Xina
L’economia xinesa va créixer un 4,8% interanual durant el 1T 2022 després del 4,0% en el 4T 2021. Tanmateix, malgrat que el PIB va superar les expectatives, les dades d’activitat de març van confirmar la disminució de l’activitat econòmica.
|
Previsions |
|||||||||
|
Mitjana |
2016 |
2017 |
2018 |
2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
2023 |
|
|
Creixement del PIB (%) |
7,9 |
6,8 |
6,9 |
6,7 |
6,0 |
2,2 |
8,1 |
4,7 |
4,9 |
|
Inflació IPC (%)* |
2,1 |
1,7 |
1,5 |
0,1 |
0,7 |
1,5 |
1,8 |
1,9 |
1,7 |
|
Saldo fiscal (% del PIB) |
-0,9 |
-3,4 |
-3,4 |
-4,3 |
-6,1 |
-10,7 |
-6,0 |
-7,7 |
-7,1 |
|
Deute públic (% del PIB) |
37,3 |
48,2 |
51,7 |
53,8 |
57,2 |
68,1 |
73,3 |
77,8 |
81,8 |
|
Tipus d’interès de referència (%)* |
5,9 |
4,4 |
4,4 |
4,4 |
4,4 |
4,4 |
4,4 |
4,4 |
4,4 |
|
Tipus de canvi (RMB/USD)* |
6,3 |
6,6 |
6,8 |
6,6 |
6,9 |
6,9 |
6,5 |
6,5 |
6,5 |
|
Saldo corrent (% del PIB) |
2,2 |
1,7 |
1,5 |
0,2 |
0,7 |
1,7 |
1,8 |
1,1 |
1,0 |
|
Deute extern (% del PIB) |
12,7 |
11,4 |
12,0 |
13,1 |
13,5 |
13,2 |
13,9 |
14,2 |
14,4 |
Nota: *mitjana anual.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’organismes nacionals d’estadística i Refinitiv.
- La desacceleració de l’economia xinesa sembla inevitable. Tal com assenyalàvem a l’última publicació, s’ha materialitzat el risc de la política COVID zero, en un entorn de circulació de soques més contagioses i de menors ràtios de vacunació entre la població més gran. L’economia xinesa va créixer un 4,8% interanual durant el 1T 2022 després del 4,0% en el 4T 2021. Tanmateix, malgrat que el PIB va superar les expectatives, les dades d’activitat de març van confirmar la disminució de l’activitat econòmica, amb els confinaments de ciutats com ara Jilin o Shenzhen, importants centres industrials i logístics del país. A causa de la seva dimensió i de les seves conseqüències per a les cadenes de valor regionals, el confinament de Xangai iniciat a finals de març i les fortes restriccions de trànsit a les carreteres podrien portar l’economia a la zona de contracció en el 2T. En el 1T, les vendes al detall van créixer un 1,6% en termes interanuals (davant de creixements del 5,1% i del 3,5% en el 3T i en el 4T, respectivament), la qual cosa il·lustra bé la feblesa actual de la demanda interna. D’altra banda, la producció industrial va créixer un 6,3% interanual (3,9% en el 4T), tot i que es va apreciar certa desacceleració al març. Els indicadors d’alta freqüència disponibles per a l’abril indiquen que l’economia s’hauria alentit més des de llavors. A més, a diferència del confinament de 2020 després del brot de Wuhan, en aquesta ocasió l’economia xinesa no disposarà de l’impuls de la demanda externa, i el suport de la política fiscal i monetària serà més moderat.
- La solidesa i l’estabilitat del sistema financer seguiran pressionant les perspectives de l’economia xinesa a mitjà termini. La crisi al sector immobiliari, la recuperació tèbia del qual s’ha vist interrompuda per l’última tanda de confinaments, seguirà sent una de les preocupacions per a l’Executiu xinès, que ja ha anunciat mesures per evitar la propagació d’una crisi al sector al sistema financer. El Banc Popular de la Xina ha retallat la ràtio de requeriment de reserves en 25 p. b. fins a l’11,25% i ha anunciat un fons d’estabilitat per rescatar institucions financeres en dificultats. Així i tot, a pesar que la inflació es mantindrà previsiblement continguda al llarg de l’any, el tancament del diferencial de tipus d’interès sobirans amb els EUA limitarà el grau d’actuació disponible per a la política monetària. De la mateixa manera, la política fiscal haurà de mantenir-se moderadament expansionista, en un entorn de deute públic en nivells històricament elevats i de menors ingressos per vendes de terrenys per a governs locals. D’altra banda, encara s’ha de materialitzar l’impacte dels anuncis recents de les autoritats xineses sobre el canvi de rumb en les polítiques reguladores de les plataformes digitals. Com a factor de risc, tot i que amb probabilitat baixa de moment, assenyalem també el possible impacte de les sancions accessòries a la Xina per part de les economies occidentals, en cas que s’enquisti el conflicte entre Rússia i Ucraïna i generi majors tensions diplomàtiques entre blocs.
