Perú

Després d’una forta recuperació el 2024, l’economia peruana continua creixent a molt bon ritme, lleugerament més moderat, principalment a causa de l’alentiment del consum privat, llastat per l’augment de la inestabilitat política i social generalitzada al país. Aquest escenari s’ha vist agreujat després de la recent destitució de la presidenta del Govern, Dina Boluarte, i la creació d’un govern provisional en espera de les eleccions presidencials l’abril del 2026. El mercat laboral mostra signes de creixement, amb la desocupació a la baixa i els salaris a l’alça. A més, en els darrers anys, el Perú ha experimentat una notable millora en aspectes com la inflació i la credibilitat en política fiscal i monetària, que fan que destaqui sobre altres països de la regió.

El Banc Central del Perú (BCRP) manté una política monetària expansiva des del 2023. Des d’aleshores, ha retallat el tipus d’interès de referència 350 p. b. fins al 4,25% (el novembre del 2025). El fet que registri la inflació més baixa de la regió dona marge a la possibilitat que es produeixin més baixades de tipus, tot i que les bones dades d’activitat fan que no sigui del tot necessari dur-les a terme. De fet, recentment s’ha aprovat una llei que permet als pensionistes accedir als seus fons de pensions (Llei d’alliberament de fons previsionals) i això suposa un augment del volum de diners en circulació i, per tant, un risc inflacionari que limita l’expansivitat de les polítiques del BCRP. Considerem que la inflació es mantindrà en el rang entre l’1% i el 3% que marca com a objectiu el Banc Central.

El dèficit fiscal està 2 dècimes per sobre de l’objectiu del 2,2% establert per al 2025. S’espera que disminueixi en el futur a causa de l’increment de la recaptació d’impostos lligada a la recuperació econòmica. Tot i això, no serà suficient per complir l’objectiu de limitar el dèficit fiscal a l’1% del PIB, per la qual cosa el Govern peruà reduirà la despesa pública entre el 2026 i el 2028 a raó d’un 0,4% del PIB per any. També en l’àmbit de la política fiscal, s’espera que el Perú millori la seva eficiència recaptadora i de despesa a escala regional per poder incrementar la inversió al sector miner i, en conseqüència, potenciar el creixement de l’economia. Tot i això, l’expansió del sector miner entra en tensió amb les polítiques mediambientals i socials, perquè moltes de les mines amenacen el dret constitucional de viure en un medi ambient adequat, com es defensa en un recurs formulat per la Cort Superior de Justícia de Cajamarca, una de les regions mineres més importants del país.

El deute públic es manté baix, en el 32,1% del PIB, tot i que l’objectiu per al 2035 és reduir-lo fins al 30%. Aquest pla de reducció ha estat rebut positivament pels inversors, i això ha contribuït a la normalització de la corba sobirana en els trams més llargs.

El sol peruà s’ha apreciat un 9% respecte al dòlar el darrer any, seguint la tendència de la resta de divises sud-americanes. Tot i que l’economia peruana està parcialment dolaritzada (és a dir, el dòlar es fa servir amb el sol peruà per denominar títols de deute i comptes d’estalvi), un 94% dels préstecs es denominen en sols, i això demostra la fortalesa de la divisa local. Aquests indicadors, juntament amb el creixement i la baixa inflació, apunten que el tipus de canvi es mantindrà per sota de 3,45 sols per dòlar fins a finals d’any. Tot i això, no descartem que el sol es depreciï puntualment davant la proximitat de les eleccions.

El balanç de riscos exògens de l’economia peruana està esbiaixat a la baixa en termes de creixement futur, principalment a causa de la incertesa política global i també de les tensions financeres. Tot i això, el Perú disposa d’una gran adaptabilitat a aquests riscos gràcies al fet que compta amb espai fiscal, ja que el deute públic és molt baix i té abundants reserves internacionals. Els esdeveniments climàtics també suposen un risc a la baixa per a l’activitat. D’altra banda, els riscos endògens que cal destacar són els polítics i socials, a més de riscos en les exportacions.

Riscos en exportacions: el Perú es troba molt exposat a la fluctuació del preu de les matèries primeres. La seva economia depèn de l’exportació d’aquests productes, liderats pels metalls industrials, principalment el coure, seguit de l’or. A més, les exportacions agroindustrials creixen, cosa que contribueix a certa diversificació de les vendes a l’exterior. Un repunt de la inversió al sector miner del país podria suposar un risc a l’alça per al creixement econòmic, especialment si tenim en compte que la producció de coure s’ha desaccelerat en el primer semestre del 2025.

Riscos polítics i socials: aquest és el principal risc a nivell domèstic. L’expresidenta Dina Boluarte va ser destituïda recentment i el seu successor, José Jerí, és el setè president en 10 anys. Les properes eleccions se celebraran l’abril del 2026, i la creixent incertesa política al país limita les expectatives de creixement per a la resta d’aquest any i el següent. En l’àmbit social, la inseguretat creixent i l’auge del crim organitzat són els principals motius d’aquesta inestabilitat.