Setmana del 12 al 18 de setembre del 2022

  • L’INE revisa el creixement del PIB espanyol del 2020 a la baixa i el del 2021, a l’alça
  • La Comissió Europea presenta el pla d’emergència per reduir la factura energètica
  • Els mercats cotitzen pujades més significatives de tipus
Contingut disponible en
Pulso
  • Economia espanyola
    L’INE revisa el creixement del PIB espanyol del 2020 a la baixa i el del 2021, a l’alça

    L’INE va revisar la sèrie històrica del PIB i va rebaixar el creixement anual del 2020 en 0,5 p. p., fins al −11,3%, i va pujar el creixement del 2021 en 0,4 p. p., fins al 5,5%. Malgrat el repunt de creixement més gran el 2021, la revisió a la baixa del 2020 domina, de manera que el creixement acumulat del PIB en el període 2020-2021 cau en 0,2 p. p. fins a situar-se en el −6,4%.  

    La inflació general va disminuir fins al 10,5% a l’agost (10,8% al juliol), gràcies a la forta moderació dels preus dels carburants. La inflació es va situar 1 dècima per sobre de la dada avançada per l’INE fa un parell de setmanes. Per la seva banda, la inflació subjacent (la general sense energia ni aliments no elaborats) va mantenir la seva escalada i es va situar en el 6,4% (6,1% al juliol), impulsada per la puixança dels preus dels aliments elaborats, dels béns duradors i dels serveis lligats al turisme. La propagació de la inflació al conjunt de la cistella de consum es va mantenir elevada a l’agost, tot i que no es va agreujar: el 31% de la cistella de consum va mostrar taxes d’inflació iguals o superiors al 10%, el mateix percentatge que al juliol (vegeu la Nota Breve).

    Espanya: contribució a la inflació per components

    Última actualització: 21 novembre 2022 - 09:46

    Les dades d’execució del primer semestre apunten a un dèficit públic menor que el 2021. El dèficit consolidat de les Administracions públiques, excloses les corporacions locals, en l’acumulat de gener a juny va ser del 2,3% del PIB, per sota del 4,5% del juny del 2021 i lleugerament per sobre del 2,2% del 2019. La millora es deu a l’elevat creixement dels ingressos tributaris (+16,5% interanual en l’acumulat fins al juny), afavorits per l’efecte de l’increment dels preus a les bases imposables. La despesa pública va repuntar molt menys, un 1,3% interanual fins al juny. Aquestes dades apunten a un dèficit menor el 2022 que el 2021, però cal ser molt prudents a l’hora d’extrapolar aquestes dades d’execució al conjunt de l’any, ja que encara reflecteixen una part relativament petita de les mesures per mitigar els efectes de l’elevada inflació. En concret, el segon pla de xoc a desplegar el segon semestre de l’any, que estén fins a finals d’any la bonificació en la gasolina i les rebaixes als impostos de l’electricitat i inclou noves mesures de suport per a les famílies vulnerables, juntament amb les mesures addicionals anunciades posteriorment, augmentaran el dèficit públic en aproximadament un 0,6% del PIB (vegeu la Nota Breve).

    El creixement dels salaris es manté contingut malgrat les tensions inflacionistes. Segons l’Enquesta trimestral de cost laboral (ETCL), el cost laboral per hora efectiva va augmentar un 1,0% interanual en el 2T 2022 i va igualar la taxa del trimestre anterior. Tenint en compte que les hores treballades es continuen recuperant, atesa la menor incidència dels ERTO, el cost per treballador i mes creix per sobre, tot i que ho fa a un ritme esmorteït (3,8%, l’avanç més modest des del 1T 2021). Per la seva banda, les vacants no cobertes al mercat laboral van tornar a créixer durant el trimestre i ja superen les 145.000, nou màxim de la sèrie.

