Marroc

El Marroc ha tingut un rendiment dinàmic els últims anys, en un context de projectes d’inversió i entrades de capital (preparatius per a la Copa Africana de Nacions 2025 i el Mundial de la FIFA 2030 de futbol, infraestructures hídriques, energètiques i de transport, etc.), però també de reformes institucionals i millora de l’entorn de negocis, i una orientació exportadora superior de l’economia (destaquen el turisme, l’automòbil i els fertilitzants) amb la UE com a gran destinació (prop del 70% de les exportacions).

El PIB ha augmentat al llarg de 2025 (un +5,5% interanual en el 2T 2025), empès per la recuperació del sector agrícola, l’impuls de la inversió (especialment en infraestructures) i el consum de les llars (amb el suport d’una baixa inflació), a més del bon rendiment de les exportacions (amb l’impuls del comerç intraregional i amb la Xina i Europa).

El dinamisme inversor ha generat un efecte d’arrossegament sobre les importacions i explica, en gran mesura, les perspectives d’un cert deteriorament del compte corrent. No obstant això, els ingressos turístics es mantenen amb força i les remeses i les exportacions de béns mantenen la solidesa. En el mateix sentit, es preveu un augment del deute extern fins a prop del 60% del PIB en l’horitzó 2030, però el venciment mitjà d’aquest deute és elevat (més de vuit anys) i el Marroc manté unes reserves exteriors adequades que equivalen a una mica més del valor de cinc mesos d’importacions. A més, el Marroc disposa d’una línia de crèdit de l’FMI de 4.500 milions de dòlars (3% del PIB) a dos anys. El caràcter d’aquesta línia és preventiu, per reforçar els matalassos externs de l’economia, i quan els va aprovar l’abril de 2025, l’FMI va destacar la fortalesa institucional del país.

Tot i que l’agricultura ha anat perdent pes relatiu (és responsable d’una mica més del 10% del PIB), té un elevat protagonisme social (dona feina al 30% de la població activa) i les seves dificultats, després d’anys de sequera, expliquen que la taxa d’atur del Marroc s’hagi mantingut elevada (al voltant del 13%).

La inflació ha disminuït de manera sostinguda i, la tardor del 2025, ja se situava per sota de l’1,0% (tant a escala general com en el component nucli, que exclou els aliments i l’energia). En aquest context, el Banc Central (Bank Al-Maghrib, BAM) ha retallat gradualment els tipus d’interès fins a portar-los a un terreny lleugerament expansiu (el tipus de referència està en el 2,25% des del març de 2025, després de cinc trimestres al 3,00%). El BAM està en transició cap a un règim d’«objectiu d’inflació»: la seva missió actual ja és l’estabilitat de preus, però encara no ha fet que es concreti en una referència numèrica.

El deute públic és més elevat que la mitjana de la regió MENA (Pròxim Orient i Nord d’Àfrica), però les reformes recents han ajudat a augmentar els ingressos fiscals i han contribuït a la reducció del dèficit. La mobilització superior d’ingressos i una moderació de la despesa afavoriran la recuperació de matalassos fiscals en el futur. A curt termini, destaca la disminució de subsidis al gas butà de les llars, i a mitjà termini, la senda de reducció del pes de la inversió pública sobre el total nacional, de dues terceres parts del total a tan sols una.

Les perspectives econòmiques per als propers anys són positives, amb la continuïtat de les dinàmiques que empenyen el creixement (especialment els projectes d’infraestructures i un impuls superior de la inversió privada, afavorida per l’agenda de reformes i promoció de les autoritats).

El BAM gestiona el tipus de canvi sota un règim de canvi fix amb una banda de fluctuació del ±5%. El tipus de canvi del dírham es fixa davant d’una cistella de dòlars dels EUA (40%) i euros (60%) i ha resistit raonablement bé l’entorn global d’incertesa, amb una estabilitat que es preveu que el BAM segueixi mantenint en el futur.

L’entorn global de tensions geopolítiques i reconfiguració dels fluxos comercials i les cadenes de valor presenten oportunitats i riscos per a l’economia marroquina. La seva situació geogràfica presenta una oportunitat, ja que és un pont natural entre Europa i l’Àfrica subsahariana. Pel que fa als riscos, identifiquem els següents:

• Risc comercial. Tot i que l’efecte directe dels aranzels dels EUA sigui limitat (el Marroc s’enfronta a un aranzel del 10% i menys del 5% de les seves exportacions de béns van cap als EUA), l’elevada exposició comercial amb Europa i la seva integració en les cadenes de subministraments del sector de l’automòbil poden ser una font de risc davant les tensions comercials globals. El sector de l’automòbil marroquí és responsable del voltant del 10% de les exportacions totals del Marroc, amb una elevada concentració a la UE, propera al 80%.
• Risc climàtic i laboral. El país també té el repte d’augmentar la seva resiliència al canvi climàtic i als esdeveniments meteorològics severs, que han perjudicat el sector agrícola (el Marroc ha patit sequeres sostingudes durant els últims sis anys). Una de les derivades és la transició dels treballadors agrícoles cap a altres sectors (l’agricultura ha perdut 700.000 llocs de treball els últims cinc anys, només parcialment absorbits pel sector de serveis i amb la dificultat de readaptar un perfil de treballador amb un nivell baix d’estudis, una edat relativament avançada i concentrat a les zones rurals). En el mateix sentit, també destaca la importància de reduir la informalitat en el mercat laboral, especialment entre les dones, i una desocupació juvenil alta (superior al 20%) en un país demogràficament jove (l’edat mitjana és de 30 anys).