Itàlia
L’economia italiana ha sorprès positivament en el 2T 2022 en créixer un 1,1% intertrimestral (0,1% en el 1T 2022), gràcies a l’impuls que ha suposat l’aixecament de gairebé totes les restriccions per la COVID, però pot ser que aquest dinamisme no tingui continuïtat.
21 d'octubre de 2022
Perspectives
|
Previsions |
|||||||||
|
Mitjana |
2016 |
2017 |
2018 |
2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
2023 |
|
|
Creixement del PIB (%) |
-0,7 |
1,4 |
1,7 |
0,8 |
0,5 |
-9,1 |
6,6 |
3,4 |
-0,2 |
|
Inflació de l’IPC (%)* |
1,6 |
-0,1 |
1,3 |
1,2 |
0,6 |
-0,2 |
1,9 |
7,7 |
4,8 |
|
Saldo fiscal (% del PIB) |
-3,0 |
-2,4 |
-2,4 |
-2,2 |
-1,5 |
-9,7 |
-7,3 |
-5,6 |
-3,9 |
|
Saldo fiscal primari (% del PIB) |
1,7 |
1,5 |
1,4 |
1,5 |
1,9 |
-6,1 |
-3,7 |
-2,1 |
-0,8 |
|
Deute públic (% del PIB) |
125,8 |
134,8 |
134,2 |
134,4 |
134,1 |
155,3 |
150,8 |
147,0 |
147,1 |
|
Tipus d’interès de referència (%)* |
0,6 |
0,0 |
0,0 |
0,0 |
0,0 |
0,0 |
0,0 |
0,6 |
2,2 |
|
Saldo corrent (% del PIB) |
0,3 |
2,6 |
2,6 |
2,6 |
3,3 |
3,7 |
2,5 |
-1,0 |
-2,0 |
Nota: * Mitjana anual. Previsió de CaixaBank Research per a PIB, IPC i tipus d’interès.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’AMECO, d’Oxford Economics, del BCE (a través de Refinitiv) i del Govern italià.
- L’economia italiana ha sorprès positivament en el 2T 2022 en créixer un 1,1% intertrimestral (0,1%
en el 1T 2022), gràcies a l’impuls que ha suposat l’aixecament de gairebé totes les restriccions per la COVID, però pot ser que aquest dinamisme no tingui continuïtat. - Entre les grans economies de la UE, Itàlia és, juntament amb Alemanya, un dels països més afectats per la forta pujada dels preus del gas natural, com a conseqüència de la guerra a Ucraïna. Les importacions de gas rus representen el 40% del total de les importacions de gas d’Itàlia. A més a més, la seva dependència del gas per generar electricitat és molt elevada (hi destina gairebé un 48% del gas), ja que és el primer país europeu que va tancar totes les seves centrals nuclears a l’inici de la dècada dels noranta. A la meitat dels països europeus, el 25% de l’electricitat es genera mitjançant l’energia nuclear.
- En aquest context, la inflació se situa en màxims històrics i, a curt termini, no sembla factible una correcció significativa, a causa de l’augment dels riscos de l’escenari energètic al Vell Continent (amb un protagonisme especial dels tancaments sine die del Nord Stream 1 i 2). En aquest context, la despesa de les famílies, que s’ha mantingut sòlida fins avui gràcies a la demanda embassada, se’n ressentirà significativament els propers mesos.
- D’altra banda, la situació política a Itàlia representa una font addicional d’incertesa. Després de la renúncia de Mario Draghi com a primer ministre, les eleccions del 25 de setembre van donar una victòria folgada a la coalició de dretes, encapçalada per l’ultranacionalista Fratelli d’Italia de Giorgia Meloni. El nou Govern pot tardar algunes setmanes a formar-se i els mercats financers estan molt pendents de l’elecció dels ministres en llocs clau, com ara finances o exterior. És cert que els partits de la coalició han suavitzat els seus missatges euroescèptics, però continuen sent partidaris d’abaixar els impostos i aplicar mesures de despesa de caire populista. A més a més, sembla que s’oposen a reformar el sistema fiscal i liberalitzar la competència, dues reformes clau que Draghi va prometre en el marc dels fons NGEU. Per tant, la primera prova de foc per al nou Govern seran els pressupostos, que s’han d’aprovar abans que acabi l’any i que podrien ser una font de tensió amb Brussel·les.
Aquest augment de la incertesa podria limitar la capacitat del BCE per contenir les primes de risc, la qual cosa és especialment preocupant amb un deute públic que supera el 150% del PIB. De fet, el BCE ha desenvolupat una nova eina (Transmission Protection Instrument) que li permet adquirir deute sobirà d’aquells països les primes de risc dels quals augmentin d’una manera “no desitjada” o “desordenada”.Com a conseqüència, tot apunta a caigudes de l’activitat en el 4T 2022 i en el 1T 2023, la qual cosa situaria la variació del PIB el 2023 en el –0,2%. A més a més, els riscos per al creixement es concentren clarament a la baixa.