    Espanya: cost laboral total per hora

    Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:54
  • Economia internacional
    La Comissió Europea presenta el pla d’emergència per reduir la factura energètica

    D’una banda, des del desembre fins al març del 2023, s’establiria un topall de 180 €/Mwh per calcular els ingressos dels productors d’electricitat «marginals» (nuclears o renovables) i els ingressos obtinguts a preus del Mwh per sobre d’aquest topall serien recaptats per l’Estat, cosa que pot suposar uns 117.000 milions d’euros. D’altra banda, s’aplicaria als sectors d’energies fòssils un impost del 33% sobre els beneficis del 2022 que superin en més d’un 20% la mitjana dels beneficis dels tres anys previs, cosa que podria generar una recaptació d’uns 25.000 milions d’euros. Els fons extra obtinguts amb aquestes dues mesures serien redirigits per cada Estat a les llars i empreses més afectades per la pujada dels preus de l’energia. Així mateix, la proposta planteja reduir obligatòriament almenys un 5% el consum d’electricitat durant les hores de preus més elevats (afectaria unes 3-4 hores a la setmana), fet que reduiria un 4,0% el consum de gas durant l’hivern. Finalment, la Comissió incideix que s’han d’implementar mesures per reduir el consum d’electricitat en un 10% fins al 31 de març del 2023. Aquest pla s’ha d’aprovar per majoria qualificada el 30 de setembre.

    La inflació dels Estats Units es va mantenir en nivells elevats a l’agost. La inflació general es va situar en el 8,3% (8,5% al juliol), un registre inferior al màxim assolit al juny (9,1%), però encara molt elevat i superior a les expectatives del mercat (8,1% segons el consens de Bloomberg). Així mateix, la inflació subjacent es va incrementar fins al 6,3% (5,9% al juliol), amb augments generalitzats i considerables en alguns components amb una inèrcia significativa. La dada d’inflació d’agost amb un mercat laboral tensionat reforça una nova i considerable pujada de tipus d’interès en la propera reunió de la Fed (21 de setembre). En concret, just després de la dada, els mercats financers anticipaven un nou increment de 75 p. b. (fins i tot més en algun moment) i preveien que el tipus oficial es podria emplaçar fins al 4,25% a mitjan 2023, és a dir 25 p. b. addicionals a allò previst abans de la dada (vegeu la Nota Breve).

    EUA: IPC

    Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:24

    L’economia xinesa continua mostrant-se poc dinàmica. La producció industrial va pujar un 4,2% interanual a l’agost (vs. 3,8% al juliol i 3,9% al juny) i les vendes al detall van créixer un 5,4% (vs. 2,7% al juliol i 3,1% al juny). Tot i la lleu millora respecte als registres del juliol, cal esmentar que aquesta millora és producte, en gran part, de forts efectes de base per la desacceleració de l’economia xinesa fa un any (quan la variant delta tornava a confinar diverses ciutats a la Xina l’agost del 2021). De cara als propers mesos, es mantenen els riscos principals, com el continu impacte de la política COVID zero, la crisi del sector immobiliari i l’alentiment de la demanda global. Les noves dades s’afegeixen a la feblesa mostrada pels PMI i les dades de crèdit d’agost.

    Xina: indicadors d'activitat

    Última actualització: 21 novembre 2022 - 09:49

    Tot i alguns signes de desacceleració en l’economia portuguesa, els sectors de la construcció i del turisme continuen reportant bones dades. En particular, la producció de la construcció va créixer un 3,0% interanual al juliol i l’ocupació del sector va continuar augmentant, tot i que a un ritme més lent (1,6% al juliol, davant de creixements superiors al 2,0% en mesos anteriors). Per la seva banda, en l’àmbit turístic, el juliol va ser un molt bon mes. El país va allotjar més de 3 milions de turistes i va registrar més de 8,6 milions de pernoctacions en establiments d’allotjament turístic. Ambdues xifres superiors a les del mateix mes del 2019 (+6,0% els turistes; +5,0% les pernoctacions). Així mateix, els ingressos mensuals als establiments hotelers van ser de rècord (682 milions d’euros, per sobre del màxim anterior a l’agost del 2019, 638 milions). El turisme internacional va confirmar aquestes bones xifres.

