França
L’economia francesa es va comportar en el 1T 2022 pitjor del que es preveia. Les perspectives a curt i mitjà termini estaran condicionades per l’evolució del conflicte bèl·lic.
|
Previsions |
|||||||||
|
Mitjana |
2016 |
2017 |
2018 |
2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
2023 |
|
|
Creixement del PIB (%) |
1,0 |
1,0 |
2,4 |
1,8 |
1,8 |
-8,0 |
7,0 |
2,9 |
2,3 |
|
Inflació IPC (%)* |
1,2 |
0,3 |
1,2 |
2,1 |
1,3 |
0,5 |
2,1 |
2,8 |
1,4 |
|
Saldo fiscal (% del PIB) |
-4,3 |
-3,6 |
-3,0 |
-2,3 |
-3,1 |
-8,9 |
-6,5 |
-5,3 |
-3,5 |
|
Saldo fiscal primari (% del PIB) |
-2,0 |
-1,8 |
-1,2 |
-0,6 |
-1,6 |
-7,8 |
-6,9 |
-4,2 |
-2,5 |
|
Deute públic (% del PIB) |
92,5 |
98,0 |
98,1 |
97,8 |
97,5 |
115,0 |
114,6 |
113,7 |
112,9 |
|
Tipus d’interès de referència (%)* |
0,7 |
0,0 |
0,0 |
0,0 |
0,0 |
0,0 |
0,0 |
0,1 |
0,9 |
|
Saldo corrent (% del PIB) |
-1,0 |
-0,6 |
-0,7 |
-0,9 |
-0,8 |
-2,6 |
-0,8 |
-2,2 |
-1,0 |
Nota: * Mitjana anual. Previsió CaixaBank Research per a PIB, IPC i tipus d’interès, resta variables, AMECO.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’AMECO, de l’INSEE i del BCE (a través de Refinitiv).
- L’economia francesa es va comportar en el 1T 2022 pitjor del que es preveia. Al començament de l’any, l’economia es va estancar (un 0,0% intertrimestral davant del 0,2% previst) a causa de la reculada del consum privat, que va baixar 1,9 p. p. respecte al 4T 2021. A priori, l’economia francesa semblava més ben situada que les d’Alemanya o Itàlia per sortejar els efectes derivats de la guerra a Ucraïna, ja que menys del 17% de les seves importacions de gas procedeixen de Rússia (enfront de la mitjana del 34% de la zona de l’euro), i gairebé el 70% de la seva electricitat es genera en plantes nuclears (enfront de la mitjana del 26% de la zona de l’euro). Tot i això, les dades del 1T 2022 han posat de manifest la vulnerabilitat de la despesa de les famílies davant l’augment de la incertesa, com es va observar amb el descens de la confiança del consumidor, que va registrar al març la caiguda més gran de la seva sèrie històrica i va superar fins i tot el xoc que va suposar la irrupció de la pandèmia el 2020.
- Les perspectives a curt i mitjà termini estaran condicionades per l’evolució del conflicte bèl·lic. Amb la previsió que la incertesa de l’escenari actual es mantindrà en nivells inusualment elevats durant els propers mesos, considerem que variables com la despesa de les famílies i la inversió es veuran afectades negativament. A més, l’extensió dels colls d’ampolla a les cadenes de subministraments globals, que es podria agreujar més del previst davant el nou episodi de confinaments en algunes de les regions industrials de la Xina, serà un factor clau per a l’evolució de l’activitat industrial francesa.
- D’altra banda, les eleccions presidencials d’abril van donar la victòria en segona volta a Emmanuel Macron, i això garanteix la continuïtat d’una política europeista que buscaria avançar en la unitat d’Europa en tots els nivells, amb el reforçament de l’eix francoalemany. Tot i això, les presidencials van posar de manifest que els partits populistes i antisistema de tot signe, amb un 52,3% dels vots en primera volta, capitalitzen la fuita de votants que van patir les formacions històriques de centredreta i centreesquerra, que amb prou feines van rebre el 7,0% dels vots a la primera volta. Aquesta tendència del vot és un advertiment de la possibilitat d’un parlament molt fragmentat després de les eleccions del juny, amb una composició política que pot entorpir el mandat de Macron en la legislatura següent, cosa que obriria un període d’inestabilitat política a la segona economia de l’euro, davant les dificultats que trobaria Macron per tirar endavant la seva agenda.
- El balanç és que la incertesa que envolta l’escenari és molt més elevada del que és habitual, i això introdueix riscos a la baixa significatius a la nostra previsió actual de creixement del 2,9% per al conjunt del 2022.
