del 1T 2022, però el més important és que la subjacent s’aproximarà, en aquest moment, al 6%, la qual cosa pot obligar la Fed a intensificar el tapering, per, si és necessari, començar a apujar els tipus d’interès abans de l’estiu.

En aquest context, la pregunta és: com pot afectar la nova variant del virus el comportament dels preus? Si tenim en compte l’experiència del que va succeir el 2020, el descens de la demanda hauria de reduir la pressió sobre els mercats de producció i comportar una davallada dels preus, començant pels de les primeres matèries. No obstant això, aquesta vegada pot ser diferent, perquè, amb la logística global molt tocada, qualsevol nova disrupció (tancament de ports a la Xina, etc.) podria introduir noves restriccions en el funcionament de les cadenes de valor, complicar la gestió d’existències i enquistar les tensions en el procés de formació de preus. Això complicaria l’incipient procés de normalització monetària, perquè els bancs centrals es trobarien entre l’espasa d’intentar mantenir molt laxes les condicions financeres i la paret d’afrontar un període més llarg del que s’esperava amb la inflació desviant-se de manera marcada dels objectius. La part més fràgil de l’escenari continuaran sent els països emergents, en especial els dependents del turisme i amb necessitats de finançament elevades a curt termini.

Per tant, a curt termini, la recuperació s’haurà d’enfrontar a un nou obstacle, que no hauria d’alterar la seva trajectòria, però que sí pot tornar a enterbolir el panorama econòmic en les properes setmanes, si més no fins que no disposem de tota la informació necessària per afinar les respostes sanitàries i de política econòmica. Les expectatives de les empreses i dels consumidors condicionaran la incidència a curt termini. A mitjà termini, es mantenen els factors que han anat consolidant la reactivació en els últims trimestres: efectivitat i capacitat d’adaptació de les vacunes, nivells d’estalvi elevats i condicions monetàries i fiscals molt ex­­pansives. Ens enfrontem a un nou alto en el camí, després del qual el cicle de negocis hauria de prosseguir en la via de la reactivació.

Etiquetes