Itàlia

L’economia italiana perd força a final del 2021. El començament d'any ha estat dèbil, però el seguirà una arrencada notable de l’economia en els trimestres centrals.

Contingut disponible en
16 de febrer de 2022
Italia
Perspectives

 

Previsions

 

Mitjana

10-14

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

Creixement del PIB (%)

-0,5

0,8

1,3

1,7

0,9

0,4

-8,9

6,3

4,5

Inflació de l’IPC (%)*

1,9

0,1

-0,1

1,3

1,2

0,6

-0,1

2,0

2,7

Saldo fiscal (% del PIB)

-3,3

-2,6

-2,4

-2,4

-2,2

-1,5

-9,6

-9,4(e)

-5,8

Deute públic (% del PIB)

1,4

1,6

1,5

1,4

1,5

1,8

-6,1

-5,9(e)

-2,9

Tipus d’interès de referència (%)*

126,6

135,3

134,8

134,2

134,4

134,3

155,6

154,4(e)

151,4

Tipus de canvi (EUR/USD)*

0,8

0,1

0,1

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

Saldo corrent (% del PIB)

-0,7

1,4

2,6

2,6

2,5

3,2

3,8

3,5(e)

2,7

Notes: * Mitjana anual. (e): estimació.

Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’AMECO i del BCE (via Refinitiv).

  • L’economia italiana perd força a final d’any. El PIB va anotar un increment del 0,6% intertrimestral el 4T 2021, després del resultat extraordinari dels dos trimestres anteriors (per sobre del 2,6%). De mitjana, el creixement es va situar en el 6,3% l’any 2021, després del retrocés proper al 9% del 2020. Durant el 4T, i tal com va passar també als seus socis europeus principals, l’economia italiana es va veure molt afectada per l’impacte negatiu de les fortes restriccions imposades per controlar l’expansió de la variant òmicron, així com per la persistència dels colls d’ampolla a les cadenes d’oferta global.
  • Un començament d’any dèbil, però seguit d’una arrencada notable de l’economia en els trimestres centrals. La persistència dels colls d’ampolla i l’expansió d’òmicron continuaran afectant el creixement a l’inici d’any, tal com reflecteix la caiguda que mostren alguns indicadors de confiança empresarial (el que va elaborar la Comissió va caure al gener fins al 110,6 des del 116,7). Això no obstant, hi ha diversos factors que fan que ens mostrem optimistes de cara als mesos vinents, com ara l’obligatorietat de la vacuna, l’existència de retrovirals i l’estructura industrial, amb un elevat pes de la producció de béns de consum (gairebé el 30% de la indústria), molt menys exposada a l’impacte dels colls d’ampolla. Per tant, preveiem que l’activitat anirà de “menys a més” al llarg del 1T 2022 i experimentarà un repunt important en el 2T i 3T, amb ritmes de creixement al voltant de l’1,3%. Això ens fa pensar que és molt factible que l’economia recuperi el seu nivell pre-COVID en els trimestres centrals d’enguany.
  • Els riscos per al creixement continuen centrats a la baixa. Mentre la Xina es mantingui compromesa amb la seva política COVID zero, les pressions sobre les cadenes d’oferta globals continuaran sent elevades. A més, encara és massa aviat per considerar la pandèmia superada i cal vigilar l’aparició de noves variants. Addicionalment, i de la mateixa manera que altres països europeus, Itàlia podria veure’s bastant afectada pels efectes d’un conflicte militar entre Rússia i Ucraïna, atesa la seva elevada dependència de les importacions de gas rus (més del 40%).

Les notícies positives venen de l’àmbit nacional. La reelecció de Sergio Mattarella com a president de la República durant set anys més deixa Mario Draghi com a primer ministre fins a les pròximes eleccions generals del 2023 i redueix, significativament, la incertesa política del país a curt termini. Aquest clima de major estabilitat política hauria d’afavorir la posada en marxa de les mesures i reformes incloses en el Pla de Recuperació, ja que del seu compliment depèn que continuï rebent el finançament assignat en el Fons de Recuperació Europeu (més de 190.000 milions d’euros fins al 2026).