República de Sud-àfrica
L’economia sud-africana mostra una recuperació gradual, impulsada per la reactivació del consum privat en un entorn de menor inflació i creació d’ocupació. També destaca el rebot de la inversió, afavorida per la normalització en el funcionament d’infraestructures bàsiques d’energia i transport, així com per la millora generalitzada de la confiança després de la formació d’un govern de coalició el 2024.
| Previsions | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | 2026 | 2027 | |
| Creixement del PIB (%) | -6,2 | 4,9 | 2,1 | 0,8 | 0,5 | 1,1 | 1,2 | 1,5 |
| Inflació, IPC (%) | 3,3 | 4,6 | 6,9 | 5,9 | 4,4 | 3,4 | 3,7 | 3,2 |
| Saldo pressupostari (% del PIB) | -9,6 | -5,5 | -4,3 | -5,5 | -5,8 | -6,0 | -5,6 | -5,3 |
| Deute públic (% del PIB) | 68,9 | 68,8 | 70,7 | 73,2 | 76,0 | 77,3 | 79,5 | 81,9 |
| Tipus d’interès de referència (%)* | 4,2 | 3,5 | 5,3 | 8,0 | 8,1 | 7,2 | 7,0 | 6,8 |
| Tipus de canvi (ZAR/USD)* | 16,5 | 14,8 | 16,4 | 18,5 | 18,3 | 18,1 | 18,2 | 18,4 |
| Saldo per compte corrent (% del PIB) | 2,0 | 3,7 | -0,3 | -1,1 | -0,7 | -0,9 | -1,2 | -1,6 |
| Deute exterior (% del PIB) | 44,8 | 39,2 | 43,0 | 41,3 | 40,3 | 41,5 | 41,5 | 43,2 |
Nota: * Mitjana anual. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Thomson Reuters Datastream i previsions de l’FMI (WEO, octubre del 2025). Previsions | ||||||||
Perspectives
El creixement del PIB s’ha mantingut modest en els darrers anys –menys de l’1% de mitjana des del 2023–, llastat per apagades elèctriques i disrupcions logístiques als ports i el transport ferroviari, així com per l’impacte de la sequera a l’inici del 2024.
L’economia mostra una recuperació gradual, impulsada per la reactivació del consum privat en un entorn de menor inflació i creació d’ocupació. També destaca el rebot de la inversió, afavorida per la normalització en el funcionament d’infraestructures bàsiques d’energia i transport, així com per la millora generalitzada de la confiança després de la formació d’un govern de coalició el 2024.
Polítiques econòmiques
La relativa estabilitat del canvi i el menor avenç generalitzat dels preus, les expectatives dels quals se situen de manera confortable dins el rang objectiu d’inflació del Banc Central (3%-6%), afavoreixen la progressiva relaxació de la política monetària. Tot i això, el tipus d’interès s’espera que es moderi només gradualment com a àncora externa davant el panorama de riscos existent (la taxa de referència es mantindria estable al voltant del 7% el 2025-2027).
Les finances públiques mostren un deteriorament significatiu, amb l’ampliació del dèficit pressupostari per sobre del 5% del PIB, llastat per la menor recaptació impositiva i l’encariment del finançament, contribuint a una escalada de la ràtio de deute que s’encamina cap a nivells del 80% del PIB.
El dèficit per compte corrent es manté moderat, al voltant de l’1% del PIB, contingut per l’entrada de remeses i les exportacions d’or i altres matèries primeres, tot i que és previsible que s’ampliï a mesura que la recuperació econòmica guanyi tracció. El país ha començat a implementar una estratègia de diversificació productiva i exportadora, orientada a reduir la seva dependència de matèries primeres, mitigar l’impacte dels aranzels externs (com el 30% establert el 2025 pels EUA) i aprofitar les oportunitats d’integració regional en el marc de la zona de lliure comerç continental africana (AfCFTA, per les sigles en anglès).
