Semana del 28 d’agost al 4 de setembre del 2026

El mercat laboral espanyol resisteix millor del que és habitual al final de l’estiu. L’afiliació a la Seguretat Social va caure a l’agost un 0,7% intermensual, enfront del descens mitjà del 0,9% dels mesos d’agost de 2023-2025. En termes desestacionalitzats, l’ocupació va avançar un 0,4% intermensual, d’acord amb el ritme observat els últims mesos. La regularització va tornar a condicionar la dada, ja que la caiguda de l’afiliació nacional va ser més acusada que en els últims anys, mentre que l’estrangera va augmentar, enfront del descens que sol registrar a l’agost. Així, l’afiliació manté un to dinàmic, tot i que resulta difícil aïllar la seva evolució subjacent, atès el procés de regularització, que a finals d’agost ja sumava prop de 340.000 altes. De cara als pròxims mesos, preveiem que el seu impacte es redueixi progressivament, la qual cosa permetrà calibrar millor la fortalesa del mercat laboral (vegeu la Nota Breve).

El sector turístic continua mostrant un creixement sòlid. Espanya va rebre fins al passat mes de juliol 58,1 milions de turistes internacionals, un 4,6% més que en el mateix període del 2025, mentre que la despesa turística estrangera va créixer amb més intensitat, un 7,8%, fins a superar els 82.000 milions d’euros. Es tracta de ritmes superiors als anotats en el conjunt del 2025 (3,2% i 6,8%, respectivament).

La nova producció de crèdit a llars s’estabilitza en nivells elevats al juliol. El nou crèdit a llars va retrocedir un 3,1% interanual al juliol per l’efecte d’una elevada base de comparació, tot i que els volums continuen en cotes altes i l’acumulat de l’any creix un 5,9%. Per destins, el finançament per a habitatge es va mantenir estable al voltant dels 7.739 milions d’euros, mentre que el crèdit al consum va continuar mostrant fortalesa, amb 4.258 milions concedits. Per part seva, la nova producció a empreses va accelerar el seu creixement fins al 5,4% interanual en l’acumulat fins al juliol, impulsada principalment pel dinamisme de les grans empreses.

L’encariment de l’energia pressiona a l’alça la inflació a la zona de l’euro. De fet, a l’agost la inflació general va augmentar 0,4 p. p., fins al 3,3% (màxims en gairebé tres anys), impulsada per l’energia, que va créixer un 14,3% interanual i va aportar 1,1 p. p. a la inflació. Mentrestant, la nucli va cedir 0,1 p. p., fins al 2,4%, la qual cosa apunta al fet que els efectes indirectes del xoc energètic continuen sent limitats (vegeu la Nota Breve). D’altra banda, l’optimisme amb què s’afronta l’evolució de l’economia alemanya en el 3T es veu reforçat pel bon comportament de les comandes industrials al juliol: van sorprendre en créixer un 2,5% intermensual (3,7% anterior, revisat a l’alça), gràcies al notable dinamisme que continuen mostrant les comandes internes (dos mesos consecutius creixent a ritmes del 9,0% intermensual). Fins i tot l’Ifo es mostra més optimista: revisa la seva previsió de creixement per al 2026 en +0,6 p. p., fins a l’1,4%, i per al 2027 en +0,4 p. p., fins a l’1,2%. Finalment, Irlanda revisa el creixement intertrimestral del PIB en el 2T fins al 10,2%, enfront del 3,9% publicat inicialment, la qual cosa sumada a la revisió a l’alça ja anunciada per Alemanya per al 2T (0,3% vs. 0,2% inicial) introdueix riscos a l’alça per al creixement del 0,4% publicat per a la zona de l’euro en el 2T.

El mercat laboral nord-americà continua a mig gas. Segons l’enquesta ADP, el sector privat va decebre amb una creació de 38.000 ocupacions a l’agost, per sota dels 46.000 del juliol, amb descensos en manufactures i serveis professionals. Entretant, la mitjana de quatre setmanes de les noves peticions de subsidi es va mantenir en nivells moderats, reflex d’uns acomiadaments encara continguts, mentre que el de les sol·licituds continuades va romandre pràcticament estable, senyal que els qui perden la seva ocupació continuen trobant dificultats per reincorporar-se al mercat laboral. Per la seva banda, al Beige Book, la Fed va assenyalar que l’activitat econòmica creix modestament des de començaments de juliol, mentre que l’ocupació amb prou feines va augmentar. Les pressions sobre els preus van continuar sent generalitzades, especialment a les manufactures i la construcció, a causa de l’encariment de l’energia, el transport i les matèries primeres, així com de l’efecte dels aranzels. En conjunt, l’informe dibuixa una economia que continua creixent, però amb un menor dinamisme laboral i unes pressions inflacionistes persistents.

L’impacte del xoc energètic sobre les principals economies emergents ha estat relativament modest. L’Índia continua sorprenent positivament i va registrar un creixement del 7,8% interanual en el 2T (vs. 8,6% en el 1T), gràcies al dinamisme de la demanda interna i les exportacions. No obstant això, l’encariment de l’energia està mantenint en els últims mesos la seva inflació per sobre del 4,0%, la qual cosa pot limitar el marge de la política monetària. Al Brasil, el creixement intertrimestral del PIB es va frenar fins al 0,5% en el 2T, des de l’1,1% en el 1T, a causa de la pèrdua de dinamisme del consum privat i la inversió, la qual cosa reforça les expectatives de noves retallades de tipus d’interès. Per part seva, Turquia va registrar un creixement del 2,3% interanual (vs. 2,6% anterior), en un context en què la inflació es manté, des de l’inici d’any, al voltant del 30% (molt per sota de les taxes del 75% el 2024), la qual cosa concedeix un cert marge al banc central per reduir tipus.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.