Estabilitat global: miratge superficial o solidesa estructural?

L’última actualització de les perspectives econòmiques globals de l’FMI remarca unes expectatives de creixement estables per a l’economia global (PIB del +3,3% el 2026 i del 3,2% el 2027). El dinamisme tecnològic, en especial la inversió vinculada a la IA, continua sostenint l’activitat, sobretot als EUA, i compensant els efectes adversos de les tensions comercials persistents i d’una elevada incertesa geopolítica. En aquest entorn, l’FMI espera una desacceleració gradual del comerç internacional (el +2,6% el 2026 vs. el 4,1% del 2025), i l’activitat econòmica mostra dinàmiques desiguals. Mentre preveu que els EUA continuïn creixent per damunt del 2,0%, gràcies a la inversió tecnològica i als estímuls fiscals, les previsions per a Europa es veuen condicionades per obstacles estructurals i per una certa consolidació fiscal (amb la notable excepció del desplegament del pla fiscal alemany). Entre les economies emergents, l’Índia destaca per un creixement particularment dinàmic i equilibrat, i, a la Xina, el creixement ha aconseguit aguantar un any difícil, però s’enfronta a importants desafiaments estructurals. Això sí, la inflació haurà de seguir la seva trajectòria descendent, tant a les economies avançades com a les emergents. Així mateix, el Fons adverteix de riscos a la baixa en les seves previsions, com un possible ajust en les valoracions de les empreses associades a la IA, noves escalades de tensions geopolítiques o disputes comercials que afectin les cadenes globals de subministrament. Entre els riscos alcistes, destaquen un impuls de la IA sobre la productivitat més ràpid del que es preveu i la consolidació d’acords comercials i de reformes estructurals que redueixin les barreres i augmentin la inversió.

En el 4T 2025, el PIB de la zona de l’euro va registrar un creixement del 0,3% intertrimestral, la qual cosa situa l’avanç per al conjunt de l’any en l’1,5% (vs. el 0,9% del 2024). El dinamisme de l’activitat és particularment notable en un any marcat per una incertesa elevada i per l’eclosió de tensions comercials amb els EUA, i destaca una acceleració transversal al final de l’any. Alemanya va accelerar fins al 0,3% en el 4T, després d’haver-se estancat en el trimestre previ, la qual cosa du el seu creixement mitjà el 2025 al 0,3%, després de dos anys de caiguda. Itàlia també va avançar el 0,3% en el 4T (vs. el 0,1% anterior), la qual cosa va situar el creixement mitjà del 2025 en el 0,7%. En sentit contrari, França va frenar l’avanç fins al 0,2% en el 4T (vs. el 0,5% anterior) i va dur el creixement del 2025 al 0,9%. Les perspectives per al 2026 apunten al fet que la zona de l’euro continuarà registrant ritmes de creixement pròxims als actuals, en un context en què l’impacte positiu de la política fiscal expansiva que desplegarà Alemanya es veurà contrarestat pels avanços en el procés de consolidació fiscal a França i a Itàlia. D’altra banda, als EUA, la publicació de la dada del 4T s’ha retardat (al 20 de febrer) per les dificultats de recopilació de dades arran del tancament del Govern federal a l’octubre, però els principals nowcasts apunten a un trimestre dinàmic, i l’economia nord-americana podria, fins i tot, superar un creixement del 2,0% el 2025.

A la zona de l’euro, l’índex de confiança dels consumidors va augmentar fins als –12,4 punts al gener, el millor registre en 11 mesos, mentre que el PMI compost va recular lleugerament fins als 51,3 punts, amb una millora de les manufactures (fins als 49,5 punts vs. els 48,8 anteriors) i amb una pèrdua d’embranzida dels serveis (51,6 punts vs. els 52,4 anteriors). Per països, va destacar el rebot d’Alemanya, on el PMI va pujar fins als 52,1 punts, amb millores tant pel costat dels serveis com pel costat de les manufactures. Als EUA, els PMI mostren també una economia en expansió, amb l’indicador de serveis estable en els 52,5 punts i el de manufactures, en els 52,4 (vs. els 51,8 anteriors). D’altra banda, la confiança del consumidor del Conference Board va caure amb força fins als 84,5 punts, el nivell més baix des del 2014, afectada per una percepció de feblesa del mercat laboral nord-americà i per un major focus en els riscos comercials, geopolítics i polítics interns, i reforça la desconnexió observada al llarg dels últims mesos entre la confiança empresarial i la confiança del consumidor.

Després de l’escalada de les tensions geopolítiques amb els EUA en la crisi de Groenlàndia a l’inici de l’any, en què la UE va valorar fins i tot l’activació (per primera vegada) del seu instrument anticoerció, la confrontació va afluixar després d’una reunió entre Trump i el secretari general de l’OTAN sobre la seguretat a la regió de l’Àrtic durant el Fòrum Econòmic Mundial. Malgrat l’aparent distensió en les relacions transatlàntiques, l’episodi remarca que el bloc europeu continua navegant en un entorn geoeconòmic particularment difícil. En aquest context, la UE i l’Índia han aconseguit un acord de lliure comerç per reduir de manera significativa les barreres aranzelàries del 90% de les exportacions de la UE i que, segons la Comissió Europea, podria duplicar les exportacions europees de béns a l’Índia, tot i que partint d’un nivell reduït (menys del 2% del total). D’altra banda, la remissió del tractat de Mercosur pel Parlament Europeu al Tribunal de Justícia il·lustra les dificultats per impulsar l’estratègia de diversificació comercial de la UE. Així mateix, després de la cimera recent sobre els minerals crítics, convocada pel secretari d’Estat nord-americà Marco Rubio, amb la participació de més de 30 països (inclosos el G7, la UE, l’Índia, Corea del Sud, Mèxic i Austràlia, entre d’altres), que busquen la formació d’una aliança per reforçar les cadenes globals de valor, es van discutir noves iniciatives al sector, i els EUA van revelar la creació d’un fons publico-privat per gestionar les reserves estratègiques (anomenat Project Vault).

El PIB de la Xina va avançar l’1,2% intertrimestral en el 4T 2025 (l’1,1% en el 3T), la qual cosa va situar el creixement del conjunt de l’any en el 5,0%, en línia amb l’objectiu de les autoritats. No obstant això, els indicadors d’activitat mensuals van mostrar, al llarg del 4T, una desacceleració del consum i de la inversió. En concret, la inversió en àrees urbanes ha registrat una contracció del 3,8% en el conjunt de l’any, el nivell més baix de la sèrie històrica. En aquest context, els PMI del gener assenyalen un nou alentiment a l’inici del 2026. El PMI compost oficial va baixar als 49,8 punts (50,7 al desembre), amb caigudes en els tres subíndexs, de manufactures, de serveis i de construcció. Mentrestant, el PMI manufacturer RatingDog va pujar lleugerament (dels 50,1 als 50,3 punts) i el de serveis, dels 52,0 als 52,3. Aquestes dades subratllen el moment de feblesa de la demanda interna i reforcen la probabilitat que, al llarg del trimestre, s’anunciïn nous estímuls a l’economia. Així mateix, les autoritats xineses van anunciar el final de les Tres Línies Vermelles, política que, el 2020, va imposar límits estrictes a l’endeutament i va desencadenar un ajust prolongat al sector immobiliari. Malgrat l’alleujament regulador, persisteixen alguns problemes de solvència i de sobrecapacitat al sector difícils de solucionar per aconseguir una recuperació sostinguda de l’activitat.