L’estructura de finançament del desequilibri extern és sòlida, amb una entrada d’inversió estrangera directa notable (prop de l’1,5% del PIB) i s’espera que els fluxos nets de cartera es tornin positius a mesura que millori l’entorn de negoci i s’implementin les reformes econòmiques. La persistència del dèficit per compte corrent mantindrà la pressió a la baixa sobre el nivell de reserves internacionals, si bé les mètriques de liquiditat es mantenen folgades, ja que cobreixen uns sis mesos d’importacions i superen àmpliament el valor del deute extern a curt termini.
L’FMI estima que la implementació decidida de reformes estructurals –en els sectors d’energia i logística, un mercat laboral més flexible, més eficiència de la despesa pública, la millora de la governança i de l’entorn de negocis, i l’impuls de la transició verda i digital– podria elevar el creixement potencial del país fins a un 2%.1 En aquest context, encara que les agències de qualificació creditícia mantenen el deute sud-africà en grau especulatiu, S&P va millorar la perspectiva a positiva després de la formació del govern de coalició i l’esperat impuls reformista.
- 1
FMI (2025), “South Africa: 2024 Article IV Consultation” IMF Staff Country Reports 25/28.
Tipus de canvi
El rand sud-africà manté una tendència d’apreciació respecte al dòlar des de mitjans del 2023, si bé el tipus de canvi ha estat subjecte, com en altres economies emergents, als episodis d’incertesa i volatilitat en els mercats internacionals al voltant de les eleccions i les polítiques dels EUA.
Riscos
El panorama de riscos està esbiaixat a la baixa, amb elevada vulnerabilitat externa i fiscal, deficiències estructurals i potencials focus de tensió en l’àmbit sociopolític i mediambiental.
L’elevat dèficit fiscal, el deute públic creixent i la dependència de finançament extern amplifiquen el risc davant de potencials episodis de volatilitat als mercats globals i l’enduriment de les condicions financeres. Un entorn internacional menys favorable o caigudes abruptes dels preus dels metalls afectarien negativament les exportacions i la recaptació fiscal, mentre que l’auge del proteccionisme comercial i la fragmentació geoeconòmica afegirien pressió sobre la balança de pagaments i l’activitat industrial.
A més, identifiquem els següents riscos idiosincràtics:
- El sistema bancari es manté resilient i ben capitalitzat, amb nivells adequats de liquiditat i una supervisió prudencial sòlida, tot i que amb una elevada exposició al deute públic i l’augment de la morositat en determinats segments (llars vulnerables i petites empreses).
- Persisteixen alguns colls d’ampolla domèstics en electricitat, transport i logística, que limiten la inversió privada i la competitivitat, i la resolució dels quals depèn de l’execució efectiva de les reformes anunciades i de la capacitat de gestió d’aquestes infraestructures crítiques.
- Una consolidació fiscal insuficient o un creixement menor dificultarien l’estabilització del deute públic i reduirien el marge de maniobra davant de possibles xocs, mentre que un augment dels costos de finançament podria forçar retallades en inversió pública o protecció social.
- L’atur estructural elevat (taxa d’atur per sobre del 30%), la desigualtat i la pobresa mantenen latent el risc de conflictivitat social davant d’un potencial deteriorament del poder adquisitiu o retards a l’agenda d’inclusió.
- La coalició de govern després de les eleccions és àmplia i heterogènia, i recull sensibilitats diverses que podrien dificultar els consensos necessaris per a la implementació de reformes, principalment en l’àmbit fiscal.
- El país és vulnerable a esdeveniments climàtics extrems que afecten la producció agrícola i les infraestructures, mentre que una inadequada transició energètica podria encarir l’electricitat i endarrerir els compromisos de descarbonització.
Qualificació creditícia sobirana
| Agència de qualificació | Ràting* | Darrera modificació | Perspectiva | Darrera modificació |
|---|---|---|---|---|
 | 29/04/20 | Positiva | 15/11/24 | |
 | 20/11/20 | Estable | 01/04/22 | |
 | 20/11/20 | Estable | 15/12/21 | |
| Grau d'inversióGrau especulatiu | ||||
