Espanya 2026: dinamisme, solidesa i confiança

En el 3T 2025, el PIB va créixer un 0,6% en termes intertrimestrals i un 2,8% en termes interanuals. Són xifres coherents amb l’escenari de previsions de CaixaBank Research, que contempla un creixement del 2,9% per al conjunt d’enguany. No hi ha hagut sorpreses. No obstant això, són xifres que destaquen quan les comparem amb les dades de les principals economies desenvolupades i, en especial, amb les europees. El conjunt de la zona de l’euro amb prou feines va créixer el 0,2% intertrimestral, llastada per l’estancament d’Alemanya i d’Itàlia. Això amplia encara més la bretxa oberta entre l’economia espanyola i l’europea en la recuperació postpandèmia. Des del 2019, l’economia espanyola acumula un creixement del 10,0%, en relació amb el 6,4% que registra la zona de l’euro.

La solidesa del creixement es constata en observar la transversalitat que presenta a nivell sectorial. Segons l’indicador sectorial de CaixaBank Research, el 73% dels sectors presenten un ritme d’avanç superior a la seva mitjana històrica, una xifra que contrasta amb el 41% del 2023 o amb el 36% del 2024. A més a més, el dinamisme està sent impulsat per dos motors que tenen recorregut a mitjà termini. D’una banda, la inversió. En el 3T, la formació bruta de capital fix va créixer un 1,7% intertrimestral i un 7,6% interanual. Però, sobretot, destaca l’acceleració del creixement de l’anomenada inversió en actius fixos immaterials, amb un creixement del 2,4% en el trimestre i que ja se situa un 40% per damunt dels registres del 2019. Sota aquest epígraf, es troba la inversió del teixit productiu en nous equipaments de software informàtic o en bases de dades i la despesa en projectes d’innovació tecnològica que generen patents, elements clau per consolidar la incipient millora de la productivitat. La rebaixa dels tipus d’interès que ha dut a terme el BCE i la sana situació financera del sector corporatiu espanyol, juntament amb l’execució dels fons NGEU, haurien de propiciar que la inversió continuï creixent de manera vigorosa en els propers anys.

El segon motor que impulsa el creixement és el consum de les llars, que va avançar un 1,2% en el 3T, un 3,3% en termes interanuals. En relació amb el 2019, l’avanç acumulat és del 6,4%. En aquest cas, una gran part de l’augment està estretament relacionat amb el creixement de la població. A més persones, més consum. No obstant això, al consum per persona li va costar arrencar després de la pandèmia, en termes reals, i no va recuperar els nivells del 2019 fins a l’últim trimestre del 2024. En el 3T 2025, s’ha situat un 1,7% per damunt. En part, li ha costat recuperar-se perquè el conjunt de les llars ha mantingut una taxa d’estalvi relativament elevada en els últims anys, segurament en resposta a l’augment de la incertesa i dels tipus d’interès. L’evolució de la renda de les llars tampoc hi ha ajudat. La renda bruta disponible per habitant es troba un 5,3% per damunt dels nivells previs a la pandèmia. Però el seu creixement es basa en l’augment de les prestacions socials, que es troben un 9,3% per damunt dels nivells previs a la pandèmia, i en el de les rendes netes de la propietat, que han augmentat un 13,5%. En canvi, l’evolució dels salaris ha estat més feble, ja que, en termes reals, encara es troben al voltant d’un 5% per sota, i la seva recuperació està sent tímida. Les diferències en l’evolució de les diverses fonts d’ingressos expliquen la sensació que la recuperació no està arribant a totes les butxaques. A mesura que els salaris vagin recuperant el poder adquisitiu i que la taxa d’estalvi es normalitzi, el recorregut que té el consum per continuar creixent és ampli. A més a més, també cal esperar que el creixement de la població continuï propiciant que el consum a nivell agregat continuï augmentant.

Finalment, destaca la confiança que està rebent l’economia espanyola. En un context d’elevada incertesa a nivell internacional, per les tensions geopolítiques, per l’escalada dels aranzels per part dels EUA o pels dubtes sobre la capacitat de diverses economies desenvolupades d’ajustar els seus comptes públics, el dinamisme del consum de les llars i de la inversió és encara més remarcable i reflecteix la confiança de les llars i de les empreses que l’impacte de tots aquests factors serà limitat per a l’economia espanyola. En un context així, no hauria sorprès una certa desacceleració d’aquestes partides. També és destacable la confiança que estan mantenint els inversors internacionals. La prima de risc del deute espanyol, ajudada a pujar per les millores recents del rating, no solament no ha augmentat, sinó que, a l’hora de tancar aquest informe, es troba en 51 p. b., el nivell més baix des d’abans de la crisi financera, el 2009, i amplia la diferència amb la prima de risc que presenten el deute francès o l’italià.