  • Mercats financers
    Els mercats cotitzen pujades més significatives de tipus

    La direcció de la política monetària es va mantenir com el principal focus d’atenció en una setmana d’alts i baixos als mercats financers. La sorpresa alcista a la dada d’inflació als EUA va revertir les expectatives que la Fed pogués acordar reduir el ritme de pujades en els tipus oficials. Per part seva, alguns membres del Consell de Govern del BCE, com el president del Bundesbank, Joachim Nagel, i del Banc de França, François Villeroy de Galhau, van reiterar la necessitat de continuar augmentant els tipus de forma significativa. Així, els implícits als mercats monetaris cotitzen que la Fed realitzarà pujades addicionals de 150 p. b. els propers 12 mesos (+50 p. b. més que el que s’esperava la setmana anterior), alhora que per al BCE s’esperen increments de 175 p. b. (+25 p. b.). La revisió a l’alça en les expectatives esmentades va incidir en un nou avanç en els tipus sobirans (el bo italià a 10 anys se situa al voltant del 4%), més notable en els trams curts de la corba, mentre que el dòlar va mantenir la tendència d’apreciació davant les principals monedes, un factor que va fer saltar les alarmes al Japó, on el banc central va iniciar una ronda de consultes per a possibles intervencions canviàries. Mentrestant, les borses internacionals principals van fluctuar per tancar la setmana amb resultats negatius. Al mercat de matèries primeres, el preu del gas natural a Europa va superar els 200 €/MWh, a mesura que els inversors digerien els anuncis del pla energètic presentat per la Comissió Europea. Finalment, el banc central de Rússia va anunciar una retallada de 50 p. b. fins al 7,5% en el ​​tipus oficial.

    La Fed situarà els tipus oficials en nivells no vistos des del 2008. A la reunió d’aquesta setmana creiem que la Fed continuarà de forma agressiva amb el seu cicle de pujades de tipus oficials. Després d’haver fet dos augments de 75 p. b. al juny i al juliol, és molt probable que aquest dimecres s’assoleixi una majoria per fer la mateixa acció. Segons han declarat alguns dels seus membres, perquè la Fed minori el ritme de pujades de tipus cal observar una desacceleració de la inflació, i les dades publicades a l’estiu van mostrar només una millora incipient. El focus de la reunió, més enllà de la magnitud de la pujada de tipus, probablement estarà posat en veure fins a quin nivell desitjarà la Fed portar els tipus d’interès oficials, quan presenti l’actualització de les previsions de tipus (el gràfic del dot plot). Ara com ara, els mercats esperen que es porti a l’interval 4,25%-4,50% durant el 1T 2023, superior tant al que es cotitzava a principis d’agost (3,25%) i al previst per la Fed en el dot plot l juny (3,8% el 2023) (vegeu la Nota Breve).

    Principals indicadors financers

        16-9-22 9-9-22 Var. setmanal Acumulat 2022 Var. interanual
    Tipus       (punts bàsics)    
    Tipus 3 mesos Zona euro (Euribor) 1,06 0,93 13 164 161
      EUA (Libor) 3,57 3,25 +32 336 345
    Tipus 12 mesos Zona euro (Euribor) 2,26 2,02 +25 276 275
      EUA (Libor) 4,67 4,19 +48 409 445
    Tipus 10 anys Alemanya 1,76 1,70 6 193 204
      EUA 3,45 3,31 14 194 209
      Espanya 2,91 2,86 5 235 256
      Portugal 2,80 2,75 5 233 254
    Prima de risc (10 anys) Espanya 116 116 0 41 52
      Portugal 104 105 -1 40 50
    Renda variable       (percentatge)    
    S&P 500   3.873 4.067 -4,8% -18,7% -12,6%
    Euro Stoxx 50   3.500 3.570 -2,0% -18,6% -15,3%
    IBEX 35   7.985 8.033 -0,6% -8,4% -8,9%
    PSI 20   5.846 5.986 -2,3% 5,0% 10,3%
    MSCI emergents   944 970 -2,7% -23,4% -26,2%
    Divises       (percentatge)    
    EUR/USD dòlars per euro 1,002 1,004 -0,3% -11,9% -14,6%
    EUR/GBP lliures per euro 0,877 0,867 1,2% 4,2% 2,7%
    USD/CNY yuans per dòlar 6,987 6,927 0,9% 9,9% 8,1%
    USD/MXN peso per dòlar 20,037 19,898 0,7% -2,4% 0,1%
    Matèries Primeres       (percentatge)    
    Índex global   116,7 118,5 -1,5% 17,7% 19,7%
    Brent a un mes $/barril 91,4 92,8 -1,6% 17,4% 46,8%

    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg.

    POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.