Xina

L’economia xinesa amb prou feines complirà amb l’objectiu de creixement el 2026. Després de créixer un 5,0% el 2025, el PIB de la Xina ha crescut un 4,7% des de principis d’any fins al 3T, dins del tram central de l’objectiu oficial d’aquest any (entre el 4,5% i el 5,0%). Les xifres acumulades des de començament d’any continuen apuntant a una economia de dues velocitats: el consum privat i la inversió mostren menys impuls, mentre que la demanda externa continua sostenint el bon comportament de la producció industrial.

Contingut disponible en
19 de novembre de 2026

Previsions
20202021202220232024202520262027
Creixement del PIB (%)2,38,63,15,45,05,04,54,0
Inflació IPC (%)2,50,92,00,20,20,01,01,5
Saldo fiscal (% del PIB)-9,6-5,9-7,3-6,7-7,1-7,9-8,2-8,4
Saldo fiscal primari (% del PIB)-8,7-5,0-6,4-5,8-6,3-6,9-6,9-7,1
Deute públic (% del PIB)70,172,177,384,190,499,2106,9112,5
Tipus d’interès de referència (%)4,74,74,34,23,63,53,43,4
Tipus de canvi (CNY/EUR)7,97,67,17,77,88,17,86,8
Saldo corrent (% del PIB)1,61,92,41,42,23,73,53,3
Deute exterior (% del PIB)12,813,113,112,411,711,711,211,5

Notes: S’utilitzen mitjanes anuals per a totes les variables. Previsió de CaixaBank Research per al PIB i l’IPC. Previsió de la resta de variables, FMI (WEO, octubre del 2026).

Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Thomson Reuters Datastream.

Previsió

Perspectives

L’economia xinesa amb prou feines complirà amb l’objectiu de creixement el 2026. Després de créixer un 5,0% el 2025, el PIB de la Xina ha crescut un 4,7% des de principis d’any fins al 3T, dins del tram central de l’objectiu oficial d’aquest any (entre el 4,5% i el 5,0%). Les xifres acumulades des de començament d’any continuen apuntant a una economia de dues velocitats: el consum privat i la inversió mostren menys impuls, mentre que la demanda externa continua sostenint el bon comportament de la producció industrial. Davant els indicis de moderació del creixement, les autoritats xineses han reiterat el seu compromís d’accelerar la despesa pública durant la segona meitat de l’any, tot i que el limitat espai fiscal, sobretot a les finances locals, continuarà restringint l’abast de les mesures de política fiscal. D’altra banda, si bé la treva comercial amb els EUA ha evitat un «desacoblament dur» entre ambdues potències i les recents cimeres han aconseguit estabilitzar les relacions bilaterals, l’equilibri geopolític continua sent fràgil. En aquest context, els avenços en àrees clau, com ara la cooperació en matèria de la regulació de la IA, continuaran sent limitats.

Polítiques econòmiques

Pressions deflacionistes, símptoma d’un model econòmic en qüestió. La inflació general s’ha situat al voltant del 0,0% des de començaments del 2023 i, malgrat el context de crisi energètica global actual, amb prou feines arriba a un 0,9% en mitjana de l’any, fins al 3T, amb uns preus de producció que a penes s’han recuperat enguany, després d’haver registrat inflacions negatives, gairebé de manera ininterrompuda, des d’octubre del 2022. Aquestes pressions deflacionistes reflecteixen un desequilibri estructural entre consum i inversió que ha portat a problemes crònics de sobrecapacitat manufacturera i a un superàvit comercial rècord. A més, la manca de reformes més ambicioses per estimular la demanda mantindrà elevades les pressions deflacionistes els pròxims anys.

La política fiscal té un espai de maniobra prou limitat. El suport fiscal continua sent moderat i s’orienta cap a la inversió, en particular cap a sectors considerats prioritaris. Amb un deute públic en nivells elevats (superarà el 100% del PIB enguany i podria arribar al 120% el 2030) i en un context d’ajust prolongat del sector immobiliari, el reequilibri de les finances públiques, sobretot en l’àmbit local (molt dependent històricament dels ingressos de vendes de terrenys), continuarà limitant la capacitat de l’Estat per introduir reformes més ambicioses.

