Regne Unit

L’economia del Regne Unit amb prou feines va créixer en el 3T (un 0,1% intertrimestral), la qual cosa suposa una desacceleració respecte als ritmes de la primera meitat de l’any (un 0,7% –que s’explica per l’efecte anticipació davant la guerra aranzelària iniciada per Trump– en el 1T i un 0,3% en el 2T); el PIB segueix avançant, però el ritme encara és insuficient perquè es pugui considerar una expansió sostinguda. De totes maneres, el rendiment en el 3T va estar molt afectat pel ciberatac a Jaguar Land Rover (considerat l’esdeveniment cibernètic més nociu produït mai al Regne Unit, amb una pèrdua financera de 1.900 milions de lliures), l’impacte del qual s’espera que comenci a revertir-se en el 4T, atès que a principis d’octubre l’empresa va reprendre la producció de manera progressiva. La despesa pública, la inversió i el consum de les llars (encara que amb creixement molt reduït, tot just un 0,2% intertrimestral en el 3T 2025) van sostenir el creixement, mentre que el sector exterior el va llastar, i va acusar la debilitat de l’activitat econòmica en la resta del món. D’altra banda, els indicadors del mercat laboral han seguit deteriorant-se, amb caigudes en el nombre d’ocupats, augments de la taxa d’atur i desacceleració del creixement salarial.

La inflació sembla haver tocat sostre el setembre, l’octubre va continuar la tendència a la baixa i esperem que el procés desinflacionari es mantingui en la recta final de l’any i el 2026. Els nivells encara alts de la inflació (tot i que ha començat a reduir-se, segueix mantenint-se per sobre de l’objectiu del Banc d’Anglaterra [BoE]) han fet que l’autoritat monetària sigui cauta i segueixi un enfocament gradual amb retallades de tipus de 25 p. b. en tres ocasions el 2025, fins al 4%. El discurs del BoE va ser més lax en la seva reunió de novembre i, tot i que va mantenir els tipus en el 4%, les dades conegudes posteriors a la reunió (PIB del 3T i mercat laboral) donen suport a una nova retallada al desembre i, a més, els mercats cotitzen entre una i dues baixades addicionals el 2026 (tipus d’interès oficial en el 3,5% o el 3,25%).

Les finances públiques britàniques segueixen deteriorant-se, tot i que l’evolució de l’economia no ha estat massa feble. El mes de setembre, el dèficit del sector públic va arribar als 20.200 milions de lliures, el més gran per a aquest mes en cinc anys, i en l’acumulat de l’any és un 13,1% superior al mateix període de 2024, el més elevat des que hi ha registres mensuals (1993), només superat pels valors de l’any 2020. Per la seva banda, el deute públic net (sense bancs públics) va augmentar fins al 95,3% del PIB, el nivell màxim des dels anys seixanta. Aquest deteriorament s’explica per l’augment de la despesa pública, especialment en interessos del deute, pensions i serveis públics, així com per una recaptació fiscal que, tot i que ha crescut, ho ha fet menys del que s’esperava. El 26 de novembre, el Govern britànic va presentar el seu nou pressupost amb un augment del marge fiscal fins als 21.700 milions de lliures per al període 2029-2030, i això suposa un increment important respecte als 9.000 milions anunciats al març, però encara molt lluny dels 31.000 milions del període 2010-2022. Es contempla una pujada de la recaptació de 26.000 milions de lliures (s’eleva la càrrega fiscal fins a un màxim històric del 38% del PIB), però es preveu que no es produeixi fins a finals de la legislatura, ja que moltes de les mesures anunciades (congelació de llindars de l’IRPF, augment de les cotitzacions sobre pensions o augments impositius sobre les rendes de capital) no entraran en vigor fins al període 2028-2030. No obstant això, el pressupost sí que contempla un creixement de la despesa, i això suposarà un augment superior del dèficit a curt termini. D’aquesta manera, el Govern laborista ha evitat un cost polític (tot i que caldrà esperar per veure si això té un efecte positiu en les enquestes), però ni fa front a la pressió fiscal existent ni posa en marxa mesures per tractar d’impulsar el feble creixement econòmic.

La lliura esterlina, malgrat haver viscut fluctuacions, ha tingut una tendència de depreciació enfront de l’euro al llarg de l’any i cotitza una mica per sobre de 0,87 lliures per euro. Esperem que aquesta tendència depreciadora continuï els pròxims trimestres. Aquesta evolució reflecteix tant la incertesa fiscal interna com les expectatives de baixades de tipus per part del BoE, en vista a les expectatives que el BCE hauria arribat ja a un nivell neutral de tipus.

Les perspectives a mitjà termini per al Regne Unit són modestes; preveiem un creixement feble, amb avenços de l’1,3% per al 2025 i de l’1,2% per al 2026. S’enfronta a factors tant interns com externs que podrien debilitar encara més el seu rendiment econòmic.

• Riscos interns. El deteriorament del mercat laboral, amb caigudes en l’ocupació i desacceleració salarial, afegeix pressió sobre el consum privat, mentre que la incertesa sobre la política monetària persisteix: un repunt inesperat de la inflació o tensions en el mercat de divises podrien obligar el BoE a alentir les retallades de tipus.
• Riscos externs. L’economia britànica segueix exposada a la debilitat global (uns nous increments de les tensions comercials podrien tenir un impacte negatiu en la seva economia) i a la volatilitat dels preus energètics, la qual cosa podria agreujar el deteriorament del sector exterior. A això cal sumar-hi riscos polítics –com les tensions al voltant de la política fiscal– i l’evolució del tipus de canvi: una depreciació més acusada de la lliura, en un context de sortida de capitals o pèrdua de confiança, encariria les importacions i podria endarrerir el procés desinflacionari. En conjunt, aquests factors configuren un escenari on la recuperació britànica podria ser més fràgil i llarga del previst.