La política monetària es manté al marge de les necessitats de política econòmica. El Banc Popular de la Xina (PBoC) reconeix que la debilitat del crèdit respon sobretot a factors del costat de la demanda i, d’altra banda, identifica pressió sobre els marges del sector bancari. En aquest context, les autoritats xineses continuen mostrant reticències sobre l’eficàcia d’una política monetària més expansiva i han subratllat la importància d’estabilitzar el iuan. El PBoC haurà de continuar mostrant cautela en la gestió de la política monetària i els tipus d’interès hauran de mantenir-se estables.

Riscos

Els riscos sobre l’escenari es concentren sobretot a la baixa, en un context de pèrdua de força dels principals motors de creixement de l’economia xinesa, en un espai fiscal limitat i un entorn geopolític cada cop més fragmentat.

  • Un model econòmic que s’ha de reformar. El prolongat ajust immobiliari, la davallada de la inversió i la dèbil confiança de les llars han erosionat els motors tradicionals de creixement, i han accentuat les pressions deflacionistes i reforçat la dependència de la demanda externa els darrers anys. El reequilibri exigeix reduir estructuralment l’elevada propensió a l’estalvi mitjançant el reforç de la protecció social i de la renda disponible de les llars. Alhora, els elevats nivells d’endeutament públic limiten el marge d’actuació i obliguen a millorar l’eficiència pel que fa a l’assignació de recursos. En aquest context, les autoritats xineses continuen buscant combinar una major demanda interna amb el manteniment d’una potent base industrial, i han apostat per l’autosuficiència tecnològica. No obstant això, l’accelerat procés d’envelliment demogràfic i les creixents tensions comercials reforcen la necessitat d’escometre importants reformes estructurals que permetin avançar cap a un model de creixement més equilibrat.
  • L’ajust immobiliari entra en una nova fase. Lluny d’estabilitzar-se, el sector ha continuat deteriorant-se en l’últim any: la inversió residencial cau prop d’un 20% interanual, les compravendes segueixen contraient-se i els preus continuen baixant en la majoria de les ciutats. En resposta, les autoritats han anat intensificant els suports al sector i, sobretot, han fet passos per transformar el model immobiliari: reduir la dependència de les promotores de les prevendes, reforçar la protecció dels compradors i estimular l’absorció de l’excés d’habitatge. Aquestes reformes miren de corregir els desequilibris acumulats durant el boom del sector que, després de cinc anys de correcció, afronta una recuperació molt gradual i un canvi estructural que minimitzarà el pes del sector immobiliari com a motor del creixement.
  • De l’escalada comercial a una treva fràgil. Després d’un any de tenses relacions, Xina i els EUA semblen haver entrat en una fase de distensió, amb més diàleg i estabilitat en el front comercial, tot i que la rivalitat estratègica roman intacta, sobretot en l’àmbit tecnològic i de matèries primeres crítiques. Alhora, el dinamisme exportador i el creixent superàvit comercial xinès han intensificat friccions amb altres socis, en particular amb la UE. En aquest entorn més fragmentat, la Xina busca enfortir la seva autonomia estratègica i ampliar la seva influència internacional forjant vincles més estrets amb les principals economies emergents i adoptant un paper diplomàtic més actiu, mentre que la seva influència en les cadenes de subministrament globals reforça encara més la seva capacitat de negociació. Així mateix, la menor probabilitat d’una ruptura immediata conviu amb una competència geopolítica més àmplia en l’àmbit global, amb la tecnologia, el comerç internacional i Taiwan com a principals focus de risc.

Qualificació creditícia sobirana

Agència de qualificacióRàting*Darrera modificacióPerspectivaDarrera modificació
Standard&Poors

A+

21/09/18Estable21/09/18
Moody's

A1

24/05/17Estable27/04/26
FitchRatings

A

15/06/26Estable15/06/26

Nota: * Una cel·la ombrejada indica «grau d’inversió» i una no ombrejada, «grau especulatiu».

Grau d'inversióGrau especulatiu